Full Parroquial 14-1-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE II DURANT L’ANY (1Sa 3,3b-10.19; Jn 1,35-42)
- Ningú no es fa tot sol. Vull dir que allò que avui és cadascun de nosaltres, ho devem, en bona mesura, a les persones que hem tingut al costat al llarg de la vida: pares, avis, educadors, amics, fills, professors, mestres, etc. Cada u és el resultat de les paraules que ens han dit, de les mirades que ens han dirigit i, sobretot, de l’estimació que ens han tingut.
Això ho tenim bastant clar. Però potser massa sovint oblidem que una de les persones amb qui ens relacionem, com a creients, és Jesús. Quin impacte ha tingut Jesús en la formació de la nostra personalitat? Hi ha una pregunta important a fer-nos: Si jo no fos creient, si no hagués conegut Jesús, seria molt diferent del que soc ara? Per què? Una bona reflexió per a anar-hi donant voltes i treure’n conseqüències!
- Fixem-nos en l’evangeli d’avui. Ens presenta dos homes inquiets que no volen «vegetar», que busquen eixamplar els horitzons de la seva vida. Comencen fent-se deixebles de Joan Baptista. Aquest és el primer pas. Però no en tenen prou: volen créixer més. Llavors el mateix Joan Baptista els impulsa a fer un salt qualitatiu, a centrar la seva atenció en Jesús.
Potser val la pena que ens preguntem, ara que comença un nou any, si nosaltres tenim també el desig d’obrir noves perspectives a la nostra vida o si preferim mantenir-nos en una rutinària mediocritat.
- Aquells dos deixebles, per poder créixer, van buscar l’amistat personal amb Jesús. I ho van encertar. L’impacte que els va produir la trobada va ser tan fort que, cinquanta anys més tard, l’apòstol Joan encara recordava l’hora amb precisió: «Eren vora les quatre de la tarda», diu.
Soc conscient que el Senyor també em vol donar a mi una nova manera de ser que em faci capaç d’escampar pertot arreu la seva bona nova? Jesús vol que jo faci visible la seva presència en el món. Vol que per allà on jo passi, deixi petjades seves: un rastre de bondat, d’esperança, d’estimació. Vol que l’ajudi a renovar-ho tot. Pot comptar amb mi? Quina és la meva resposta?
Dins nostre ressonen moltes veus: la de l’egoisme, la de l’autosuficiència, la de la mandra, la de la por…, la de la televisió, del consumisme. I també, evidentment, la veu del Senyor. Com sabré quina d’aquestes veus és realment la de Jesús? Una veu se’ns fa familiar i la sabem distingir de les altres quan l’hem sentida moltes vegades. Llegim sovint les Sagrades Escriptures? Fem pregària? ¿És en aquests llocs, principalment, on ens parla el Senyor?
Tant de bo que sapiguem aprofitar cada eucaristia per a respondre com Samuel: «Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta». Perquè, si escoltem la seva veu, la nostra vida serà diferent: hi haurà més llum, més joia, més esperança, més capacitat d’estimar.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE II DURANT L’ANY / Cicle B
Lectura primera 1S 3,3b-10.19
Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta
Lectura del primer llibre de Samuel
En aquell temps Samuel, que encara era un noi, dormia en el santuari del Senyor, on hi havia l’arca de Déu. El Senyor el cridà, i Samuel respongué: «Aquí em teniu». Corregué cap a Elí i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu». Elí replicà: «No t’he cridat pas. Ves-te’n a dormir». I el noi se n’anà a dormir.
El Senyor el tornà a cridar, i Samuel s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu». Elí replicà: «Fill meu, no t’he cridat pas. Torna-te’n a dormir».
Samuel encara no sabia reconèixer el Senyor, la paraula del Senyor encara no se li havia revelat.
Per tercera vegada el Senyor cridà Samuel, i ell s’aixecà, anà on Elí dormia i li digué: «He sentit que em cridàveu. Aquí em teniu». Llavors Elí comprengué que era el Senyor qui cridava el noi, i digué a Samuel: «Ves a dormir i, si et torna a cridar, digues-li: “Parleu, Senyor, que el vostre servent us escolta”».
El Senyor es presentà i el cridà com les altres vegades: «Samuel, Samuel». Ell li respongué: «Parleu, que el vostre servent us escolta».
Samuel es va fer gran. El Senyor l’afavoria sempre i no deixà de complir mai cap de les seves profecies.
Salm responsorial 39,2.4ab.7.8-9.10 (R.: 8a i 9a)
Tenia posada l’esperança en el Senyor
i ell, inclinant-se cap a mi,
ha inspirat als meus llavis un càntic nou,
un himne de lloança al nostre Déu.
R. Aquí em teniu: «Déu meu, vull fer la vostra voluntat».
Però vós no voleu oblacions ni sacrificis,
i m’heu parlat a cau d’orella;
no exigiu l’holocaust ni l’expiació. R.
Per això us dic: «Aquí em teniu:
Com està escrit de mi en el llibre,
Déu meu, vull fer la vostra voluntat,
guardo la vostra llei al fons del cor». R.
Anuncio amb goig la salvació
davant del poble en dia de gran festa.
no puc deixar d’anunciar-la;
ho sabeu prou, Senyor. R.
