Full Parroquial 19-3-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
SANT JOSEP – 19 DE MARÇ
De sant Josep, pels evangelis, no en sabem gaires coses de la seva vida, però, pel poc que en sabem, també ens podem preguntar: Com va seguir sant Josep el camí de Jesús?
- Sant Josep és l’home del camí constant.
Sant Josep, si seguim literalment el que ens diu d’ell la seva tradició, que s’ha recollit en els evangelis, va fer el camí de Natzaret fins a Betlem, desplaçat per un cens de l’administració central romana, com qualsevol desplaçat d’avui dia. Després va haver de fugir cap Egipte, com qualsevol emigrant polític d’avui dia. Després hauria retornat a Natzaret i devia tornar a reprendre el taller, la seva fusteria, que aleshores devia ser com un servei de bricolatge d’avui dia. Com a bon jueu i com a bon practicant, l’evangeli de Sant Lluc ens diu que cada any feia el camí de pelegrinatge a Jerusalem. Sempre fent camí i sempre treballant. Camí, treball i família, com molta gent en el nostre món, com molts de nosaltres.
Però Josep va fer aquest camí, va treballar i va viure la seva família amb molts interrogants al cap i amb una gran fe al cor. La mateixa fe dels grans patriarques, com Abraham, com Moisès, com David, com els profetes, com els apòstols, com Pere i Pau. Homes de molta fe i gent de grans caminades. El fet que tots ells, com el mateix Josep, siguin sants, no vol dir que no visquessin dificultats i no es fessin moltes preguntes i no tinguessin molts dubtes. Però, de tot això, se’n van sortir, no pas pels dubtes o per les pors que tenien, sinó per la seva gran fe, per la seva confiança sense condicions.
- Sant Josep és l’home de la fidelitat.
Avui sant Josep ens convida a la fidelitat, però no una fidelitat genèrica i desencarnada, com seria la fidelitat en abstracte o com un tema, sinó la millor fidelitat, que és la d’assumir responsablement els nostres compromisos i les nostres obligacions, sobretot aquelles que ens venen donades per la vida. És a dir, sant Josep ens ensenya a ser responsables de les obligacions que la vida ens presenta. Josep és un model d’acollida de la seva esposa, Maria, i també d’acollida adoptiva del seu fill, Jesús. Una fidelitat compromesa que no és fruit del voluntarisme o de voler quedar bé davant de tothom, sinó que arrenca de la fe i de la confiança en Déu. Un Déu que li parla a Josep a través dels somnis i dels ideals, com molt bé ens assenyala l’evangeli de Mateu, quan ens diu que Josep es deixava conduir contínuament pels àngels.
- Sant Josep és l’home del compromís de vida.
Josep avui és un model, un model de ser sant i, per tant, de seguir el camí de Jesús. Per això sant Josep és el patró per a tot home i tota dona, és el patró de tots els esposos, de tots els pares i també de tots els vocacionats, és a dir, de tots aquells que són cridats per Déu mateix a través dels seus ideals pregons i dels seus somnis altruistes. Tots, homes i dones, esposos i esposes, pares i mares, capellans i religiosos i religiosos, estem cridats a viure la nostra fe amb fidelitat, assumint com sant Josep els compromisos i les responsabilitats que la vida ens ha posat al davant i ens ha fet assumir o prendre. Per alguns, aquests compromisos seran els que ells mateixos han triat, voluntàriament; però, per a molts altres potser seran els compromisos que, sense haver-los triat ells, han hagut d’assumir i acceptar. Tant per a uns com per als altres, Josep és un model. Perquè ell no feia tanta diferència entre el que ell havia triat i el que la vida i Déu mateix li havien fet assumir.
Demanem avui, en aquesta Eucaristia que ara celebrem i per la intercessió de sant Josep, que nosaltres també puguem seguir el camí de Jesús amb fidelitat.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
19 de març
SANT JOSEP, ESPÒS DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Solemnitat
Lectura primera 2S 7,4-5a.12-14a.16
El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare
Lectura del segon llibre de Samuel
En aquells dies Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Ves, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: “Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares, et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Ell construirà un temple dedicat al meu nom, i faré que el seu tron reial es mantingui ferm per sempre. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill. El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre”».
Salm responsorial 88,2-3.4-5.27 i 29 (R.: 37)
Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors,
d’una generació a l’altra anunciaré
la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel».
R. La dinastia de David es perpetuarà.
He fet aliança amb el meu elegit,
jurant a David, el meu servent:
T’he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron. R.
Ell em dirà: «Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva».
I jo li mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua. R.
Lectura segona Rm 4,13.16-18.22
Esperà i cregué contra tota esperança
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, Abraham i la seva descendència no van rebre la promesa d’obtenir el món per heretat en virtut de la Llei, sinó en virtut de la justícia que ve de la fe. Si obtenen l’heretat per la fe, aquest favor és gratuït, i la promesa queda assegurada a tota la descendència, no només als qui en són per la Llei, sinó també als qui en són per la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres, tal com diu l’Escriptura: «T’he fet pare d’una multitud de pobles». Ell cregué en Déu que fa reviure els morts, i crida el no-res com si ja existís. Contra tota esperança esperà i cregué tan fermament que Déu el convertí en «pare d’una multitud de pobles», tal com li havia dit: «Així serà la teva descendència».
