Full Parroquial 1-12-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
SETMANA I D’ADVENT (Lc 21,25-28.34-36) (1Te 3,12-4,2)
- Avui primer diumenge d’Advent, comencem un nou any litúrgic. Començar una cosa, començar una nova etapa de la nostra vida, ha de significar sempre esperança, canvi, novetat.
Si no sentíssim aquest impuls, seria senyals que, espiritualment som vells. I això seria greu perquè un cristià no ha de tenir mai un esperit vell: hem de tenir l’esperit jove, perquè som imatges de Déu que no envelleix mai. No envelleix mai perquè és l’Amor. I qui estima sempre és jove.
Ens sentim joves o ens sentim vells? Per què?
- Aquest Advent ha de significar per a nosaltres un pas endavant en la nostra esperança i en la nostra capacitat d’estimar. No hem de quedar-nos estancats, hem de voler créixer i millorar.
Cert que no sempre ens resulta fàcil, perquè no partim de zero. Comencem portant darrere la nostra pròpia història personal en la qual tot no és positiu: on hi ha, certament, tristeses, decepcions, infidelitat, pecat. Costa de superar tot això.
Però fixem-nos en el que hem escoltat a l’evangeli, amb unes imatges apocalíptiques, pròpies d’aquella època, el Senyor se’ns presenta com aquell que té força per renovar-ho tot.
Jesús és aquell que ve a destruir tot allò de vell, de caduc, tot allò de tristesa, de pecat que hi ha en cada un de nosaltres i ens permet de recomençar de nou cada Advent, cada dia.
Mai no podrem dir que ja és massa tard. Mai. El Senyor sempre ens dona una nova oportunitat que ens permet de reprendre el camí cada instant, amb una esperança renovada.
- Tal vegada pot semblar estrany, que en aquest evangeli d’avui en comptes de parlar d’aquest inici de salvació, de Nadal, ens parli de la fi del temps, quan el Senyor vindrà amb tota la seva glòria i majestat.
Però té el seu sentit això de fer-nos mirar cap al futur. Cert que és important recordar d’on venim, però també és bo recordar cap on anem, per tal de no quedar-nos satisfets amb el que hem aconseguit.
¿Creiem que aquest món tan injust, tan ple de violències, tan egoista i tan poc fraternal és el que vol Jesús per a nosaltres i els nostres fills?
Em penso que no. Ell va començar la transformació del món, però ens ha deixat a nosaltres que en siguem els continuadors: ara la responsabilitat és nostra. No el podem decebre.
- Cada nou ADVENT som convidats a reprendre l’esforç. És el que ens ha dit Sant Pau a la segona lectura: “Us demano que avanceu encara més”. Fem-li cas!
Qui s’esforça per seguir els camins del Senyor, va descobrint, cada cop més clarament, que Déu és present en la nostra vida, donant-nos la mà per continuar endavant. I això dona seguretat i confiança.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle C
Lectura primera Jr 33,14-16
Faré néixer a David un plançó bo
Lectura del llibre de Jeremies
«Vindran dies, diu l’oracle del Senyor, que compliré aquella promesa que tinc feta a la casa d’Israel i a la de Judà. Aquells dies, aquells temps, faré néixer a David un plançó bo, que es comportarà en el país amb justícia i bondat. Aquells dies serà salvat el país de Judà i viurà confiada la ciutat de Jerusalem. I a ell l’anomenaran: El-Senyor-és-el-nostre-bé».
Salm responsorial 24,4-5ab.8-9.10 i 14 (R.: 1b)
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
feu que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.
R. A vós elevo la meva ànima, Senyor.
El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí. R.
Tot l’obrar del Senyor és fruit d’amor fidel
per als qui guarden la seva aliança.
El Senyor es fa conèixer íntimament als seus fidels,
els revela la seva aliança. R.
Lectura segona 1Te 3,12;4,2
Que el Senyor refermi els vostres cors
per al dia que vingui Jesús, el nostre Senyor
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, que el Senyor faci créixer fins a vessar l’amor que us teniu els uns als altres i a tothom, tal com nosaltres també us estimem. Que ell refermi els vostres cors perquè siguin sants i nets de culpa davant Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, el nostre Senyor, vindrà amb els seus sants. Amén.
I ara, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre la manera de comportar-vos i d’agradar a Déu; ja ho feu, però us demano que avanceu encara més. Ja sabeu els preceptes que us vam donar de part de Jesús, el Senyor.
Al·leluia Salm 84,8
Senyor, feu-nos veure el vostre amor
i doneu-nos la vostra salvació.
Evangeli Lc 21,25-28.34-36
Molt aviat sereu alliberats
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estrelles. A la terra, les nacions viuran amb l’ai al cor, esverades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l’alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l’estelada del cel trontollarà. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat. Quan tot això comenci a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats.
