Full Parroquial 2-6-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE IX DURANT L’ANY (Mc 14,12-16.22-26) – “COS I SANG DE CRIST”
- La nostra vida no és fàcil. Les angoixes, les decepcions, les lluites que hem de mantenir, ens debiliten espiritualment, ens treuen la pau i potser, fins i tot, la joia de viure. I el pitjor és que sovint també ens treuen el coratge per seguir sent fidels a l’evangeli, debiliten el nostre esforç per anar-nos identificant cada cop més a Jesús.
Tenim, doncs, necessitat de refer les nostres forces espirituals, de connectar-nos més plenament amb Jesús, el cep des d’on ens arriba la saba vivificant.
La festa del Cos i la Sang de Crist, el Corpus, que avui celebrem, ens recorda que Jesús ha volgut donar resposta a aquesta necessitat: “Ha instituït l’Eucaristia”. L’Eucaristia és el tresor més gran que posseïm aquí a la terra.
Al llarg de la història s’han fet profanacions de l’eucaristia, com a creients això ens dol, és clar, però potser no som prou conscients que hi ha una altra mena de “profanació” en la qual podem caure, ben sovint, nosaltres mateixos: és el combregar “per res” per simple rutina.
Una eucaristia que ens deixa igual que abans, que no fa canviar res de la nostra vida, que no ens obre als germans, que no ens impulsa a donar gràcies a Déu, que no ens identifica més amb Jesús, és una eucaristia que nosaltres malversem, que no utilitzem per a les finalitats per les quals Ell la va instituir.
- Quins fruits ens segueixen de les nostres comunions?
- La temàtica de la festa del Corpus és molt rica i variada. Les lectures de cada any van canviant perquè globalment ens permetin d’anar contemplant els seus aspectes.
Les d’aquest any estan centrades en el tema de la sang. És un tema que no toquem gaires vegades i que val la pena que avui comentem breument.
VESSAR la sang vol dir suprimir la vida. Malauradament, tenim fets d’actualitat que mostren que això no sols és un símbol, sinó una crua realitat: vessar la sang és suprimir la vida.
Barrejar la sang, en canvi, significa compartir la vida. En èpoques passades existia un costum: si dues persones volien mostrar la seva unió i compenetració total, es feien una ferida i es barrejaven mútuament la sang.
També, a la primera lectura, hem vist quelcom semblant. L’aspersió de la sang sobre el poble i sobre l’altar, signe de Déu, significa que, d’ara endavant, Déu i el poble estan plenament units: han compartit la sang.
Per a aquell poble fer un pacte d’amistat amb Déu segellat amb sang, era un acte que quedava gravat de forma inesborrable.
- Finalment, hi ha encara un tercer aspecte en aquest simbolisme de la sang. Un aspecte molt positiu i que ens toca molt de prop: donar sang és donar vida, és vivificar. Donar sang mereix agraïment perquè pot salvar una vida.
Fixem-nos que Jesús no és aquell que, per aconseguir els seus objectius, vessi la sang dels altres. Al contrari, és aquell que dona la seva pròpia sang perquè nosaltres tinguem vida.
- ¿Què sentim a l’Eucaristia de cada diumenge, quan Jesús, a través del sacerdot ens diu: “Preneu i beveu-ne tots, que aquest és el calze de la meva sang, la sang de l’aliança nova i eterna vessada per vosaltres?” Què sentim? O, no sentim res?
Entre Déu i nosaltres hi ha un pacte d’amistat que també ha estat segellat amb sang. Però no amb la sang d’un vedell com feien a l’Antic Testament, sinó amb la sang del seu propi fill, Jesús.
- Això ens ha de fer veure que es tracta d’un pacte seriós
- Déu no fallarà mai: mai no trencarà el pacte. Però, i nosaltres?
- No oblidem que l’Eucaristia ens dona força per complir-lo.
