Full Parroquial 5-3-2025

L’Homilia de Mn. Segimon

QUARESMA: Dimecres de Cendra (Mt 6,1-6.16-18)

  1. Tots tenim bona voluntat, tots nosaltres volem ser fidels a l’Evangeli.

Però som humans i anem perdent impuls.

La Quaresma és un temps fort de gràcia que el Senyor ens ofereix i que hem de saber acollir amb agraïment.

“Ara és l’hora favorable”. “No malverseu la gràcia” ens ha dit Sant Pau.

Fem-li cas. No ho desaprofitem.

  1. Sols volia fer unes senzilles reflexions al voltant de tres mitjans per renovar-nos que ens proposa l’Evangeli:

 

2.1       ALMOINA.- Ho hem d’entendre com un esforç per obrir-nos als altres

R/ Sabem compartir?

No sols l’ajut econòmic, sinó també el nostre temps, la nostra companyia, les nostres qualitats, el nostre perdó.

Saber donar tot això és signe d’un cor convertit.

2.2       També se’ns proposa el dejuni com a signe de l’autocontrol que tots necessitem, enmig d’aquesta societat de consum que invita a malversar

R/ Som conscients que, per a moltes persones, tot l’any és “Quaresma perquè els manca el necessari per a viure dignament”?

Sabem renunciar a coses supèrflues, perquè les realment importants tinguin més pes en el nostre programa de vida?

No es tracta de quedar-nos buits, sinó de fer lloc al Senyor perquè ell pugui ocupar una posició més central en el nostre cor i en la nostra vida.

 

2.3       L’objectiu de la Quaresma és renovar el nostre cor.

Però l’únic que pot canviar els cors, és el Senyor.

Fem nostre, durant la Quaresma i al llarg de tota la vida aquella súplica del salm:

“Déu meu, creeu en mi un cor ben pur”

Tots hi sortirem guanyant!

 

Reflexionem-hi!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

DIMECRES DE CENDRA

Lectura primera Jl 2,12-18

Esquinceu-vos el cor, i no els vestits

Lectura de la profecia de Joel

Diu l’oracle del Senyor: «Ara, convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor; dejuneu, ploreu, poseu-vos de dol! Esquinceu-vos el cor, i no els vestits! Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu; ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l’amor, i es desdiu de fer el mal». Qui sap si es penedirà i es desdirà, si encara beneirà la terra i podreu oferir al Senyor, el nostre Déu, pans, oli i vi? Toqueu el corn a Sió, proclameu un dejuni, un dia de dol, convoqueu un aplec, reuniu el poble, que no hi faltin ni els vells ni els infants de llet, que els esposos surtin de l’alcova i de la cambra. Que els sacerdots que oficien a la presència del Senyor plorin entre el vestíbul i l’altar i diguin: «Senyor, perdoneu el vostre poble, no abandoneu la vostra heretat a l’escarni i a les burles dels altres pobles». Que no hagin de dir entre ells: «On és el seu Déu?»

Llavors el Senyor, encès de gelosia pel bon nom del seu país, es compadirà del seu poble.

Salm responsorial 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)

Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;

per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;

renteu-me ben bé de les culpes,

purifiqueu-me dels meus pecats.

R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor,

perquè hem pecat.

Ara reconec les meves faltes,

tinc sempre present el meu pecat.

Contra vós, contra vós sol he pecat,

i he fet el que és dolent als vostres ulls. R.

Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,

feu renéixer en mi un esperit ferm.

No em llanceu de la vostra presència,

ni em prengueu el vostre esperit sant. R.

Torneu-me el goig de la vostra salvació,

que em sostingui un esperit magnànim.

Obriu-me els llavis, Senyor,

i proclamaré la vostra lloança. R.

Lectura segona 2C 5,20-6,2

Reconcilieu-vos amb Déu. Ara és l’hora favorable

Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, nosaltres fem d’ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu. Us exhortem, com a col·laboradors de Déu: No malverseu la gràcia que n’heu rebut. Recordeu que ell ha dit: «T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació». Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació.

Vers abans de l’evangeli Salm 94,8ab

No enduriu, avui, els vostres cors;

escolteu la veu de Déu.

Evangeli Mt 6,1-6.16-18

El teu Pare, que veu tots els secrets, t’ho recompensarà

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel.

