Full Parroquial 12-5-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE VII DE PASQUA – ASCENSIÓ DEL SENYOR (Mc 16,15-20) (Lc 24,46-53)
- Jesús va viure pocs anys entre nosaltres. Però l’empremta que ens ha deixat és inesborrable. I abans d’anar-se’n definitivament a la casa del Pare-Déu, ens encarrega una missió. “Vosaltres ens sou testimonis”.
Som els cristians, els testimonis de Jesús: som els qui hem de donar fe que Jesús no és una faula, sinó una realitat. És un encàrrec realment seriós.
Tant si som homes com dones; tant si som solters, com casats, separats, religiosos o viudos; tant si som comerciants, com metges, o tècnics, o treballadors, estudiants, o mestresses de casa.
Per a tots, l’objectiu fonamental de la nostra vida és escampar per tot arreu la Bona Nova de Jesús: fer descobrir que tots som fills i filles de Déu i que ens hem d’estimar com a germans i germanes. I que aquesta és la clau de la felicitat. No n’hi ha d’altra.
Preguntem-nos sincerament si és aquest l’objectiu de la nostra vida.
- També ens ha dit Jesús, unes paraules que fan reflexionar: “El Messies havia de patir i de ressuscitar”. Les dues coses: patir i ressuscitar.
L’Ascensió de Jesús ve a confirmar-nos que el desig, que tots portem al cor, de viure eternament feliços, no és una utopia, sinó que és possible: que un dia serà realitat.
Ens ho creiem això? Vivim d’acord amb aquesta esperança?
- L’evangeli també ens transmet el darrer gest que va fer Jesús abans d’anar-se’n: “Alçà les mans i els beneí . Mentre els beneïa s’allunyà d’ells portat amunt cap al cel”.
Les persones no solament comuniquem amb paraules: també podem dir moltes coses amb un gest. Amb una mirada, amb un somriure, amb una encaixada de mà… si n’expressem de coses!
Doncs sembla com si l’evangelista volgués que l’últim record que ens quedés de Jesús, fos aquesta actitud de beneir-nos.
També ens beneeix a cada eucaristia i igualment quan us caseu. I la benedicció de Déu, no és mai un gest inútil, sinó que sempre és eficaç.
Preguntem-nos si sabem valorar aquesta constant protecció del Senyor.
- L’evangeli acaba dient-nos que, un cop Jesús havia desaparegut de la seva mirada, els deixebles “plens d’una alegria immensa, se’n tornaren a Jerusalem”.
Tornen a la seva feina habitual, però ells ja no són els mateixos, hi tornen amb un cor nou, renovat, més esperançats. És el fruit d’haver estat en contacte amb Jesús.
Tant de bo que l’eucaristia tingués aquest mateix efecte en nosaltres; ajudar-nosa retornar a les nostres tasques habituals, amb més esperança, amb més capacitat per estimar, amb més ganes de viure.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
VII DE PASQUA
ASCENSIÓ DEL SENYOR / Cicle B
Solemnitat
Lectura primera Fets 1,1-11
S’enlairà davant d’ells
Lectura dels Fets dels Apòstols
En la primera part del meu llibre, Teòfil, he parlat de tot el que Jesús va fer i ensenyar, des del principi fins al dia que fou endut al cel, després de confiar, en virtut de l’Esperit Sant, la seva missió als apòstols que ell havia elegit. Després de la Passió se’ls presentà viu, i ho comprovaren de moltes maneres, ja que durant quaranta dies se’ls aparegué, i els parlava del Regne de Déu.
Estant reunit amb ells, els manà que no s’allunyessin de Jerusalem i els digué: «Espereu aquí la promesa del Pare que vau sentir dels meus llavis quan us deia que Joan havia batejat només amb aigua; vosaltres, d’aquí a pocs dies, sereu batejats amb l’Esperit Sant». Els qui es trobaven reunits li preguntaven: «Senyor, és ara que restablireu la reialesa d’Israel?». Ell els contestà: «No és cosa vostra de saber quins temps i quines dates ha fixat l’autoritat del Pare, però quan l’Esperit Sant vindrà sobre vosaltres rebreu una força que us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot el país dels jueus, a Samaria i fins als límits més llunyans de la terra».
