Full Parroquial 12-1-2025
L’Homilia de Mn. Segimon
Diumenge, 12 de gener
BAPTISME DEL SENYOR (Lc 3,15-16.21-22) (Sal 103)
- Tots anem sempre avançant en edat. El temps ens arrossega a tots, ho volem o no.
No exclou ningú.
Però el que cal és que, juntament amb l’edat, avancem també en el nostre desenvolupament com a persones i com a creients. L’important no és anar afegint anys a la nostra vida, sinó vida als nostres anys.
Què vol dir desenvolupar-se? Doncs anar creixent cap endins i també cap enfora. I sentir que això és una crida de Déu: que és Ell mateix qui ens impulsa a créixer.
- Tots tenim el perill de viure sense descobrir-nos a nosaltres mateixos, sense arribar al fons del nostre interior. Moltes persones se’n van d’aquest món sense haver tingut mai ni mitja hora de conversa silenciosa amb si mateixos.
Cal arribar al fons del nostre interior per descobrir-hi les riqueses que Déu hi ha posat: les nostres capacitats de progressar, de lluitar, de resistir, de gaudir, d’estimar. Quanta riquesa portem dins!
R/ Ens som conscients d’aquesta força renovadora, que portem dins del nostre Baptisme?
Hi connectem? Té influència a la nostra vida?
- Però per créixer en maduresa necessitem, també, conèixer el món exterior i estimar-lo. No ens podem tancar en nosaltres mateixos.
Ens ha dit el salm: “Que en són de variades, Senyor, les vostres obres, i totes les heu fet amb saviesa”
És cert: el món és obra de Déu i Ell hi ha deixat la seva empremta admirable.
Sobretot en les persones, que són fetes a la seva imatge. Però cal reconèixer que, per culpa nostra, aquesta empremta està emmascarada i enfosquida.
El món s’ha apartat de Déu. I lluny de Déu, no pot haver-hi ni pau, ni felicitat, ni germanor, ni bellesa… ni res de bo. Nosaltres som cridats a ser, com Jesús, salvadors del món. De la natura, sens dubte. Però, sobretot de les persones, fetes a la imatge del seu Fill Jesús
Per això, hem escoltat a la segona lectura, que el Senyor vol fer de nosaltres “un poble seu, apassionat per a fer el bé”. Tots estem apassionats per alguna cosa. La nostra passió, és una cosa que realment val la pena? La nostra passió, com a creients, ha de ser fer el bé.
- Però solament podrem donar a conèixer Jesús, en la mesura que nosaltres el coneguem en profunditat.
Avui acaba el cicle Nadalenc. D’ara endavant ja no parlarem de l’infant Jesús, sinó de l’home Jesús. D’aquest home que ha de desvetllar tot el nostre interès perquè, segons hem escoltat a l’evangeli, és l’estimat de Déu, el seu Fill en qui s’ha complagut.
Els evangelis de cada diumenge ens aniran mostrant la vida de Jesús. Fem un esforç per acollir sincerament les seves ensenyances. Llavors sí que els nostres anys s’aniran omplint de vida. Una vida que s’encomanarà també a tots aquells que ens envolten.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Diumenge després del dia 6 de gener
BAPTISME DEL SENYOR / Cicle C
Festa
Lectura primera Is 40,1-5.9-11
Apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora
Lectura del llibre del profeta Isaïes
«Consoleu, consoleu el meu poble», diu el vostre Déu. «Parleu amorosament a Jerusalem, crideu i digueu-li que s’ha acabat la seva servitud, ha estat perdonada la seva culpa: ha rebut de mans del Senyor doble pena per tots els seus pecats».
Escolteu una veu que crida: «Obriu en el desert una ruta al Senyor, aplaneu en l’estepa un camí per al nostre Déu. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, el terreny escabrós serà una vall. Llavors apareixerà la glòria del Senyor i la veurà tothom alhora. La boca del Senyor ho ha dit».
Puja en una muntanya ben alta, missatger que anuncies a Sió la bona nova! Tu que portes bones noves a Jerusalem, alça ben fort el teu crit, alça’l ben fort, no tinguis por! Digues a les viles de Judà: «Aquí teniu el vostre Déu! El Senyor Déu arriba amb poder, el seu braç domina tota cosa, l’acompanya el fruit de la seva victòria, el precedeixen els seus trofeus; vetlla com un pastor pel ramat, l’aplega amb el seu braç, porta al pit els anyells, acompanya les ovelles que crien».
Salm responsorial 103:1b-3a.3b-4.24-25.27-28.29-30 (R.: 1)
Senyor, Déu meu, que en sou, de gran!
Aneu vestit d’esplendor i de majestat,
us embolcalla la llum com un mantell.
Heu estès el cel com una vela,
i dalt les aigües us heu fet un palau.
R. Beneeix el Senyor, ànima meva,
Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Preneu els núvols per carrossa
i avanceu sobre les ales dels vents,
teniu els vents per missatgers,
el foc i les flames per executar les ordres. R.
Que en són, de variades, Senyor, les vostres obres,
i totes les heu fetes amb saviesa.
La terra és plena de les vostres criatures.
Aquí teniu el mar, immens per totes bandes,
són incomptables els animals que s’hi mouen,
des dels més petits fins als més grans. R.
Tots esperen de la vostra mà
que els doneu l’aliment al seu temps:
els el doneu, i ells l’arrepleguen,
així que obriu la mà, mengen a desdir. R.
Però si deixeu de mirar-los es desconcerten,
si els retireu l’alè, expiren
i tornen a la pols d’on van sortir.
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.
