Full Parroquial 9-6-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE X DURANT L’ANY (Mc 3.20-35)
- Les lectures d’avui ens recorden que el mal és una realitat present a la vida humana. És ben cert: els mitjans de comunicació ens mostren constantment, violències, injustícies, venjances, enganys, abusos… I també és present en el nostre cor en forma d’egoisme, orgull, autosuficiències, enveges…
No podem negar la força del mal. Però l’evangeli d’avui ens il·lumina el panorama perquè ens fa veure que Jesús té poder per encadenar-lo. Ell (Jesús) és més fort que el mal: que qualsevol mena de mal.
I aquest Jesús, vencedor del mal, ens ha dit aquelles paraules tan esperançadores: “Per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo”.
Per més avall que hàgim pogut caure, el Senyor ens ofereix a cada instant la possibilitat de posar el cronòmetre de la nostra vida a zero, i tornar a iniciar el camí, la possibilitat de refer la nostra vida. Cada dia, sempre.
No ofeguem, llavors, la veu del Senyor que ressona dins nostre i ens diu constantment: “Aixecat un cop més i torna a començar. Confia en mi, que jo he vençut el mal”. És aquesta la meva confiança?
- Però, segons Jesús, si hi ha una cosa que Déu no perdona: no és que no vulgui, és que no pot. “Però el que injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai” – ens ha dit.
Per una raó. Perquè Déu ens ha fet lliures i Ell és coherent: sempre respecta la nostra llibertat. Aquí rau la nostra grandesa, però també la nostra responsabilitat. El Senyor ofereix la seva salvació a tothom. Però jo li puc dir a Déu, “no vull”.
I davant d’un cor que s’ha tancat amb pany i clau, Déu no hi vol entrar per força. Ningú no pot ser il·luminat si es nega a obrir els ulls. Misteris de la llibertat humana!
Sabem acollir amb humilitat i agraïment, la salvació que Déu ens ofereix?
- Fixem-nos en Jesús. Ens diu l’evangeli que anava tanta gent a escoltar-lo, “que no els quedava temps ni de menjar”.
És curiós: sovint ens queixem de no tenir temps, com si això fos una característica exclusiva de la nostra època. Però l’evangeli ens fa veure que Jesús també va viure aquesta sobrecàrrega de feina.
Amb tot, Jesús no va perdre la pau. Va saber dosificar el seu temps i les seves forces, de manera que podia donar-se als altres, visitar els amics i, fins i tot, participar en festes populars com les noces de Cannà. Però tot això no li va impedir de fer constantment pregària al seu Pare del Cel. D’aquí en treia la força.
No ens enganyem a nosaltres mateixos: tothom troba temps per fer allò que realment considera important.
Quina és la nostra escala de valors? No la teòrica, sinó la real: allò que apliquem quan no ho podem fer tot. Trobem temps per a fer pregària? Quina és la nostra excusa? És vàlida davant del Senyor?
- L’evangeli també ens fa veure un altre aspecte important de la vida de Jesús: que Ell va patir moltes incomprensions, fins i tot de part d’alguns dels seus familiars, que deien “que havia perdut el seny”. No el comprenien.
I és que, sovint, la gent considera desassenyat tot allò que no coincideix amb el que diu ho fa la majoria. Mentre parlem i actuem com tothom, tal com diu la televisió, serem ben acceptats. Però si arriba l’ocasió de no voler transigir en coses que creiem fonamentals, llavors ens pot portar problemes i, fins i tot, ens poden fer el buit.
Però per al creient, el criteri per saber si una actitud és o no raonable, no és l’opinió de la majoria, ni el que diu la televisió, sinó l’evangeli: la paraula de Jesús.
Sé mantenir les meves/nostres conviccions, malgrat tot?, o ens deixem domesticar?
Jesús sí que les va mantenir. I per això va guanyar el futur de tota la humanitat.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE X DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Gn 3,9-15
Faré que siguin enemics el teu llinatge i el de la dona
Lectura del llibre del Gènesi
Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?». Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat el fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?». L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?». Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat». El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló».
