Full Parroquial 15-8-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU (Lluc 1,39-56)
- La festa d’avui de l’Assumpció de Maria, ens hauria d’omplir d’esperança, perquè ens impulsa a mirar amunt, a eixamplar horitzons, a entreveure la raó per la qual Déu ens ha dut a l’existència.
Nosaltres no estem destinats al sofriment, ni a la soledat del cor, ni a la tristesa, ni a la mort. Cap d’aquestes coses tindrà la darrera paraula en nosaltres. Nosaltres som cridats a la joia, a estimar i sentir-nos estimats. En una paraula som cridats a la Vida.
Maria, glorificada en cos i ànima, ja ha assolit el terme d’aquest pla de Déu.
Nosaltres ens n’alegrem i ens omplim d’esperança perquè sabem que, allà on ha arribat aquesta germana nostra, un dia també hi arribarem nosaltres, malgrat les nostres diferències.
Vivim d’acord amb aquesta esperança?
No oblidem que si manca l’Esperança, en majúscula, també desapareixen les altres esperances, en minúscula. I llavors la vida es converteix en un desert, sense horitzó i se’ns fa inaguantable. Perquè nosaltres podem prescindir de moltes coses, però no podem viure sense esperança, sense la il·lusió d’un demà millor.
- La festa de l’Assumpció és una resposta als pessimistes que tot ho veuen negre. I una resposta també als mandrosos que no volen treballar pel món nou de Jesucrist, perquè creuen que no hi ha res a fer.
Aquesta festa ens fa veure que Déu ha fet, i vol seguir fent, meravelles en el cor de cada home i de cada dona de bona voluntat.
Imitar Maria ens dona, d’una banda, la seguretat d’encertar el camí, però també ens ajuda a viure, ja aquí a la terra, amb més esperança, amb més serenor i donant més fruit.
Elisabet li diu: “Feliç tu que has cregut”. Maria era una dona de fe. Va portar una vida senzilla, normal com qualsevol de nosaltres, però sempre viscuda amb una gran fidelitat al Senyor.
I nosaltres; Busquem sempre de fer la voluntat de Déu en la nostra vida? Massa vegades, potser, preferim fer la nostra voluntat. I llavors ens equivoquem, perquè ningú sap millor que el Senyor, que és el que ens convé.
- L’evangeli d’avui, destaca dues altres actituds vitals de MARIA. Una, és el seu esperit de servei. Així com l’egoisme separa, la disponibilitat que és generositat, uneix. Per això Maria va ser ferment de la primera comunitat cristiana.
Com estic de disponibilitat?
Com som nosaltres de servicials amb les persones que ens envolten?
Finalment, l’altra actitud que destaca l’evangeli, és que Maria és portadora d’alegria.
L’infant, hem llegit, va saltar d’entusiasme quan va sentir la salutació de Maria.
La presència de Maria era portadora d’alegria per una raó: perquè estava plena de l’Esperit Sant, que és un esperit d’Amor que ens impulsa a estimar, a donar-nos als altres.
I precisament per això, perquè estima, Maria és portadora de joia i de Pau. Al contrari de l’egoista que ni és feliç, ni ho deixa ser als qui té a prop seu.
Som portadors d’alegria?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
15 d’agost
ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Solemnitat
MISSA DEL DIA
Lectura primera Ap 11,19a;12,1-6a.10ab
Aparegué en el cel un gran prodigi
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava amb dolor, a punt de donar a llum. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa».
Salm responsorial 44,10bc.11-12ab.16 (R.: 10b)
La princesa t’espera enjoiada,
l’esposa et ve a la dreta, vestida amb or d’Ofir.
R. Teniu la reina a la dreta,
vestida amb brocats d’or.
Escolta, filla, estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare;
el rei està corprès de la teva bellesa.
És el teu senyor: fes-li homenatge. R.
Conduïdes entre cants de festa,
s’acosten al palau del rei. R.
Lectura segona 1C 15,20-27a
Crist, el primer; després, els qui són de Crist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.
Al·leluia
Maria ha estat enduta al cel.
Els àngels se n’alegren.
