Full Parroquial 14-2-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
TEMPS DE QUARESMA: DIMECRES DE CENDRA (2Co 5,20-6,2; Mt 6,1-6 .16-18)
- Tots nosaltres tenim bona voluntat, tots nosaltres volem ser fidels a l’evangeli.
Però som humans i anem perdent impuls.
La Quaresma és un temps fort de gràcia que el Senyor ens ofereix i que hem de saber acollir amb agraïment.
“Ara és l’hora favorable”. “No malversem la gràcia”, ens ha dit Sant Pau.
Fem-li cas. No ho desaprofitem.
- Sols volia fer unes senzilles reflexions al voltant de tres mitjans per renovar-nos, que ens proposa l’evangeli.
2.1 ALMOINA
Ho hem d’entendre com un esforç per obrir-nos als altres
R/ ¿Sabem compartir?
No sols l’ajut econòmic, sinó també el nostre temps, la nostra companyia, les nostres qualitats, el nostre perdó…
Saber donar tot això és signe d’un cor convertit
2.2 També se’ns proposa el DEJUNI com a signe de l’autocontrol que tots necessitem, enmig d’aquesta societat de consum que incita a malversar.
R/ ¿Soc conscient que per a moltes persones tot l’any és “Quaresma” perquè els manca el necessari per a viure dignament?
¿Sé renunciar a coses supèrflues perquè les realment importants tinguin més pes en el meu programa de vida?
No es tracta de quedar-nos buits, sinó de fer lloc al Senyor, perquè Ell pugui ocupar una posició més central en el meu cor i en la meva vida.
2.3 Finalment la PREGÀRIA: l’objectiu de la Quaresma és renovar el nostre cor.
Però, l’únic que pot canviar els cors, és el Senyor.
Fem nostre, durant la Quaresma i al llarg de tota la vida, aquella súplica del salm: “Déu meu, creeu en mi un cor ben pur”
Tots hi sortirem guanyant!
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIMECRES DE CENDRA
Lectura primera Jl 2,12-18
Esquinceu-vos el cor, i no els vestits
Lectura de la profecia de Joel
Diu l’oracle del Senyor: «Ara, convertiu-vos a mi amb tot el vostre cor; dejuneu, ploreu, poseu-vos de dol! Esquinceu-vos el cor, i no els vestits! Convertiu-vos al Senyor, el vostre Déu; ell és benigne i entranyable, lent per al càstig, ric en l’amor, i es desdiu de fer el mal». Qui sap si es penedirà i es desdirà, si encara beneirà la terra i podreu oferir al Senyor, el nostre Déu, pans, oli i vi? Toqueu el corn a Sió, proclameu un dejuni, un dia de dol, convoqueu un aplec, reuniu el poble, que no hi faltin ni els vells ni els infants de llet, que els esposos surtin de l’alcova i de la cambra. Que els sacerdots que oficien a la presència del Senyor plorin entre el vestíbul i l’altar i diguin: «Senyor, perdoneu el vostre poble, no abandoneu la vostra heretat a l’escarni i a les burles dels altres pobles». Que no hagin de dir entre ells: «On és el seu Déu?»
Llavors el Senyor, encès de gelosia pel bon nom del seu país, es compadirà del seu poble.
Salm responsorial 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17 (R.: cf. 3a)
Compadiu-vos de mi, Déu meu, vós que estimeu tant;
per la vostra gran misericòrdia, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels meus pecats.
R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor,
perquè hem pecat.
Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vós, contra vós sol he pecat,
i he fet el que és dolent als vostres ulls. R.
Déu meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant. R.
Torneu-me el goig de la vostra salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança. R.
Lectura segona 2C 5,20-6,2
Reconcilieu-vos amb Déu. Ara és l’hora favorable
Lectura de la segona carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, nosaltres fem d’ambaixadors de Crist, i és com si Déu mateix us exhortés a través nostre. Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu. Déu va tractar com a pecador aquell que no havia experimentat el pecat, perquè en ell nosaltres poguéssim ser justos segons la justícia de Déu. Us exhortem, com a col·laboradors de Déu: No malverseu la gràcia que n’heu rebut. Recordeu que ell ha dit: «T’he escoltat a l’hora favorable, t’he ajudat el dia de la salvació». Ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació.
Vers abans de l’evangeli Salm 94,8ab
No enduriu, avui, els vostres cors;
escolteu la veu de Déu.
Evangeli Mt 6,1-6.16-18
El teu Pare, que veu tots els secrets, t’ho recompensarà
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Mireu de no fer el bé davant de la gent perquè ho vegin, ja que així no podríeu esperar la recompensa del vostre Pare del cel.
Per tant, quan dones als qui ho necessiten, no ho anunciïs a toc de trompeta, com ho fan els hipòcrites a les sinagogues i pels carrers perquè tothom els alabi. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan ajudes els altres, mira que la mà esquerra no sàpiga què fa la dreta, perquè el teu gest quedi secret. El teu Pare, que veu tot el que és secret, t’ho recompensarà.