Salm responsorial 129,1-2.3-4.5bc-7a.7bc-8 (R.: 7bc)
Des de l’abisme us crido, Senyor.
Escolteu el meu clam.
Estigueu atent, escolteu
aquest clam que us suplica.
R. Són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa.
Si tinguéssiu en compte les culpes,
qui es podria sostenir?
Però és molt vostre perdonar,
i això ens infon respecte. R.
Confio en la paraula del Senyor,
la meva ànima hi confia.
Espera el Senyor la meva ànima,
més que els sentinelles el matí.
Que esperin el matí els sentinelles,
Israel espera el Senyor. R.
Són del Senyor l’amor fidel
i la redempció generosa.
És ell qui redimeix Israel
de totes les seves culpes. R.
Lectura segona 2C 4,13-5,1
Ens sentim plens de fe, i per això parlem
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, l’Escriptura diu: «Em sento ple de fe, i per això he parlat». Nosaltres, doncs, que tenim el mateix Esperit de la fe, també ens sentim plens d’aquesta fe, i per això parlem, i sabem que aquell qui ressuscità Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà a la seva presència juntament amb vosaltres. Perquè tot això és ben bé vostre; així la gràcia de Déu, que es multiplica a mesura que s’estén a molta gent, farà que sigui desbordant l’acció de gràcies a la seva glòria. Per això no ens desanimem. És veritat que la vida d’homes que vivim per fora es va consumint, però la que vivim dins nostre es va renovellant cada dia, perquè el pes lleuger del que ara sofrim, i que dura tan poc, va acumulant un pes incomparable de glòria que durarà per sempre. I nosaltres no apuntem a això que veiem, sinó a allò que no veiem, perquè les coses que veiem passen, però les que no veiem duren per sempre. El nostre cos, que és la casa i el tabernacle de Déu a la terra, serà destruït; però sabem que tenim al cel un altre edifici, un temple que és obra de Déu, no fet de mà d’homes, etern.
Al·leluia Jo 12,31b.32
Ara el sobirà d’aquest món serà expulsat, diu el Senyor;
i jo, quan seré enlairat damunt la terra,
atrauré tothom cap a mi.
Evangeli Mc 3,20-35
Satanàs no pot pas durar
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps Jesús entrà a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent que no els quedava temps ni de menjar. Quan els seus sentiren dir el que feia
hi anaren per endur-se’l perquè deien que havia perdut el seny. Per altra banda, els mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem deien que estava posseït de Beelzebul, i que treia els dimonis pel poder del rei dels dimonis. Jesús els cridà i els rebatia valent-se de paràboles. Els deia: «Com pot ser que Satanàs vulgui treure fora Satanàs? Si un reialme es divideix en faccions que lluiten les unes contra les altres no pot durar gaire temps. I si dins d’una família hi ha divisions, tampoc no pot durar. Igualment si el regne de Satanàs s’ha dividit en faccions que lluiten entre elles, ja no se sosté: no pot pas durar. A casa d’un guerrer valent ningú no pot penetrar-hi per prendre-li el que té sense encadenar-lo abans; només així li podrà saquejar la casa. Us ho dic amb tota veritat: Per més pecats que un home cometés i per més blasfèmies que proferís, Déu està disposat a perdonar-lo, però el qui injuria l’Esperit Sant, Déu no el perdonarà mai i sempre serà reu del seu pecat». Jesús va fer aquesta afirmació perquè deien que tenia un esperit maligne.
Després arriba la seva mare amb els seus germans i, de fora estant, el fan cridar. La gent que seia al voltant d’ell li diu: «La vostra mare i els vostres germans són aquí fora, que us volen veure». Ell els respon: «Qui són la meva mare i els meus germans?». Llavors mirant els qui seien tot al voltant, diu: «Aquests són la meva mare i els meus germans: tothom qui compleix la voluntat de Déu és el meu germà, la meva germana, la meva mare».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PASSAR COMPTES
Comentari a la primera lectura del diumenge 10é durant l’any. B
El text que llegim a la primera lectura d’aquest diumenge (Gn 3,9-15) comença després de la transgressió de l’home i la dona al paradís i inclou la confrontació entre Déu i la parella humana (3:8-13) i la maledicció a la serp per haver temptat la dona (3:14-15). Desprès seguiran l’anunci dels càstigs a la dona i l’home i l’expulsió del paradís, però això no apareix a la lectura litúrgica.
