Full Parroquial 19-5-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE DE PENTECOSTA (Jn 15,26-27;16,12-15)
- De vegades parlant d’una persona determinada, diem que té esperit de col·laboració. D’altres diem que té esperit de lluitador, o de superació.
L’esperit d’una persona és aquell estil interior que el fa actuar d’una manera determinada: és l’estil amb què cada un enfoca la pròpia vida. I això té conseqüències.
Perquè no viurà de la mateixa manera qui té esperit de servei, que qui és una persona egoista. Ni actuarà igual qui té esperit de lluitador, que qui s’ofega en una gota d’aigua.
Doncs bé, un cristià és aquell que es distingeix perquè té l’Esperit de Jesús: aquell que viu amb l’estil que Ell va viure, aquell que es deixa conduir per l’Esperit Sant que portem dins.
- Aquest Esperit se’ns manifesta de diverses maneres. En primer lloc, com una Llum. Hi ha una experiència que tots hem fet: que hi ha certs passatges de l’evangeli que havíem sentit moltes vegades i ens relliscaven, però que, de cop, un dia se’ns il·luminen: els veiem amb una llum nova que ens “frapa” profundament i que ens porta a reorientar la nostra vida.
- Però per a fer aquesta experiència, cal saber entrar dins nostre, cosa que alguns no han fet mai. Dintre de nosaltres hi ha un “espai interior” on s’amaga el misteri de cada persona. És aquí on ens trobem amb la llum de l’Esperit.
Hi ha persones que només viuen superficialment i llavors ignoren la presència de l’Esperit que porten dins i no són capaços de sentir la seva veu.
La festa de la Pentecosta és una crida a entrar més plenament en aquest món interior meu, per saber descobrir-hi aquesta presència que ens fa viure la nostra vida amb una llum nova, més esperançada.
- Però l’Esperit Sant es manifesta, també, com una “Força transformadora”.
Els apòstols són un exemple vivent de la seva eficàcia.
Aquells homes, abans tan porucs, que estaven tancats al cenacle per por dels jueus, de prompte surten al carrer i comencen a proclamar Jesús amb tota valentia. Alguna experiència han fet que els ha transformat radicalment: és l’acció de l’Esperit promès per Jesús.
Perquè nosaltres també necessitem aquesta força, per alliberar-nos dels perills que amenacen la nostra vida de creients. Sobretot del desànim, la tristesa, el tancar-nos en nosaltres mateixos, el tornar mal per mal.
Aquest és, potser, el perill més gran que correm els cristians de la nostra època: deixar de ser llum que il·lumina, deixar de ser sal, que ho impregna tot del bon gust de Crist, deixar de ser llevat que transforma la pasta.
Si sols portéssim dins pessimisme i desencís, voldria dir que no som deixebles de Crist. El deixeble de Crist és enviat a comunicar per tot arreu la Bona Nova. La Bona Nova!
Si no fóssim ni sal, ni llum, ni llevat, quin sentit tindria la nostra vida de creients?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE DE PENTECOSTA
Solemnitat
MISSA DEL DIA / Cicle B
Lectura primera Fets 2,1-11
Tots quedaren plens de l’Esperit Sant
i començaren a expressar-se
Lectura dels Fets dels Apòstols
Durant la celebració de la diada de la Pentecosta, es trobaven tots junts en un mateix lloc quan, de sobte, se sentí venir del cel un so com si es girés una ventada violenta, i omplí tota la casa on es trobaven asseguts. Llavors se’ls aparegueren com unes llengües de foc, que es distribuïren i es posaren sobre cadascun d’ells. Tots quedaren plens de l’Esperit Sant i començaren a expressar-se en diversos llenguatges, tal com l’Esperit els concedia de parlar. Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacionalitats que hi ha sota el cel. Quan se sentí aquell so, la gent hi anà i quedaren desconcertats, perquè cadascú els sentia parlar en la seva pròpia llengua. Estranyats i fora de si deien: «No són galileus, tots aquests que parlen? Doncs, com és que cadascun de nosaltres els sentim en la nostra llengua materna? Entre nosaltres hi ha parts, medes i elamites, hi ha residents a Mesopotàmia, al país dels jueus i a Capadòcia, al Pont i a l’Àsia, a Frígia i a Pamfília, a Egipte i a les regions de Líbia, tocant a Cirena, hi ha forasters de Roma, hi ha jueus i prosèlits, hi ha cretencs i àrabs, però tots nosaltres els sentim proclamar les grandeses de Déu en les nostres pròpies llengües».
Salm responsorial 103,1ab i 24ac.29bc-30.31 i 34 (R.: 30)
Beneeix el Senyor, ànima meva.
Senyor, Déu meu, que en sou de gran.
Que en són de variades, Senyor, les vostres obres,
la terra és plena de les vostres criatures.
R. Quan envieu el vostre alè, Senyor,
renoveu la vida sobre la terra.
O bé:
Al·leluia.
Si els retireu l’alè, expiren
i tornen a la pols d’on van sortir.
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.
Glòria al Senyor per sempre.
Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet,
que li sigui agradable aquest poema,
són per al Senyor aquests cants de goig. R.
Lectura segona Ga 5,16-25
Els fruits de l’Esperit
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, deixeu-vos guiar per l’Esperit, i no satisfeu els capricis de la carn. Perquè la carn es deleix contra l’Esperit i l’Esperit contra la carn. Esperit i carn lluiten l’un contra l’altre, per no deixar-vos fer allò que voldríeu.
