Full Parroquial 11-8-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XIX DURANT L’ANY (1Re 19,4-8) (Ef 4,30-5,2) (Jn 6,41-51)
- La nostra vida no sempre és fàcil. Hi ha moments que ens sentim incompresos, decebuts, desanimats, que ens sentim fracassats i sense forces i potser experimentem l’impuls de tirar la tovallola.
Tots hem viscut nits d’aquelles que se’ns fan eternes. Que restem desvetllats sense poder agafar el son, que desitjaríem que mai no arribés el matí perquè ens sentim sense forces per afrontar la crua realitat que ens toca viure.
També es va trobar en aquesta situació el profeta Elies, tal com hem escoltat a la primera lectura. Intentava de ser fidel al Senyor, però és perseguit i s’ha d’escapar. I queda descoratjat i abatut.
Però Déu no l’abandona: li fa arribar un pa, li dona força per continuar endavant. És tot un símbol que també es fa realitat en la vida de cadascun de nosaltres.
Déu tampoc ens abandona en les nostres dificultats. Ho hem escoltat a l’evangeli. Jesucrist ens ofereix un pa que dona força, un pa que dona vida. Aquest pa és Ell mateix, el Fill de Déu, el Nostre Salvador.
Jesús és la llum que il·lumina les nostres foscors; Ell és el nostre company de camí; Ell és la força que en moments de defallença, també ens diu: “Aixeca`t i menja que tens molt de camí a fer”.
Sabem escoltar la veu del Senyor? Confiem en Ell, sobretot en les hores baixes?
- Hi ha una altra ensenyança important que podem treure de les lectures que hem escoltat.
Quan una persona celebra el seu aniversari, sempre és bo recordar-li que l’important no és “afegir anys a la vida sinó vida als anys”.
Que visquem pocs o molts anys, això és molt secundari. Allò que realment importa és que la nostra vida sigui plena: que doni fruit, que tingui sentit.
Sant Pau, a la segona lectura, ens ha explicat com podem omplir de vida els nostres anys. Diu: “Lluny de vosaltres tot mal humor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria”.
Si nosaltres som capaços d’evitar tot això, la nostra vida serà més plena i la convivència amb les persones que ens envolten serà més enriquidora.
La causa del fracàs de molts matrimonis o de molts grups o comunitats, rau aquí: en no voler fer l’esforç d’acceptar que l’altre pugui ser ell mateix, diferent de com jo voldria.
Sant Pau ens ho recorda clarament: “Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres”. “Perdoneu-vos”. “Viviu estimant”.
Ha de ser així com intentem relacionar-nos amb les persones que Déu posa al nostre costat.
- Diguem finalment, que val la pena, ara que som a l’estiu i segurament disposem de més temps, que ens esforcem per fomentar unes bones relacions amb tothom, que són la base d’una bona convivència amable i enriquidora.
Però, sobretot, val la pena que fomentem l’amistat amb Jesús, aquell que se’ns ha presentat a l’evangeli com el pa portador de vida. És Ell qui ens dona la força per tenir paciència, per ser bondadosos, per saber perdonar…
En una paraula: És Ell qui ens dona la força per estimar de veritat.
Si estem en contacte íntim amb el Senyor, els nostres anys, pocs o molts, s’ompliran de vida. I també amb tota seguretat, ajudarem a omplir de vida les persones que ens envolten.
No creiem que val la pena?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera 1R 19,4-8
Amb la força d’aquell aliment caminà fins a la muntanya de Déu
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquell temps, Elies caminà durant un dia pel desert, s’assegué a l’ombra d’una ginestera i demanà la mort, pregant així: «Ja n’hi ha prou, Senyor. Preneu-me la vida; no he de ser més afortunat que els meus pares». Després s’ajagué sota aquella ginestera i s’adormí. Mentre dormia, un àngel el tocà i li digué: «Aixeca’t i menja». Llavors veié al seu capçal un pa cuit sobre pedres i un càntir d’aigua. Menjà i begué, i s’adormí altra vegada. L’àngel del Senyor el tornà a tocar i li digué: «Aixeca’t i menja, que tens molt de camí a fer». Ell s’aixecà, menjà i begué, i amb la força d’aquell aliment caminà quaranta dies i quaranta nits, fins que arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu.
Salm responsorial 33,2-3.4-5.6-7.8-9(R.: 9a)
Beneiré el Senyor en tot moment,
tindré sempre als llavis la seva lloança.
La meva ànima es gloria en el Senyor;
se n’alegraran els humils quan ho sentin.
R. Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor.
Tots amb mi glorifiqueu el Senyor,
exalcem plegats el seu nom.
He demanat al Senyor que em guiés;
ell m’ha escoltat, res no m’espanta. R.
Alceu vers ell la mirada. Us omplirà de llum;
i no haureu d’abaixar els ulls avergonyits.
Quan els pobres invoquen el Senyor,
els escolta i els salva del perill. R.
Acampa l’àngel del Senyor
entorn dels seus fidels per protegir-los.
Tasteu i veureu que n’és de bo el Senyor;
feliç l’home que s’hi refugia. R.
Lectura segona Ef 4,30-5,2
Viviu estimant igual com el Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, no entristiu l’Esperit Sant amb què Déu us ha marcat per reconèixer-vos el dia de la redempció final. Lluny de vosaltres tot malhumor, mal geni, crits, injúries i qualsevol mena de dolenteria. Sigueu bondadosos i compassius els uns amb els altres, i perdoneu-vos tal com Déu us ha perdonat en Crist.