Evangeli Lc 1,39-56
El Totpoderós obra en mi meravelles.
Exalça els humils
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà».
Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre».
Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
I AQUEST, D’ON VE?
Comentari a l’evangeli del diumenge 19 durant l’any. B
A l’evangeli d’aquest diumenge llegim un fragment del passatge de l’evangeli de Joan generalment conegut com “El discurs del pa de vida”. Tot el discurs està recollit entre els versets 22- 59 del capítol 6é; els que es llegeixen aquest diumenge son 41 – 52.
El text que ens ocupa comença dient que els jueus es posaren a murmurar contra Jesús perquè havia dit: «Jo soc el pa que ha baixat del cel», El verb “murmuraven (egonguzon)” és la mateixa paraula que s’utilitza en la versió dels Setanta (Antic Testament Grec) per parlar dels israelites que van protestar sobre l’aparent fallada de Déu en no proveir d’aliment per ells al desert (Èx 15:24; 16:2, 7-17; Nm 11: 1). Tenint en compte la menció de manà en aquest passatge (v. 31), el paral·lel entre els que van protestar del manà i els que protesten del pa de vida no pot ser una pura casualitat. Els crítics de Jesús manifesten la mateixa manca de fe que els crítics de Moisès (i de Déu) fa tants segles.
El problema pels jueus no deixa de ser important: es tracta dels orígens de Jesús. Si Jesús és el pa baixat del cel, si Jesús és el fill de l’Home que un dia vindrà sobre els núvols del cel, com és possible que tingui una família coneguda a Natzaret? Fixem-nos en el paral·lelisme amb els evangelis sinòptics: Mc 6,3 “¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?”, Mt 13,55 “¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes?”, Lc 4,22 “I deien: ¿No és el fill de Josep, aquest?”. Jesús és a Galilea a la ciutat de Cafarnaüm, la seva llar d’adult. La gent que el coneix no pot deixar d’estranyar-se quan diu que ell és el pa de vida que ha baixat del cel. Coneixen el seu pare, la seva mare i els seus germans, com pot dir coses com aquestes?.
L’objecció dels jueus es mou en el nivell purament humà i Jesús no respon mai al nivell humà sinó que ho fa a nivell teològic. Aquest procediment el trobem també a la primera part del discurs llegida el passat diumenge (6,24-35).
Les paraules recollides en els verset 44-46 són la resposta a la pregunta dels jueus sobre l’origen de Jesús. Ha sigut enviat per Déu (v.44) i ve de Déu (v.46) per això afirma que ha baixat del cel. Si els jueus decideixen desistir de les seves murmuracions amb les que exterioritzen la seva negativa a creure i es deixen guiar per Déu aquest els atraurà cap a Jesús. Les fonts rabíniques utilitzen l’expressió “atraure” per descriure els més alts nivells del comportament humà. Atraure cap a la Torà, la Llei significa comportar-se segons el que Déu vol: estimar els altres (Pirque Aboth 1,12). Per Joan, en canvi, l’atracció no és cap a la Torà, sinó cap a Jesús.
Al dir que Jesús no pot ser conegut sense l’acció provinent de Déu, Jesús fa saber que és de condició divina, Déu que està en l’origen i en el terme de la seva missió està també en l’origen de l’acollida que els creients prestaran a Jesús.
El text de Joan introdueix una cita del profeta Isaïes (54,13) per fer veure quin és el sentit d’aquesta atracció del Pare cap a Jesús. No és una atracció que vagi en contra de la llibertat humana. “Jo instruiré tots els teus fills” diu el text d’Isaïes. Per tant atraure equival a una instrucció, un ensenyament encaminats a descobrir qui és realment Jesús. El creient haurà d’escoltar el Pare i aprendre i és necessari que l’escolta al Pare vagi acompanyada d’una actitud d’obediència. Complement de les paraules del profeta Isaïes és el text de Jeremies que diu : “T’estimo amb un amor etern; per això t’atrec i et soc fidel”. En elles l’atracció és un acte que mostra l’amor entranyable de Déu.
Diumenge 19 durant l’any. 11 d’Agost de 2024