Quan hagué dit això s’enlairà davant d’ells, i un núvol se l’endugué, i el perderen de vista. Encara s’estaven mirant al cel com ell se n’anava quan es presentaren dos homes vestits de blanc, que els digueren: «Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la manera com vosaltres acabeu de contemplar que se n’anava al cel».
Salm responsorial 46,2-3.6-7.8-9 (R.: 6)
Aplaudiu, pobles de tot el món,
aclameu Déu amb entusiasme.
El Senyor és l’Altíssim, el terrible,
rei de reis a tot el món.
R. Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
O bé:
Al·leluia.
Déu puja enmig d’aclamacions,
al so dels corns puja el Senyor.
Canteu a Déu, canteu-li,
canteu al nostre rei. R.
Que és rei de tot el món,
canteu a Déu un himne.
Déu regna sobre les nacions,
Déu seu al tron sagrat. R.
Lectura segona Ef 4,1-13
Arriba a la talla de la plenitud del Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, jo, pres per causa del Senyor, us prego que visqueu com ho demana la vocació que heu rebut, amb tota humilitat i mansuetud, amb paciència, suportant-vos amb amor els uns als altres, no escatimant cap esforç per estrènyer la unitat de l’esperit amb els lligams de la pau. Un sol cos i un sol esperit, com és també una sola l’esperança que neix de la vocació rebuda. Un sol Senyor, una sola fe, un sol baptisme, un sol Déu i Pare de tots, que està per damunt de tot, actua a través de tot i és present en tot.
Però, cadascun de nosaltres ha rebut la gràcia segons la mesura de la generositat del Crist. Per això diu l’Escriptura: «Pujà cel amunt, s’endugué un seguici de captius, repartí dons als homes». Si va «pujar» vol dir que abans havia baixat del cel a la terra. És ell mateix qui, després d’haver baixat, ha pujat més amunt de tots els cels, per portar a plenitud tot l’univers.
És ell qui ha fet a uns el do de ser apòstols, a d’altres el de ser profetes, a d’altres el de ser evangelistes, pastors o mestres, i així ha preparat els qui formen el seu poble sant per a una obra de servei, per edificar el cos de Crist, fins que ens trobarem units uns i altres constituint tots, en la unitat de la fe i del coneixement del Fill de Déu, l’home perfecte, l’home que arriba a la talla de la plenitud de Crist.
Al·leluia Mt 28,19.20
Aneu a convertir tots els pobles;
jo seré amb vosaltres cada dia fins a la fi del món.
Evangeli Mc 16,15-20
Jesús fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu
Acaba l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús s’aparegué als onze i els digué: «Aneu per tot el món i anuncieu a tothom la Bona Nova de l’Evangeli. Els qui creuran i es faran batejar, se salvaran; els qui no creuran seran condemnats. Els qui hauran cregut faran miracles com aquests: expulsaran dimonis pel poder del meu nom, parlaran llenguatges nous; si agafen serps amb les mans o beuen metzines no els faran cap mal, els malalts a qui hauran imposat les mans, es posaran bons». Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu. Ells se n’anaren a predicar pertot arreu, i el Senyor hi cooperava confirmant la predicació de la paraula amb els miracles que la seguien.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
SE’N PUJÀ AL CEL
Comentari a la primera lectura de la festivitat de l’Ascensió del Senyor
Desprès que Jesús morí a la creu, els deixebles varen viure l’experiència de trobament amb Jesús vivent. Fou difícil trobar un llenguatge per parlar d’aquesta experiència. En els textos del Nou Testament fonamentalment en trobem dos. El més corrent és: “Déu ha ressuscitat Jesús” ( Rm 8,11; Gl 1,1; Col 2,12) “Jesús ha ressuscitat” (Mt 28,7; Mc 16,6; Lc 24,6.34; 1 Co 15,2.20). Ressuscitar vol dir llevar-se, aixecar-se de la tomba, del llit de la mort. L’altre és: “Jesús ha estat exaltat” (Ac 3,13; Fl 2,6-11; Ef 4,10; 1Pe 3,22). El relat de l’Ascensió de Jesús que llegim a la primera lectura d’avui (Ac 1,1-11) correspon a l’esquema exaltació. És la manera de dir que Jesús crucificat ara viu i ha estat enlairat per seure a la dreta del Pare. Les dues fórmules: resurrecció i exaltació estan recollides en el credo que proclamem en l’eucaristia dominical.
