Full Parroquial 9-2-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge 9 de febrer
Diumenge V de durant l’any (Lc 5,1-11)
- En la nostra vida hi ha moments de tota mena: moments en què estem sols i d’altres acompanyats. Moments d’evasió que ho voldríem oblidar tot i moments que entrem dins de nosaltres mateixos per reflexionar.
I és en aquests moments de reflexió íntima quan nosaltres ens plantegem els grans interrogants de l’existència.
Segur que més d’una vegada, en un d’aquests moments de silenci interior, ens hem fet aquesta pegunta: Quin sentit té la meva vida? Què hi fem nosaltres en aquest món? Què n’espera Déu de nosaltres?
Són preguntes importants, perquè la resposta que donarem, condicionarà la direcció vers la qual ens anirem orientant.
- L’evangeli d’avui dona la resposta de Jesús a aquests interrogants:
- Som en aquesta terra només per una cosa: per deixar-hi l’empremta de la bondat de Déu, de qui en som imatge. Això vol dir: ser “pescadors d’homes”.
- A l’evangeli, la mar té sempre un sentit simbòlic profund. És el símbol de la perdició, de la tenebra, del mal. La gent de la nostra època potser ja no ho veu així. Però estar sol, envoltat d’aigua per tot arreu encara continua sent una experiència impressionant.
- El mar impressiona. I el “mar de la vida”, també. Perquè en el món, també hi ha mal, també ens hi sentim sols, també tenim pors.
- Ser “pescadors d’homes”, significa que nosaltres som cridats a ser missatgers de la Bona Nova de Jesús, enmig d’aquest mar, que és el nostre món.
- És a dir, som cridats a eliminar del nostre entorn tot allò que és destructor de la persona humana: foscor, desesperança, soledat, tristesa.
- Que en seria de diferent la nostra vida i el nostre món, si tots ens esforcéssim de veritat per dur a terme aquesta tasca que ens encomana Jesús, si poguéssim deixar per tot arreu l’empremta de la bondat de Déu!
D’un Déu que tot ho vol omplir de llum, d’esperança, d’amistat, d’alegria.
Per què no ho intentem? Què ens ho impedeix?
- Cadascun de nosaltres té la seva pròpia ocupació, tots realitzem una tasca concreta en la vida. Però, com a creients, hem de procurar fer-la de tal manera, que siguem de veritat portadors de llibertat, d’esperança i d’estimació.
Que es noti que ser creient és molt més que una paraula: que és més una força que ho transforma tot, que deixa un rastre positiu per allà on passem.
No es tracta de fer discursos, sinó de viure a fons aquesta realitat de ser fills i filles de Déu, cridats a ser “pescadors d’homes i de dones”.
- I una darrera reflexió. Potser nosaltres voldríem realment col·laborar amb Jesús a realitzar aquesta tasca, però ens sentim impotents.
És cert que som nosaltres mateixos els primers que necessitem ser alliberats de les nostres pors, de les nostres decepcions, de les nostres tristeses, dels nostres desànims.
Els apòstols, malgrat que s’havien escarrassat tota la nit, sense cap resultat positiu, fan cas del Senyor i calen les xarxes. I diu l’Evangeli que “agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven”. És la conseqüència d’haver-se fiat de Jesús: la seva paraula obra fruits molt superiors als que podríem esperar.
Quan en la vida ens trobem en moments de dificultat, no ens fem enrere. Quan sentim dins nostre la veu del desànim i de la decepció “no hem pescat res”, “no hi ha res a fer”, “és inútil escarrassar-s’hi”, fem-la callar, i deixem que ressonin en el nostre cor les paraules del Senyor “caleu les xarxes”.
