Full Parroquial 1-9-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXII DURANT L’ANY (Mc 7,1-8.14-15,21-23)
- Aquest evangeli, que acabem d’escoltar reflecteix una actitud que nosaltres, jo mateix, també podem tenir: escandalitzar-me de la manera d’actuar dels altres, deixant entendre que jo actuo millor. En el fons de tota crítica, hi sol haver una certa complaença en nosaltres mateixos: critiquem el defecte de l’altre, perquè pensem que nosaltres no el tenim. Ens creiem millors. Però oblidem que nosaltres, no tenim el defecte que critico, però en tenim d’altres d’iguals o pitjor.
És important veure quina és la reacció de Jesús enfront d’aquesta actitud crítica que, qui més qui menys, tots tenim.
Comencem dient que Jesús dona prioritat absoluta al cor de l’home: no són els actes externs per ells mateixos els que tenen importància, sinó la motivació interior que ens impulsa a fer-los.
Per exemple, jo puc ajudar una persona perquè la veig sofrir i em dol. Això és amor vertader. O senzillament la puc ajudar perquè els altres em vegin i m’alabin. I això no té cap valor: només és vanitat.
O pitjor: la puc ajudar perquè estarà en deute amb mi i després se sentirà més obligada a concedir-me allò que jo li demani. I això no és estimar sinó comerciar.
L`home, o la dona, val allò que val el seu cor, és a dir, allò que desitja, allò que estima, les motivacions que porta dins. Perquè, tal com ha dit Jesús, es pot honorar Déu amb els llavis, es poden complir moltes normes externes, però tenir el cor allunyat de Déu.
És en el fons del nostre cor on realment acollim o rebutgem el Senyor. És aquí on som més plenament nosaltres mateixos i on ens juguem la vida.
- En aquest passatge evangèlic hi ha també una altra ensenyança important: que hem de donar a cada cosa el valor que té, “ni més, ni menys”.
De vegades, ens preocupem per nimietats i, en canvi, potser no donem importància a coses que realment fan mal, per exemple la crítica als altres.
O hi ha pares que fan un drama del vestit o del pentinat del seu fill adolescent, i, en canvi, potser no donen importància a coses que realment la tenen. Potser no es preocupen d’inculcar-li actitud de servei, cosa més important per a la seva fe i la seva felicitat futura.
- Per això volia acabar recordant la necessitat de la pregària.
No sols per adquirir saviesa que ve de dalt, sinó també, per purificar el nostre cor.
La pregària ens fa descobrir allò que portem al cor. D’una banda, hi ha riqueses immenses de bondat, generositat, bona voluntat… perquè tots som imatges de Déu. Tots portem dins quelcom, que Déu mateix hi ha posat.
El nostre esforç no l’hem d’orientar a la crítica falsa dels altres, sinó a renovar el nostre cor perquè sigui cada vegada més net, més generós, més humil. Tots hi sortirem guanyant: Jo i els altres.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXII DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Dt 4,1-2.6-8
No afegiu res als manaments que jo us dono.
Compliu els manaments del Senyor
Lectura del llibre del Deuteronomi
Moisès digué al poble: «Ara, Israel, escolta els decrets i les prescripcions que avui us ensenyo, i compliu-los. Així viureu, entrareu al país que el Senyor, el Déu dels vostres pares, us dona, i en prendreu possessió. No afegiu res als manaments que jo us dono ni en tragueu res. Compliu els manaments del Senyor, el vostre Déu, que us dono avui. Guardeu-los i poseu-los en pràctica. Si ho feu així, tots els pobles us tindran per assenyats i molt intel·ligents: quan sentiran dir que heu rebut tots aquests decrets, diran: “Aquest poble és una nació assenyada i molt intel·ligent”. I realment, quina és la nació que tingui els seus déus tan a prop, com el Senyor, el nostre Déu, és a prop nostre sempre que l’invoquem? I, quina és la nació, per gran que sigui, que tingui uns decrets i unes prescripcions tan justes com aquesta Llei que jo us he donat avui?»
