Full Parroquial 8-12-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
SETMANA II D’ADVENT
IMMACULADA Concepció de Maria (Lc 1,26-38)
- L’evangeli que acabem d’escoltar ens fa veure que el nostre Déu no és un Déu llunyà sinó un Déu proper, que es relaciona amb nosaltres, que ens fa arribar missatges. El que avui envia a Maria és portador d’esperança: aquell Salvador del món, tan esperat, ja està a punt d’arribar.
Som en temps d’Advent, un temps que és una preparació per al NADAL que s’acosta. I també Déu ens envia a nosaltres el mateix missatge: el Salvador ja està arribant. I ens pregunta com a Maria, si el volem acollir.
Què li vull respondre? Com ens preparem per a celebrar el Nadal que s’acosta?
Seria una llàstima que aquesta notícia ens deixés indiferent. Perquè per més celebracions de Nadal que féssim, si Jesús no nasqués en el nostre cor, de ben poc serviria.
- De vegades no som prou conscients que Déu, sovint, ens envia missatges. I sempre són missatges d’esperança i d’alegria. Perquè són les úniques coses que Ell sap portar. La tristesa i la desesperança no neixen al cel, sinó a la terra. Som nosaltres qui les fabriquem.
Dins nostre ressonen massa veus: els nostres egoismes, les nostres enveges, l’ambició de diners, o la preocupació legítima pels problemes diaris però obsessiva i mancada de confiança.
Són aquestes veus les que ofeguen la de Jesús, que és una veu íntima, amiga, que demana un clima de serenor i de pregària per a poder ser escoltada.
Sento dintre meu la veu del Senyor? Per què?
- Si us hi heu fixat, l’àngel, en saludar Maria, no l’anomena pel seu nom, sinó per una qualitat seva: “Déu te guard, plena de gràcia”, li diu.
Precisament per això, diem que és “Immaculada”, és a dir que en ella no hi ha ni ombra de pecat, de mal, està totalment plena de Déu. En ella tot és bondat.
Avui és un bon dia per a demanar al Senyor, per intercessió de Maria, que purifiqui el nostre cor.
- Maria se’ns presenta, també, com una persona amb esperit de discerniment. Déu va irrompre en la seva vida i li va demanar una cosa que ella, de moment, no comprenia, perquè capgirava tots els seus projectes. Per això va quedar desconcertada.
Però no va rebutjar la proposta del Senyor, va seguir cercant sense por, fins que va entendre clarament que li demanava. I llavors, tot i que no veia cap on la portaria aquell camí, va prendre una decisió irrevocable: fer-se plenament disponible al Senyor: “que es compleixin les teves paraules en mi” – va respondre.
Què ens demana, el Senyor, actualment a nosaltres? Ens hem preocupat d’esbrinar-ho?
Quina és la nostra resposta?
Nosaltres tenim tendència a creure que ja no podem canviar, que ja som el que som i que no podrem ser millors. Hem perdut l’estímul perquè ho hem intentat altres vegades i no ens n’hem sortit.
Però el temps d’Advent és un temps d’esperança. Tornem-ho a intentar confiant en el Senyor. Tenir esperança és creure en la força del Senyor, d’aquest Senyor que ens ha dit a l’evangeli: “A Déu res no li és impossible” ¿Ens ho creiem això?
Doncs esforcem-nos a viure aquest Advent amb esperança. Fixem-nos que li diu l’Àngel a MARIA: “No tinguis por”. És propi del Senyor asserenar els esperits, portar la pau als cors.
Una pau que no és fruit de l’absència de dificultats, sinó de la ferma convicció que el Senyor és present en la nostra vida i que ens estima, malgrat les nostres imperfeccions, i que, per tant, no hem de témer res.
Sapiguem fer com MARIA, sapiguem dir “sí” al Senyor i la nostra vida serà fecunda com la seva.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
8 de desembre
IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Solemnitat
Lectura primera Gn 3,9-15.20
Faré que siguin enemics el teu llinatge i el de la dona
Lectura del llibre del Gènesi
Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat». El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló».
L’home donà a la seva esposa el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3c-4 (R.: 1a)
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.
R. Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses.
El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel. R.
Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria. R.
Quan la Immaculada Concepció s’escau el diumenge II d’Advent, la lectura segona és la corresponent a aquest diumenge (A, B o C).
Quan s’escau en diumenge (II Diumenge d’Advent)
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips (Fl 1,4-6.8,11)
Germans, sempre que prego per vosaltres la meva oració és plena de goig pensant en tot el que heu contribuït a la causa de l’evangeli des del primer dia fins avui. Estic segur d’una cosa: Déu, que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist.
