Full Parroquial 10-3-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE IV DE QUARESMA (2Cr 36,14-16.19-23) (Jn 3,14-21)
- Cal reconèixer que, en aquesta vida, hi ha moltes coses que no entenem. Per exemple el sofriment d’un innocent: ho trobem injust. O per exemple, la mort d’un infant: ens sembla una vida frustrada. Per què ho permet Déu? No ho entenem. Són misteris que s’escapen a la nostra comprensió humana.
Però no és solament això. És tota la nostra fe que està plena de misteris incomprensibles. ¿És que Déu no estimava el seu Fill, Jesús, i la seva mare, Maria, que sempre li foren fidels? Doncs, per què va permetre que sofrissin tant? No ho entenem.
Sobretot, hi ha un misteri que és l’enigma més profund de la nostra vida de creients: l‘amor que Déu ens té. Això sí que és incomprensible, totalment inimaginable.
- A la primera lectura que hem escoltat, s’hi manifesta com una mena de pugna entre la infidelitat d’aquells homes i la misericòrdia de Déu. Al Senyor, diu l’Escriptura, “li dolia de perdre el seu poble”. I és que, malgrat les seves infidelitats, és el seu poble, l’obra de les seves mans i, per això, se’ls estimava.
I no oblidem que la història d’aquell poble és una reproducció de la nostra pròpia història personal. També nosaltres constantment fallem, som infidels al Senyor. Però a Ell també li dol de perdre’ns, perquè som també obra de les seves mans: som els seus fills i les seves filles.
- Ens ho confirma l’evangeli que hem escoltat: “Déu estima tant el món (nosaltres), que ha donat el seu Fill únic, perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell” Ningú!
Aquestes paraules són les més importants de tot l’evangeli de Sant Joan. Són la clau que explica tot el que Déu fa per nosaltres: tot ho fa perquè ens estima. No hi ha cap altra raó. La llàstima és que les hem sentit tantes vegades, que potser ens rellisquen.
Sabem aprofitar la Quaresma per redescobrir l’estimació que Déu ens té?
Qui se sent estimat viu més feliç i se li il·lumina la vida. No hi ha res que ompli tant i doni tantes ganes de viure com sentir-se estimat.
L’he fet aquesta experiència de sentir-me estimat per Déu?
És una experiència que no es pot fer solament escoltant sermons o llegint llibres. Aquesta experiència només la pot donar a sentir Déu mateix. I Ell, únicament la concedeix als qui fan pregària sincera. En faig?
- Finalment, recordem que aquest temps de Quaresma també ens hauria de servir per revitalitzar la nostra vocació de fills i filles de Déu. D’un Déu que té una obsessió: salvar i no pas condemnar.
Diu l’evangeli: “Déu va enviar el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a Ell”
I que vol dir “salvar”?
Doncs, per exemple, perdonar i no pas guardar rancor; viure amb austeritat i ajudar econòmicament als més necessitats; donar part del meu temps per fer coses a favor dels altres; ser portador de pau i unió.
Si som creients, hem de voler fer obres com aquestes, que són obres que salven. Salven perquè demanen, per la nostra part, una gran dosi de generositat, és a dir, d’amor.
I allà, on hi ha amor, Déu hi és present. I Déu sempre salva. Sempre. És la seva obsessió.
És també la nostra?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE IV DE QUARESMA / Cicle B
Lectura primera 2Cr 36,14-16.19-23
La severitat i la bondat del Senyor es revelen
en la deportació del poble i en el seu alliberament
Lectura del segon llibre de les Cròniques
En aquells dies, tots els grans sacerdots i el poble reincidien contínuament en la culpa d’imitar tots els costums abominables de les altres nacions, profanant així el temple del Senyor, que ell havia consagrat a Jerusalem. El Senyor, Déu dels seus pares, els enviava cada dia missatgers que els amonestessin, perquè li dolia de perdre el seu poble i el lloc on residia. Però ells es burlaven dels missatgers de Déu, no feien cas del que els deia i escarnien els seus profetes, fins que el Senyor arribà a enutjar-se tant contra el seu poble que ja no hi havia remei. Llavors els caldeus incendiaren el temple de Déu, derrocaren les muralles de Jerusalem, calaren foc a tots els seus palaus i destruïren tots els objectes preciosos. El rei dels caldeus deportà a Babilònia els qui s’havien escapat de morir per l’espasa, i se’ls quedà per esclaus d’ell i dels seus fills, fins que passaren al domini persa. Així es complí la paraula que el Senyor havia anunciat per boca de Jeremies: el país fruí dels anys de repòs que li pertocaven; tot el temps que quedà desolat, el país va reposar, fins haver complert setanta anys.
