Full Parroquial 4-8-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY (Jn 6,24-35)
- Diu l’evangeli que aquella gent, en veure que Jesús se n’ha anat, puja a les barques i el van a buscar. Han experimentat que estar prop de Jesús els resulta positiu: la seva paraula il·luminadora, la seva força guaridora, la seva sensibilitat per les necessitats de tots ells…
Aquest fet ens pot desvetllar molts interrogants personals. Per exemple: també em busca a mi, a nosaltres, la gent? Troben al meu costat, serenor, estimació, esperança, impuls a tirar endavant? O tal vegada ningú no em busca? Per què? No serà perquè soc massa egoista, autosuficient, pessimista? Ningú no es troba bé davant una persona d’aquesta mena?
I una altra pregunta: al costat de qui em trobo bé jo? Quines són les meves “companyies” preferides? Són persones “vitalitzants” que m’impulsen a donar un sentit profund a la meva vida? O més aviat són persones superficials, buides?
Fem-nos encara una darrera pregunta: tinc jo afany de trobar-me amb Jesús? Per què?
Traguem-ne conseqüències de totes aquestes qüestions.
- L’evangeli ens fa veure, també, que la fe d’aquella gent és minsa o inexistent. Busquen Jesús perquè en treuen uns avantatges materials, significats pel “pa”.
“Vosaltres no em busqueu pel que signifiquen els prodigis que heu vist, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat satisfets” – els diu.
I nosaltres, per què busquem Jesús? ¿Perquè volem trobar sentit a la nostra vida i perquè volem col·laborar amb Ell en la construcció d’un món més just, més d’acord en el projecte de Déu? O bé solament perquè ens solucioni els nostres problemes? Si fos això darrer, ens assemblaríem a aquella gent.
És clar que puc demanar per la salut, perquè trobi feina, perquè no em manqui el pa, o perquè es guareixi el meu fill. És clar que sí.
La rectitud d’intenció és l’element fonamental per calibrar la intensitat i profunditat de la nostra fe.
Per què m’interessa ser amic de Jesús? Busco identificar-me cada cop més amb la seva voluntat, o més aviat pretenc que Ell s’acomodi a la meva?
- I fixem-nos en un altre aspecte de l’evangeli en el qual potser també ens hi veurem reflectits.
Aquells homes no s’acaben de fiar de Jesús. Volen una demostració feta al seu gust. “Quin senyal prodigiós ens doneu perquè nosaltres us creguem?” – li diuen.
Això també ens pot passar a nosaltres. Per tal de poder creure que Déu realment ens estima, sovint, “exigim” que ens concedeixi allò que li demanem en la pregària. Altrament, no acabem d’estar segurs de la seva estimació.
Hi ha persones que afirmen que estan “perdent la fe” perquè demanen certes coses al Senyor, però aquest – segons diuen – es “fa el sord” i no els escolta.
Però això és empetitir Déu. Això equival a creure que nosaltres sabem millor que Ell, allò que més ens convé. Quina autosuficiència!
- Hi ha encara una darrera consideració important d’aquest evangeli. Quan Jesús els fa descobrir que el mannà no és pa de debò i que Ell és l’únic pa que dona vida, n’hi demanem: “Senyor doneu-nos sempre d’aquest pa”.
Perquè ells, encara que no en siguin conscients, tenen realment fam de Jesús, l’únic pa que il·lumina el camí i asserena els cors, l’únic que dona força i vida.
De què tinc fam jo? Quines són les meves aspiracions, els meus anhels més profunds? Queden satisfets alguna vegada?
Sobretot, els pares i educadors, s’haurien de preguntar quins valors transmeten als infants i joves, de què els fan “venir gana”.
Hi ha altres tipus de “pa” que també hauríem d’inculcar, si volem que ells creixin com a persones, que puguin trobar sentit a la seva vida i que siguin feliços.
