Full Parroquial 2-2-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge 2 de febrer
Diumenge IV de durant l’any – Presentació del Senyor – (Lc 2,22-32)
- Els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor.
Maria i Josep van al temple i, complint el ritual establert, presenten al Senyor el seu fill.
Li presenten allò que més estimen.
Nosaltres hem vingut a la casa del Senyor. Ens podríem preguntar si hi hem vingut amb les mans buides o si portem alguna cosa per presentar-li
R/ Perquè no presentem al Senyor allò que és tan plenament nostre: el COR?
No tinguem por, ell no ens el destruirà, no ens el farà malbé. Al contrari, ens el tornarà renovat, més net, més esperançat, més apte per estimar.
- En una revelació, l’Esperit Sant, li havia promès (a Simeó) que no moriria sense haver vist el Messies. Nosaltres quan tenim un desig, una necessitat, certament preguem al Senyor. Però voldríem respostes immediates, ja! Ens costa esperar. No obstant això, la santedat és una gran paciència.
Al Senyor no li agraden les presses. Ell es fa esperar.
Simeó va haver d’esperar tota la vida perquè es complís el seu desig de veure el Salvador.
Per això Simeó va dir: “Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent, se’n vagi en pau”
Si havien trobat Jesús, què més podia desitjar?
R/ Què és allò que més omple els nostres cors?
Busquem respostes immediates o confiem en el Senyor?
- “Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles”.
La gent que hi havia al Temple sols va veure en Jesús un nen com els altres.
L’únic que va saber descobrir que era el Fill de Déu, fou Simeó. L’Esperit Sant afina la vista interior. Ens fa veure les coses, les persones i tota la vida, amb una llum nova, més penetrant.
Quaranta dies, després de Nadal, celebrem avui la festa de la Presentació del Senyor.
Jesús, home com nosaltres, se sotmet a una cerimònia que havien de fer tots els israelites: portar el fill primogènit al temple, per consagrar-lo a Déu.
Ho feien per recordar que havien estat alliberats de l’esclavitud d’Egipte. Però és en aquesta cerimònia humil on se’ns revela que aquell infant és el Senyor, el que ha vingut com a LLUM de tots els homes i dones, el Salvador del Món.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA
2 de febrer
PRESENTACIÓ DEL SENYOR
Festa
Aquesta festa, si s’escau en diumenge, té preferència sobre el diumenge. Si no s’escau en diumenge, es llegeix només una lectura a més de l’evangeli: es pot triar com a primera lectura qualsevol de les dues lectures proposades.
Lectura primera Ml 3,1-4
El Senyor que vosaltres busqueu entrarà al seu temple
Lectura de la profecia de Malaquies
Això diu el Senyor: «Jo envio el meu missatger perquè prepari el camí davant meu, i tot seguit el Senyor que vosaltres busqueu, l’àngel de l’aliança que desitgeu, entrarà al seu temple». Ja ve, diu el Senyor de l’univers. Qui resistirà el dia de la seva arribada? Qui es mantindrà dret quan ell aparegui? Perquè serà com el foc del fonedor i com el sabó de fer bugada: s’asseurà a fondre i a depurar la plata, purificarà els descendents de Leví, els refinarà com la plata, i l’or. Des d’aleshores oferiran al Senyor una oblació digna, i les oblacions de Judà i de Jerusalem seran agradables al Senyor com ho eren abans, com en els temps antics.
Salm responsorial 23,7.8.9.10 (R.: cf. 8a)
Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria.
R. El Senyor és el rei de la glòria.
Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, valent i poderós,
és el Senyor, victoriós en el combat. R.
Portals, alceu les llindes;
engrandiu-vos, portalades eternes,
que ha d’entrar el rei de la glòria. R.
Qui és aquest rei de la glòria?
És el Senyor, Déu de l’univers,
és aquest el rei de la glòria. R.
Lectura segona He 2,14-18
Calia que es fes en tot semblant als germans
Lectura de la carta als cristians hebreus
Els fills d’una família són d’una mateixa sang. Per això Jesús s’ha emparentat amb nosaltres per poder destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i així fer-nos lliures, ja que, sotmesos com estàvem al temor de la mort, érem esclaus tota la vida. Noteu que ell no ha vingut per ajudar els àngels, sinó els descendents d’Abraham. Per això calia que es fes en tot semblant als germans, i així pogués ser un gran sacerdot compassiu i acreditat davant Déu per expiar els pecats del poble. Perquè, després que ell mateix ha passat la prova del sofriment, pot confortar els altres que són provats.
Al·leluia Lc 2,32
Llum que es revelarà a les nacions
i glòria d’Israel, el poble de Déu.
Evangeli Lc 2,22-40
Els meus ulls han vist el Salvador
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Passats els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació d’ells, els pares de Jesús el portaren a Jerusalem per presentar-lo al Senyor, complint el que prescriu la Llei, que tot noi fill primer sigui consagrat al Senyor. També havien d’oferir en sacrifici «un parell de tórtores o dos colomins», com diu la Llei del Senyor.
Hi havia llavors a Jerusalem un home que es deia Simeó. Era un home just i pietós que esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. En una revelació, l’Esperit Sant li havia promès que no moriria sense haver vist el Messies del Senyor. Anà, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb el nen Jesús, per complir amb ell el que era costum segons la Llei, Simeó el prengué en braços i beneí Déu dient: «Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se’n vagi en pau, com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble». El seu pare i la seva mare estaven meravellats d’això que es deia d’ell.