Per tant, quan dones als qui ho necessiten, no ho anunciïs a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers perquè tothom els alabi. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t’ho recompensarà.

I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada plantar-se drets a les sinagogues o a les cantonades de les places perquè tothom vegi que preguen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan preguis, tanca’t amb pany i clau i prega el teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà.

I quan dejuneu, no feu un posat trist, com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom noti que dejunen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan dejunis, renta’t la cara i posa’t perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell, per a qui no hi ha secrets, t’ho recompensarà».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

TRANSFORMATS

Comentari a la segona lectura del diumenge 8é durant l’any. C

Tot el capítol 15 de la Primera carta de Pau als Corintis està dedicat a parlar de la resurrecció com a resposta a alguns corintis que l’havien qüestionat. A la segona lectura d’aquest diumenge llegim els darrers versets d’aquest capítol ( 1 Co 15, 54-58).

El text comença dient:” I quan aquest ésser corruptible s’haurà revestit d’incorruptibilitat i quan aquesta existència mortal s’haurà revestit d’immortalitat”. A que es refereix aquest “quan”? Els versets anteriors al nostre text s’han referit el toc de trompeta. La primera carta als Tessalonicencs deixa clar que es tracta de la vinguda gloriosa del Senyor que davallarà del cel a la veu de l’arcàngel i al to de la trompeta divina. Llavors els cristians difunts ressuscitaran primer i els supervivents seran enduts enlaire, núvols amunt a l’encontre del Senyor (1Te 4,16-18). Serà en aquest moment quan es produirà la transformació.

Pau ha dit en el verset 50 que l’ésser humà reduït a la seva condició no pot fer seva l’herència del Regne de Déu, llavors és necessari que hi hagi un cos espiritual a fi que l’herència del Regne de Déu sigui possible. Serà en el moment del vinguda gloriosa del Senyor que la transformació serà possible i esdevindrà una realitat.

Fixem-nos que la construcció de les frases està en passiva. És el que es coneix com a “passiu diví”. Prové de la manera d’expressar-se del judaisme que evitava pronunciar i escriure el nom sagrat de Déu; llavors el que feien era redactar la frase en passiva i tothom entenia  que el subjecte era Déu per tant serà Déu qui realitzarà la transformació de corruptibilitat en  incorruptibilitat i el pas de la mortalitat a la immortalitat.

En aquest passatge Pau rebutja la idea d’una resurrecció a l’estil del que  diu el llibre de Daniel: “Molts dels qui dormen a la pols de la terra es desvetllaran, els uns per a la vida eterna, els altres per a l’oprobi” (Dn 12,2). Pau s’adreça a la comunitat de Corint amb el convenciment que “serem semblants a l’home que és al cel” (15,49). No es contempla aquí una resurrecció encaminada al càstig.

En el  moment que parla Pau , a més, es produirà una altra cosa: el compliment de l’Escriptura. Al començament del capítol ja ha dit que “Crist ressuscità el tercer dia com deien ja les Escriptures” (v.4). Ara, en acabar la seva explicació sobre la resurrecció introdueix uns versets que són un petit himne triomfal sobre la mort. Quan els cossos dels elegits es converteixin per la transformació en cossos incorruptibles i immortals, l’últim enemic, la mort, haurà estat vençut i així s’haurà acomplert el que diu l’Escriptura.

A semblança de com els rabins usen l’Escriptura, Pau combina una cita del profeta Isaïes  (25,8) amb una altra del profeta Osees (13,14)amb la finalitat d’anunciar que la transformació dels elegits és una victòria sobre la mort i que la mort ha perdut el seu poder, és a dir, la capacitat de perjudicar els creients.

Pau recull la imatge del fibló que apareix en el text d’Osees. Igual que una serp privada del seu fibló no pot fer mal ni perjudicar ningú, la mort privada del seu fibló no  pot fer mal als qui són de Crist, per això pot parlar de victòria sobre la mort. Pau apunta aquí una relació entre mort, pecat i Llei. És un tema que tractarà àmpliament en el capítol 7 de la carta als Romans (Rm 7,7-25).

La resurrecció de Crist és una victòria sobre la mort; ho dirà també en la carta als Romans (6,9). Ara són els corintis transformats els qui obtindran la victòria sobre la mort.

Diumenge 8é durant l’any. 2 de Març de 2025

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.