Full Parroquial 4-2-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE V DURANT L’ANY (Mc 1,29-39)
- La vida humana no sempre és una festa: el sofriment, i el mal són una realitat present en la nostra existència diària. Però no hem de perdre l’esperança: Jesús se’ns presenta, com aquell qui dona la mà per curar i salvar tothom.
Realment és impactant la imatge que ens ha descrit l’evangeli d’avui: “Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta” -hem llegit-. Tot el mal de la ciutat davant Jesús? Què farà Ell? Hi havia expectació.
Doncs, curar i alliberar: aquesta és la seva missió. Aquest és el signe de la seva presència: alliberar del mal i portar esperança. Per això ha vingut.
Quina és la nostra missió en aquest món? No en teoria, sinó en la pràctica de cada dia: ¿Què sembrem al nostre entorn?, patiment o salvació?
- I fixem-nos que Jesús, això de salvar, no ho fa de qualsevol manera. Li diuen que la sogra de Pere està malalta i, llavors, hem escoltat a l’evangeli: “Ell li va donar la mà, i la va fer llevar”.
És un gest bonic aquest de donar la mà. Jesús el fa sovint. Quan Pere, caminant sobre l’aigua, s’espanta i es comença a enfonsar, Jesús li dona la mà i el salva. Quan aquella nena, filla de Jaire, estava morta, Jesús li dona la mà i la retorna a la vida.
És l’actitud habitual de Jesús: donar la mà per ajudar a aixecar-se, a reprendre la vida amb un nou impuls. Quina sort tenir un amic així! ¿Per què no podem ser nosaltres un nou Jesús capaç d’anar repetint aquest gest? ¿Per a què utilitzem les nostres mans? A vegades no hi pensem prou, però la mà és un prodigi de la tècnica. Quantes coses podem fer amb les nostres mans! Podem acaronar, podem manifestar amistat, podem beneir, podem curar, podem prestar un servei, podem contribuir a fer el món més humà, més d’acord amb el projecte de Déu. Però també hi ha mans que destrueixen, que fan mal, que amenacen, que colpegen, que maten.
Val la pena que ens preguntem avui, si tenim unes mans destructores ó unes mans estimadores, que ajuden als altres a aixecar-se, a recuperar les ganes de viure.
- Hi ha una altra ensenyança que podem treure d’aquest evangeli.
Ens fa veure que el dinamisme de Jesús és espectacular: ensenya a les sinagogues, a les cases, al carrer; cura els malalts, allibera del mal; també compleix compromisos d’amistat; va de poble en poble.
- Finalment, fixem-nos que l’evangeli ens ha transmès una cosa molt significativa que els apòstols diuen a Jesús: “tothom us està buscant”.
La gent buscava Jesús perquè sortia d’Ell una força portadora de vida.
Nosaltres no vivim sols, sinó rodejats de persones. I moltes d’aquestes persones passen dificultats: necessiten ser ajudades, il·luminades, i, sobretot estimades.
¿També ens busquen a nosaltres?, o més aviat se n’aparten? Per què?
És una bona reflexió a fer-nos, sobretot avui, que celebrem la campanya contra la Fam de Mans Unides
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE V DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Jb 7,1-4.6-7
Estic neguitós del vespre a la matinada
Lectura del llibre de Job
Job digué als seus amics: «L’home, a la terra, no està sotmès a servitud? No passa la vida com un jornaler? Com un esclau es deleix per asseure’s a l’ombra, espera l’hora de cobrar com el treballador. Però a mi m’ha tocat per herència passar mesos en va, la paga que em donen són les nits en blanc. Així que em fico al llit ja penso: Quan serà de dia perquè em pugui llevar? I estic neguitós del vespre a la matinada. Els meus dies han corregut més que una llançadora, ja s’acaben, ja no hi queda fil. Recordeu que la meva vida no és sinó un respir: els meus ulls no tornaran a veure la felicitat».
Salm responsorial 146,1-2.3-4.5-6 (R.: cf. 3a)
Lloeu el Senyor, dona bo de cantar!
Lloeu el nostre Déu, que és agradós de lloar-lo!
El Senyor reconstrueix Jerusalem
i aplega els dispersats d’Israel.
R. Lloeu el Senyor, que conforta els cors desfets.
O bé:
Al·leluia.
Conforta els cors desfets
i embena les ferides.
Té comptat el nombre dels estels,
els crida cadascun pel seu nom. R.
És gran el Senyor, i és molt poderós,
és infinita la seva saviesa.
El Senyor sosté els desvalguts
i abat els injustos fins a terra. R.
Lectura segona 1C 9,16-19.22-23
Pobre de mi, que no anunciés l’Evangeli
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, jo no puc gloriar-me d’anunciar l’evangeli: hi estic obligat, i pobre de mi que no ho fes! Si jo m’ho hagués buscat podria esperar-ne una recompensa, però no havent-ho buscat, per a mi és un encàrrec que he rebut de Déu. Per quin motiu puc esperar una recompensa? Doncs que jo, quan treballo per difondre l’evangeli, no el converteixi en cosa costosa, sinó que renunciï al dret que em dona el meu servei. Jo soc lliure: no era esclau de ningú, però m’he fet esclau de tots per guanyar-ne tants com pugui. Per guanyar els febles, m’he fet feble com ells. M’he fet tot amb tots per guanyar-ne alguns, sigui com sigui. Tractant-se de l’evangeli, estic disposat a fer tot el que calgui per poder-hi tenir part.
