Full Parroquial 23-2-2025

L’Homilia de Mn. Segimon

Diumenge 23 de febrer

Diumenge VII de durant l’any (Salm 102 – Lc 6,27-38)

  1. L’Evangeli d’avui és d’aquells que sobten, que “frapen”. Hi ha certes expressions, que “frapen” que ens resulten difícils d’acceptar.

No obstant això, després de la seva lectura hem dit que era: “Paraula del Senyor”, “Paraula de Déu”. I la Paraula de Déu, no és una novel·la o un llibre poètic, que és bo d’escoltar i prou, sinó una “Bona Notícia” que Déu ens fa arribar, perquè sigui la llum que il·lumini el nostre camí.

Realment és aquesta la llum que ens guia?

És clar que a l’evangeli d’avui hi ha certes imatges d’estil oriental que no s’han de prendre, evidentment, al peu de la lletra. Però sí que hi ha una ensenyança clara: que el nostre amor ha d’arribar fins i tot a aquells que potser ens han fet mal. I això ens costa d’entendre.

  1. No és fàcil, certament, estimar els enemics. Gens fàcil. Nosaltres tenim bona voluntat i ens esforcem per estimar. Però sovint el nostre nivell d’estimació, és poc elevat: el llistó és molt baix.

Ens acontentem de correspondre a aquells que ja ens estimen i de ser agraïts amb aquells que ens fan bé.

Però Jesús ens ha dit: “Si estimeu els qui us estimen, ¿qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen”.

Aquí hi ha la raó profunda de l’actitud que ens demana Jesús. Si només estimem aquells que ens estimen, no sortim del camp de la reciprocitat. Ens mantenim en els límits estrets de les relacions humanes normals: Tothom estima als qui li fan bé. Tothom! Quin mèrit té això?

Però si estimem els enemics, fem un salt qualitatiu immens: ens aixequem, al nivell de Déu.        Ho expressa molt bé el salm que hem escoltat. Déu és aquell que: “perdona les culpes”, “és compassiu i benigne”, “no castiga els pecats com mereixíem”, “és lent per al càstig, ric en l’amor”.          Així, és el nostre Déu!

Déu és aquell que mai no es venja, que sempre perdona, sempre dona una nova oportunitat. És aquell que no deixa mai d’estimar, ni tan sols quan li giren l’esquena. I vol que nosaltres, els seus fills i filles, fem l’esforç d’estimar com Ell, perquè això és una font de benediccions per a tot el món.

També viurem més feliços. El ressentiment amarga la vida, mentre que el perdó asserena el cor i ens fa sentir estimats de Déu.

Som conscients que com més perdonem, més plenament som fills i filles de Déu? No ens omple de joia, això? No us sembla que val la pena?

Reflexionem-hi!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

DIUMENGE VII DURANT L’ANY / Cicle C

Lectura primera 1S 26,2.7-9.12-13.22-23

Déu t’havia posat a les meves mans, però jo no t’he volgut fer res de mal

Lectura del primer llibre de Samuel

En aquells dies, Saül, amb tres mil homes d’entre els millors guerrers d’Israel, baixà al desert de Zif a buscar-hi David. David i Abisai entraren de nit al campament de Saül, i el trobaren dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada a terra vora el seu capçal. Tot al voltant jeien Abner i els altres homes. Abisai digué a David: «Avui Déu ha fet caure el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues». Però David li contestà: «No el matis pas. Qui quedaria net de culpa si amb les seves mans feia res de mal a l’Ungit del Senyor?»

Llavors David agafà la llança i el gerro d’aigua que Saül tenia vora el capçal i se n’anaren. Ningú no ho veié, ni se n’adonà, ni es despertà.

Tothom dormia. El Senyor havia fet caure sobre ells un son profund. David passà a l’altra banda i s’aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància.

David cridà: «Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a buscar-la un dels teus homes. I que el Senyor recompensi aquell de nosaltres que és de debò magnànim i lleial; avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer res de mal a l’Ungit del Senyor».

Salm responsorial 102,1-2.3-4.8 i 10.12-13 (R.: 8a)

Beneeix el Senyor, ànima meva,

del fons del cor beneeix el seu sant nom.

Beneeix el Senyor, ànima meva,

no t’oblidis dels seus favors.

R. El Senyor és compassiu i benigne.

O bé:

Al·leluia.

Ell et perdona les culpes

i et guareix de tota malaltia;

rescata de la mort la teva vida

i et sacia d’amor entranyable. R.

El Senyor és compassiu i benigne,

lent per al càstig, ric en l’amor.

No ens castiga els pecats com mereixíem,

no ens paga com deuria les nostres culpes. R.

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres

com l’Orient és lluny de l’Occident.

Com un pare s’apiada dels fills,

el Senyor s’apiada dels fidels. R.

Lectura segona 1C 15,45-49

Abans érem semblants a l’home fet de pols,

després serem semblants a l’home que és del cel

Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint

Germans, quan Déu modelà Adam, el primer home, es convertí en un ésser animat, però el darrer Adam es convertí en Esperit que dona vida. No va ser primer el cos espiritual, sinó el cos animat. El cos espiritual vingué després. El primer home, fet de terra, era de pols. Però el segon home és del cel. Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. Abans érem semblants a l’home fet de pols; després serem semblants a l’home que és del cel.