- Busquem aquesta força?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Diumenge després de la Santíssima Trinitat
SOLEMNITAT DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST
Cicle B
Lectura primera Ex 24,3-8
Aquesta sang és la sang de l’aliança
que el Senyor fa amb vosaltres
Lectura del llibre de l’Èxode
En aquell temps, Moisès anà a comunicar al poble tot el que el Senyor li havia dit i tot el que havia ordenat. El poble sencer, a una sola veu, respongué: «Farem tot el que diu el Senyor». Moisès escriví totes les paraules del Senyor, i l’endemà, de bon matí, erigí un altar al peu de la muntanya i plantà dotze pedres, per les dotze tribus d’Israel. Després encomanà als joves del poble d’Israel que oferissin víctimes en holocaust i immolessin vedells al Senyor com a víctimes de comunió. Ell recollí en gibrells la meitat de la sang, i amb l’altra meitat aspergí l’altar. Després prengué el document de l’aliança i el llegí al poble en veu alta. El poble respongué: «Farem tot el que diu el Senyor, l’obeirem en tot». Llavors Moisès aspergí el poble amb la sang i digué: «Aquesta és la sang de l’aliança que el Senyor fa amb vosaltres d’acord amb les paraules escrites aquí».
Salm responsorial 115,12-13.15-16.17-18 (R.: 13)
Com podria retornar al Senyor
tot el bé que m’ha fet?
Invocant el seu nom, alçaré el calze
per celebrar la salvació.
R. Invocant el nom del Senyor,
alçaré el calze per celebrar la salvació.
O bé:
Al·leluia.
Al Senyor li doldria
la mort dels qui l’estimen.
Ah, Senyor, soc el vostre servent,
ho soc des del dia que vaig néixer.
Vós em trencàreu les cadenes. R.
Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,
invocant el vostre nom,
compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble. R.
Us oferiré una víctima d’acció de gràcies,
invocant el vostre nom,
compliré les meves prometences,
ho faré davant del poble. R.
Lectura segona He 9,11-15
La sang de Crist ens purifica interiorment
Lectura de la carta als cristians hebreus
Crist ha vingut com a gran sacerdot del món renovat que ara comença. Ha entrat una vegada per sempre al lloc sant, passant per un tabernacle més gran i més perfecte, no fet per mans d’homes, ja que no pertany al món creat; i no s’ha servit de la sang de bocs i de vedells, sinó que amb la seva pròpia sang ens ha redimit per sempre. Segons la Llei de Moisès, la sang dels bocs i dels vedells i la cendra de la vedella, aspergida sobre els qui estaven contaminats, purificava i santificava exteriorment. Ara però, Crist s’ha ofert ell mateix a Déu, per l’Esperit Sant, com a víctima sense tara. Per això, i amb molta més raó, la sang del Crist ens purificarà de les obres que porten la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu. El Crist, doncs, és mitjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat de les culpes comeses sota la primera. Per ell, els qui eren cridats a l’herència eterna reben allò que Déu els havia promès.
Al·leluia Jo 6,51
Jo soc el pa viu, baixat del cel, diu el Senyor;
qui menja aquest pa, viurà per sempre.
Evangeli Mc 14,12-16.22-26
Això és el meu cos. Això és la meva sang
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
El primer dia dels Àzims, quan la gent immolava l’anyell pasqual, els deixebles digueren a Jesús: «On voleu que anem a preparar-vos el lloc perquè puguem menjar l’anyell pasqual?». Ell envià dos dels seus deixebles amb aquesta consigna: «Aneu a la ciutat i us trobareu amb un home que duu una gerra d’aigua. Seguiu-lo, i allà on entri digueu al cap de casa: El mestre pregunta on l’allotjareu per poder menjar l’anyell pasqual amb els seus deixebles. Ell us ensenyarà dalt la casa una sala gran, arreglada amb estores i coixins. Prepareu-nos allà el sopar». Els deixebles se n’anaren. Arribant a la ciutat, ho trobaren tot com Jesús els ho havia dit i prepararen el sopar pasqual.
I mentre menjaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí, els el donà i digué: «Preneu-lo: això és el meu cos». Després prengué el calze, digué l’acció de gràcies, els el donà i en begueren tots. I els digué: «Això és la meva sang, la sang de l’aliança, vessada per tots els homes. Us ho dic amb tota veritat: Ja no beuré més d’aquest fruit de la vinya fins el dia que en beuré de novell en el Regne de Déu».
