Full Parroquial 11-2-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE VI DURANT L’ANY (Mc 1,40-45)
- La lepra, a l’època de Jesús, era una malaltia incurable i contagiosa, considerada com un càstig de Déu. Els qui la tenien eren exclosos de la societat. Ningú no els podia tocar: quedaven marginats. Aquell home era conscient de la seva situació, però en comptes d’enfonsar-se a la desesperança, s’acosta a Jesús.
Aquí hi ha una ensenyança per a nosaltres. De vegades ens podem trobar en situacions que, humanament parlant, no tenen sortida. Llavors ens sentim perduts, a les fosques i no sabem què fer. Quan ens trobem en un túnel i no veiem la llum, quan estem en un pou i no en podem sortir, ¿Sabem recórrer a Jesús?
Aquell leprós ho va fer i mai no se’n va penedir. Al contrari: els horitzons de la seva vida es van eixamplar immensament, per què no l’imitem?
- Aquell home va suplicar Jesús amb aquestes paraules: “Si voleu em podeu purificar”. Va ser una petició que li va sortir del fons del cor.
És una pregària humil que ha ajudat a moltes persones que es troben en situacions difícils. I és una pregària que agrada molt al Senyor, perquè no expressa exigència, sinó confiança.
Confiem en el Senyor? Per què?
Si som sincers haurem de reconèixer que, de vegades, ens costa dir de cor allò de “faci’s la vostra voluntat” del parenostre. Sí que ho diem però, potser, “amb la boca petita”. És que tenim por.
Nosaltres sovint cometem errors: demanem o busquem coses pensant que seran positives per a la nostra vida o per a la de les persones que estimem. Però després comprovem que ens hem equivocat.
Però Déu, el nostre Pare, no s’equivoca mai. Allò que considera que és per a nosaltres, ho és de veritat. Doncs, per què tenim tanta por que es compleixi la seva voluntat a la nostra vida? Per què?
- Diu també l’evangeli que Jesús “tocà amb la mà” aquell leprós. Qui l’havia tocat, quedava legalment impur. Però Jesús, un cop més, trenca motlles. El bé de les persones passa per damunt de tot. ¿Què devia experimentar aquell home en sentir-se tocat per Jesús?
Les lleis jueves marginaven els leprosos. Jesús, en canvi, l’integra de nou a la societat.
I nosaltres? Som dels qui marginem o dels que ajuden a integrar-se? Unim o separem?
Nosaltres, més o menys conscientment, podem marginar les persones d’altres llengües o d’altres races i ideologies. Això, fins i tot, ens podria passar dins la família: amb les persones ancianes o menys simpàtiques. Però actuar d’aquesta manera seria destruir l’obra de Crist que ha vingut a integrar i no pas a marginar.
I això té també una explicació de molta actualitat. Tots volem la Pau. Però la pau té un preu: suposa l’acceptació dels altres, el respecte a les diferències i a la dignitat de cada u, començant pels que tenim més a prop, ¿sabem fer-ho? Si no fos així, de poc ens serviria anar a manifestacions, o signar proclames. No seria coherent.
- Una darrera cosa a tenir en compte. Jesús té un gran poder, però sempre l’utilitza a favor nostre: per curar, per perdonar, per ressuscitar…
També a nosaltres, Déu ens ha donat un gran poder: una paraula meva, una mirada, un gest meu, pot curar, pot portar alegria a qui està trist; pot portar la pau a un cor atribolat, pot ressuscitar a qui està enfonsat. Però, si no hi faig atenció, amb una paraula, amb un somriure irònic, amb un gest despectiu, podem enfonsar i destruir una vida: podem fer molt de mal.
Ho tenim en compte? Tendeixo a enfonsar o a ressuscitar?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE VI DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Lv 13,1-2.45-46
Els leprosos han de viure sols, fora del campament
Lectura del llibre del Levític
El Senyor digué a Moisès i a Aharon: «Si algú té a la pell una inflor, crostes o erupcions que facin témer el mal de la lepra, serà portat al sacerdot Aharon o a un dels seus fills sacerdots. Els qui pateixen del mal de la lepra han d’anar escabellats, amb els vestits esquinçats, tapats fins a la boca, i han de cridar: “Impur, impur!” Mentre el mal persisteixi són impurs, i han de viure sols, fora del campament».
Salm responsorial 31,1-2.5.11 (R.: cf. 7)
Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l’home a qui el Senyor no té en compte la culpa,
i dintre seu ja no manté l’engany.
R. En vós he trobat el meu recer,
vós em guardeu del perill.
M’he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m’ho he proposat, Senyor,
m’heu perdonat la culpa comesa. R.
Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo. R.
Lectura segona 1C 10,31-11,1
Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, quan mengeu o begueu, o feu alguna altra cosa, feu-ho tot a glòria de Déu. No sigueu mai ocasió d’escàndol, ni per als jueus, ni per als grecs, ni per a l’Església de Déu, tal com ho faig jo, que en tot procuro d’adaptar-me a tots, i no busco allò que em convé a mi, sinó allò que convé als altres, perquè se salvin. Seguiu el meu exemple, tal com jo segueixo el de Crist.
Al·leluia Lc 7,16
Ha aparegut entre nosaltres un gran profeta,
Déu ha visitat el seu poble.
