Full Parroquial 22-9-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXV DURANT L’ANY (Jm 3,16-4,3) (Mc 9,30-37)
- Si obrim qualsevol diari, els nostres ulls toparan amb títols, que ens parlen de conflictes de tota mena: guerres, assassinats, manifestacions violentes, venjances, robatoris, ruptures matrimonials. I el mateix passa amb els telenotícies: sovint ens venen ganes de tancar el televisor.
Cal reconèixer sincerament que el panorama no és gaire afalagador: la nostra societat no està sana. Però, per què es dona aquesta situació?
Les lectures d’avui ens ajuden a descobrir l’arrel de la majoria de les malalties morals de les persones i de la nostra societat. Ens poden servir per a fer una revisió personal. Dic personal, perquè si volem canviar el món, no ens enganyem, hem de començar canviant-nos a nosaltres mateixos.
- Per exemple Sant Jaume ens ha dit a la segona lectura: “On hi ha gelosies i rivalitats, hi ha pertorbació i maldats de tota mena”. I afegeix “Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu”.
Ens veiem reflectits d’alguna manera en aquestes paraules de Sant Jaume?
Les enveges, les gelosies, les ambicions, les rivalitats, poden fer molt de mal. Desuneixen els grups humans, fins i tot les mateixes famílies, i fan impossible la pau.
És trist que moltes persones segueixin barallant-se per acumular diners, perquè els consideren la principal font de la felicitat. Però això és fals. Com a molt poden aportar benestar, però no felicitat que és quelcom més profund que rau en el cor. Un cor buit (vacío), mai no pot ser feliç. I el cor només s’omple, quan estima i se sent estimat.
- També Jesús, a l’evangeli, denuncia una altra causa de tibantors i de ruptures, sobretot entre amics i companys de feina: el desig d’ocupar els primers llocs i de tenir els càrrecs més remunerats, de més lluïment, que permeten més protagonisme.
Contra totes aquestes temptacions tan humanes i tan quotidianes, Jesús ens diu: “Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots”.
Tots aspirem a créixer, a progressar, a anar endavant, a desenvolupar-nos. És una aspiració molt humana, i anava a dir molt cristiana, que Jesús no critica pas.
Però sí que ens indica quin és l’autèntic camí per assolir aquest creixement.
El creient, si vol ser de veritat, s’ha de distingir per la seva actitud de servei. Ha de voler créixer i progressar, sens dubte, però sense tancar-se, sinó fent-se disponible als altres, sempre disposat a donar un cop de mà a qui ho necessita.
- Una darrera reflexió important. A l’eucaristia de cada diumenge, el Senyor ens diu paraules de vida, sobretot a través de l’evangeli. Ser deixebles de Jesús és, per damunt de tot, ser fidel a aquest evangeli, a aquesta Paraula de Jesús.
Però no oblidem que la major fidelitat a l’evangeli, no s’obté escoltant-lo, sinó posant-lo en pràctica, recreant-lo amb la pròpia vida.
Per a mi, l’evangeli més important ha de ser el cinquè. Sí, el cinquè, és a dir, aquell que escric cada dia amb la meva pròpia vida, tenint els altres evangelis com a punt de referència en el meu pensament i en el meu cor.
De veritat, la meva vida és una Bona Nova que escampa la bondat de Déu per tot arreu?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXV DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Sa 2,12.17-20
Condemnem-lo a una mort vergonyosa
Lectura del llibre de la Saviesa
Els malvats deien: «Posem un parany al just; ens fa nosa i és contrari a tot el que fem; ens retreu que no complim la Llei i que no som fidels a l’educació rebuda. A veure si és veritat això que diu, provem com serà la seva fi. Si realment el just és fill de Déu, Déu el defensarà i el salvarà dels qui el persegueixen. Posem-lo a prova: ultratgem-lo i torturem-lo, a veure si es manté serè; comprovem si sap suportar el mal; condemnem-lo a una mort vergonyosa. Segons diu ell, Déu ja el protegirà».
Salm responsorial 53,3-4.5.6 i 8 (R.: 6b)
Déu poderós, feu-me justícia,
salveu-me, pel vostre nom.
Escolteu la meva súplica,
escolteu les meves paraules.
R. El Senyor fa costat als meus defensors.
Mireu com s’aixequen contra mi,
amb quina violència em volen la mort.
No pensen en Déu. R.
Però és Déu qui m’ajuda,
i fa costat als meus defensors.
De tot cor oferiré sacrificis,
us lloaré, Senyor, perquè sou bo. R.
Lectura segona Jm 3,16-4,3
El fruit de la justícia neix de la llavor
que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau
Lectura de la carta de sant Jaume
Estimats, on hi ha gelosies i rivalitats hi ha pertorbació i maldats de tota mena. Però la saviesa que ve de dalt abans que tot és pura; és també pacífica, moderada i dòcil, compassiva i plena de bons fruits, imparcial i sincera. El fruit de la justícia neix de la llavor que els homes pacificadors han sembrat en esperit de pau.
D’on venen entre vosaltres les lluites i les baralles? No venen dels desigs de plaer que es conjuren en el vostre cos? Desitgeu coses que no teniu, i per això mateu. Envegeu coses que no podeu aconseguir, i per això lluiteu i us baralleu. Però vosaltres, no teniu perquè no demaneu. O bé demaneu i no rebeu, perquè demaneu malament, amb la intenció de malgastar-ho tot en els plaers.
