Full Parroquial 21-1-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE III DURANT L’ANY (1Co 7,29-31; Mc 1,14-20)
- En l’evangeli que acabem d’escoltar hi ha una cosa que impacta: el poder de persuasió de Jesús. Veu uns homes que pescaven i els crida: «Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes». «Immediatament» —diu l’evangeli— ho deixen tot: xarxes, barques, pares, jornalers… Tot. I se’n van amb Jesús. Seran companys seus per sempre.
Evidentment, aquestes coses no es deixen així com així. Què els oferia Jesús a canvi? El que oferia llavors i continua oferint avui a cadascú de nosaltres és allò tan necessari de què molts estan mancats: la il·lusió de viure, la il·lusió de viure una vida plena de sentit. Jesús ens convida a viure estimant i fent el bé, a portar llum on hi ha foscor, a escampar esperança i a deixar pertot arreu un rastre de la seva bondat. ¿No creieu que aquesta és l’actitud que dona realment ple sentit a la nostra vida?
- Però per a arribar a viure així, cal una actitud prèvia. És allò que ens ha dit Jesús: «Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova» de l’evangeli. Convertir-se significa un canvi radical d’orientació de la nostra vida. Comporta reconèixer que ens estàvem allunyant del Senyor i prendre la decisió ferma de tornar a centrar la nostra vida en l’evangeli. No ho deixem per a més endavant. «Ha arribat l’hora», ens ha dit Jesús. Ara és, doncs, el moment oportú per a convertir-nos. Ara. No més endavant, sinó ara. Jesús ens diu que ha arribat l’hora de convertir-nos. Ara és, doncs, un temps de gràcia que ell ens ofereix. Val la pena que fem cas d’allò que ens ha dit sant Pau en la segona lectura: «No podem deixar perdre l’oportunitat present»!
- Viure és canviar. A cada moment de la nostra vida hi ha coses que s’acaben i moren, i d’altres que neixen o ressusciten en el nostre cor. Iniciem un nou any de la nostra vida. Preguntem-nos molt sincerament: Què està morint en nosaltres? Què està naixent o ressuscitant en el nostre cor? La força i la bondat de Jesús és capaç de destruir i sepultar tot allò de caduc, de vell, de mal, de pecat, que hi ha dintre nostre. Sobretot, Jesús és capaç de fer-me descobrir nous horitzons, desconeguts per nosaltres fins ara, que poden trencar la rutina de la nostra vida i amarar-la de llum i d’esperança.
- Avui és un bon moment per a reconèixer les nostres necessitats. Per a reconèixer els àmbits de la nostra vida que no estan encara plenament evangelitzats i que són un obstacle al nostre creixement. I per a reconèixer aquella llum i aquella força que necessitem perquè la nostra vida faci un tomb positiu.
És el moment de convertir-nos, és a dir, de demanar perdó amb humilitat i d’obrir-nos plenament a la força renovadora de l’Esperit de Jesús. Obrim-li de bat a bat la porta del nostre cor! No ens n’haurem de penedir mai.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE III DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera Jn 3,1-5.10
Els ninivites es convertiren i s’apartaren del mal camí
Lectura de la profecia de Jonàs
El Senyor va fer sentir a Jonàs la seva paraula i li digué: «Ves a Nínive, la gran capital, i proclama-hi el que jo et diré». Jonàs se n’anà a Nínive, tal com el Senyor li havia manat. Nínive era una ciutat grandiosa. Per recórrer-la tota calia fer tres dies de camí. Jonàs començà a fer una jornada de camí dintre la ciutat i cridava: «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda». La gent de Nínive cregué en Déu: proclamaren un dejuni i, des dels més poderosos fins als més humils, es vestiren de sac negre. Déu veié que de fet es convertien i s’apartaven del mal camí, i es va desdir de fer caure sobre d’ells la desgràcia amb què els havia amenaçat.
Salm responsorial 24,4bc-5ab.6-7b.8-9 (R.: 4b)
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu.
R. Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes.
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l’amor que heu guardat des de sempre.
Compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.
El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí. R.
Lectura segona 1C 7,29-31
Aquest món que veiem passa aviat
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Vull dir, germans, que no podem deixar perdre l’oportunitat present. Des d’ara, els qui tenen muller han de viure com si no en tinguessin, els qui ploren, com si res no els fes plorar, els qui estan contents, com si res no els alegrés, els qui compren, com si no tinguessin res, i els qui treuen profit d’aquest món, com si no en traguessin cap, perquè aquest món que veiem amb els ulls passa aviat.
Al·leluia Mc 1,15
El Regne de Déu és a prop.
Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli.
Evangeli Mc 1,14-20
Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
Després d’haver estat empresonat Joan, Jesús es presentà a Galilea predicant la bona nova de Déu; deia: «Ha arribat l’hora i el Regne de Déu és a prop. Convertiu-vos i creieu en la bona nova».
Tot passant vora el llac de Galilea, veié Simó i el seu germà Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors. Jesús els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes». Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell.
