Full Parroquial 13-10-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY (Mc 10,17-30) (Sv 7,7-11)
- De vegades en la vida de les persones hi ha moments negres. Moments en què no hem sabut estar a l’altura. I llavors, perdem grans oportunitats que ens haurien permès de recuperar l’autèntica joia de viure, o de trobar el sentit profund de la nostra vida.
I és llàstima! És llàstima perdre oportunitats que potser no es tornaran a repetir mai més.
Això és el que li va passar a aquell home de l’evangeli d’avui. S’acosta a Jesús i li fa una pregunta: “Què haig de fer per guanyar la vida eterna”. És una pregunta essencial que constantment ens hauríem de fer també nosaltres si no volem quedar-nos estancats en la mediocritat, en el raquitisme espiritual. ¿Me la faig sovint aquesta pregunta: que haig de fer Senyor, per progressar, per ser millor, per estimar més?
Aquell home sí que la va fer. I el seu diàleg amb Jesús, dona ocasió a Sant Marc d’escriure la frase més entendridora de tot el seu evangeli. Diu: “Jesús se’l mirà amb afecte”.
És a dir, Jesús li va voler fer sentir que el considerava com amic: que l’apreciava. I precisament per això li va donar el consell que només donava als amics: que donés als pobres tot el que tenia i que després se n’anés amb Ell.
- Aquí va ser on aquell home va perdre la gran oportunitat de la seva vida. Aquella saviesa que, segons hem escoltat en la primera lectura, val més que l’or de tot el món i de la qual se’n segueixen tots els béns.
Aquell home estava mancat d’aquesta llum i es va equivocar del tot: va valorar més els diners que l’amistat íntima amb Jesús. Per això va perdre l’alegria. Diu l’Evangeli que “se n’anà tot trist”. És natural: la joia autèntica només es troba al costat de Jesús, fent camí amb Ell, estimant com Ell i no pas en els diners, ni en l’èxit social, ni en cap altra cosa.
- Però això que li va succeir a aquell home, també ens podria passar a nosaltres.
Nosaltres, en certs moments de sinceritat, també preguntem al Senyor, que hem de fer, perquè volem ser millors, volem créixer en fidelitat. I Jesús davant d’aquesta actitud nostra, també ens mira amb afecte.
Val la pena que prenguem consciència que, en aquest moment de bona voluntat, som objecte de la mirada afectuosa del Senyor, d’aquest Senyor que ens estima i ens vol ben a prop seu.
Però Jesús, precisament perquè ens estima i vol que creixem, ens demana que renunciem a allò que ens aparta d’Ell i que, per tant, impedeix que en la nostra vida hi hagi més pau, més llum, més esperança, més capacitat d’estimar.
Déu no demana a tothom que ho deixi tot, però sí que ens demana a tots que fem passos endavant en la bona direcció, segons les forces que tenim a cada moment.
No oblidem que l’evangeli no és un joc de nens, sinó una formidable aventura: és un risc. És posar tota la nostra confiança en el Senyor i no pas en les coses que posseïm.
Això no és fàcil, però Jesús ens ha dit que “Déu ho pot tot”. Ens ho creiem?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Sa 7,7-11
Comparada amb la saviesa, tinc la riquesa per no-res
Lectura del llibre de la Saviesa
Vaig pregar Déu que em donés enteniment, i m’ho concedí, vaig cridar l’Esperit de saviesa, i em vingué. La prefereixo a ceptres i trons, i, comparada amb ella, tinc la riquesa per no-res. Ni tan sols la comparo amb les pedres més precioses, perquè tot l’or del món, al seu costat, no val ni un gra de sorra, i la plata no val més que el fang. L’aprecio més que la salut i que la boniquesa, i vull que em faci de llum, perquè la seva claror no s’apaga mai. Juntament amb la saviesa m’han vingut tots els béns, duia les mans plenes de riqueses incomptables.
Salm responsorial 89,12-13.14-15.16-17 (R.: 14)
Ensenyeu-nos a comptar els nostres dies
per adquirir la saviesa del cor.
Calmeu-vos, Senyor, què espereu?
Sigueu pacient amb els vostres servents.
R. Que el vostre amor, Senyor,
no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Que el vostre amor no trigui més a saciar-nos
i ho celebrarem amb goig tota la vida.
Doneu-nos tants dies d’alegria
com ens n’heu donat d’aflicció,
tants anys de joia, com n’hem vist de penes. R.
Que puguem veure la vostra obra,
que els nostres fills vegin la vostra glòria.
Que l’amabilitat del Senyor, el nostre Déu,
reposi damunt els seus servents.
Doneu encert a l’obra de les nostres mans. R.
Lectura segona He 4,12-13
La paraula de Déu esclareix les intencions i els pensaments del cor
Lectura de la carta als cristians hebreus
La paraula de Déu és viva i eficaç. És més penetrant que una espasa de dos talls: arriba a destriar l’ànima i l’esperit, les articulacions i el moll dels ossos, i esclareix les intencions i els pensaments del cor. A tot el món creat no hi ha res que Déu no vegi clarament; tot és nu i descobert davant els ulls d’aquell a qui haurem de donar comptes.
Al·leluia Mt 5,3
Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.
