Full Parroquial 6-1-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
EPIFANIA DEL SENYOR (Mt 2,1-12)
- Estem vivint una època que humanament parlant, no dona gaires motius d’esperança. I, també sovint, la nostra vida personal i familiar passa per situacions de foscor, de decepció, de desànim.
Tot això és cert. Però el Senyor que ha vingut a salvar-nos, no vol que estiguem a les fosques. Perquè la foscor entristeix, debilita les forces, treu la joia de viure.
Per això Ell (Déu) fa brillar en la vida de tota persona, també en la nostra, una estrella, un llum. Una llum que, si la segueixo, farà canviar radicalment la meva, la nostra vida, perquè ens farà descobrir que mai no estem sols: que Déu, amb la seva força i la seva estimació és a prop nostre. I que junts, Ell i nosaltres, guanyarem.
- Però no tothom és capaç de descobrir i seguir aquesta estrella, aquesta llum. L’exemple dels Mags ens fa veure que solament ho fan aquells que tenen determinades actituds.
N’hi ha que mai veuran l’estrella, que Déu fa brillar en la seva vida, perquè sempre tenen els ulls clavats a terra: no saben aixecar els ulls i mirar enlaire.
No tenen ideals. Millor dit, el seu únic ideal és viure egoistament per a ells mateixos, incapaços d’estimar, de donar la mà a ningú. I llavors, no veuen res, són cecs. Quina pena que fan aquestes persones!
D’altres, potser sí que veuen la llum, però no la segueixen. Es conformen amb la seva mediocritat, oblidant que “es perden més vides pel pendent de la mediocritat, que pel pendent del mal” (Martín Descalzo).
Per decidir-se a seguir la llum cal tenir el desig d’eixamplar els horitzons de la pròpia vida: cal voler créixer, ser millor, cal voler estimar més, voler deixar petjades positives per allà on es passa.
Quina mena de persones som nosaltres? De les conformistes o de les que aspiren a créixer? Quins són els nostres ideals?
- Però no és suficient començar a seguir la llum. És important, és clar, perquè tot camí comença per un primer pas. Però, si volem arribar a la meta, cal seguir fent passos endavant, amb perseverança, perquè no hem d’oblidar que, segons hem vist, la llum de vegades s’amaga.
Hi hem de comptar amb això, malgrat haver descobert la llum del Senyor, malgrat la nostra bona disposició per seguir-la, ens trobarem, de tant en tant, en situacions de foscor, que ens faran sentir perduts, sense nord, desorientats.
Llavors, hem de saber imitar els Mags i buscar amb perseverança, perquè sols arriba a la meta aquell que segueix caminant, cercant el camí.
No arriben, certament, aquells que abandonen.
- Hi ha una altra ensenyança important a l’evangeli d’avui, que ens afecta directament a nosaltres.
Déu, no solament dona a conèixer el naixement del Salvador als pastors, que eren del poble d’Israel. També ho fa als Mags, que eren pagans i que vivien en un país llunyà. Perquè entenguem que la Salvació s’ofereix a tothom. Déu no exclou ningú. Ningú.
La festa d’avui ens convida a ser “catòlics”, en el sentit més ple, és a dir, universals, a respectar tothom. No oblidem que aquest és el fonament de la pau. Si no respectem la dignitat dels altres, no hi podrà haver pau.
- Recordem, finalment, que aquesta actitud de respecte als altres s’aprèn a casa. Depèn del clima que regni a la família.
Avui, dia dels Reis, els infants reben regals. És un gest bonic que ens recorda allò que van fer els Reis Mags amb l’infant Jesús.
Però no oblideu els pares i familiars que el millor regal que podeu fer als vostres fills és una estimació sincera i generosa.
Qui se sent estimat i respectat, serà també capaç, quan sigui gran, d’estimar i respectar els altres, i posarà així l’autèntic fonament de la pau.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Dia 6 de gener
EPIFANIA DEL SENYOR
Solemnitat
Lectura primera Is 60,1-6
Sobre teu, Jerusalem, clareja com l’alba la glòria del Senyor
Lectura del llibre d’Isaïes
Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots venen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.
Salm responsorial 71,1-2.7-8.10-11.12-13 (R.: 11)
Déu meu, doneu al rei el vostre dret,
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
R. Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini des d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país. R.
Li portaran obsequis les illes
i els reis de Tarsís;
els reis d’Aràbia i de Sabà
li oferiran presents.
Li faran homenatge tots els reis,
se li sotmetran tots els pobles. R.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S’apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort. R.
Lectura segona Ef 3,2-3a.5-6
Ara Déu ha revelat que tots els pobles comparteixen la mateixa promesa
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Al·leluia Mt 2,2
Hem vist com s’aixecava la seva estrella
i venim a presentar al Senyor el nostre homenatge.
