Full Parroquial 25-12-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
Homilia MISSA COMUNITÀRIA DE NADAL
Avui, germans i germanes, hem sortit de casa i hem vingut aquí, per a reunir-nos amb la comunitat cristiana, gairebé a través de la fosca. La nit, aquesta meravellosa nit de Nadal, ens serveix de paràbola. És imatge d’una altra mena d’obscuritat.
No podem oblidar la cara fosca de la vida: la de les desgràcies, les malalties o les privacions materials; la del pecat amb tota la seva misèria moral. Tots hi som dins d’aquesta foscor. La portem enganxada a la pell.
“Som un poble que avança a les fosques”, acaba de dir-nos el profeta Isaïes.
“Una llum resplendeix”. Ara bé, tot això és cosa vella i coneguda. La novetat és una altra. La Bona Nova que ens aplega avui i posa als nostres llavis un càntic nou és que, d’ençà del primer Nadal, “una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós”. “Us anuncio una gran alegria”, va dir un àngel als pastors de Betlem; “Avui ens ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor”
És aquesta la gran notícia que en aquesta assemblea eucarística actualitzem. Jesús és la llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes. Deixem-nos inundar ara per aquesta llum. Deixem en segon terme qualsevol sentiment de culpa o de temença: “No tingueu por”, han estat les primeres paraules de l’àngel de l’anunciata.
La llum de Nadal és gràcia que ho il·lumina tot. Genera en nosaltres l’alegria certa d’una pau absoluta, sense condicions, perquè no té el seu fonament en nosaltres, sinó en un fet meravellós: “el senyor estima els homes” (Cf. Pau als homes que estima el Senyor).
Atenció als indicadors: ara ens toca a nosaltres moure’ns. Ens cal sortir a l’encontre del Senyor que acaba d’arribar. No ens equivoquem. Seria trist que ens poséssim en la direcció contrària. Atenció als indicadors! Les seves senyes són aquestes: “trobareu un nen en bolquers posat en una menjadora”, Trobareu un Nen, no, per tant, una situació de poder. Posat en una menjadora, és a dir, en una pobresa més extrema que la de la majoria dels pobres: sense caliu familiar de Natzaret… fora de la llar humil de Josep i Maria, ara esdevinguts forasters marginats.
¿Com podem avançar cap a les senyes del Nen de Betlem, des de la nostra societat occidental, marcada per l’excés de consum i el deliri del benestar?
Però és evident que ens cal, d’una manera o d’una altra, desplaçar-nos, sortir de nosaltres mateixos i de les nostres coses. Caminar cap als altres, cap als més dissortats… com el Senyor ve avui cap a nosaltres, cap a tu i cap a mi… Suggereix una altra manera d’entendre la vida. Pensem-hi, a la llum del misteri de Nadal.
La nostra participació, avui, a la taula de l’Eucaristia, té un sentit de recuperació de la nostra identitat. És així com volem ser: fidels a les nostres arrels evangèliques. Sentim una gratitud immensa per tot el que Déu fa per nosaltres.
Ens sentim feliços perquè “ens ha estat revelat l’amor de Déu, que vol salvar tots els homes” (2a lectura).
Desitgem de cor i ho demanem al Senyor, que la nostra Església, fidel a l’Esperit de Betlem, aparegui davant els homes i les dones d’avui, com el poble de Jesús “apassionat per fer el bé”
Què volem dir-li a Jesús, aquest Nadal? Per això, tots nosaltres aquest Nadal,
¿no ens animem a viure solidàriament amb els pobres saben que el Regne de Déu és per a ells?
¿No ens animem a pregar, i ensenyar a pregar als altres, sabent que Déu escolta sempre el nostre clam?
¿No ens sentim cridats a contemplar la bellesa de la vida, la veritat, la justícia, la bondat, sabent que aquests són els valors que Déu defensa?
¿No ens decidim a perdonar, consolar i comprendre sabent que aquesta és la missió de l’infant de Betlem?
En aquests dies de festa, ¿no tenim unes ganes boges de portar alegria als altres en contemplar els àngels i els pastors plens d’alegria i goig? No sentim admiració per tots aquells que, arreu del món, segueixen Jesucrist malgrat les persecucions?
Tot això, ben segur, és la celebració cristiana de Nadal.
Necessitem tornar a sentir per Nadal, en el silenci de la nit i en el brogit del dia, la veu que proclama al vent del món i en el més pregon dels cors, la notícia inesperada i sorprenent que em fa possible a mi i crec que a vosaltres i a tots, tornar a creure esperar i estimar, encara avui.