Sou fills estimats de Déu: imiteu el vostre Pare; viviu estimant, com el Crist ens estimà; ell s’entregà per nosaltres, oferint-se a Déu com una víctima d’olor agradable.
Al·leluia Jo 6,51
Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;
qui menja aquest pa, viurà per sempre.
Evangeli Jo 6,41-51
Jo soc el pa viu baixat del cel
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, els jueus murmuraven de Jesús perquè havia dit que era el pa baixat del cel, i es preguntaven: «Aquest, no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare, i ara diu que ha baixat del cel?». Jesús els digué: «No murmureu entre vosaltres. Ningú no pot venir a mi si no l’atreu el Pare que m’ha enviat. I els qui venen a mi, jo els ressuscitaré el darrer dia. Diu el llibre dels Profetes que tots seran instruïts per Déu. Tots els qui han sentit l’ensenyament del Pare i l’han après venen a mi. No vull dir que algú hagi vist mai el Pare: només l’ha vist el qui ve de Déu; aquest sí que ha vist el Pare. Us ho dic amb tota veritat: els qui creuen tenen vida eterna. Jo soc el pa que dona la vida. Els vostres pares, tot i haver menjat el mannà en el desert, moriren, però el pa de què jo parlo és aquell que baixa del cel perquè no mori ningú dels qui en mengen. Jo soc el pa viu, baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. Més encara: El pa que jo donaré és la meva carn: perquè doni vida al món».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
I AQUEST, D’ON VE?
Comentari a l’evangeli del diumenge 19 durant l’any. B
A l’evangeli d’aquest diumenge llegim un fragment del passatge de l’evangeli de Joan generalment conegut com “El discurs del pa de vida”. Tot el discurs està recollit entre els versets 22- 59 del capítol 6é; els que es llegeixen aquest diumenge son 41 – 52.
El text que ens ocupa comença dient que els jueus es posaren a murmurar contra Jesús perquè havia dit: «Jo soc el pa que ha baixat del cel», El verb “murmuraven (egonguzon)” és la mateixa paraula que s’utilitza en la versió dels Setanta (Antic Testament Grec) per parlar dels israelites que van protestar sobre l’aparent fallada de Déu en no proveir d’aliment per ells al desert (Èx 15:24; 16:2, 7-17; Nm 11: 1). Tenint en compte la menció de manà en aquest passatge (v. 31), el paral·lel entre els que van protestar del manà i els que protesten del pa de vida no pot ser una pura casualitat. Els crítics de Jesús manifesten la mateixa manca de fe que els crítics de Moisès (i de Déu) fa tants segles.
El problema pels jueus no deixa de ser important: es tracta dels orígens de Jesús. Si Jesús és el pa baixat del cel, si Jesús és el fill de l’Home que un dia vindrà sobre els núvols del cel, com és possible que tingui una família coneguda a Natzaret? Fixem-nos en el paral·lelisme amb els evangelis sinòptics: Mc 6,3 “¿No és el fuster, el fill de Maria, el germà de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves germanes, ¿no viuen aquí entre nosaltres?”, Mt 13,55 “¿No és el fill del fuster? La seva mare, ¿no és aquella que es diu Maria? Els seus germans, ¿no es diuen Jaume, Josep, Simó i Judes?”, Lc 4,22 “I deien: ¿No és el fill de Josep, aquest?”. Jesús és a Galilea a la ciutat de Cafarnaüm, la seva llar d’adult. La gent que el coneix no pot deixar d’estranyar-se quan diu que ell és el pa de vida que ha baixat del cel. Coneixen el seu pare, la seva mare i els seus germans, com pot dir coses com aquestes?.
L’objecció dels jueus es mou en el nivell purament humà i Jesús no respon mai al nivell humà sinó que ho fa a nivell teològic. Aquest procediment el trobem també a la primera part del discurs llegida el passat diumenge (6,24-35).
Les paraules recollides en els verset 44-46 són la resposta a la pregunta dels jueus sobre l’origen de Jesús. Ha sigut enviat per Déu (v.44) i ve de Déu (v.46) per això afirma que ha baixat del cel. Si els jueus decideixen desistir de les seves murmuracions amb les que exterioritzen la seva negativa a creure i es deixen guiar per Déu aquest els atraurà cap a Jesús. Les fonts rabíniques utilitzen l’expressió “atraure” per descriure els més alts nivells del comportament humà. Atraure cap a la Torà, la Llei significa comportar-se segons el que Déu vol: estimar els altres (Pirque Aboth 1,12). Per Joan, en canvi, l’atracció no és cap a la Torà, sinó cap a Jesús.
Al dir que Jesús no pot ser conegut sense l’acció provinent de Déu, Jesús fa saber que és de condició divina, Déu que està en l’origen i en el terme de la seva missió està també en l’origen de l’acollida que els creients prestaran a Jesús.
El text de Joan introdueix una cita del profeta Isaïes (54,13) per fer veure quin és el sentit d’aquesta atracció del Pare cap a Jesús. No és una atracció que vagi en contra de la llibertat humana. “Jo instruiré tots els teus fills” diu el text d’Isaïes. Per tant atraure equival a una instrucció, un ensenyament encaminats a descobrir qui és realment Jesús. El creient haurà d’escoltar el Pare i aprendre i és necessari que l’escolta al Pare vagi acompanyada d’una actitud d’obediència. Complement de les paraules del profeta Isaïes és el text de Jeremies que diu : “T’estimo amb un amor etern; per això t’atrec i et soc fidel”. En elles l’atracció és un acte que mostra l’amor entranyable de Déu.
Diumenge 19 durant l’any. 11 d’Agost de 2024