Estigueu atents sobre vosaltres: Que l’excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no afeixugués el vostre cor i us trobéssiu a sobre aquell dia de cop i volta, perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tothom, sigui on sigui de la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu sortir-vos-en, de tot això que ha de succeir, i us pugueu mantenir drets davant el Fill de l’home».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
EL REBROT REIAL
Comentari a la primera lectura del 1er diumenge d’Advent. C
El capítol 33 és l’últim capítol del llibre de la Consolació (capítols 30-33), d’ell en llegim un fragment a la primera lectura d’aquest diumenge (Jr 33,14-16). És una secció del llibre del profeta Jeremies on es combinen les accions simbòliques, els oracles profètics, els relats en prosa encaminats a transmetre al poble d’Israel un missatge d’esperança.
El text comença dient: “Venen dies, ho dic jo, el Senyor que compliré la promesa que tinc feta al casal d’Israel i de Judà”. Aquesta expressió LA trobem en altres indrets del llibre de Jeremies (7,32; 9,24; 16,14; 19,6; 23,5.7; 30,3; 31,27.31.38; 48,12; 49,2; 51,47.52) . La indeterminació temporal vol dir que els destinataris del missatge no saben el dia exacte en que el que s’anuncia és complirà però que el que s’esdevindrà entra de ple en el pla que Déu té ben dissenyat i determinat. El mateix capítol 33 diu en el verset 2 “El Senyor, el Creador el qui tot ho planeja”.
La promesa del Senyor es complirà. És un advertiment pels qui dubten del compliment de les profecies. Cal tenir present el text del Segon Isaïes quan diu: “La paraula que surt dels meus llavis no tornarà infecunda. Realitzarà el que jo volia, complirà la missió que jo li havia confiat ( Is 55,11).
La profecia recollida en aquest petit text és una solemne afirmació de la perpetuïtat de la monarquia davídica. En el capítol 23 del mateix llibre de Jeremies trobem un fragment gairebé idèntic: “Venen dies que faré néixer un rebrot legítim al llinatge de David. Regnarà com a rei assenyat i defensarà en el país el dret i la justícia. Ho dic jo, el Senyor. En el seu temps Judà serà salvat i Israel viurà segur i li donaran aquest nom: “El Senyor és la nostra salvació” (Jr 23,5-6).
L’esperança messiànica, és a dir, l’adveniment d’un rei descendent de David va adquirir formes distintes en la historia d’Israel segons les èpoques i els ambients. La forma més antiga de messianisme té el fonament en l’escriptura en la profecia de Natan que es troba al capítol 7 del segon llibre de Samuel: “El teu casal i la teva reialesa es perpetuaran per sempre davant teu, el teu tron es mantindrà per sempre” ( 2Sa 7,16). Ressò d’aquesta profecia la trobem al primer llibre del Reis en la resposta de Déu a la pregària de Salomó: “Si tu et comportes davant meu tal com es va comportar el teu pare David …. Jo consolidaré per sempre a Israel el teu tron reial tal com vaig prometre al teu pare David en dir-li que mai no deixaria d’haver-hi un descendent seu al tron d’Israel” (1Re 9,4-5).
Tenim per tant dos elements fonamentals del messianisme que es compleixen en la profecia de Jeremies: un món feliç en el futur impossible de precisar en el temps i la promesa de l’instrument humà que l’ha de dur a terme ajudat pels dons que Déu li atorgarà, en aquest cas un descendent de la dinastia de David.
La imatge del rebrot és d’una gran vivor. El rebrot es refereix a un descendent del rei David que a diferència dels reis al llarg de la lamentable història d’Israel executarà la justícia i el dret. El profeta Ezequiel usarà més endavant aquesta imatge (Ez 17,22-24). D’un gran arbre símbol dels darrers monarques orgullosos d’Israel en sorgirà un nou rebrot, un nou rei. El rebrot no és un esqueix ordinari que intentarà dèbilment preservar un últim vestigi del roure o cedre que abans era poderós. Ara es tracta d’una branca nova que complirà l’antic model de reialesa israelita executant la justícia i el dret.
La justícia i el dret són dues de les paraules preferides dels profetes de l’Antic Testament. Es refereixen a les relacions justes i equitatives entre les persones i als tribunals imparcials que protegeixen els febles dels forts i defensen els drets dels qui no tenen qui els defensi. Si la justícia i el dret sostenen el tron del Déu d’Israel, el tron del descendent de David que exerceix la reialesa com un instrument del Senyor, també ha de ser sostingut per la justícia i el dret.
1er Diumenge d’Advent. 1 de Desembre de 2024