Salm responsorial 14,1a i 2-3a.3bc-4ab.5 (R.: 1a)
Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla, no escampa calúmnies.
R. Senyor, qui podrà estar-se a casa vostra?
Mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honra i aprecia els fidels del Senyor. R.
No fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar cap innocent.
El qui obra així, mai no caurà. R.
Lectura segona Jm 1,17-18.21b-22.27
Heu de posar en pràctica la paraula
Lectura de la carta de sant Jaume
Germans meus estimats, tot el que rebem de bo, tot do perfecte, prové de dalt, baixa del Pare dels estels. En ell, res no canvia, no hi ha ni ombra de variació. Ell ha decidit lliurement que la proclamació de la veritat ens fes néixer a la vida, perquè fóssim com un primer fruit de tot el que ha creat. Acolliu amb docilitat la paraula plantada en vosaltres. És una paraula que té el poder de salvar-vos. Però no us limiteu a escoltar-la, que us enganyaríeu a vosaltres mateixos: l’heu de posar en pràctica. La religió pura i sense taca als ulls de Déu és que ajudeu els orfes i les viudes en les seves necessitats, i us guardeu nets de la malícia del món.
Al·leluia Jm 1,18
El Pare ha decidit lliurement
que la proclamació de la veritat
ens fes néixer a la vida,
perquè fóssim com un primer fruit
de tot el que ha creat.
Evangeli Mc 7,1-8a.14-15.21-23
Vosaltres abandoneu els manaments de Déu
per mantenir les tradicions dels homes
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, els fariseus i alguns mestres de la Llei que venien de Jerusalem es reuniren entorn de Jesús i s’adonaren que alguns dels seus deixebles menjaven amb les mans impures, és a dir, sense haver fet la cerimònia de rentar-se-les. Cal saber que els fariseus, i en general tots els jueus, seguint la tradició que han rebut dels ancians, no mengen mai sense haver-se rentat les mans ritualment, i quan tornen del mercat no mengen sense haver-se banyat; i observen per tradició moltes pràctiques semblants, com és fer passar per l’aigua, vasos i gerros i atuells d’aram. Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: «Per què els vostres deixebles no segueixen la tradició dels ancians i mengen amb les mans impures?». Jesús els respongué: «Isaïes tenia tota la raó quan va profetitzar de vosaltres, hipòcrites, tal com diu l’Escriptura: “Aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor es manté lluny de mi. El culte que em dona és en va, les doctrines que ensenyen són preceptes humans”. Vosaltres abandoneu els manaments de Déu per mantenir les tradicions dels homes».
Després cridà la gent i els deia: «Escolteu-me tots i enteneu bé això que us dic: Res del que entra dintre de l’home des de fora no el pot contaminar; només allò que surt de l’home, el pot contaminar, perquè de dins de l’home, és a dir, del seu cor, en surten els pensaments dolents que el porten a cometre fornicacions, robatoris, assassinats, adulteris, estafes, maldats, enganys, indecències, enveges, insults, arrogància, ximpleria: tot això dolent surt de dintre i és el que contamina l’home».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PARLAR BÉ DE LA LLEI
Comentari a la primera lectura del diumenge 22 durant l’any. B
Desprès d’enumerar gestes importants esdevingudes en el desert un cop Israel abandonà el Sinaí juntament amb alguns detalls de l’arribada a la terra promesa on es mostra el favor del Senyor envers el seu poble d’Israel, segueixen, en el llibre del Deuteronomi, uns discursos de Moisès que serveixen d’introducció al gran bloc legislatiu que constitueix el gruix del llibre del Deuteronomi. Moisès apareix exhortant al compliment de la llei divina i recordant la situació privilegiada dels israelites al ser escollits per Déu d’entre tots els pobles, podent només ells accedir a la divinitat en un grau d’intimitat desconegut entre els gentils. El to de les paraules de Moisès és més d’un predicador que d’un legislador amb un estil propi dels profetes i dels llibres sapiencials. A la primera lectura d’aquest diumenge llegim uns versets que corresponen al primer dels discursos ( Dt 4, 1-2.6-8)
El text comença dient: “Escolta Israel els decrets i prescripcions que jo us ensenyo a complir”. L’imperatiu Escolta té molta força. És un verb teològicament molt significatiu. El trobarem més endavant en el capítol 6,4-9 que recull la pregària de cada dia que ja des de temps antic els jueus reciten com a professió de la seva fe i que comença dient: “Escola Israel”.
