Full Parroquial 9-3-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge 9 de març
DIUMENGE I DE QUARESMA (Lc 4,1-13)
- El fet més important que celebrem els cristians és la Resurrecció del Senyor-Jesús, perquè és un fet que capgira totes les nostres concepcions.
Demostra que el bé és més fort que el mal, que la mort no és invencible, i que aquell que estima sempre acaba guanyant: qui estima no perd mai.
Per això, cada any volem celebrar la Resurrecció de Jesús, perquè és el fonament de la nostra fe i de la nostra esperança. Ens fa descobrir que viure d’acord amb l’evangeli té sentit: que val la pena viure d’acord amb l’evangeli, que val la pena viure fent el bé i estimant.
Aquest és el sentit de la Quaresma que estem iniciant.
“Quaresma” significa “quarantena”: són quaranta dies de preparació abans de Pasqua. Quaranta dies dels quals no n’hauríem de desaprofitar ni un.
- Penso que enfront d’aquesta crida del Senyor, nosaltres hem de saber respondre prenent certes actituds.
La primera és d’un profund “agraïment”. Si el Senyor ens crida a convertir-nos, vol dir que encara no s’ha decebut de nosaltres, malgrat que, potser sovint, li hem donat ocasió.
Vol dir que no m’ha deixat per impossible, sinó que continua mantenint el projecte amorós que, des del principi, té fet per a nosaltres.
Li hem de donar gràcies de tot cor.
Pensem, en segon lloc, que la crida que ens fa el Senyor a renovar-nos, l’hem d’acollir amb ESPERANÇA. Significa que nosaltres no som estàtues de pedra fetes d’una vegada per sempre, inamovibles, sinó éssers vivents, sensibles a l’acció de l’Esperit, capaços de canviar cap a millor.
És cert que podem encara estimar més, podem ser més generosos, més agosarats, podem ser més capaços de perdonar, de tenir més sensibilitat davant les necessitats dels altres.
- Fixem-nos, finalment, en la situació de Jesús, que l’evangeli ens descriu de forma simbòlica, perquè és una ensenyança per a nosaltres.
Jesús es troba en un moment culminant de la seva vida, està a punt de començar la missió que li ha encomanat Déu-Pare.
Nosaltres tenim i sentim una pugna dintre de nosaltres. Ens preocupa sentir-nos i preocupar-nos exclusivament dels nostres propis interessos, desinteressant-nos dels altres; se’ns presenta com un camí de felicitat, tot i que, en realitat, això únicament porta a una vida estèril, sense sentit, que només produeix tristesa i buidor.
La temptació sempre és un engany. Un engany que hem de saber descobrir amb la llum del Senyor, amb la pregària sincera.
Quines són les nostres temptacions, aquelles que més en destorben de ser fidels a l’Evangeli?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE I DE QUARESMA / Cicle C
Lectura primera Dt 26,4-10
Professió de fe del poble escollit
Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès digué al poble: «El sacerdot rebrà de les teves mans la cistella on portes les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l’altar del Senyor, el teu Déu. Després, a la presència del Senyor, el teu Déu, declararàs: “El meu pare era un arameu errant que baixà amb poca gent a l’Egipte per viure-hi com a foraster. Allà es convertiren en un gran poble, fort i nombrós. Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor, Déu dels nostres pares, i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. El Senyor ens va fer sortir d’Egipte amb mà forta i amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d’un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc i ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això he portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, m’heu donat”.
Després deixa aquells fruits davant el Senyor, el teu Déu, i adora’l».
Salm responsorial 90,1-2.10-11.12-13.14-15 (R.: 15b)
Tu que vius a recer de l’Altíssim
i passes la nit a l’ombra del Totpoderós,
digues al Senyor: «Sou la muralla on m’emparo,
el meu Déu, en qui confio».
R. Estigueu vora meu en els perills, Senyor.
No et passarà res de mal,
ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia,
perquè ha donat ordre als seus àngels
de guardar-te en els camins. R.
Et duran a les palmes de les mans
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres,
trepitjaràs lleopards i escurçons,
passaràs sobre lleons i serpents. R.
Ja que ell s’ha fet tan meu, jo el salvaré,
el protegiré perquè coneix el meu nom.
Sempre que m’invoqui, l’escoltaré,
estaré vora d’ell en els perills,
el salvaré i l’ompliré de glòria. R.
Lectura segona Rm 10,8-13
Professió de fe del qui creu en Jesucrist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Què diu l’Escriptura, germans? «Tens la paraula molt a prop teu; la tens als llavis i al cor». Aquesta paraula és la fe que proclamem: si amb els llavis reconeixes que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat, perquè la fe que ens fa justos la portem al cor, i la professió de fe que ens duu a la salvació la tenim als llavis. Diu l’Escriptura: «Cap dels qui creuen en ell no serà defraudat». Aquí no hi ha cap diferència entre jueus i no jueus: uns i altres tenen el mateix Senyor, que enriqueix tots els qui l’invoquen, perquè «tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat».
