Full Parroquial 23-6-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XII DURANT L’ANY (Mc 4,35-41)
- Acabem d’escoltar un evangeli que simbolitza molt bé la nostra vida i les nostres reaccions.
Jesús diu als seus deixebles i també a nosaltres: “Passem a l’altra riba”. Aquí hi ha una primera reflexió a fer-nos. ¿Accepto la invitació de Jesús de deixar aquesta “riba”, és a dir, la meva situació actual, i passar cap a una altra de millor?
Preguntem-nos sincerament com anem de generositat, d’esperit, de pregària, de confiança en el Senyor… I també preguntem-nos quins sentiments són els que habitualment porto en el meu cor: joia, esperança, comprensió… o més aviat tristesa, desànim, enveja, rancúnia…
“L’altra riba”, a la qual ens convida Jesús, és la d’arribar a ser persones que, com Ell, siguin expressió de la bondat de Déu, i que, per tant, deixin petjades positives per allà on passen.
Quin rastre deixo darrere meu?
- Aquest evangeli d’avui inclou una altra ensenyança important per a nosaltres: que l’altra “riba” no s’aconsegueix sense esforç. Jesús vol que entenguem que les tempestes, les dificultats seran un component habitual del nostre camí. Podran anar variant en la forma: malalties, fracassos, soledat, inseguretat, incomprensió… Però sempre i seran presents.
No obstant això, aquest viatge, segons veiem a l’evangeli, mai no el farem sols, sinó juntament amb Jesús. Però veiem, igualment, que portar-lo a Ell, al costat, no significa quedar lliure de dificultats i problemes. Seguiran essent-hi presents.
Però això no ens ha d’angoixar. Les dificultats de la vida, no són un fet negatiu: les dificultats ens enforteixen, augmenten la nostra capacitat de comprensió, ens fan madurar. I, sobretot, ens impulsen a recórrer a Jesús.
- Per tant, la qüestió fonamental no són les dificultats, sinó quina és la meva reacció quan es presenten.
Els deixebles en veure el temporal, s’esglaien. Ja ho saben que porten Jesús amb ells. Però pensen que dorm, que no és conscient del seu drama. Evidentment, això que Jesús dormia és sols un simbolisme. No és versemblant que en la petita barca sacsejada per les ones, Jesús pogués dormir.
El que se’ns vol dir és que, de vegades, tindrem la sensació que Déu no actua i ens sentirem sols. Però això, únicament és una aparença. Déu sempre escolta, encara que no sempre respon immediatament.
Quan arriben les dificultats és el moment de demostrar la qualitat de la nostra fe. El fonament de la nostra fe no ha de ser la seguretat que Déu ens evitarà les dificultats, sinó la confiança que Ell sempre ens donarà la força per superar-les. I això ens ha de portar a viure amb esperança, amb el cor asserenat.
Fixem-nos en una cosa: els deixebles tenien fe, altrament no haurien invocat al Senyor. Però era una fe dèbil: no ha estat capaç de superar la seva por. I la por és mala consellera perquè ens bloqueja. Quan tenim por, fem coses que no hauríem de fer i deixem de fer-ne d’altres que sí que caldria fer.
Hem d’intentar viure sense por. La por és pròpia de les persones desemparades i no pas dels fills de Déu que som nosaltres. Per això Jesús diu: Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?
- Contra la manca de fe, que porta a la por, només hi ha un remei: creure encara més. No és suficient creure que Jesús, potser, és al meu costat. Cal creure fermament que hi és de veritat: que viatja amb mi.
I no com un passatger transitori, sinó amb bitllet fins al final de tot el trajecte. I que, en el moment oportú, intervindrà retornant la pau al meu cor. Aquells deixebles, encara que amb una fe molt immadura invoquen Jesús. I la seva resposta és aquesta: “Renyà al vent i digué a l’aigua: calla i estigues quieta. El vent amainà i seguí una gran bonança”
És impressionant la força de la paraula de Jesús!
Hi confiem?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XII DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Jb 38,1.8-11
Atura la insolència de les teves ones
Lectura del llibre de Job
El Senyor, des de la tempesta, digué a Job: «Qui posà les portes que limiten la mar quan naixia plena d’insolència, i jo la vestia amb les boires i li donava, per bolquers, la nuvolada? Jo vaig retallar les seves vores i la vaig tancar amb portes i barrots, tot dient-li: Fins aquí et permeto de venir, no més enllà. Atura la insolència de les teves ones».
Salm responsorial 106,23-24.25-26.28-29.30-31 (R.: 1)
Uns comerciants que s’embarcaren
i es feren mar endins,
foren testimonis de les obres del Senyor,
dels seus prodigis en alta mar.
R. Enaltiu el Senyor,
perdura eternament el seu amor.
O bé:
Al·leluia.
A una ordre seva es girà un huracà,
que aixecava grans onades:
es veien al cel, es veien al fons,
i, extenuats de mareig, no es tenien drets,
no hi valia res la seva perícia. R.
En les seves penes cridaren el Senyor,
i els salvà d’aquell perill:
apaivagà el temporal i vingué la bonança,
es calmaren les onades del mar. R.
I els va dur fins al port,
plens de goig per la calma retrobada.
Que reconeguin els favors del Senyor,
els prodigis que ha fet en bé dels homes. R.