Evangeli Mt 2,1-12
Venim de l’Orient per adorar el vostre rei
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Quan va néixer Jesús a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge». El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Betlem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”». Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què se’ls havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Betlem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge». Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
GUARDAR-HO EN EL COR
Comentari a l’evangeli de la festivitat de Santa Maria Mare de Déu.
En la festivitat de Santa Maria Mare de Déu es llegeix a l’evangeli el relat de Lluc que narra la visita dels pastors a Betlem, l’actitud reservada de Maria i la imposició del nom Jesús (Lc 2,16-21).
Els pastors es dirigiren de pressa a Betlem, com Maria anà de pressa a casa d’Elisabet (Lc 1,39). És un indicador de la bona disposició a acceptar i creure els respectius anuncis que han rebut, una receptivitat activa que els posa en moviment prioritzant la paraula rebuda per sobre les ocupacions habituals.
“Els pastors van veure el que el Senyor els havia fet saber”. Lluc té un interès especial en fer adonar que l’anunci a l’àngel es compleix. La Paraula de Senyor és una paraula eficaç; això consona amb el que trobem en el profeta Ezequiel quan diu: “Perquè jo, el Senyor, parlo i la paraula que dic es complirà sense esperar més” (Ez 12,25.28). D’aquesta manera, Lluc ens prepara per creure que l’adveniment del Regne que predicarà Jesús s’esdevindrà realment.
“Tothom qui ho sentia quedava meravellat del que deien els pastors”. Aquests pastors són personatges que anticipen simbòlicament els primers predicadors cristians que anunciaran l’evangeli a les primeres comunitats cristianes. També s’hi poden veure els futurs creients que glorificaran Déu pel que han sentit i vist i que aniran apareixent al llarg de l’obra de Lluc ( 7,16;13,13; 17,15; 18,45; 19,37; Ac 21,20).
Aquesta extraversió dels pastors contrasta amb la interiorització de Maria que guardava tot això en el seu cor i ho meditava (v.19).Una expressió semblant la trobem en el relat de l’estada de Jesús al temple “La seva mare conservava tot això en el seu cor” (2,51). Els verbs guardar i conservar tradueixen respectivament dos verbs grecs “syneterein” (2,19) i “diaterein”. Aquests verbs els trobem en dos passatges de la versió dels LXX. El verb “syneterein” apareixen el llibre de Daniel quan desprès de dirigir-se a Nabucodonosor aquest guardava en el seu cor aquestes paraules (Dn 4,25). L’altre verb “diaterein” apareix quan Josep desprès dels somnis que havia tingut “anava rumiant tot això “ (Gn 37,11). En tots dos passatges es descriu la perplexitat interna d’una persona que intenta comprendre el significat profund del que li han explicat. Aquesta havia de ser indubtablement la situació anímica de Maria.
“Li van posar el nom de Jesús”. A primer cop d’ull sembla una informació sense massa importància i, a més, entra dins la lògica més elemental que un nen que neix tingui un nom. Però tenir un nom té la seva importància en el món bíblic (Is 9,5). Un Déu sense nom no podia anar enlloc, no tenia cap poder, per això Moisès demana a Déu quin és el seu nom (Ex 3,13-14). El llibre de Job parla de “gent desgraciada i sense nom” (Jb 30,8). Quedar-se sense nom és una gran desgràcia per això el llibre dels Proverbis diu: “El nom del malvat serà oblidat”.
El nom de Jesús vol dir “El Senyor salva” o “El Senyor és la meva salvació”. És un nom compost que prové de l’hebreu i està format per una “iot” forma abreujada o condensada del nom “Jahvé” que els jueus eviten escriure i pronunciar i una forma del verb “iasa” que vol dir salvar, ajudar”.
El més habitual és que fossin els pares qui posessin el nom al nounat. Aquí sí són els pares els qui posen el nom però , com molt bé especifica el text, ho fan seguit el mandat de l’àngel. En el cas de Jesús ell porta un nom que prové de Déu. El qui posava el nom exercia un domini sobre la persona o cosa a qui posava el nom. En aquest cas el domini s’ha d’entendre com una forma de protecció; donant el nom s’estableix una relació d’afecte, cura i sol·licitud envers la persona que rep el nom. Jesús te, doncs, garantida l’assistència i protecció divines que l’acompanyaran al llarg de la seva activitat alliberadora en el món.
El nom defineix el ser i el fer de la persona. “Pels seus fruits els coneixereu” (Mt 7,20). A l’Antic Testament hi ha una altre persona que porta el mateix nom que Jesús; Josué que va completar l’obra alliberadora iniciada per Moisès fent entrar a la terra promesa els israelites que havien sortit de l’opressió d’Egipte. Jesús serà el salvador, el gran alliberador de tota persona humana que s’apunti al seu projecte alliberador de construir i engegar del Regne de Déu.
Festivitat de Santa Maria Mare de Déu. 1 de Gener de 2025