Fem-li cas. Segur que els resultats superaren les nostres esperances.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle C
Lectura primera Is 6,1-2a.3-8
Aquí em teniu, envieu-m’hi
Lectura del llibre d’Isaïes
L’any que morí el rei Ozies vaig veure el Senyor assegut en un tron alt i prominent. Els plecs del seu mantell omplien el temple. L’assistien, drets, uns serafins que cridaven l’un a l’altre: «Sant, sant, sant és el Senyor de l’univers, tota la terra és plena de la seva glòria». Aquell crit feia estremir els muntants de les portes i l’edifici s’omplia de fum. Jo vaig dir: «Ai de mi, no podré parlar! Jo que soc un home de llavis impurs i visc enmig d’un poble de llavis impurs, he vist amb els meus ulls el rei, el Senyor de l’univers». Llavors un dels serafins volà cap a mi duent amb uns molls una brasa que havia pres de l’altar. Em tocà els llavis amb aquella brasa i em digué: «Això t’ha tocat els llavis: ja ha desaparegut la teva culpa, el teu pecat ja ha estat esborrat». Després vaig sentir la veu del Senyor que deia: «Qui enviaré? Qui ens hi anirà?». Jo vaig respondre: «Aquí em teniu: envieu-m’hi».
Salm responsorial 137,1-2a.2bc-3.4-5.7c-8 (R.: 1c)
Us enalteixo amb tot el cor, Senyor,
us vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant del santuari.
R. Us vull cantar a la presència dels àngels, Senyor.
O bé:
Al·leluia.
Enalteixo el vostre nom
perquè estimeu i sou fidel.
Sempre que us invocava, m’heu escoltat,
heu enfortit la meva ànima. R.
En sentir el que vós heu promès,
tots els reis de la terra us lloaran
i celebraran que vós obreu així:
«Que n’és, de gran, la glòria del Senyor». R.
La vostra dreta em salva.
Que el Senyor continuï afavorint-me.
El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor. R.
Lectura segona 1C 15,1-11
Això és el que tots prediquem, i això és el que vosaltres heu cregut
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, us recordo la bona nova que us vaig anunciar i que vosaltres acollíreu; fins ara us hi manteniu ferms i per ella obteniu la salvació. No crec pas que us convertíssiu en va a la fe. Per tant, si encara ho reteniu, recordeu amb quines paraules us vaig anunciar la bona nova. Primer de tot us vaig transmetre el mateix ensenyament que jo mateix havia rebut, és a dir, que Crist, com deien ja les Escriptures, morí pels nostres pecats, que fou sepultat i que al tercer dia, com deien ja les Escriptures, ressuscità. Que després s’aparegué a Quefes i després als dotze. Després s’aparegué a més de cinc-cents germans a la vegada; molts d’aquests encara viuen, però alguns ja són morts. Després s’aparegué a Jaume, i més tard a tots els apòstols. Finalment, el darrer de tots, com un que neix fora de temps, se m’aparegué fins i tot a mi.
Perquè jo soc el més petit dels apòstols i ni tan sols mereixo que em diguin apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu. Però per gràcia de Déu soc el que soc, i la gràcia que ell m’ha donat no ha estat infructuosa. Al contrari, he treballat més que tots, no jo, sinó la gràcia de Déu que ha treballat amb mi. Però, què hi fa?
Tant si soc jo com si són ells, això és el que vosaltres heu cregut.
Al·leluia Mt 4,19
Veniu amb mi, diu el Senyor,
i us faré pescadors d’homes.
Evangeli Lc 5,1-11
Ho deixaren tot i el seguiren
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En una ocasió la gent s’aglomerava sobre Jesús per escoltar la paraula de Déu. Ell, que es trobava vora l’estany de Genesaret, veié dues barques a la platja. Els pescadors n’havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l’apartés una mica de terra, s’assegué i ensenyava la gent de la barca estant.
Quan acabà de parlar, digué a Simó: «Tira endins, i caleu les xarxes per pescar». Simó li respongué: «Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem pescat res, però ja que vós ho dieu calaré les xarxes». Així que ho feren agafaren tant de peix que les xarxes s’esquinçaven. Llavors feren senyal als pescadors de l’altra barca que vinguessin a ajudar-los. Ells hi anaren, i ompliren tant les barques que quasi s’enfonsaven.