Per exemple, ser solidaris, saber descobrir Déu present a la seva vida estimant-los, ser portadors de pau i d’unió, saber perdonar i respectar els altres… Sabem inculcar-ho?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XVIII DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Ex 16,2-4.12-15
Jo us faré ploure pa del cel
Lectura del llibre de l’Èxode
En aquells dies, tota la comunitat del poble d’Israel murmurà en el desert contra Moisès i Aharon. El poble d’Israel els deia: «Tant de bo la mà del Senyor ens hagués fet morir tots al país d’Egipte quan encara sèiem al voltant de les olles de carn i menjàvem tant de pa com volíem. Ens heu fet sortir cap aquest desert perquè tot aquest poble mori de fam». El Senyor digué a Moisès: «Mira, jo us faré ploure pa del cel. Que tothom surti cada dia a recollir-ne, però només el que necessiten per a aquell dia. Vull veure si compleixen o no el que jo els mano. He sentit aquestes murmuracions del poble d’Israel. Digue’ls, doncs: “Aquest vespre menjareu carn, i demà al matí tant de pa com voldreu”, i sabreu que jo, el Senyor, soc el vostre Déu». Aquell vespre, doncs, arribà un vol de guatlles que cobrí el campament, i l’endemà al matí, tot el campament era ple de rosada. Quan la rosada s’esvaí, quedà per tot el desert una cosa granulada, fina com la capa de gebre que cobreix la terra. Els israelites, en veure-ho, es deien l’un a l’altre: «Man-hu», que vol dir «Què és això?» Perquè no sabien què era. Moisès els digué: «Això és el pa que el Senyor us dona per aliment».
Salm responsorial 77,3-4.23-24.25 i 54 (R.: cf. 24b)
El que vam sentir i aprendre,
el que els pares ens van contar,
no podem amagar-ho als nostres fills,
i que ells ho contin als qui vindran.
Són les gestes glorioses del Senyor.
R. El Senyor els donà el seu blat celestial.
Ell donà ordres als núvols
i obrí els batents del cel,
perquè plogués l’aliment del mannà,
el do del seu blat celestial. R.
I els homes van menjar el pa dels àngels,
les provisions abundants que els enviava.
Els introduí al seu clos sagrat,
a la muntanya que el seu braç es conquerí. R.
Lectura segona Ef 4,17.20-24
Revestiu-vos d’aquesta humanitat nova
que Déu ha creat a imatge seva
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, us dic, i insisteixo en el Senyor, que no visqueu més com viuen els pagans. Es guien per criteris que no valen. Però el Crist, tal com vosaltres heu après, no és res de tot això. No us l’han predicat tal com és? No us han ensenyat la veritat sobre Jesús? Doncs, deixeu la vostra antiga manera de viure. Despulleu-vos d’aquesta naturalesa envellida; els designis que la sedueixen la porten a la seva destrucció. Que es renovi el vostre esperit i tota la vostra manera de pensar! Revestiu-vos d’aquesta nova naturalesa que Déu ha creat a imatge seva: porteu una vida justa, bona i santa de veritat.
Al·leluia Mt 4,4b
L’home no viu només de pa;
viu de tota paraula que surt de la boca de Déu.
Evangeli Jo 6,24-35
Els qui venen a mi no passaran fam,
els qui creuen en mi no tindran mai set
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafarnaüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?». Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dona la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal». Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?». Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat». Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: “Els donà el seu blat celestial”». Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dona el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món». Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa». Jesús els diu: «Jo soc el pa que dona la vida: els qui venen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
MULTIPLICACIÓ I EUCARISTIA
Comentari a l’evangeli del diumenge 17 durant l’any. B
El relat de la multiplicació dels pans apareix 6 vegades en els quatre evangelis. Marc (6,30-44; 8,1-9) i Mateu ( 14,13-21; 15,32-39) el versionen dues vegades i Lluc (9,10-17) i Joan (6,1-13) tenen cadascú el seu propi relat. Segurament una molt antiga tradició és la font de tots ells i cada evangelista ha treballat aquesta tradició a la seva manera. Aquest diumenge llegim el relat de Joan (6,1-15) que actua com introducció o com a pròleg del sermó del pa de vida que ocupa bona part del capítol sisè.