Però l’any primer de Cir, rei de Pèrsia, el Senyor, per complir la paraula que havia anunciat per boca de Jeremies, desvetllà l’esperit de Cir, rei de Pèrsia, perquè promulgués, de viva veu i per escrit, un edicte que deia: «Cir, rei de Pèrsia, fa aquesta declaració: El Senyor, el Déu del cel, m’ha donat tots els reialmes de la terra i m’ha encomanat que li construís un temple a Jerusalem, ciutat de Judà. Si entre vosaltres hi ha algú del seu poble, que el Senyor sigui amb ell i que hi pugi».
Salm responsorial 136,1-2.3.4-5.6 (R.: 5a-6a)
Vora els rius de Babilònia ens assèiem
tot plorant d’enyorança de Sió.
Teníem penjades les lires
als salzes que hi ha a la ciutat.
R. Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que se m’encasti la llengua al paladar.
Quan volien que cantéssim
els qui ens havien deportat,
quan demanaven cants alegres
els qui ens havien entristit,
i ens deien: «Canteu-nos algun càntic de Sió». R.
Com podíem cantar cants del Senyor
en una terra estrangera?
Si mai t’oblidava, Jerusalem,
que se’m paralitzi la mà dreta. R.
Que se m’encasti la llengua al paladar,
si deixés d’anomenar-te,
si deixés d’evocar el teu record,
per motivar els meus cants de festa. R.
Lectura segona Ef 2,4-10
És per gràcia que Déu us ha salvat,
a vosaltres que éreu morts per les vostres culpes
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, Déu, que és ric en l’amor, ens ha estimat tant que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres, que érem morts per les nostres culpes. És per gràcia que Déu us ha salvat. I juntament amb Jesucrist ens ha ressuscitat i ens ha entronitzat en les regions celestials, perquè davant dels segles que vindran quedi ben clara la riquesa de la seva gràcia i la bondat que ha tingut per nosaltres en Jesucrist. A vosaltres, que heu cregut, us ha salvat per gràcia. No ve de vosaltres; és un do de Déu. No és fruit d’unes obres, perquè ningú no pugui gloriar-se’n; som obra seva: ell ens ha creat en Jesucrist per dedicar-nos a unes bones obres que ell havia preparat perquè visquem practicant-les.
Vers abans de l’evangeli Jo 3,16
Déu estima tant el món, que ha donat el seu Fill únic;
tots els qui creuen en ell tenen vida eterna.
Evangeli Jo 3,14-21
Déu envià el seu Fill per salvar el món gràcies a ell
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps, digué Jesús a Nicodem: «Com Moisès, en el desert, enlairà la serp, també el Fill de l’home ha de ser enlairat, perquè tots els qui creuen en ell tinguin vida eterna. Déu estima tant el món que ha donat el seu Fill únic perquè no es perdi ningú dels qui creuen en ell, sinó que tinguin vida eterna. Déu envià el seu Fill al món no perquè el condemnés, sinó per salvar el món gràcies a ell. Els qui creuen en ell no seran condemnats. Els qui no creuen, ja han estat condemnats, per no haver cregut en el nom del Fill únic de Déu. Déu els ha condemnat perquè, quan la llum ha vingut al món, s’han estimat més la foscor que la llum. És que no es comportaven com cal. Tothom qui obra malament té odi a la llum i es vol quedar en la foscor, perquè la llum descobriria com són les seves obres. Però els qui viuen d’acord amb la veritat, sí que busquen la plena llum, i que tothom vegi què fan, ja que ho fan segons Déu».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
EL FILL DE L’HOME AIXECAT
Comentari a l’evangeli del 4rt diumenge de Quaresma B
Llegim en aquest quart diumenge de Quaresma un fragment del conegut diàleg de Jesús amb Nicodem que es troba al capítol tercer de l’evangeli de Joan (Jn 3,14-21).