Escoltar és equivalent a fidelitat. Escoltar és una actitud positiva i creativa amb la qual l’israelita respon a la paraula que li arriba del Senyor i agraeix els beneficis que Déu realitza en favor seu. Al profeta, Déu l’adverteix de que és enviat a un poble que no està disposat a escoltar i, en conseqüència a convertir-se: “ves a dir a aquest poble: Escoltareu però no entendreu… Fes insensible el cor d’aquest poble, fes sordes les seves orelles …. que les seves orelles no hi sentin i que el seu cor no comprengui. Que no es converteixin ni siguin guarits” (Is 6,9-10). També Déu li diu al profeta Ezequiel: “El poble d’Israel no et voldrà escoltar perquè no em vol escoltar a mi: tots són gent de front dur i de cor empedreït” (Ez 2,7). El salm 95 expressa el desig que el poble escolti la veu de Déu: “Tant de bo que avui sentíssiu la meva veu” i no es rebel·li contra Déu endurint el cor com en els dies de Meribà i Massà (Sl 95, 7-8).
És important el text que ens ocupa per la relació que estableix entre la saviesa i la llei, la Torà. La saviesa pròpia de la filosofia grega entra en la cultura jueva gràcies a la influència de l’hel·lenisme. Què és, doncs, el que permet la identificació entre llei i saviesa?. Segons la filosofia estoica el “Logos” o esperit còsmic és també “Nomos” o llei. Es pot establir una analogia entre el concepte jueu de saviesa i el “logos“ estoic; entre la noció jueva de la llei establerta per Déu en la creació i la llei estoica de la naturalesa. La concepció estoica de la llei com a principi còsmic permet pensar la llei jueva en termes còsmics universals contribuint d’aquesta manera a identificar la Torà amb la Saviesa.
Israel era un poble petit i insignificant en comparació amb els pobles que el rodejaven, pobles potents militarment, de riquesa material molt superior i més desenvolupats culturalment. Potència militar, riquesa i cultura eren el que feien poderós un poble i en això Israel estava en inferioritat de condicions respecte d’altres pobles.
La grandesa d’Israel, diu el text, rau en la seva llei. Amb la seva Llei Israel ha de guanyar-se el respecte de les altres nacions. Aquestes en veure Israel un poble savi desistiran d’intentar conquerir-lo i el tractaran amb respecte. A la vegada el respecte cap Israel es traduirà en respecte cap el Senyor, Déu d’Israel.
Els israelites veien com les nacions invocaven els seus déus. Aquestes nacions adoraven ídols obra de les seves pròpies mans o bé el sol, la lluna o els estels creació del Déu d’Israel. Per a ells els déus eren misteriosos o capritxosos i fins i tot maliciosos. Aquestes nacions no gaudien del tipus de relació personal amb els déus que els israelites gaudien amb el Senyor. Moisès recorda que els israelites tenen el privilegi no només d’adorar el veritable Déu, sinó de tenir accés a Ell, acudint a la seva presència en qualsevol moment. El Senyor s’havia fet immanent, disponible, personal i present
Diumenge 22 durant l’any . 1 de Setembre de 2024