Full Parroquial 15-12-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
SETMANA III D’ADVENT (Lc 3,10-18) (Fl 4,4-7)
- Les lectures d’avui són una invitació a viure amb alegria. Anava a dir que això no és pas cap originalitat. Tota la publicitat, tots els espectacles, ens conviden a estar alegres, a estar contents.
Però tots sabem que aquesta mena d’alegria és molt superficial. Es tracta d’una pura evasió momentània de les nostres preocupacions, evasió que, de vegades, serà necessària, almenys per higiene mental.
L’alegria que ens parlen les lectures d’avui, sobretot Sant Pau, és d’una altra mena. És una alegria fonda que brolla de dins nostre i que no depèn de les situacions fluctuants de la nostra vida. Perquè es fonamenta en la certesa que portem dins el Senyor i que la meva vida, la nostra vida, és a les seves mans. Aquest és el fonament de la nostra alegria. No en tenim d’altre.
- Per això Sant Pau ens diu: “No us inquieteu per res”. I això no ho diu pas un home que ho ha tingut tot resolt en la seva vida, sinó un home empresonat amb tot el que això significava en aquella època. Sap, doncs, el que es diu.
I fixem-nos amb quina força ho afirma: “Viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents”.
Ho remarca perquè entenguem que per un cristià és fonamental viure la nostra vida amb el cor esponjat, amb alegria. Perquè sempre tenim en nosaltres l’estimació del Senyor, que no fallarà mai. Els homes i les dones sí que fallem. Però Ell no. Mai.
- I això ens ha de fer reflexionar. Si la nostra fe no ens fa viure amb l’alegria al cor és que aquí falla alguna cosa.
Les lectures d’avui ens suggereixen algunes pistes de solució. Sant Pau ens ha dit: “A cada ocasió acudiu a la pregària”. La pregària ens permet d’arribar a aquesta zona tan profunda de nosaltres mateixos, on habita el Senyor, i de posar-nos en contacte amb Ell.
I Ell és la font d’on brolla la joia i també la finesa interior.
I, llavors, tal com diu la segona lectura: “La Pau de Déu que, sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist”.
Si Ell guarda els nostres cors i els nostres pensaments, no pot haver-hi tristesa, ni desesperança. De cap manera.
- Però recordem, finalment, que la pregària cristiana no pot ser mai una excusa per evadir-nos de les nostres responsabilitats. Al contrari, ens ha de portar a una sincera conversió de cor que determini un canvi d’actituds. Això és el que ens ha dit l’evangeli.
Fixem-nos: no ens demana canvi de lloc. Tampoc canvi de professió, però sí d’estil de vida.
Que sapiguem compartir el que tenim amb els altres: “Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té” – ens ha dit Joan Baptista. I també que no obrem injustícies: “No exigiu més del que està establert”. És a dir, que tinguem sensibilitat per les necessitats de les persones que ens envolten. I sempre amb cordialitat, amb serenor: “Que tothom us conegui com a gent de bon tracte”… ens ha dit Sant Pau,
És una bona predisposició per a viure el Nadal.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle C
Lectura primera So 3,14-18a
Per tu el Senyor s’ha transportat d’alegria
Lectura de la profecia de Sofonies
Crida de goig, ciutat de Sió. Aclama, Israel. Alegra’t i celebra-ho de tot cor, ciutat de Jerusalem. El Senyor ha tret fora els qui et condemnaven, ha fet fugir els teus enemics. Tens dintre teu el Senyor, rei d’Israel, no veuràs mai més cap desastre. Aquell dia diran a Jerusalem: «No tinguis por, Sió, no deixis caure les mans; el Senyor, el teu Déu, el tens a dintre, com a Salvador poderós; per tu s’ha transportat d’alegria, et renova el seu amor, està de festa i crida de goig com en dies d’aplec».
Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 6)
El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m’espanto.
D’ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.
R. Aclama’l ple de goig
perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat.
Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.
«Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és excels». R.
Canteu al Senyor, que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama’l ple de goig,
perquè el Sant d’Israel és gran a la teva ciutat. R
Lectura segona Fl 4,4-7
El Senyor és a prop
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, viviu sempre contents en el Senyor; ho repeteixo, viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte. El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. A cada ocasió acudiu a la pregària i a la súplica, i presenteu a Déu les vostres peticions amb acció de gràcies. Així, la pau de Déu, que sobrepassa el que podem entendre, guardarà els vostres cors i els vostres pensaments en Jesucrist.