Poc més enllà veié Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca repassant les xarxes. Els cridà immediatament, i ells deixaren el seu pare Zebedeu amb els jornalers a la barca, i se n’anaren amb Jesús.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
GALILEA, L’ENTORN DE JESÚS
Comentari a l’evangeli del 3er. diumenge durant l’any. B
Llegim a l’evangeli d’aquest diumenge el passatge de Marc (Mc 1, 14-20) que dona notícia de l’inici de l’activitat predicadora de Jesús i la crida dels primers deixebles.
Marc diu que Jesús va començar el seu ministeri després que Joan va ser arrestat o empresonat. Exactament el verb grec que usa Marc és “paradidomi” que vol dir entregar o trair. A l’evangeli de Joan (3:22-30), Joan i Jesús exerceixen una activitat que coincideix en el temps. Marc relata la història de manera diferent i treu de l’escena Joan abans del començament del ministeri de Jesús. Possiblement a causa de les diferents fonts que fan servir, però tal vegada perquè Marc vol emfatitzar el paper de precursor de Joan. Un cop Jesús entre en escena la funció precursora de Joan ja no és necessària.
També cal considerar Joan com a precursor –i això ho fa pensar l’ús de verb “paradidomi” – no solament en el sentit que prepara el camí perJesús, sinó també en el sentit que el seu “paradidomi”, la seva entrega, la seva traïció anuncia la pròxima “paradidomi” , entrega i traïció de de Jesús. La riquesa de “paradidomi” és evident perquè serà usada diverses vegades per parlar de la traïció a Jesús (3:19; 9:31; 14:21.41) o quan és lliurat als gentils (10:33). Jesús també la farà servir per advertir els seus deixebles que seran entregats als tribunals i sinagogues per ser assotats i jutjats (13:9-13).
En el verset 9 d’aquest capítol primer Marc informa que Jesús anà de Galilea al lloc on Joan Batejava. Avui llegim que desprès de l’entrega de Joan, Jesús hi torna. Galilea no té una connotació purament geogràfica sinó que en l’evangeli de Marc, Galilea té també una significació teològica. Alguns comentaristes pensen que la rellevància de Galilea és deu a la presència d’unes primerenques comunitats cristianes allí establertes; poc es coneix d’aquestes comunitats cosa que fa poc provable que aquest sigui el motiu de Mar d’haver convertit Galilea en un referent en el seu evangeli. Galilea es contraposa a la importància de Jerusalem. D’allí venen els enemics de Jesús (3,22; 7,1); Jerusalem és el lloc de la detenció, tortura i mort de Jesús (10,33; 14-15). En canvi, Galilea és el lloc per excel·lència del ministeri de Jesús; allà – tal com llegim en el text d’avui – inicia la seva activitat pública (1,14) i crida els seus primers deixebles (1,16) ; també a Galilea crida Leví (2,14) i constitueix el grup dels dotze ( 3,13-19); una nombrosa multitud va cap a ell per escoltar-lo (3,7) i és a Galilea on hauran d’anar els deixebles si volen trobar Jesús ressuscitat perquè per trobar-lo no s’haurà d’anar a Jerusalem, al temple, al seu culte, a les seves lleis sinó a Galilea lloc característic d’un estil de vida humil i senzill, l’estil de vida de Jesús.
“S’ha complert el temps …. convertiu-vos”. Els grecs tenen dues paraules per parlar sobre el temps. Una és “chronos” que és el temps cronològic. L’altre “kairos” és el temps important – el moment de la veritat – el moment decisiu. Aquest és el temps de que parla Marc. Darrere d’aquest terme hi ha un convicció molt present a l’Escriptura segons la qual Déu és qui fixa els temps ( Dn 7,22; Ez 7,12; 9,1;).També aquest pensament es troba en l’apocalíptica jueva ( TestN 8,1).
Per copsar millor l’abast de l’expressió: “s’ha complert el temps” ens podem valer d’un text del profeta Ezequiel: “Què significa aquesta dita que corre per la terra d’Israel: “Els dies passen i no es compleix cap visió”? Ja els pots dir que ha arribat l’hora i que des d’ara es complirà tota visió. En el poble d’Israel ja no hi haurà cap visió falsa ni cap predicció mentidera. Perquè jo, el Senyor, parlo, i la paraula que dic es complirà sense esperar més. Sí, poble rebel, ara, en els vostres dies, quan jo digui una paraula, la compliré. Ho afirmo jo, el Senyor, Déu sobirà”. El profeta adverteix als que es pensen que la intervenció de Déu no arribarà mai cosa que els permet viure en la idolatria i la infidelitat. Déu té fixat el moment de la seva intervenció i ja no hi ha marge. Déu va establir anticipadament el temps de la presentació de Jesús. Amb ella arriben al seu compliment la irrupció del temps final. L’arribada i la proximitat del Regne de Déu han estat fixades clarament en el temps.
Diumenge 3er durant l’any. 21 de Gener de 2024