Els evangelis sinòptics narren un sopar de Jesús amb els deixebles abans de la seva mort, en ell Jesús dona gràcies, parteix el pa i el dona als seus deixebles. El sopar s’esdevé abans de la Pasqua. En Joan, durant el sopar de comiat de Jesús amb els deixebles, no hi ha acció de gràcies ni partició del pa. Aquest gest el trasllada al relat de la multiplicació dels pans on Jesús sí dona gràcies i parteix el pa. La multiplicació en Joan s’esdevé poc abans de la Pasqua. El relat, doncs, té unes característiques pasquals i eucarístiques.
En el relat apareixen Felip i Andreu, dos deixebles que apareixen en el primer capítol de l’evangeli (1,44; 1,40). Per què aquests i no d’altres?. Segurament Felip i Andreu són els capdavanters d’unes comunitats que han rebut amb entusiasme l’evangeli de Joan i aquestes fan que els seus líders apareguin com en personatges en l’evangeli.
A la pregunta de Jesús, Felip respon amb criteris mundans per resoldre el problema i proposa una solució econòmica; la suma de dos cents denaris és una quantitat enorme de diners però insuficient per resoldre la necessitat plantejada.
La intervenció d’Andreu fa adonar de la presència d’un noi que porta cinc pans d’ordi i dos peixos. Cal veure la relació amb el relat de 2Re 4,42-44 on un home porta vint pans d’ordi. Eliseu li diu que en doni a la gent i que mengi; l’home respon: com vols que reparteixi això entre cent persones?. Eliseu diu dona’n a la gent i que en mengin. La gent en menja i encara en sobrà.
Les intervencions de Felip i Andreu tenen la finalitat de mostrar la incomprensió dels deixebles que no capten el projecte de Jesús: donar menjar és més que alimentar físicament, donar menjar és donar instrucció, donar vida. A la vegada tenen la finalitat d’enaltir la grandesa del miracle a base de remarcar la dificultat que suposa donar menjar a tanta gent amb una insuficiència tan gran de recursos.
En la mesura que el relat de la multiplicació dels pans es va anar escampant per les comunitats cristianes, les relacions entre el menjar dels pans i l’eucaristia s’anà enfortint. Els paral·lelismes són evidents: Prengué el pa, digué l’acció de gràcies i els repartí (v.11) les mateixes paraules que a Mt 26,26; Mc 14,22; Lc 22,19. apareixen el relat del darrer sopar. El relat de la multiplicació es va enriquir amb elements de les litúrgies eucarístiques tan familiars en les comunitats. En l’art de les catacumbes del s. II s’usava l’escena de la multiplicació per simbolitzar l’eucaristia. Val a dir que la paraula peix (ichthys) es convertí en un acròstic per designar Jesús. Les lletres de la paraula són les inicials de Jesús Crit Fill de Déu Salvador.
La reacció de la gent és veure en Jesús un profeta, però no com un de tants com hi hagué a la història d’Israel sinó com “el” profeta definitiu que havia de venir al món en els darrers temps. Segons les esperances populars, en temps de la dominació romana, el profeta que havia de venir havia de ser l’alliberador del poble que establiria una època de prosperitat. Alguns revolucionaris dels segles I i II com Teudes o l’Egipci pretenien ser el profeta esperat.
Veure en Jesús el profeta està encara lluny de les afirmacions de fe nuclears que apareixen en l’evangeli de Joan: “Tu ets el Messies el fill de Déu que havia de venir al món (11,27; 20,31). Evidentment Jesús rebutja el rol d’alliberador polític i en conseqüència esquiva les pretensions de la gent de fer-lo rei. La reialesa de Jesús, oposada a la reialesa del cèsar de Roma, serà solemnement (19,19) proclamada quan Jesús mori a la creu.
Diumenge 17 durant l’any. 28 de Juliol de 2024