Lectura segona 2C 5,14-17
Ha començat un món nou
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, l’amor que el Crist ens té ens obliga: hem de reconèixer que un ha mort per tots. I és que tots han mort, però ell ha mort per tots, perquè els qui viuen no visquin ja per a ells mateixos, sinó per a aquell que ha mort per tots i ha ressuscitat. Per això nosaltres, des d’ara, ja no valorem ningú per la seva condició mortal, i si en altre temps havíem valorat així el Crist, ara ja no ho fem. Aquells qui viuen en Crist són una creació nova; tot el que era antic ha passat, ha començat un món nou.
Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.
Evangeli Mc 4,35-41
Qui deu ser aquest, que fins el vent i el mar l’obeeixen?
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
Un dia, cap al tard, Jesús diu als deixebles: «Passem a l’altra riba». Deixaren, doncs, la gent, i se l’endugueren en la mateixa barca on es trobava. Vora d’ells seguien també altres barques. Mentrestant s’aixecà un temporal de vent tan fort que les onades queien sobre la barca i s’anava omplint. Jesús era a popa, dormint amb el cap reclinat en un coixí. Ells el criden i li diuen: «Mestre, no veieu que ens enfonsem?». Jesús es desvetllà, renyà el vent i digué al mar: «Calla i estigues quiet». El vent amainà i seguí una gran bonança. Després els digué: «Per què sou tan porucs? Encara no teniu fe?». Ells, plens de gran respecte, es preguntaven l’un a l’altre: «Qui deu ser aquest, que fins el vent i el mar l’obeeixen?»
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
L’ALTRA RIBA
Comentari a l’evangeli del diumenge 12é durant l’any. B
El relat conegut com el miracle de la tempestat calmada el llegim a l’evangeli d’aquest diumenge en la versió que en dona l’evangelista Marc. (Mc 4,35-41).
El que s’esdevé en el relat parteix de la decisió de Jesús de passar a l’altra riba del llac de Genesaret. La riba on està Jesús és la Galilea jueva; allà hi ha aquells a qui Jesús ha ensenyat. Malgrat que la distància per mar sigui un viatge curt, el distanciament amb els qui estan a l’altra riba és molt gran tant en l’aspecte cultural com el religiós, no són jueus sinó siro-hel·lenistes de religió pagana. El que es trobaran Jesús i els deixebles a l’altra riba és l’home posseït per un esperit maligne que viu en coves sepulcrals. Legió, el nom de l’esperit maligne és una clara referència a les legions romanes; el que es trobaran a l’altra riba, doncs, és el paganisme en la seva versió més genuïna. La invitació de Jesús d’anar a l’altra riba voldrà dir que cal abandonar les tranquil·litats i seguretats que ofereix la riba on estan i animar-se a fer el viatge cap a una altra incòmoda riba. Vist així el viatge es preveu d’entrada que serà complicat.
La barca apareix en la crida de Jesús als primers deixebles. Dins la barca hi trobem un grup unit, amb un cert grau d’organització, amb u projecte o tasca comuna (Mc 1,16-19); també és el lloc des d’on Jesús imparteix ensenyament (4,1). Aquestes característiques converteixen la barca en símbol de la comunitat, de l’Església. La barca assetjada per l’adversitat del vent i l’aigua com una casa fràgil plena de por representa la comunitat cristiana ( la de Marc i la de tot temps) que ha de fer front a les adversitats que la societat li imposarà a fi d’impedir la propagació del missatge de Jesús.
La barca que en un altre moment servia perquè Pere i els seus fessin adeptes per la seva causa servirà ara per dur a terme la missió cap als pagans a fi de fer adeptes a la causa de Jesús. Les altres barques fan adonar d’un projecte missioner a gran escala on hi participen una gran quantitat de comunitats.
Per redactar l’escena de la travessia del mar, Marc es val, a manera de paradigma, del primer capítol del llibre de Jonàs (Jo 1,1-16) si bé invertint els termes. Jonàs provocà una tempesta quan en comptes de dirigir-se cap a la ciutat pagana de Nínive, refusà l’encàrrec del Senyor i prengué una nau que salpava en direcció contrària cap a Tarsís. Si en el cas de Jonàs el mar vol impedir que el profeta abandoni la seva missió afavorint així que aquesta es porti a terme, en el nostre cas és al revés: el mar vol impedir que la missió de Jesús i els deixebles arribi a realitzar-se.
Jesús igual que Jonàs dorm. El capità increpa Jonàs: Què fas tu dormint?. Els deixebles criden: Mestre no veus que ens enfonsem. A diferència de Jonàs que va a parar al ventre de la balena, Jesús s’aixeca i imposa la calma.
El dormir i aixecar-se de Jesús són una referència a la seva mort i resurrecció. La paraula “egerzeis” (s’aixecà) és la paraula que expressa el credo més antic de les primeres comunitats cristianes. La missió als pagans és obra d’una comunitat cristiana que ha experimentat Jesús ressuscitat i aquest ressuscitat és el qui té poder sobre totes les forces adverses.
Jesús demana als deixebles que no siguin porucs i tinguin fe. Només una fe valenta permet poder passat a l’altra riba, anar més enllà d’un judaisme rabínic o un cristianisme raquític que es tanca en ell mateix i el fa incapaç de la missió universal en terra de pagans. Una comunitat que té por de passar a l’altre costat travessant amb la barca de Jesús el mar embravit és una comunitat condemnada al fracàs. El gran miracle consisteix en que hi ha una comunitat que és capaç de vèncer tots els obstacles que impedeixen la propagació del missatge de Jesús. Res ni ningú (ni vent ni mar) podran oposar-se a l’establiment del Regne de Déu.
Diumenge 12é durant l’any. 23 de Juny de 2024