I quan pregueu, no feu com els hipòcrites, que els agrada plantar-se drets a les sinagogues o a les cantonades de les places perquè tothom vegi que preguen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan preguis, tanca’t amb pany i clau i prega el teu Pare, present en els llocs més amagats, i ell, que veu el que és amagat, t’ho recompensarà.
I quan dejuneu, no feu un posat trist, com els hipòcrites, que es desfiguren la cara perquè tothom noti que dejunen. Us ho dic amb tota veritat: Ja tenen la recompensa. Tu, quan dejunis, renta’t la cara i posa’t perfum perquè la gent no sàpiga que dejunes, sinó només el teu Pare, i ell, per a qui no hi ha secrets, t’ho recompensarà».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA LEPRA IMPURA
Comentari a l’evangeli del 6é diumenge durant l’any. B
Desprès del que, amb gran consens, es coneix com la jornada de Cafarnaüm l’evangeli de Marc (Mc 1,19-29) segueix amb l’episodi de la guarició del leprós. És el text que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mc 1,40-45).
La lectura comença dient: “Acudeix a ell un leprós” Els leprosos havien de viure separats de la gent normal, apartats de les poblacions, sovint vivien en grups de leprosos en descampats o en coves. Amb els vestits esquinçats i els cabells deixats anar havien d’anar cridant: “Impur, impur”. Els leprosos eren una mena de morts en vida, ja ho diu el llibre de Job: “La pitjor malaltia, filla de la mort”, (Jb 18,13). El leprós que va cap a Jesús és valent i agosarat. Ha de prendre la decisió de deixar el grup de leprosos a fi de deixar una vida de marginat i menystingut. Segurament haurà d’esquivar el grup que envolta Jesús que amb tota probabilitat intentarà dificultar l’encontre. L’única possibilitat que se li ofereix d’abandonar el seu món de mort és dirigir-se a Jesús. S’arrisca a que si la jugada surt malament es vegi abocat a una situació pitjor de la que està ara. És, doncs, valent i agosarat.
El leprós no demana ser curat (físicament), sinó ser netejat (espiritualment i socialment). En aquesta història no hi ha referència a la sanitat, però sí que hi ha quatre referències a la neteja. Fixem-nos que el verb usat és “katharizô” que vol dir purificar i no el verb “therapeuô” que és el que vol dir curar. No obstant això, hom no pot estar net sense també estar lliure de la malaltia, així que aquest home està demanant ser completament restaurat a una vida normal en totes les seves dimensions. La súplica d’aquest home per la purificació, més que per la sanitat, suggereix que valora la restauració del seu estatus espiritual i social molt més que la seva salut física.
Jesús es va compadir del leprós. La majoria dels manuscrits antics diuen que Jesús estava ple de pietat o compassió (en grec “splagchnizomai”), però d’altres diuen que estava ple d’enuig (en grec = orgizo). La compassió no deixa de tenir sentit en aquest context, i molts manuscrits fan servir “splangchnizomai”. Aquest verb tradueix el verb hebreu “raham” que fa referència al si matern, per extensió “raham” voldrà dir l’amor maternal i entranyable. Quan Déu n’és el subjecte el terme expressarà l’amor protector de Déu que es preocupa pels desvalguts i desprotegits. Segons el text és aquesta mena d’amor el que Jesús sent pel leprós.
Am tot, també hi ha diverses raons per llegir enuig (orgizo) en aquest passatge. Anteriorment al passatge que llegim Marc ha informat que Jesús curava molts malalts (v34) i que s’estenia la seva anomenada (v.28). Mogut per tot això el leprós ha anat a Jesús a la recerca d’una guarició que l’havia de portar a la integració social. Jesús sent que el leprós li està demanant una cosa que farà que el seu ministeri es desviï. La prioritat de la predicació del Regne pot quedar debilitada per l’activitat guaridora. Una situació incòmoda per Jesús que explicaria sobradament el seu enuig.
Jesús diu al leprós que es presenti al sacerdot i que faci l’ofrena que prescriu la llei. A que ve aquest interès en complir el que prescriu la llei quan tant el leprós com Jesús s’han saltat la normativa legal pel que fa a la lepra?. Les propostes d’interpretació són moltes.
A). La guarició no és autèntica si no te el reconeixement oficial del sacerdot, el seu pronunciament és la garantia de que la guarició és un fet autèntic i real i permet la reintegració social.
- B) La comunitat cristiana de Marc que invoca Jesús no vol trencar amb el compliment de la llei.
- C) Si el leprós el que vol és la reintegració social i l’acceptació de la gent del seu entorn, Jesús li ve a dir: si això és el que vols, vés, presentat al sacerdot i quedat amb les seves lleis, institucions i les conseqüents servituds i quedat amb els qui tu vols estar.
- D) Jesús força al sacerdot, representant de les institucions i els poders religiosos d’Israel a reconèixer el poder de Déu que ha actuat en Jesús fent desaparèixer la lepra i el pecat que, segons els rabins, n´és la causa. El sacerdot farà la declaració però no acceptarà que el poder de Déu ha actuat en Jesús. Posant en entredit el paper del sacerdot, Jesús ja no podrà entrar obertament als poblats compartint des d’aquest moment la situació dels marginats.
Diumenge 6é durant l’any. 11 de Febrer de 2024