Evangeli Mc 10,17-30
Ves a vendre tot el que tens, i vine amb mi
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
Un dia que Jesús sortia de camí un home corregué, s’agenollà als seus peus i li preguntava: «Bon mestre, què haig de fer per posseir la vida eterna?». Jesús li digué: Per què em tractes de bo? De bo només ho és Déu. Ja saps què diuen els manaments: «No matis, no cometis adulteri, no robis, no declaris en fals contra un altre, no facis cap frau, honra el pare i la mare». Ell li respongué: «Mestre, tot això ja ho he complert des de jove». Jesús se’l mirà amb afecte i li digué: «Encara et falta una cosa: ves a vendre tot el que tens i dona-ho als pobres, i tindràs un tresor guardat en el cel. Després torna i vine amb mi». Aquesta resposta de Jesús el contrarià i se n’anà tot trist, perquè era molt ric. Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als deixebles: «Per als qui són rics, que n’és, de difícil, d’entrar al Regne de Déu!». Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: «Fills meus, que n’és de difícil, d’entrar al Regne de Déu! És més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al Regne de Déu». Ells quedaren encara més sorpresos i deien entre ells: «I qui es podrà salvar?». Jesús se’ls mirà i els digué: «Als homes els és impossible, però a Déu no, perquè Déu ho pot tot».
Llavors Pere es posà a dir-li: «Mireu, nosaltres ho hem deixat tot per venir amb vós». Jesús respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Ningú dels qui per mi i per anunciar l’evangeli han deixat la casa, germans i germanes, pare, mare, fills o camps, no deixarà de rebre, ja en el temps present, el cent per u de cases, germans i germanes, mare, fills i camps, i també persecucions, i, en el món futur, tindrà la vida eterna».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
SAVIESA I JUDAISME
Comentari a la primera lectura del diumenge 28 durant l’any. B
Llegim a la primera lectura d’aquest diumenge un fragment del llibre de la Saviesa (Sv 7,7-11). Aquest llibre és una mostra de la influencia de l’hel·lenisme en la cultura jueva i en el conjunt de llibres bíblics tal com els tenim ara.
Què vol dir hel·lenitzar? Fonamentalment dues coses: en un primer nivell era imposar un cert tipus de cultura i de vida, però en un nivell més profund significava uniformar la varietat de cultures orientals imposant una única cultura que tenia la categoria i prestigi de ser la cultura oficial.
Alexandre el gran va considerar que per aconseguir els seus objectius era necessària una acció política consistent en la hel·lenització i els seus successors van posar tot l’esforç en que això fos així. Es valgué de la creació de grans nuclis urbans que esdevingueren veritables i potents focus d’irradiació de la cultura hel·lènica. Un d’aquests focus fou la ciutat d’Alexandria, lloc on molt probablement es va escriure el llibre de la Saviesa.
La reacció davant la influència hel·lenista fou dispar i es mogué entre l’acceptació i el rebuig. La civilització hel·lenista pretenia ser oberta, acollidora i hospitalària per això una minoria d’entre els jueus ( classes dirigents d’elevada posició social i aristocràcia sacerdotal) es deixà fascinar i acceptà la nova cultura. Per altra part, la fe ortodoxa liderada pels Macabeus adoptà una actitud adversa i militant contra els nous costums introduïts per una cultura que es resultava estranya i veien imposada.
Alexandria, tal com hem dit, fou un focus d’irradiació de l’hel·lenisme. Fou una gran ciutat d’un gran nivell cultural (recordem la seva famosa biblioteca) on van entrar en confrontació la teologia jueva i la filosofia grega. Els jueus que vivien allà intentaren establir un contacte amb la cultura pagana. No podien tancar el ulls a l’atractiu que exercia la cultura hel·lenista. Poc a poc s’adonaren que Déu pot fer-se conèixer i actuar més enllà dels límits geogràfics i religiosos d’Israel.
L’autor del llibre de la Saviesa es proposà enfortir la fe dels jueus alexandrins i mantenir la confiança en l’insuperable valor de les seves tradicions sagrades a la vegada fer partícips als pagans del coneixement del Déu verdader.
Pels jueus d’Alexandria i de la diàspora en general no era fàcil mantenir la fe i les tradicions d’Israel. Hi havia desercions, menyspreu, burles i fins i tot persecucions. La influència exercida per l’hel·lenisme cada vegada era més gran. Atrets per una cultura nova, diferent i brillant es produïren, com hem dit, tota mena de reaccions: les favorables i les desfavorables com molt bé explica el segon llibre dels Macabeus: “ L’hel·lenisme i els costums estrangers van penetrar amb molta força per l’acció de Jàson, … Es va arribar a l’extrem que els sacerdots es desentenien del servei de l’altar: amb menyspreu del santuari, es despreocupaven dels sacrificis i, tan bon punt sentien el senyal, corrien a la palestra per participar en els diversos exercicis esportius, contraris a la Llei de Moisès. Tenien per no res les pràctiques honorables de la seva pàtria i consideraven molt millors els honors grecs”(4,13-15).
L’autor de Saviesa volgué no ta sols mantenir la fe dels jueus sinó cercar una camí d’acostament al nou ambient cultural mirant d’establir un diàleg amb el món pagà. Fou una actitud agosarada que volia no tan sols oferir als hel·lenistes el coneixement del Déu dels jueus sinó fer-los veure la superioritat de la Saviesa israelita respecte la grega. Per això és il·lustratiu el text que llegim avui. Fent referència a la pregària de Salomó al santuari de Gabaon (1 Re 3,4-15) aquests versets enalteixen la Saviesa que presenten com un gran tresor i que està per damunt dels tresors que els grecs puguin considerar com a més preuats .
Diumenge 28 durant l’any. 13 d’Octubre de 2024.