Al·leluia Mt 8,17
Ell portava les nostres malalties
i s’havia carregat els nostres dolors.
Evangeli Mc 1,29-39
Jesús va curar molts malalts de diverses malalties
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Jesús, sortint de la sinagoga, se n’anà amb Jaume i Joan a casa de Simó i Andreu. La sogra de Simó era al llit amb febre, i llavors mateix ho digueren a Jesús. Ell li va donar la mà i la va fer llevar, la febre li desaparegué i ella mateixa els serví a taula.
Al vespre, quan el sol s’havia post, li portaren tots els malalts i els endimoniats. Tota la ciutat s’havia aplegat davant la porta i ell va curar molts malalts de diverses malalties; va treure molts dimonis, i no els deixava parlar, perquè sabien qui era.
De bon matí, quan encara era fosc, es llevà, se n’anà a un lloc solitari i s’hi quedà pregant. Simó, amb els seus companys, sortí a buscar-lo. Quan el trobaren li digueren: «Tothom us està buscant». Ell els digué: «Anem a d’altres llocs, als pobles veïns, i també hi predicaré, que aquesta és la meva missió». I anà per tot Galilea, predicant a les sinagogues de cada lloc i traient els dimonis.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
EVANGELITZAR DE FRANC
Comentari a la segona lectura del 5é diumenge durant l’any. B
En el capítol novè de la primera carta als Corintis hi ha una llarga defensa del dret que té Pau a rebre una paga per la seva dedicació a la predicació de l’Evangeli. En llegim un fragment a la segona lectura d’aquest diumenge ( 1Co 9, 16-19.22-23).
En el rerefons de la defensa que fa Pau s’hi descobreixen els atacs contra la seva funció evangelitzadora per part d’alguns membres de la comunitat de Corint i possiblement per opositors d’altres comunitats. La crítica dirigida a Pau veia que ell no usava els seus drets d’apòstol, és a dir, a ser mantingut per la seva comunitat com a recompensa per l’activitat predicadora. Això els feia arribar a la conclusió de que el fet de no usar dels esmentats drets era la proba de que ell no era realment i autènticament un apòstol.
En els versets que precedeixen la nostra lectura (9,1-15) Pau explica que el treball missioner és mereixedor d’una recompensa. Ho mostra amb molts exemples. El soldat no es paga les despeses del seu equipament militar, qui planta una vinya té dret a menjar del seu fruit igual que el pastor es beneficia de la llet del seu ramat. A partir d’una interpretació del Deuteronomi (25,4) diu que el qui llaura i el qui trilla ha de treballar amb l’esperança de rebre’n una part. Recorda que els que serveixen en el temple viuen del temple. En tots els cultes antics, tant jueus com grecs, els sacerdots rebien una recompensa per poder dedicar-se plenament a les seves funcions. En sintonia amb el que estipulen les lleis de l’Antic Testament (Nm 18,8-31; Dt 18,1-5) els quiserveixen a l’altar reben una part de les ofrenes. I quan Pau diu que el Senyor ha disposat que els qui anuncien l’evangeli visquin de l’evangeli s’està referint a aquells passatges dels sinòptics on Jesús diu que el qui treballa (s’entén que és en la predicació del Regne de Déu) bé es mereix que el mantinguin ( Mt 10,10; Lc 10,7). La detallada argumentació dona molta força a la renuncia per part de Pau de rebre una paga per la seva tasca apostòlica.
En els versets 16-18, que corresponen ja al text de la nostra lectura, Pau argumenta a partir del contrast entre el treballador lliure, el que treballa per pròpia iniciativa, el que avui en diríem un autònom i l’esclau, el que treballa obligat. Els esclaus es barrejaven sovint amb la mà d’obra lliure, ja que els ocupadors utilitzaven qualsevol recurs humà disponible i necessari per realitzar un treball. Si no es trobaven prou esclaus o es necessitaven habilitats que només podia proporcionar la mà d’obra remunerada, llavors els treballadors lliures i els esclaus treballaven junts. En el sector agrícola, aquesta combinació de mà d’ obra era especialment habitual. Els lliures tenien dret a una recompensa, en canvi els esclaus no tenien dret a cap recompensa llevat que en alguna circumstància especial l’amo els volgués donar. Pau és l’esclau del Senyor encarregat de l’administració (“oikonomia” ofici de l’esclau) de l’evangeli. És una tasca important perquè hi havia esclaus de moltes menes des dels que treballaven a les feines dures de les mines o el camp fins els que ho feien en feines més nobles com l’educació o l’administració d’una casa. La tasca de predicar l’evangeli és molt important. Paradoxalment per Pau la paga està en poder predicar l’evangeli sense rebre cap paga cosa que li atorga una gran llibertat.
Sense dir-ho Pau recorda que ha estat cridat i escollit pel Senyor perquè doni testimoni del seu nom davant les nacions paganes (Ac9,15 22,15; 26,17-18; Gl 1,5). No pot renunciar-hi de cap de les maneres, com Jeremies que viu l’imperatiu de profetitzar com un foc interior que no pot extingir (Jr 20,9). La causa de l’evangeli és una prioritat de primer ordre en l’activitat de Pau que el portarà a aprofitar qualsevol oportunitat fins a fer-se tot amb tots per salvar-ne uns quants.
Diumenge 5é durant l’any. 4 de Febrer de 2024