Al·leluia 2Te 2,14
Déu, valent-se de l’evangeli,
ens ha cridat a posseir la glòria de Jesucrist,
el nostre Senyor.
Evangeli Mc 9,30-37
El Fill de l’home serà entregat.
Si algú vol ser el primer, ha de ser servidor de tots
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús i els deixebles passaven per Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú. Instruïa els seus deixebles dient-los: «El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, el mataran i, un cop mort, ressuscitarà al cap de tres dies». Ells no entenien què volia dir, però no gosaven fer-li preguntes. Arribaren a Cafarnaüm. Un cop a casa, els preguntà: «Què discutíeu pel camí?». Però ells callaven, perquè pel camí havien discutit quin d’ells seria el més important. Aleshores s’assegué, cridà els dotze i els digué: «Si algú vol ser el primer, ha de ser el darrer i el servidor de tots». Després feu venir un noi, el posà al mig, el prengué als braços i els digué: «Qui acull un d’aquests nois perquè porta el meu nom, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, no m’acull a mi, sinó el qui m’ha enviat».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
ENTREGAT ALS HOMES
Comentari a l’evangeli del diumenge 25 durant l’any. B
Tots els evangelis sinòptics contenen cadascun d’ells tres anuncis de la passió, mort i resurrecció de Jesús. Això és un indicatiu de que la teologia de la creu arriba a tenir per ells una importància de primer ordre. A l’evangeli d’aquest diumenge llegim el segon anunci que es troba a l’evangeli de Marc (Mv 9,30-37 ).
Es coherent pensar que Jesús podia preveure la seva mort. De fet, Marc ja ha informat que desprès d’una guarició en dissabte fariseus i herodians havien pres la decisió de perdre’l (3,6). La mort tràgica de Joan Baptista (6,14-29) havia d’impactar fort en el projecte de Jesús. Ell va predicar el Regne de Déu i l’oposició al seu missatge li portà a pensar que la implantació del Regne passava per la realitat tràgica de la seva mort.
“Serà posat a les mans dels homes”. El verb grec que tradueix “serà posat” és “paradidotai” una forma del verb “paradidomai” que es sol traduir per entregar. Hi ha un passatge de l’Antic Testament que resulta il·lustratiu pel que fa al significat d’aquest verb. El text parla de David que perdona la vida de Saül”. Concretament diu: “Posaré el teu enemic a les teves mans i podràs fer-ne el que vulguis”. La versió dels LXX usa el verb “paradidomai” que traduïm per posar a les mans. Jesús serà posat a mans dels homes perquè aquest en facin el que vulguin.
El verb “paradidotai” està en temps present i en passiu. El present pot fer pensar en la imminència de la mort de Jesús que s’escaurà a Jerusalem. A la pregunta de qui és que entrega Jesús a la mort es pot pensar en Judes o en les autoritats religioses d’Israel que entregaran Jesús als romans. Però la forma passiva porta a pensar en el passiu diví i, en aquest cas, seria el Pare que entrega Jesús a la mort (Rm 4,25; 8,32). Això posa de relleu que el fet de ser entregat Jesús a la mort està d’acord amb els designis salvífics de Déu, que no depèn de la voluntat dels executors històrics de l’entrega, sinó que respon a quelcom que va més enllà: el projecte per part de Déu d’intervenir en la història humana.
Hi ha una diferència notable entre el primer i segon anunci de la passió pel que fa als actors dels maltractaments i la mort de Jesús. En el primer són els ancians, grans sacerdots i escribes, en el segon són els homes. Quina explicació pot tenir aquest canvi?. Podria ser que Marc considerés ancians, grans sacerdots i escribes simplement com humans. Cal descartar que “homes” sigui equivalent als pagans, llavors seria una clara referència a la implicació dels romans en la mort de Jesús; en el tercer anunci de la passió (10,33) Marc es refereix als pagans amb un terme específic “ethnesin”.
Es pot veure també un joc de paraules entre “Fill de l’Home” i “homes”. Marc juga amb aquesta contraposició. “Fill de l’Home” aplicat a Jesús vol dir que aquest és l’home per excel·lència, és l’ésser humà acabat, complet, realitzat en la seva totalitat; per contra “homes” voldria dir aquí la condició més rastrera de l’ésser humà, allò que l’ésser humà te de menyspreable, indigne, pervers, capaç de fer el mal de totes les formes possibles.
Aquests homes que porten Jesús a la mort no podrien ser el col·lectiu que en el judici davant Pilat demanen a aquest que crucifiquin Jesús? (Mc 15,13-15). Ells son el poble d’Israel que queda implicat en la mort del seu Messies.
Jesús no anuncia només la seva mort sinó que anuncia la seva resurrecció. Els comentaristes posen més l’accent en la mort que en la resurrecció tot i que mort i resurrecció tenen un equilibri teològic. Un detall important: “Desprès de tres dies”. Evidentment no s’ha d’entendre en un sentit cronològic ni històric. Darrere aquesta expressió hi ha el text d’Osees (6,2) que diu que hi ha un pla de Déu per salvar el Just o Israel. Com hem dit abans també l’entrega de Jesús a la mort s’inscriu en uns designis divins més enllà de qualsevol intervenció humana. En els plans de Déu la mort de Jesús no té l’última paraula perquè està prevista la resurrecció.
Diumenge 25 durant l’any. 22 de Setembre de 2024