Lectura segona Tt 2,11-14;3,4-7
El Senyor ens salva amb un bany d’aigua regenerador
i amb el poder renovador de l’Esperit Sant
Lectura de la carta de sant Pau a Titus
Estimat: s’ha revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes, i ens ensenya que abandonem la impietat i els desigs mundans, per viure en aquest món una vida de sobrietat, de justícia i de pietat, mentre esperem que es compleixi feliçment la nostra esperança, que es manifesti la glòria de Jesucrist, Déu gran i salvador nostre. Ell s’entregà a si mateix per nosaltres, per rescatar-nos de l’esclavatge de les culpes, deixar-nos nets i fer de nosaltres un poble ben seu, apassionat per fer el bé.
Quan s’ha revelat la bondat de Déu, salvador nostre, i l’amor que ell té als homes, no l’han mogut les obres que nosaltres podíem haver fet, sinó la seva bondat que ens salva amb un bany d’aigua regenerador i amb el poder renovador de l’Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d’ara tenim dret a esperar.
Al·leluia Cf. Lc 3,16
Joan digué:
Ve el qui és més poderós que jo.
Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.
Evangeli Lc 3,15-16.21-22
Jesús fou batejat; mentre pregava, s’obrí el cel
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc».
Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
CONSOLEU EL MEU POBLE.
Comentari a la primera lectura. Baptisme del Senyor.
Les disposicions litúrgiques contemplen que a primera lectura del diumenge que recorda el baptisme de Jesús es llegeixin uns versets del començament del llibre del Segon Isaïes (is 40, 1-5.9-11). El text de l’evangeli de Lluc que es llegeix enguany es limita a fer menció del baptisme de Jesús (3,15-16.21-22). Qui bateja Jesús és Joan i Lluc n’ha fet la presentació en els versets precedents i és en aquesta presentació on es troba una cita del llibre del Segon Isaïes (3,4-6). Joan és la veu que crida en el desert i el qui prepara els camins per la vinguda del Senyor.
El text que llegim avui comença de forma impactant, un imperatiu “consoleu” repetit una segona vegada, cosa que denota importància i insistència. “Consoleu” és la traducció del verb hebreu “ naham”. A l’Antic Testament el trobem usat en el sentit de repensar-se d’una decisió presa; aquest és el cas de Gn 6,6.7 quan Déu es repensa d’haver creat el món i els éssers humans. El sentit més habitual és el de consolar o donar ànims al qui passa per una aflicció o situació adversa. És el sentit més habitual en que es troba en l’Antic Testament ( exemples: Jb 7,13; 16,2; 21,34; 29,25; 42,6.11; Sl 23,4; 69,20; 71,21; 77,2; 86,17; 90,13).
S’entén que el qui parla és Déu i que el destinatari és el poble d’Israel, però qui són els consoladors?. El text no ho explicita clarament però pot ser una bona ajuda tenir en compte els comentaris rabínics i el targum d’Isaïes. Aquest diu: “Profetes vaticineu consolacions sobre el poble” (Tg Is 40,1) perquè entén que la missió del profeta és vaticinar consolacions i bones notícies per Israel just. La consolació profètica serà juntament amb la defensa del monoteisme i el retorn de l’exili un dels temes propis de la predicació del Segon Isaïes.
Quan es parla de la predicació profètica de la consolació ens trobem amb una expressió encunyada: “la consolació de Jerusalem”. Diu així el targum d’Isaïes: “ “Sió ciutat de les nostres solemnitats els teu ulls contemplaran la consolació de Jerusalem en la seva prosperitat i seguretat” (Tg Is 33,20). La consolació de Jerusalem vol dir gaudir de l’alliberament messiànic. És la que esperava Simeó quan Lluc diu d’ell: “home just i pietós que esperava que Israel seria consolat” (Lc 2,25).
Quan el Segon Isaïes diu. “Consoleu consoleu” no es limita a unes simples paraules de coratge sinó que en elles hi ha implícita una promesa d’alliberament messiànic com es mostrarà en text que segueix.
El que sí està molt clar en el text és el motiu de la consolació. “S’ha acabat la servitud, que li ha estat perdonada la culpa, que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats”. De quins pecats es tracta?: desobeir el Senyor, no observar els decrets i manaments que Ell ha donat, anar darrere els ídols. Aquests pecats porten Israel a l’exili que no és el resultat de determinades circumstàncies històriques sinó que és el càstig pels pecats que Israel ha comés. S’intueix que el mal comportament d’Israel ha ofès el Senyor i caldrà satisfer la ofensa (Lv 26,41.43). Ara aquesta ofensa ha estat satisfeta i el pecat ha estat perdonat. La frase: “ ha rebut del Senyor el doble per tots els seus pecats” no implica un excés de la ira divina sinó que s’ha acabat el sofriment pel qual Israel aconsegueix la purificació dels seus pecats.
Preparar el camí, aplanar una ruta no s’han d’entendre en sentit literal. Camí en llenguatge bíblic equival a comportament. Diu el Deuteronomi: “observa els manaments del Senyor, segueix el camins que ell t’assenyala” (Dt 8,6 ) i el profeta Ezequiel: “ Jo el Senyor Déu us asseguro que el que jo vull és que el malvat abandoni els mals camins i visqui” (Ez 18,23 ). Arreglar camins, rebaixar terrenys voldrà dir abandonar els mals comportaments; omplir les valls serà viure una via segons l’obediència al Senyor. Aquestes seran les condicions que faran possible que brilli la glòria alliberadora del Senyor.
Baptisme del Senyor. 12 de Gener de 2025