Al·leluia Jo 13,34

Us dono un manament nou, diu el Senyor;

que us estimeu els uns als altres

tal com jo us he estimat.

Evangeli Lc 6,27-38

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «A vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els enemics, feu bé als qui no us estimen, beneïu els qui us maleeixen, pregueu per aquells que us ofenen. Si algú et pega en una galta, para-li l’altra. Si algú et pren el mantell, no li neguis el vestit. Dona a tothom qui et demani, i no reclamis allò que és teu als qui t’ho hagin pres. Feu als altres allò que voleu que ells us facin. Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells que els estimen. Si heu fet bé als qui us en fan, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. Si presteu diners als qui de cert us els tornaran, qui us ho ha d’agrair?

També els pecadors presten diners als pecadors quan saben que els recobraran. Però vosaltres heu d’estimar els enemics, heu de fer bé i de prestar sense esperar de rescabalar-vos: llavors la vostra recompensa serà gran i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.

Sigueu compassius com ho és el vostre Pare. No judiqueu i Déu no us judicarà. No condemneu, i Déu no us condemnarà. Absoleu, i Déu us absoldrà. Doneu i Déu us donarà. Us abocarà a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Déu us farà la mesura que vosaltres haureu fet».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

ELS COSSOS DELS RESSUSCITATS

Comentari a la segona lectura del diumenge 7é durant l’any. C

Als corintis els costava entendre la realitat de la resurrecció dels morts; igualmente els passava als saduceus en temps de Jesús (Lc 20,27); per això Pau dedica tot el capítol 15 de la primera carta als Corintis a parlar del tema de la resurrecció. Avui en llegim un petit fragment a la segona lectura ( 1 Co 15, 45-49)  Com serà la resurrecció? Com seran els cossos dels ressuscitats?. Són preguntes que al llarg del temps no han perdut vigència.

Pau parteix d’un principi: Déu dona a cada ésser un cos adaptat a les circumstàncies de la seva existència. Pau el que fa és aplicar aquest principi a la realitat de la resurrecció dels morts. Ell vol explicar que no tots els cossos són iguals. Pau es val del llenguatge emprat per les tradicions del judaisme i contraposa dos tipus o dues maneres de ser personals; aquests tipus són Adam i Crist. En la literatura intertestamentària (4 Esdres) s’afirma que Adam hauria de ser recreat per poder ser cap d’una nova humanitat. Pau estableix una comparació presentant Crist com el cap d’una nova humanitat salvada i alliberada mentre que Adam seria el cap d’una humanitat caiguda.

A Adam i a Crist els  corresponen dos tipus diferents de cos. El cos animal, aquesta podria ser la traducció de “soma psychikon”, és a dir el “cos psíquic” que estaria animat per “psyche” una simple potència vital. L’altre tipus de cos és el cos espiritual, el “soma pneumatikon”,  el cos animat per l’Esperit (“pneuma”, “ruha” en hebreu) de Déu.

El cos animat simplement per la potència vital, el “cos animal”, el “cos psíquic” correspon a l’existència humana mortal, mentre que el “cos espiritual”, “cos pneumàtic” és propi de l’existència immortal animada per l’Esperit de Déu font de vida en plenitud.

Quan Pau considera que Adam té un “cos animal”, un “cos psíquic” té molt present el text de Gn 2,7 que descriu la formació del primer home fet del compost fang de la terra i l’alè de vida que el converteix en un ésser vivent, animat per la potència vital (psyche). A aquest Adam s’hi contraposa el nou Adam, Crist el messies ressuscitat que s’ha convertit en esperit , és a dir en potència de vida plena que dona vida a tots els que s’incorporen a Ell. I és vivificat i vivificant  i que l’Esperit de Déu és donador de vida. Ho diu el salm 104,30: “Quan envies el teu alè, reneix la creació i renoves la vida sobre la terra”  i Pau ho exposarà posteriorment a  la carta als Romans: “L’Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals” (8,11)

Crist és l’home original, espiritual i celestial en oposició a l’home històric, degradat, terrenal i carnal . Pau vol fer veure que la veritable humanitat no és la del començament, sinó la del final  la sorgida en l’època messiànica, amb Crist Jesús ressuscitat i exaltat, primícia de la nova humanitat transformada.

Adam i Crist tipifiquen dues maneres d’existir no tancades en elles mateixes sinó que esdevenen models d’existència per altres que vindran desprès. Es dona una mena de solidaritat que fa que el que són i fan té repercussió en altres en el futur. El gènere humà hereta del primer Adam un cos mortal i corruptible, en canvi de l’home celestial, Crist ressuscitat, els batejats hereten la seva vida i la seva glòria. Actualment ja participen de la vida de Crist ressuscitat per l’acció de l’Esperit que habita en ells i són transformats en imatge d’aquest Crist d’una manera cada vegada més perfecta fins que en els temps darrers els seus cossos es tronaran semblants al cos de Crist ressuscitat incorruptibles i gloriosos.

Diumenge 7é durant l’any. 23 de Febrer de 2025

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.