Però si us deixeu conduir per l’Esperit, no esteu subjectes a la Llei. És ben clar on porten els impulsos terrenals: a la fornicació i a d’altres desordres, a la idolatria, als maleficis, a les enemistats, discòrdies, gelosies, enrabiades, rivalitats, divisions, sectarismes, enveges, excés de beure, orgies i coses semblants. Ja us vaig advertir, i us adverteixo encara, que ningú dels qui obren així no podrà heretar el Regne de Déu.
Però els fruits de l’Esperit són l’amor, el goig, la pau, la paciència, la bondat, la fidelitat, la mansuetud, la sobrietat. La Llei no ha estat pas donada contra res d’això. Els qui són de Jesucrist han clavat a la creu totes les passions i els desigs terrenals. Ja que l’Esperit ens dona la vida, deixem-nos guiar per l’Esperit.
Al·leluia
Veniu, Esperit Sant, ompliu el cor dels vostres fidels
i enceneu-hi la flama del vostre amor.
Evangeli Jo 15,26-27;16,12-15
L’Esperit de veritat, us guiarà cap a la veritat sencera
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan vindrà el Defensor que jo us enviaré quan seré amb el Pare, l’Esperit de la veritat que prové del Pare donarà testimoni de mi. I vosaltres, que sou amb mi des del principi, també en donareu testimoni. Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
L’ESPERIT I LA COMUNITAT
Comentari a l’evangeli del diumenge de Pentecosta. B
Aquest diumenge llegim dos fragments de l’evangeli de Joan (Jn 15, 26-27; 16,12-15). El primer parla de l’enviament de l’Esperit i el segon de la tasca d’aquest dins la comunitat.
L’enviament de l’Esperit Sant és la contrapartida a l’odi del món envers la comunitat cristiana. En els versets anteriors al text que llegim (Jn 15,18-25), Jesús ha acusat el món. La seva culpabilitat es posa de manifest en l’odi contra ell. L’Esperit Sant té la missió de deixar clares la culpa i el pecat del món. El món ha rebutjat la veritat de les paraules i les obres de Jesús i així l’Esperit ho demostrarà perquè és l’Esperit de la veritat. Contrariat pel judici, el món perseguirà els deixebles de Jesús, per contrarestar aquesta persecució serà enviat l’Esperit Sant defensor.
Fixem-nos en la presència de termes judicials: defensor, testimoni, condemna (terme que apareix en el context dels fragments que llegim). Aquest llenguatge porta a imaginar-nos una sala de judici. L’Esperit Sant, el paràclit té el paper de defensor de la comunitat creient que es veu perseguida i acusada pel món davant els poders hostils a Jesús. L’Esperit Sant demostrarà que el món està en l’error.
La paraula “Paracletos” que traduïm per consolador, protector, apareix cinc vegades en el Nou Testament, quatre d’elles en l’evangeli de Joan per referir-se a l’Esperit (14,16.26; 15,26; 16,7) i una vegada a la primera carta de Joan ( 1 Jn 2,1). “Paracletos” pot significar un advocat que et defensa en un judici o un testimoni que testifica al teu favor. Pot referir-se a una persona que conforta, aconsella o enforteix en moments de necessitat.
Si ens atenem al seu significat literal, “Paracletos” prové de la preposició ”pará” i el verb “kaleo”; aquest verb vol dir cridar, convocar. Un “paracletos” és algú cridat per anar a auxiliar un persona que està en perill, en el dubte o en el desconcert. La tasca de l’Esperit Sant serà, doncs, la de recolzar i sostenir els creients en els moments difícils.
Els cristians que el món odiava – i per què no dir-ho? encara odia – que eren expulsats de les sinagogues, que Roma perseguia no tenien accés a un advocat professional, per això confiaven en l’Esperit Sant (hi confien avui?) sempre present i sempre disposat a ajudar. El que diem s’ajusta a les paraules de Jesús recollides en l’evangeli de Lluc: “Quan us condueixin a les sinagogues, als magistrats o a les autoritats, no us preocupeu de com us defensareu ni de què direu: l’Esperit Sant us ensenyarà en aquell moment el que haureu de dir” (12,11-12).
A més de l’imaginari judicial, els textos que llegim avui i el seu context fan referència a l’acció de l’Esperit en la comunitat descrita en els versets 16,4b-15 entre els quals hi ha els que llegim avui. En aquesta acció sobresurt el guiatge, l’ensenyament i la interpretació .L’Esperit conduirà cap a la veritat sencera, comunicarà el que ha rebut del Pare i de Jesús i anunciarà l’esdevenidor.
Les comunitats receptores de l’evangeli de Joan posen el guiatge de l’Esperit molt per damunt del guiatge dels càrrecs dirigents que hi ha dins la comunitat. La jerarquia té poca importància quan s’ha fet l’experiència de l’Esperit.
El Paràclit s’encarregarà de manifestar als deixebles l’abast del missatge de Jesús que ells tots sols serien incapaços de comprendre. El guiatge del Paràclit pel camí de la veritat plena implica, amb tot, quelcom més que el coneixement profund de l’ensenyament de Jesús perquè l’Esperit ensenya un estil de vida en conformitat a l’ensenyament de Jesús.
Diumenge de Pentecosta. 19 de Maig de 2024