En usar el llenguatge de l’exaltació Lluc es val dels textos de l’Escriptura i de l’apocalíptica jueva. El quart cant del Servent del Senyor diu: “El meu servent triomfarà serà enlairat, enaltit, posat molt amunt (Is 53,1) i això serà desprès d’haver ofert la vida en sacrifici (Is 53,10). El llibre de Daniel explica com el poble dels sants de l’Altíssim serà entronitzat davant de Déu i li serà donada la reialesa el poder i la grandesa de tots els reialmes de la terra (Dn 7,27). Els salms 2 i 110 són dos salms eminentment messiànics. L’entronització del rei es vista per la tradició cristiana com l’entronització messiànica de Jesús.
No es pot passar per alt el text del Nou Testament que amb més claredat proclama l’exaltació de Jesús: “Es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exaltat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom” (Fl 2,8-9).
També la literatura apocalíptica aporta inspiració pel que fa al llenguatge de l’exaltació. La figura del Fill de l’Home també anomenat l’Elegit “seurà sobre el meu tron … el Senyor dels esperits l’ha enaltit” (1Hen 51,3) i també “El Senyor dels esperits assegué l’Elegit sobre el tron de la seva glòria i jutjarà totes les nacions” (1 Hen 61,8). També és descrita l’assumpció d’Henoc: “ Va se assumpta la seva persona davant el Fill de l’home i el Senyor dels esperits …. I va pujar en el carro de l’Esperit i la seva persona sortí d’entre ells” (1 Hen 70,1). Cal fixar-se en la relació entre aquest carro de l’Esperit i el carro de foc amb el que Elies puja cap el cel (2 Re 2,11).
Diem tot això per mostrar que Lluc no extreu del no res el llenguatge de l’exaltació, sinó que poua d’una tradició antiga i arrelada que es manté també en el seu temps.
En el text que llegim avui hi ressonen d’una manera especial el relat de la pujada d’Elies cap el cel ( 2Re 2,1-18) i el de la transfiguració (Lc 9,34-35). De fet el relat de la transfiguració és un relat d’entronització messiànica . en aquest hi apareixen Moisès i Elies que es corresponen als dos homes vestits de blanc del nostre text, un d’ells podria ser Elies de gran significat pel que fa a l’adveniment del Messies.
El llenguatge de l’exaltació es val d’una simbòlica molt humana segons la qual hi ha un repartiment mític de l’espai. L’espai superior és el bo, és l’espai de Déu; contràriament l’inferior és el dolent, l’espai dels poders i forces malèfiques. Segons això, Jesús enaltit ha anat a l’encontre de Déu, ha entrat en un espai, en món totalment diferent de l’espai terrenal o l’espai maligne.
Els relats de la passió mostren que Jesús és el just falsament acusat i que mor injustament. L’amor de Déu vindica Jesús i tal com diu el salm: “Déu em rescatarà la vida de les urpes del regne dels morts per prendre’m amb ell” (49,16); Déu no vol que el just experimenti la corrupció (Sl 16,10). Com Elies, com el Servent de Senyor, Jesús és el just enaltit i endut al cel.
L’exaltació de Jesús és la resposta que Déu dona als qui es burlaven de Jesús quan estava a la creu. Jesús és el Messies d’Israel?. Doncs sí i Déu s’ha pronunciat a favor d’Ell i, en conseqüència, l’ha entronitzat.
Festivitat de l’Ascensió del Senyor. 12 de Maig de 2024.