Vers abans de l’evangeli Mt 4,4b
L’home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Evangeli Lc 4,1-13
L’Esperit conduïa Jesús pel desert on era temptat pel diable
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà, i durant quaranta dies l’Esperit el conduïa pel desert, i era temptat pel diable. Durant aquells dies no menjava res i a la fi quedà extenuat de fam. El diable li digué: «Si ets Fill de Déu, digues a aquesta pedra que es torni pa». Jesús li va respondre: «Diu l’Escriptura que l’home no viu només de pa». Després el diable se l’endugué amunt, li ensenyà en un instant tots els reialmes de la terra i li digué: «Et puc donar tot aquest poder i la glòria d’aquests reialmes; tot m’ha estat confiat a mi, i ho dono a qui jo vull; adora’m i tot serà teu». Jesús li respongué: «L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dona culte a ell tot sol”». Després el conduí a Jerusalem, el deixà dalt la cornisa del temple i li digué: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix des d’aquí; l’Escriptura diu que “ha donat ordre als seus àngels de guardar-te” i que “et duran a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”». Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”».
Esgotades les diverses temptacions, el diable s’allunyà d’ell, esperant que arribés l’oportunitat.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
ELS FRUITS PRIMERS I MILLORS
Comentari a la primera lectura del 1er diumenge de Quaresma. C
L’any 784 aC. començà a regnar Jeroboam II (2 Re 14,23-29) en el regne del nord. El seu regnat va ser pròsper, però va ser negatiu pel que fa a la fe en el Senyor. La riquesa va crear una gran separació entre les classes urbanes riques i una gran població pobre que sobrevivia com podia.
Davant aquest panorama sorgiren personatges creients, profètics i valents que denunciaven les injustícies socials i predicaven la necessitat d’una fe en Déu. Aquests dors són els que inicien l’esperit deuteronòmic, van crear escola i, amb una gran probabilitat, foren els levites que es mantingueren fidels en la fe en Jahvé en contra les polítiques dels sobirans de Samaria favorables als cultes als déus estrangers.
Vinculats a la predicació dels profetes ( Amós, Osees) dels segles IX – VIII aC., aquests levites, al caure el regne de Samaria el 722 aC., es veieren obligats a traslladar-se al regne del sud on desenvoluparen una teologia alternativa a la de Jerusalem. Ells van donar suport a la reforma religiosa del rei Josies (622 aC.) centrada en el descobriment del llibre de la Llei durant unes obres que es feren en el temple; segurament es tractava d’una primera redacció de l’actual llibre del Deuteronomi.
D’aquest llibre, el Deuteronomi, en llegim aquest diumenge un petit fragment (Dt 26,4-10). El text pertany al capítol 26 i per una part actua com a conclusió del gran còdex legal recollit a 12,1 – 26,16 i a la vegada introdueix al tram final del llibre que conté les malediccions, benediccions, un darrer discurs i el comiat de Moisès.
Els pobles de l’Antic Orient creien que els déus eren els veritables amos i senyors de la terra. Ells eren els qui tenien el poder de fer ploure o de causar desastroses sequeres influint, per tant , en el resulta d’una bona o una mala collita. Per això els camperols i agricultors consideraven les bones collites com un regal dels déus i les males collites eren tingudes com un càstig diví. Agraïts pels fruits obtinguts els agricultors oferien sacrificis i portaven els primers i millors fruits de la terra fent-ne ofrena als déus. Val a dir l’esforç i el mèrit que representava oferir un producte esperat durant tot un any. La collita i l’ofrena anaven acompanyades d’una festa en honor a la divinitat i hi participava tota la comunitat. Els autors del Deuteronomi coneixien aquestes festes i rituals i els van assimilar i adaptar a la seva pròpia religiositat.
Si hi ha collita vol dir que hi ha possessió de la terra promesa per Déu i aconseguida desprès de diversos esdeveniments històrics. Israel hi ha reconegut la mà de Déu. D’aquests esdeveniments sobresurt la sortida i l’alliberament de l’esclavitud d’Egipte, esdeveniment de caràcter fundacional. La menció d’Egipte en el nostre text ocupa 3 versets del total de 7 que té la lectura.
La situació del camperol ric que ofereix els millors fruits de la seva collita contrasta amb la pobresa de l’arameu errant sense terra i sense pàtria. També hi ha contrast entre la situació viscuda a Egipte i la que es viu a la terra de Canaan. Allà era el lloc de la servitud i l’esclavatge, ara es viu en la llibertat i l’abundància. De viure en opressió en una terra estrangera, ara en viu en llibertat en una terra que Déu n’ha concedit la propietat.
Llàstima que a la lectura litúrgica no s’hi hagi afegit el verset que segueix al nostra text: ”Desprès frueix amb alegria de l’abundància que el Senyor el teu Déu t’ha donat … i fes-ne participar també als levites i els immigrants que viuen enmig teu” (v.11). L’ofrena ha de tenir incidència en les relacions socials d’Israel especialment amb els més necessitats i indefensos tipificats aquí amb els levites que no tenen part en el repartiment de la terra i els immigrants. L’ideal és que dels fruits tothom se’n beneficiï i gaudeixi del do generós de Déu. Així l’ofrena no quedarà en un ritual tancat en ell mateix que cerca l’autocomplaença ritual ( com massa sovint passa) sinó que tingui una projecció amb sensibilitat social.
Diumenge 1er de Quaresma 9 de Març de 2025