Déu és testimoni de com us enyoro, a tots vosaltres, per l’amor entranyable que us té Jesucrist. I el que jo demano en la pregària és que el vostre amor s’enriqueixi més i més, fins a vessar, ple de coneixement i de finor d’esperit, perquè sapigueu apreciar els valors autèntics i arribeu purs i sense entrebancs al dia de Crist, carregats d’aquells fruits de justícia que donem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu.
Al·leluia Lc 1,28.42
Déu vós guard, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós,
sou beneïda entre totes les dones.
Evangeli Lc 1,26-38
Déu te guard, plena de gràcia,
el Senyor és amb tu
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».
I l’àngel es va retirar.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
EL PODER DE DÉU
Comentari a l’evangeli de la festivitat de la Immaculada concepció de Maria.
El relat de l‘anunciació a Maria (Lc 1,26-38) el llegim .a l’evangeli de la festivitat de la Immaculada Concepció. de Maria. Es troba a la primera part de la doble obra de Lluc a la secció que recull els relats sobre la infància de Jesús.
Lluc utilitza amb molta freqüència un procediment literari molt emprat en el món hel·lenista del seu temps consistent en crear paral·lelismes. A tall d’exemple es pot comprovar en la segona part de la seva obra el paral·lelisme entre les persones de Pere i Joan. Plutarc i altres escriptors utilitzaren aquest procediment en les biografies d’homes il·lustres. Mitjançant la antítesis es buscava presentar el valor de cadascun dels herois comparant els seu mèrits respectius o també es cercava presentar l’excel·lència d’un dels personatges a base de ressaltar unes qualitats que l’altre no tenia. Lluc usarà aquest procediment per presentar dos grans personatges Joan Baptista i Jesús. Això li permetrà mostrar la continuïtat entre la persona i l’acció de Joan i la de Jesús, alhora emfasitzar la superioritat de Jesús respecte Joan. Aquest és la culminació de l’Antic Testament i Jesús és el començament d’una nova època per la humanitat en la qual Déu pren part directa i immediatament en la història no amb força i poder sinó d’una manera completament nova.
La nova força que Jesús desplegarà és la de Déu Creador, la que no li ha estat possible d’imprimir en la creació per les limitacions causades fins al moment per els homes i dones que no han acollit el projecte de Déu. Ell només pot desplegar la seva força creadora a través de persones que es prestin lliurement a dur a terme un projecte de societat que no es recolzi en els poders ancestrals del poder i la força bruta ni en els més sofisticats del diner i el saber. El relat de l’anunciació presenta la persona de Maria com una de les que amb el naixement de Jesús i la seva disponibilitat farà possible tirar endavant aquest projecte de Déu.
Zacaries pare de Joan, sacerdot, home profundament religiós, arrelat en les tradicions ancestrals d’Israel, rep l’anunci de l’àngel durant el servei en el temple de Jerusalem. Sense descendència i envellit es mostra incrèdul i no té fe en el missatge de l’àngel.
Maria rep el missatge a Galilea, regió paganitzada, a Natzaret de la que no en pot sortir res de bo ( Jn 1,46). Ella és imatge de la gent senzilla sense gaire tradició religiosa però fidel als valors profundament humans. Maria és declarada agraciada, afavorida gaudeix del favor i la benedicció de Déu. La fe en les paraules de l’àngel, tot i no veure-ho humanament possible (com podrà ser això si jo no conec varo), ella ofereix la seva col·laboració . El sí de Maria dinamitzat per l’Esperit Sant farà possible l’adveniment en el món de l’Home – Déu.
En l’embaràs de Maria i el naixement de Jesús intervé el poder de Déu per qui res és impossible (Lc 18,27). La omnipotència de Déu no vol dir que Déu sigui una mena de mag que va escampant pel món accions espectaculars encaminades a corregir els desgavells causats per la desídia i la maldat humanes.
El cant al poder de Déu que es troba al llibre de Nehemies diu: “Dones vida a totes les criatures” (Ne 9,6). El poder de Déu és fer brollar la vida d’allò on sembla que no hi ha cap possibilitat de que n’hi hagi ni de que en brolli. Elisabet, l’estèril quedarà prenyada (1,36) i Maria verge que no coneix varó infantarà el fill Jesús. Quan hom es sent atrapat entre l’espasa i la paret li sembla estar en una situació insostenible i sense sortida però cap situació està més enllà del poder de Déu i si hom està obert a la seva acció creadora. Déu sempre hi trobarà una sortida encara que no sigui la que nosaltres imaginem perquè per Déu res és impossible.
Festivitat de la Immaculada Concepció de Maria. 8 de Desembre de 2024