Per això diu l’Escriptura: «El Senyor ho tingué en compte per fer-lo just».
Al·leluia i vers abans de l’evangeli Salm 83,5
Feliç el qui viu a casa vostra
lloant-vos cada dia!
Evangeli Mt 1,16.18.21.24a
Josep es despertà
i complí el que l’àngel del Senyor li havia manat
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Jacob va ser pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, anomenat Messies.
Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts, es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble».
Josep es despertà i complí el que l’àngel del Senyor li havia manat.
O bé:
Evangeli Lc 2,41-51a
El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia
Lectura de l’Evangeli segons sant Lluc
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys, pujaren a celebrar les festes com era costum i, passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaven entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem, a buscar-lo.
El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia». Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta.
Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA DESCENDÈNCIA D’ABRAHAM
Comentari a la primera lectura del segon diumenge de Quaresma C
El text de la primera lectura d’aquest segon diumenge de quaresma narra la promesa de Déu feta a Abraham i l’establiment d’una aliança amb ell. En el text d’avui (Gn 15,5-12.17-18) )hi trobem elements de primer ordre de la teologia de l’Antic Testament: l’aliança, la promesa a Abraham d’una llarga descendència, és a dir, el fet de la pertinença a un poble escollit i la possessió de la terra.
L’aliança per excel·lència és la que Déu establí en el Sinaí (Ex 19) amb el seu poble d’Israel. Ara bé, aquesta aliança és entesa, per dir-ho d’alguna manera, amb efectes retroactius: trobem l’aliança amb Noé desprès del diluvi (Gn 9,1-7), més endavant l’aliança amb Abraham (15,1-21; 17,1-9) i seguirà la de Josué (Js 24,25).
L’aliança és descrita amb un ritual inspirat en un costum dels pobles antics. Es partien dos animals per la meitat i es posava una meitat encarada a l’altra. Els contractants havien de passar pel mig de les dues meitats amb el convenciment que si no complien el pacte els esperava la mateixa sort, morir esquarterats com els animals.
Jeremies coneix també aquest ritual (34,18). Déu diu: “Els que han trencat l’aliança i van passar entre les dues meitats en el ritus de partir en dos trossos un vedell els faré caure en mans dels enemics”.
Fixem-nos que només Déu passa entremig dels animals símbol que l’aliança parteix de la iniciativa de Déu i que és més promesa que aliança.
Per entendre la promesa d’una descendència cal tenir presents els versets que precedeixen la nostra lectura. Déu ha promès una terra a Abraham (Gn 13,15). Aquest amb tristesa diu a Déu: quin partit en trec d’aquesta promesa si no tinc fills. Res del que se’m promet té per mi cap valor si l’hereu ha de ser Elièzer. De que li serviria a Abraham ser ric i posseir la terra de Canaan si no té fills. Al morir el succeirà el seu servent que es convertirà en fill adoptiu. En les legislacions d’Assíria es preveia poder adoptar com hereu un servent.
El Senyor va fer sortir Abraham .Narrativament parlant Déu el fa sortir de la tenda perquè pugui veure les estrelles del cel. Simbòlicament vol dir que el fa sortir d’una manera de pensar que li impedeix creure en una incomptable descendència.
Abraham acaba creient i el Senyor li compta com a justícia perquè la fe és l’únic que situa Abraham en una relació justa davant de Déu. Pau es valdrà d’aquesta frase quan a la carta als Romans defensi que la fe passa per sobre el valor de les obres de la Llei.
La descendència farà que els israelites es considerin fills d’Abraham i això els farà sentir-se privilegiats davant de Déu. Per això l’home ric de l’evangeli de Lluc crida des del sheol, Abraham, Abraham pensant que els mèrits de ser fill d’Abraham l’han d’alliberar dels seus turments; i Joan Baptista s’encarava amb els qui pensaven que no els passaria res per ser fills d’Abraham (Mt 3,9)
El redactor del relat de l’aliança amb el patriarca es dirigeix als exiliats de Babilònia. Es pot establir una certa analogia entre Abraham i els exiliats. Abraham, en el moment que rep la promesa, no posseeix encara la terra. És més, els animals que Abraham espanta són símbols de les dificultats que caldrà passar abans de posseir la terra, també els exiliats hauran d’esperar i superar la dura realitat de l’exili per poder tornar a la terra promesa. Els exiliats hauran d’imitar la fe del seu avantpassat del qual en són descendents per beneficiar-se de la promesa divina de posseir la terra. La promesa feta a Abraham de posseir una terra i que en els seu moment es va complir és la garantia del retorn de la captivitat babilònica. Igual que Abraham, ells hauran de posar la confiança en Déu.
Diumenge 2on de Quaresma 16 de Març de 2025