Evangeli Mc 1,40-45
La lepra desaparegué i quedà pur
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, es presentà a Jesús un leprós, s’agenollà i li digué, suplicant-lo: «Si voleu, em podeu purificar». Jesús, compadit, el tocà amb la mà i digué: «Sí que ho vull: queda pur». A l’instant la lepra desaparegué i quedà pur. Tot seguit Jesús el va fer marxar, després de recomanar-li seriosament de no dir-ho a ningú, sinó d’anar a fer-se examinar pel sacerdot, oferir per la seva purificació el que Moisès havia ordenat i certificar que ja era pur. Però ell, així que se n’anà, començà de proclamar-ho davant la gent i de fer-ho conèixer pertot arreu, tant, que Jesús ja no podia entrar manifestament als pobles i havia de quedar-se a fora, en llocs despoblats. Però la gent venia a trobar-lo de tot arreu.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA LEPRA IMPURA
Comentari a l’evangeli del 6é diumenge durant l’any. B
Desprès del que, amb gran consens, es coneix com la jornada de Cafarnaüm l’evangeli de Marc (Mc 1,19-29) segueix amb l’episodi de la guarició del leprós. És el text que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge (Mc 1,40-45).
La lectura comença dient: “Acudeix a ell un leprós” Els leprosos havien de viure separats de la gent normal, apartats de les poblacions, sovint vivien en grups de leprosos en descampats o en coves. Amb els vestits esquinçats i els cabells deixats anar havien d’anar cridant: “Impur, impur”. Els leprosos eren una mena de morts en vida, ja ho diu el llibre de Job: “La pitjor malaltia, filla de la mort”, (Jb 18,13). El leprós que va cap a Jesús és valent i agosarat. Ha de prendre la decisió de deixar el grup de leprosos a fi de deixar una vida de marginat i menystingut. Segurament haurà d’esquivar el grup que envolta Jesús que amb tota probabilitat intentarà dificultar l’encontre. L’única possibilitat que se li ofereix d’abandonar el seu món de mort és dirigir-se a Jesús. S’arrisca a que si la jugada surt malament es vegi abocat a una situació pitjor de la que està ara. És, doncs, valent i agosarat.
El leprós no demana ser curat (físicament), sinó ser netejat (espiritualment i socialment). En aquesta història no hi ha referència a la sanitat, però sí que hi ha quatre referències a la neteja. Fixem-nos que el verb usat és “katharizô” que vol dir purificar i no el verb “therapeuô” que és el que vol dir curar. No obstant això, hom no pot estar net sense també estar lliure de la malaltia, així que aquest home està demanant ser completament restaurat a una vida normal en totes les seves dimensions. La súplica d’aquest home per la purificació, més que per la sanitat, suggereix que valora la restauració del seu estatus espiritual i social molt més que la seva salut física.
Jesús es va compadir del leprós. La majoria dels manuscrits antics diuen que Jesús estava ple de pietat o compassió (en grec “splagchnizomai”), però d’altres diuen que estava ple d’enuig (en grec = orgizo). La compassió no deixa de tenir sentit en aquest context, i molts manuscrits fan servir “splangchnizomai”. Aquest verb tradueix el verb hebreu “raham” que fa referència al si matern, per extensió “raham” voldrà dir l’amor maternal i entranyable. Quan Déu n’és el subjecte el terme expressarà l’amor protector de Déu que es preocupa pels desvalguts i desprotegits. Segons el text és aquesta mena d’amor el que Jesús sent pel leprós.
Am tot, també hi ha diverses raons per llegir enuig (orgizo) en aquest passatge. Anteriorment al passatge que llegim Marc ha informat que Jesús curava molts malalts (v34) i que s’estenia la seva anomenada (v.28). Mogut per tot això el leprós ha anat a Jesús a la recerca d’una guarició que l’havia de portar a la integració social. Jesús sent que el leprós li està demanant una cosa que farà que el seu ministeri es desviï. La prioritat de la predicació del Regne pot quedar debilitada per l’activitat guaridora. Una situació incòmoda per Jesús que explicaria sobradament el seu enuig.
Jesús diu al leprós que es presenti al sacerdot i que faci l’ofrena que prescriu la llei. A que ve aquest interès en complir el que prescriu la llei quan tant el leprós com Jesús s’han saltat la normativa legal pel que fa a la lepra?. Les propostes d’interpretació són moltes.
A). La guarició no és autèntica si no te el reconeixement oficial del sacerdot, el seu pronunciament és la garantia de que la guarició és un fet autèntic i real i permet la reintegració social.
- B) La comunitat cristiana de Marc que invoca Jesús no vol trencar amb el compliment de la llei.
- C) Si el leprós el que vol és la reintegració social i l’acceptació de la gent del seu entorn, Jesús li ve a dir: si això és el que vols, vés, presentat al sacerdot i quedat amb les seves lleis, institucions i les conseqüents servituds i quedat amb els qui tu vols estar.
- D) Jesús força al sacerdot, representant de les institucions i els poders religiosos d’Israel a reconèixer el poder de Déu que ha actuat en Jesús fent desaparèixer la lepra i el pecat que, segons els rabins, n´és la causa. El sacerdot farà la declaració però no acceptarà que el poder de Déu ha actuat en Jesús. Posant en entredit el paper del sacerdot, Jesús ja no podrà entrar obertament als poblats compartint des d’aquest moment la situació dels marginats.
Diumenge 6é durant l’any. 11 de Febrer de 2024