No tingueu por! Avui ens ha nascut un Salvador, que és el Messies, el Senyor!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Dia 25 de desembre
NADAL
Solemnitat amb Octava
MISSA DEL DIA
Lectura primera Is 52,7-10
D’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu
Lectura del llibre d’Isaïes
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei». Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 3c)
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.
R. D’un cap a l’altre de la terra
tothom ha vist la salvació del nostre Déu.
El Senyor ha revelat la seva ajuda
i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel. R.
Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria. R.
Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn. R.
Lectura segona He 1,1-6
Déu ens ha parlat en la persona del Fill
Lectura de la carta als cristians hebreus
En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu».
Al·leluia
Neix la claror d’un dia sant:
veniu, pobles, adoreu el Senyor,
que avui ha baixat a la terra una gran llum.
Evangeli Jo 1,1-18
El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
RECUPERAR LA DIGNITAT PERDUDA
Comentari a la primera lectura del tercer diumenge d’Advent C
En l’Escriptura jueva, desprès dels tres grans profetes Isaïes, Jeremies i Ezequiel el que nosaltres considerem com els dotze profetes menors formen un sol llibre. Si en aquest conjunt hi afegim el llibre de Daniel considerat durant molt temps com un llibre profètic, tindríem un total de cinc libres profètics: Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Daniel i els Dotze profetes que serien la contrapartida als cinc llibres de la Torà, La Llei, el nostre Pentateuc. El nombre de dotze és indiscutiblement un número simbòlic que simbolitza una totalitat; recordem les dotze tribus d’Israel. Fixem-nos que el llibre de Jonàs és més una historieta edificant que no pas un llibre pròpiament profètic però ha estat inserit en el conjunt dels libres profètics per aconseguir la totalitat de dotze.
Tot i que els dotze profetes estan reunits en un sol llibre en l’Escriptura hebrea són obres diferents atribuïdes a autors diferents i no es pot considerar ni interpretar el conjunt dels dotze profetes com si es tractés d’un sol llibre que presentés la unitat d’un sol i únic discurs. Així cal llegir i interpretar cadascun dels dotze profetes per ell mateix independentment dels altres onze.
Entre aquests dotze profetes hi trobem el profeta Sofonies. D’ell en llegim un petit fragment a la primera lectura d’aquest diumenge (So 3,14-18a). Alguns comentaristes, basant-se en la informació que dona el llibre, situen l’activitat del profeta Sofonies en temps del rei Josies (Sf 1,1). El judici profètic contra les classes benestants de Judà fan que Sofonies sigui considerat un precursor de la reforma de Josies i no tan sols impulsor sinó un defensor entusiasmat de la reforma en qüestió. Però altres comentaristes, atenent-se a l’alliberament de Sió de que parla el nostre text (3,14) defensen que l’activitat del profeta s’esdevingué en un temps posterior a la reforma de Josies. Així, segons aquests, l’activitat del profeta s’hauria de situar en el període d’incertesa que es produí desprès de la mort del rei Josies i l’exili. La influència d’Assíria havia caigut, però havia sorgit un nou imperi poderós, el Babiloni, que pressionà sobra Judà fins acabar amb l’exili.
El text que llegim avui és el final feliç d’un conjunt d’amenaces i crides a la conversió que nodreixen pràcticament la totalitat del llibre. Tot just començar, desprès de l’amenaça contra tota la terra, el profeta anuncia un càstig contra Judà i Jerusalem per haver-se allunyat del Senyor practicant la idolatria. Això s’esdevindrà el “dia del Senyor” expressió clàssica de la teologia bíblica, descrit aquí amb gran detall com a dia de tràngol, angoixa, destrucció i ruïna.
Abans no vingui aquell dia, si hom vol escapolir-se’n ha de convertir-se, ha de cercar el Senyor, la bondat, la humilitat i complir els preceptes.
A l’hora de repartir estopa no s’escapa ningú. Les nacions estrangeres seran castigades per haver-se burlat del poble del Senyor, pagaran per la seva arrogància.
Enmig d’aquest panorama desolador i depriment emergeix la resta d’Israel, un poble humil i pobre que s’ha mantingut fidel al Senyor. S’intueix que és gràcies a ell que el Senyor restablirà la vida i la dignitat a Israel, Judà i Jerusalem. És el que llegim a la lectura d’avui.
Sobresurt la presència del Senyor enmig del poble. A diferència dels últims reis de Judà que no han fet res més que portar desgràcies, ara serà el Senyor qui regnarà i això és motiu d’alegria i celebració.
Diumenge tercer d’Advent. 15 de Desembre de 2024