Al·leluia Is 61,1
L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.
Evangeli Lc 3,10-18
Què hem de fer també nosaltres?
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així, doncs, què hem de fer?». Ell els responia: «Qui tingui dos vestits, que en doni al qui no en té, i qui tingui menjar, que el comparteixi també amb els altres». Entre els qui anaven a fer-se batejar hi havia també uns publicans que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?». Ell els contestà: «No exigiu més del que està establert». Igualment uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?». Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada».
La gent, que vivia en l’expectació, sospitava si Joan no fora potser el Messies. Ell respongué dient a tothom «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seva era; el blat, l’entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s’apaga». Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
RECUPERAR LA DIGNITAT PERDUDA
Comentari a la primera lectura del tercer diumenge d’Advent C
En l’Escriptura jueva, desprès dels tres grans profetes Isaïes, Jeremies i Ezequiel el que nosaltres considerem com els dotze profetes menors formen un sol llibre. Si en aquest conjunt hi afegim el llibre de Daniel considerat durant molt temps com un llibre profètic, tindríem un total de cinc libres profètics: Isaïes, Jeremies, Ezequiel, Daniel i els Dotze profetes que serien la contrapartida als cinc llibres de la Torà, La Llei, el nostre Pentateuc. El nombre de dotze és indiscutiblement un número simbòlic que simbolitza una totalitat; recordem les dotze tribus d’Israel. Fixem-nos que el llibre de Jonàs és més una historieta edificant que no pas un llibre pròpiament profètic però ha estat inserit en el conjunt dels libres profètics per aconseguir la totalitat de dotze.
Tot i que els dotze profetes estan reunits en un sol llibre en l’Escriptura hebrea són obres diferents atribuïdes a autors diferents i no es pot considerar ni interpretar el conjunt dels dotze profetes com si es tractés d’un sol llibre que presentés la unitat d’un sol i únic discurs. Així cal llegir i interpretar cadascun dels dotze profetes per ell mateix independentment dels altres onze.
Entre aquests dotze profetes hi trobem el profeta Sofonies. D’ell en llegim un petit fragment a la primera lectura d’aquest diumenge (So 3,14-18a). Alguns comentaristes, basant-se en la informació que dona el llibre, situen l’activitat del profeta Sofonies en temps del rei Josies (Sf 1,1). El judici profètic contra les classes benestants de Judà fan que Sofonies sigui considerat un precursor de la reforma de Josies i no tan sols impulsor sinó un defensor entusiasmat de la reforma en qüestió. Però altres comentaristes, atenent-se a l’alliberament de Sió de que parla el nostre text (3,14) defensen que l’activitat del profeta s’esdevingué en un temps posterior a la reforma de Josies. Així, segons aquests, l’activitat del profeta s’hauria de situar en el període d’incertesa que es produí desprès de la mort del rei Josies i l’exili. La influència d’Assíria havia caigut, però havia sorgit un nou imperi poderós, el Babiloni, que pressionà sobra Judà fins acabar amb l’exili.
El text que llegim avui és el final feliç d’un conjunt d’amenaces i crides a la conversió que nodreixen pràcticament la totalitat del llibre. Tot just començar, desprès de l’amenaça contra tota la terra, el profeta anuncia un càstig contra Judà i Jerusalem per haver-se allunyat del Senyor practicant la idolatria. Això s’esdevindrà el “dia del Senyor” expressió clàssica de la teologia bíblica, descrit aquí amb gran detall com a dia de tràngol, angoixa, destrucció i ruïna.
Abans no vingui aquell dia, si hom vol escapolir-se’n ha de convertir-se, ha de cercar el Senyor, la bondat, la humilitat i complir els preceptes.
A l’hora de repartir estopa no s’escapa ningú. Les nacions estrangeres seran castigades per haver-se burlat del poble del Senyor, pagaran per la seva arrogància.
Enmig d’aquest panorama desolador i depriment emergeix la resta d’Israel, un poble humil i pobre que s’ha mantingut fidel al Senyor. S’intueix que és gràcies a ell que el Senyor restablirà la vida i la dignitat a Israel, Judà i Jerusalem. És el que llegim a la lectura d’avui.
Sobresurt la presència del Senyor enmig del poble. A diferència dels últims reis de Judà que no han fet res més que portar desgràcies, ara serà el Senyor qui regnarà i això és motiu d’alegria i celebració.
Diumenge tercer d’Advent. 15 de Desembre de 2024