Simeó va beneir-los i digué a Maria, la seva mare: «Aquest noi serà motiu que molts caiguin a Israel i molts d’altres s’alcin; serà una senyera combatuda, i a tu mateixa una espasa et traspassarà l’ànima; així es revelaran els sentiments amagats als cors de molts».
Hi havia també una profetessa, Anna, filla de Fanuel, de la tribu d’Aser. Era d’edat molt avançada: havia viscut set anys amb el seu marit, però havia quedat viuda fins aleshores, als vuitanta-quatre anys. Mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ella, doncs, que es trobava allà a la mateixa hora, donava gràcies a Déu i parlava del nen a tots els qui esperaven el temps en què Jerusalem seria redimida.
Quan hagueren complert tot el que ordenava la Llei del Senyor, se’n tornaren a Galilea, al seu poble de Natzaret.
El noi creixia i es feia fort, era entenimentat i Déu li havia donat el seu favor.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PRESENTAR-SE AL TEMPLE
Comentari a l’evangeli de la festivitat de la Presentació del Senyor.
Una tradició jueva deia que el Messies havia de fer la seva presentació al temple de Jerusalem entrant per la porta Dorada o porta Oriental. Lluc construeix un relat per mostrar la manifestació de Jesús com a Messies d’Israel (Lc 2,22-40). És la finalitat del passatge comunament conegut com la Presentació de Jesús al temple. Vist així és normal que la primera lectura escollida sigui un text de Malaquies (3,1-4) que diu: “entrarà al seu temple el Sobirà que vosaltres cerqueu” i no pas el passatge del Primer llibre de Samuel ( 1 Sa 1,-2) que s’ajusta més al relat que llegim a l’evangeli de la festa de la Presentació. Jesús fa acte de presència al lloc més sagrat de la religiositat jueva: el temple de Jerusalem.
Dos esdeveniments introdueixen la manifestació de Jesús: Primer hi ha la purificació de la mare després del naixement d’un fill (Lv 12:1-8). Es considera la mare impura per quaranta dies després del naixement d’ un fill o per vuitanta dies després del naixement d’ una filla. Durant aquest temps se li prohibeix anar al temple o tocar objectes sagrats amb les seves mans. L’ofrena apropiada per a la cerimònia de purificació és un xai o un colom, però la llei contempla una excepció per als pobres, a qui se’ls permet portar dos colomins (Lv 12:8). Aquesta ofrena de dos colomins ens diuen que Josep i María eren pobres. Jesús comença la seva vida sent un dels pobres i la causa dels quals ell va defensar durant tot el seu ministeri.
En segon lloc hi ha la consagració i redempció del primogènit (Ex 13:1-2, 11-16) que significa que el nen és “sant per el Senyor” (v. 23). La redempció commemora l’alliberament del poble d’Israel a través de l’última plaga: la mort dels primogènits a Egipte. Per tant, tot primogènit d’Israel (tant animals com humans) ha de ser redimit. El preu de la redempció d’un nadó humà és de cinc sicles de plata (Nm 18:15-16).
Hi ha afinitats entre el relat de la Presentació de Jesús i naixement de Samuel: Jesús com Samuel és un primogènit consagrat al Senyor (1 Sa 1,11); Jesús com Samuel és presentat al temple (1 Sa 1, 22); el sacerdot Elí beneeix Elcanar i Anna talment Simeó i Anna beneeixen Maria i Josep (1Sa 2,20).
Si la purificació de Maria i el rescat del primogènit responen a un curós afany de complir la Llei mosaica (per tres vegades es menciona la Llei: vv 22.23.,24), les intervencions de Simeó i Anna responen a la intervenció de l’Esperit. El relat fa un gir, Lluc es desentén de la cerimònia al temple i passa a esmentar les intervencions de Simeó i Anna. Simeó té el do de l’Esperit i Anna parla havent donat gràcies a Déu.
De Simeó Lluc diu que esperava que Israel seria consolat. La consolació d’Israel no apareix en els textos de l’Antic Testament però sí està en clar paral·lelisme amb una expressió que apareix en textos no escripturístics com és el targum d’Isaïes que parla de: “la consolació de Jerusalem” que vol dir gaudir de l’alliberament messiànic. Aquest és el nucli de l’oracle de Simeó, Jesús és el Messies l’alliberador del poble d’Israel.
Les paraules profètiques que parlen de la manifestació de Jesús no es limiten a la intervenció de Simeó. Una característica de l’obre de Lluc és fer ús de duplicats, ja sia de persones o esdeveniments, per reforçar o contrastar el què vol dir. En aquest cas el duet el formen Simeó i Anna. Aquesta és una profetessa, ella fa realitat el do pasqual de l’Esperit formulat en la profecia de Joel que Lluc recull a Ac 2,18: “Abocaré el meu Esperit … i les meves serventes profetitzaran”. No deixa de ser sorprenent una dona profetitzant. Anna recorda les primeres comunitats cristianes que preguen, dejunen i assisteixen amb assiduïtat al temple (Ac 2,42-26; 13,2). El seu missatge es semblant al de Simeó: les expectatives de salvació i alliberament del poble d’Israel veuran el seu compliment en Jesús el Messies d’Israel.
Festivitat de la Presentació del Senyor. 2 de Febrer de 2025