Nicodem apareix únicament en l’evangeli de Joan en el capítol setè quan intervé en defensa de Jesús (7,50-51). En el moment de la sepultura apareix al costat de Josep d’Arimatea (19,39) i el trobem en el passatge que ens ocupa al començament de l’evangeli com interlocutor de Jesús. Nicodem no és aquí el deixeble creient i fidel que apareix en els altres passatges sinó que assumeix el rol d’antagonista. Actua com a representant del jueu adversari de Jesús. La seva incomprensió permet a Jesús exposar la seva revelació.
El capítol tercer de l’evangeli de Joan fa servir el diàleg com a procediment literari conegut i molt usat en l’antiguitat (només cal recordar els diàlegs de Plató) i era usat també com a mètode d’ensenyament dels rabins. Aquest procediment és freqüent en l’evangeli de Joan ( 4,11.15.2; 6,28.30.34.52; 7,34-36; 8,22; 13,5.8; 16,16). Nicodem fa dues preguntes a Jesús: Com pot un home tornar a néixer? (v.4) i més endavant: Com pot ser això?, referint-se al naixement per l’Esperit (v. 9). El text de la nostra lectura és la resposta a la segona pregunta; es deixa el to de diàleg i es passa a un monòleg per part de Jesús.
Néixer per l’Esperit és quelcom que pertany a l’ordre de les coses celestials. Només Jesús que ha baixat del cel pot pujar-hi i això ho pot fer mitjançant la seva mort, resurrecció i ascensió. Jesús diu que ell ha de ser enlairat i compara el seu enlairament amb una imatge molt potent: la serp entortolligada a un pal, aixecada per Moisès al desert i que esdevé causa de salvació pels israelites. El pal és una prefiguració de l’arbre de la creu on morirà Jesús. Igual que el pal amb la serp fou causa de salvació també ho serà la creu amb Jesús que esdevindrà font de vida eterna pels qui creuen. Ser aixecat, doncs, és una referència a la seva mort en creu.
És molt curiós que el verb hebreu ”nasha” admeti dos significats, per un cantó vol dir “aixecar”, “enlairar” però, per altra banda, admet també el significat de carregar amb una culpa; dos significats que s’ajustarien a la mort i glorificació de Jesús. És possible que l’autor del quart evangeli s’hagi inspirat en aquest verb quan usa el verb grec “hypsoo” per parla de l’exaltació. Això pot ajudar a entendre que per Joan la creu és la glorificació de Jesús (12,20-36).
L’enlairament de Jesús té el seu començament en el descens: El qui és la Paraula s’ha fet home i ha habitat entre nosaltres (Jn1,14) El primer pas ascendent es produirà quan Jesús sigui aixecat en la creu, el segon tindrà lloc quan hagi ressuscitat d’entre els morts i el pas final serà l’enaltiment cap els cels.
En els evangelis sinòptics, quan Jesús anuncia la seva mort fa servir el títol de Fill de l’home per referir-se a ell mateix; també aquí quan Jesús diu que serà enlairat fa servir el títol de Fill de l’home. L’interès de Joan per presentar Jesús com a Fill de l’home rau en el fet que el Fill de l’home ve del cel i hi tornarà. La figura està inspirada en l’apocalíptica jueva que coneix l’existència del Fill de l’home que al final dels temps vindrà des de Déu per celebrar el judici (Dn 7,13-14; Hen 37-71). Jesús és el Fill de l’home que havent davallat del cel serà enlairat perquè els qui creguin en ell tinguin vida eterna.
El tema del judici és present en la nostra lectura. La manera d’entendre el judici presenta en aquest passatge una novetat i un gir. La profecia de Joel (4,2)i també l’apocalíptica (1 Hen 91,14-17) pensen en un judici a les nacions a la fi dels temps. Aquí la realitat del judici es desplaça al camp individual i, pel que fa al temps, es produeix en l’ara i aquí del moment present. Déu no envia el seu Fill al món per condemnar sinó per salvar, no obstant la llibertat humana permet que hom es tanqui a l’amor de Déu. Amb la seva decisió s’auto – jutja. Déu envia el seu Fill per salvar el món perquè el món que està perdut necessita que el salvin.
Diumenge 4rt de Quaresma. 10 de Març de 2024