Després de cantar l’himne, sortiren cap a la muntanya de les Oliveres.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
DE LA PASQUA JUEVA A L’EUCARISTIA DE JESÚS
Comentari a l’evangeli de la festivitat del Cos i la Sang del Senyor. (Corpus) B
A l’evangeli de la Festivitat del Cos i la Sang del Senyor (Corpus) llegim el relat del sopar de Jesús amb els seus deixebles abans de la seva mort (Mc 14,12-16; 22-26). Tal com el presenta el text litúrgic el relat omet els versets on Jesús retreu als dotze que un d’ells el trairà. Així el text presenta dues parts ben diferenciades: els preparatius pel sopar i la donació de Jesús en el pa i el vi.
Els comentaristes de l’evangeli de Marc han discutit molt si el darrer sopar de Jesús fou un sopar Pasqual i el dia en que aquest es va celebrar. Quina realitat històrica hi ha darrere aquest sopar? Sigui el que sigui, cal atendre’ns al text tal com l’ha deixat Marc i que Jesús passa de la vella Pasqual nacional (celebrada amb l’anyell sacrificat en el temple) a una nova pasqua ( celebrada amb pa i vi) que mira cap a l’experiència de la seva mort.
Els deixebles el que volen és un sopar pasqual amb totes les de la llei ( mai millor dit). Ells estan pensant en el regne davídic on el Messies regnarà sobre tot el món amb gran poder i en el que ells han d’ocupar els llocs de més poder. En el sopar es dissenyaran les estratègies de l’assalt final. Però Jesús no pot estar d’acord amb un sopar on es menjava un anyell sacrificat al temple que ell acabava de denunciar dient que s’havia convertit en una colla de bandits.
Que el plantejament de Jesús divergeix del dels deixebles es veu amb la introducció per part de Marc d’un personatge simbòlic: l’home que duu una gerra d’aigua. No era gens normal en aquella època que un home portés una gerra d’aigua; podria ser un disminuït psíquic o un home de sexualitat ambigua (es deia que els homosexuals podien fer tasques de dona com aquesta). El cas és que aquest personatge es convertirà en el guia que ha de portar cap el sopar transcendental que celebrarà Jesús amb els dotze abans de la seva mort.
La segona part de la lectura està centrada en la donació del pa i del vi, del cos i la sang de Jesús als deixebles. “Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: Preneu: això és el meu cos”. Com es pot veure es prescindeix dels elements típics d’un sopar de pasqua: anyell, herbes amargues i els àzims. El menjar està centrat simplement en el pa i el vi.
Jesús els vol fer veure que el cos que els ha invitat a prendre no és simplement el seu cos mortal que ells estan apunt d’entregar a les autoritats religioses sinó que el pa/cos que els ha donat està impregnat de sentit pels tres verbs que incideixen en el pa/cos que Jesús els dona: beneir, partir/ compartir i donar.
La benedicció no consisteix en traçar una creu com ho entenem nosaltres avui. Beneïm moltes coses amb el desig de protegir-les d’influències malignes. Beneir Déu vol dir parlar bé de Déu; és sobretot una lloança que ajuda la persona a obrir-se al projecte de Déu. El pa partit és símbol del cos trossejat anticipant així la mort de Jesús; un cop partit el cos es pot repartir i compartir i aquest pa/cos s’entrega lliurement a ells. El pa, doncs, és Jesús mateix en quant subjecte que lloa, comparteix la vida amb ells i s’entrega abans que ells ho facin materialment. També avui l’Eucaristia ha de ser una experiència de la presència activa de Jesús que ens invita a lloar Déu, a compartir amb els germans i donar-nos gratuïtament al servei de la comunitat humana.
«Havent pres una copa, després de donar gràcies, els la donà i en begueren tots…» Diu «prengué una copa» .És com si fes un brindis. Marc precisa que «donà gràcies»: Jesús acaba de fer un gest important, acaba d’entregar-se a si mateix als seus, i ara en dona gràcies. Marc diu que «donà gràcies», un verb grec, “eucharisteo”, que ha donat nom a la nostra eucaristia. A continuació diu que «els donà» la copa perquè els l’anessin passant entre ells i en fessin la mateixa experiència. Finalment afegeix que «en begueren tots», o sigui que, abans de dir-los quin sentit tenia el seu gest, vol que en beguin tots i cada un i facin l’experiència de l’alegria que fa desbordar el vi en el si de la festa. Després d’haver-se lliurat ell personalment, Jesús desborda d’alegria interior i vol que els Dotze la comparteixin.
Festivitat del Cos i la Sang del Senyor. 2 de Juny de 2024