Simó Pere, en veure això, es llançà als genolls de Jesús i li deia: «Senyor, allunyeu-vos de mi, que soc un pecador». Ni ell ni cap dels qui anaven amb ell no se sabien avenir d’una pesca com aquella. Igual passà amb Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Però Jesús digué a Simó: «No tinguis por: des d’ara seràs pescador d’homes». Llavors tornaren a terra les barques, ho deixaren tot i se n’anaren amb ell.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
UNA CRIDA FASCINANT
Comentari a la primera lectura del diumenge 5é durant l’any. C
Un dels textos més rellevants de l’Antic Testament, brillant pel seu llenguatge impactant i profund per la teologia que l’acompanya, és el que es coneix com la vocació d’Isaïes; el llegim a la primera lectura d’aquest diumenge ( Is 6,1-2a. 3-8). El més normal seria que el relat de la vocació del profeta anés al capítol primer, al començament del llibre com és el cas de Jeremies i Ezequiel. Els capítols precedents (1-5) que denuncien el pecat de Judà i avisen del judici futur són adients per preparar Isaïes de l’impacte que representarà l’experiència de la visió de Déu que será el marc on es produirà la seva vocació. També el relat de la vocació serveix d’introducció al llibre de l’Emmanuel (Is 7,1-12,6).
Els relats de vocació profètica solen mantenir un esquema que segueix els següents passos: el primer és una indicació històrica; el segon és una manifestació de Déu (teofania); el tercer és la crida a una missió; segueix l’objecció del profeta que se sent incapaç de dur a terme la tasca encomanada; finalment la confirmació per part de Déu.
El text comença recordant la mort del rei Ozies. Una menció breu que, tot i que va ser un regnat llarg, vol fer veure la petitesa d’una reialesa humana comparada amb la reialesa impressionant i grandiosa de Déu que es presentarà tot seguit. La menció d’Ozies serveix per indicar que la vocació s’inscriu en un temps i un espai determinats, que no és una idea, una fantasia abstracta, procedent d’imaginacions del profeta.
El relat de la vocació d’Isaïes té una particularitat i és que la manifestació de Déu, la teofania, adquireix una espectacularitat impressionant i sobresurt per damunt dels altres elements de l’esquema vocació. El punt neuràlgic del culte celestial que contempla Isaïes és la proclamació de la santedat de Déu. La triple repetició de “sant” equival al nostre superlatiu perquè l’hebreu no té superlatius. Déu és l’absolutament sant. La santedat és la qualitat essencial de Déu. La santedat vol dir que Déu és el totalment altre, indica la transcendència i la radical separació de tot el que és pecaminós o simplement limitat.
Senyor de l’univers (vv.3i4) tradueix una expressió hebrea molt antiga “Jahvé Sebaot”, Déu dels exèrcits. Aquesta expressió està relacionada amb l’arca de l’Aliança tal com apareix a 1Sa 4,4: “Per endur-se’n l’arca de l’Aliança del Senyor dels exèrcits”; i l’arca es considerava el tron de Déu quan es trobava al temple de Jerusalem (Jr 3,16-17). Per això quan Isaïes es troba davant el tron de Déu, l’arca de l’Aliança no desentona que el text parli del Senyor dels exèrcits”. L’arca és símbol de la presència de Déu, com ho és el fum que cal associar amb el núvol que cobria la tenda del trobament i que simbolitzava la presència gloriosa del Senyor ( Ex 40,34s).
Isaïes sent que forma part del poble pecador descrit en els capítols previs a la visió. El relat vol emfasitzar precisament el contrast entre la petitesa humana i la grandesa de la santedat i glòria de Déu. El carbó encès podia provenir de l’altar de l’encens o de l’altar dels sacrificis; en aquest cas tot fa pensar que prové de l’altar dels sacrificis per la seva relació amb el perdó dels pecats. Els sacrificis del temple feien possible el perdó dels pecats.
Qui hi enviaré? Qui ens hi anirà? (v.8). L’escena s’assembla a la de l’enviament de Micàiehu a Acab: “He vist el Senyor assegut en el tron i tots els estols celestials que l’assistien a dreta i esquerra” ( 1Re 22,19). Israel es valgué d’imatges inspirades en assemblees celestials de les antigues religions. S’apliquen a Déu els atributs d’un rei terrenal. El Senyor apareix entronitzat sobre el firmament rodejat d’una cort formada per consellers celestials que en el cas d’Isaïes son serafins que la seva presència té la doble funció d’aconsellar i retre culte en una impressionant litúrgia que recorda les grans cerimònies del temple de Jerusalem en les grans festivitats.
La resposta afirmativa del profeta no es fa esperar. El text que segueix a la lectura litúrgica ens diu que el profeta accepta la missió malgrat és plenament conscient de les dificultats que comportarà i del poc cas que faran del seu missatge.
Diumenge 5é durant l’any. 9 de Febrer de 2025.