En el seu conjunt podríem considerar el text com un acte de passar comptes per part de Déu. Seria una manera gràfica i descriptiva de plasmar el que diu el llibre del Levític: “per demanar-vos comptes d’haver trencat la meva aliança”. En altres llocs de l’Escriptura també apareix el demanar comptes per part de Déu. Així diu Jeremies: “¿No haig de demanar comptes per tot això? A un poble com aquest, ¿no li haig de donar el que es mereix? Ho dic jo, el Senyor (5,9.29; 9,8). “Jo mateix us demanaré comptes, tal com mereixen les vostres obres. Ho dic jo, el Senyor” (Jr 21,14a). El manament de no menjar de l’arbre del coneixement del bé i del mal és la Llei, la Torà expressió de l’aliança de Déu amb el poble. Adam ha transgredit el manament i ha trencat l’Aliança per això Déu li demanarà comptes.
La “Shekinà” és el terme que el judaisme rabínic usa per parlar de la presència de Déu. El lloc per excel·lència de la presència de Déu és el santuari del temple de Jerusalem però aquesta presència es fa extensiva a tot el món. Gaudir de la presència de Déu és el benefici més gran que pot concedir el Senyor; ho diu el salm: “M’ensenyaràs el camí que duu a la vida: joia i festa a desdir al teu davant; al teu costat, delícies per sempre” (Sl 16,11). En canvi, ser foragitat de la seva presència és la pitjor de les desgràcies i per això el salmista demana: “No em llancis fora de la teva presència, no em prenguis el teu esperit sant” (Sl 51,13). Conscient del seu pecat, Adam, l’home, s’amaga de la presència de Déu. Mantenir-se davant la presència de Déu demana un comportament ètic que Adam no ha tingut: “Senyor, qui podrà estar-se a casa teva? Qui podrà viure a la teva muntanya santa? El qui obra honradament, practica la justícia i diu la veritat tal com la pensa” (Sl 15,1-2).
“Conèixer el bé i el mal”. Com s’ha d’entendre aquesta expressió?. La paraula hebrea “yadà” (conèixer) té un significat que no queda restringit únicament al coneixement intel·lectual; en el seu sentit més ampli vol dir “tenir experiència” , “estar familiaritzat amb alguna cosa”. En aquest sentit, conèixer el bé no ens ha de portar a pensar en la capacitat de distingir en el terreny moral el que està bé i el que està malament, no es tracta simplement de tenir un coneixement de les normes morals fonamentals. En mentalitat oriental el bé no és un ideal abstracte, general i universal sinó comprendre el bé és saber allò que és profitós i saludable per l’ésser humà; semblantment el mal serà allò que és molest, perjudicial. La serp, per tant, no ofereix a Adam augmentar la capacitat de comprendre, sinó l’autonomia que permet a l’ésser humà decidir sobre allò que li és beneficiós o perjudicial. D’aquesta manera l’ésser humà s’escapa de la cura que Déu té d’ell. En crear el món, Déu havia determinat allò que era bo, però ara és l’ésser humà qui ho determina per ell mateix.
L’ésser humà pretén una autonomia moral que li permeti decidir per ell mateix el què és bo i el què és dolent. Anteposa la confiança en ell mateix a la confiança en Déu.
La saviesa que cercava l’ésser humà que l’havia de fer igual a Déu li haurà servit per adonar-se d’una realitat ben diferent: ell està nu, és a dir, davant de Déu, ell és molt poca cosa és un ésser limitat, insignificant. Nu està necessitat de tot i per tant no pot pretendre en erigir-se autosuficient davant de Déu.
Diumenge 10é durant l’any. 9 de Juny de 2024