Lectura segona 1C 6,13b-15a.17-20
Els vostres cossos són membres de Crist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, el cos no és per a fornicar, sinó per al Senyor, i el Senyor, per al cos. I Déu, que ressuscità el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb el seu poder. No sabeu que els vostres cossos són membres de Crist? El qui s’uneix al Senyor forma amb ell un sol esperit. Fugiu de la fornicació. Els altres pecats que l’home comet són exteriors als seu cos, però el fornicador peca contra el seu propi cos. No sabeu que els vostres cossos són el santuari de l’Esperit Sant que heu rebut de Déu i que resideix en vosaltres? No sabeu que no sou vostres? Déu us ha adquirit a un preu molt alt: glorifiqueu-lo en el vostre cos.
Al·leluia Jo 1,41.17b
Hem trobat el Messies.
La gràcia i la veritat ens ha vingut per ell.
Evangeli Jo 1,35-42
Veieren on s’allotjava Jesús i es quedaren amb ell
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
En aquell temps Joan estava amb dos dels seus deixebles i, fixant-se en Jesús que passava, digué: «Mireu l’anyell de Déu». Quan els dos deixebles van sentir que Joan deia això, van seguir Jesús. Ell es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: «Què voleu?». Ells li digueren: «Rabí», que vol dir ‘mestre’, «on us allotgeu?». Jesús els respon: «Veniu i ho veureu». Ells hi anaren, veieren on s’allotjava i es quedaren amb ell aquell dia. Eren vora les quatre de la tarda.
Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havia seguit Jesús, era Andreu, el germà de Simó Pere. El primer amb qui Andreu es trobà fou el seu germà Simó, i li digué: «Hem trobat el Messies», que vol dir ‘l’Ungit’. I l’acompanyà on era Jesús. Jesús se’l mirà i li digué: «Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Quefes, que vol dir Pedra».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
L’AUTOR QUE JESÚS ESTIMAVA
Comentari a l’evangeli del diumenge 2on durant l’any. B
Són poques les oportunitats que la litúrgia ens ofereix de poder llegir fragments de l’evangeli de Joan. Aquest diumenge n’és un i llegim l’episodi on deixebles de Joan Baptista coneixen Jesús i comencen a ser deixebles seus.
Durant molts anys es considerà que el quart evangeli era l’obra de Joan, un dels fills de Zebedeu que formà part del col·lectiu dels dotze deixebles, a la vegada s’identificà aquest Joan amb la persona del deixeble estimat que apareix a Joan . Estudis especialitzats van descartar aquesta hipòtesi. També sembla poc probable que l’autor de l’obra joànica fos l’ancià que apareix a 2 i 3Jn. El més probable, doncs, és que Joan fill de Zebedeu, el deixeble estimat i l’ancià de la 2a i 3a carta siguin persones diferents.
Qui és doncs l’autor de quart evangeli? La hipòtesi considerada com a més probable es pot sintetitzar de la manera següent: el nom de «deixeble estimat» correspon a un deixeble de Jesús que no formava part del grup dels Dotze. Hauria nascut a Judea, possiblement de classe social benestant, seguidor molt proper a Jesús; aquest deixeble esdevingué, després de la mort i resurrecció del Senyor, l’iniciador d’una predicació i d’una interpretació originals i molt profundes de la vida i l’obra de Jesús. Des de Palestina passà a Àsia Menor, a Efes, on fundà un moviment d’evangelització i esdevingué el cap de l’anomenada escola joànica, durant molts d’anys. Un membre d’aquesta escola seria l’autor de l’evangeli, les cartes i l’Apocalipsi de Joan. Els seguidors del “deixeble estimat” serien els que li van donar l’apel·latiu de «deixeble estimat», i feren que aparegués com a personatge molt proper a Jesús en la darrera redacció de l’Evangeli.
Els versets 35-42 que llegim avui atorguen diversos títols a Jesús, fruit d’una desenvolupada Cristologia. Joan el Baptista anomena a Jesús l’anyell de Déu (vv. 29, 36). Els deixebles de Joan anomenen Jesús Rabí (v. 38). Andreu l’anomena el Messies (v. 41).
L’anyell de Déu, ens fa pensar en l’anyell pasqual, la sang del qual va salvar els israelites de la mort i va preparar el camí per al seu alliberament d’Egipte (Èxode. 12). Una de les idees més importants de l’Evangeli de Joan és el motiu de la Pasqua que té un pes teològic en tot l’Evangeli. L’anyell pasqual estaria en la ment de l’evangelista mentre escriu això. En el judaisme, l’anyell pasqual no es veia com un sacrifici pel pecat, però la primerenca església aviat ho va interpretar així. (1 Cor. 5,7-8). A més, en el quart Evangeli la crucifixió de Jesús està connectada a la matança de l’anyell de la Pasqua. El migdia, l’hora sisena quan Jesús es crucificat era l’hora que en el temple es mataven els anyells pel sacrifici de Pasqua (Jn 19,14). L’evangelista connecta les cames de Jesús, sense trencar-se durant la crucifixió, (19:33) amb Èxode 12:46, que diu que no s’ha de trencar cap os a l’anyell Pasqual.
També cal pensar en l’anyell proporcionat a Abraham per ser sacrificat en lloc d’Isaac (Gen. 22:8-13). I també amb el Servent del Senyor que en els cants del segon llibre d’Isaïes és comparat a un anyell que el porten a matar (Is 53,7).
Dos deixebles anomenen Jesús “Rabí”. L’evangelista en dona la traducció “mestre” indicant en quin sentit cal interpretar el terme. Els rabins eren els experts en la Llei i la comunitat joànica que havia estat expulsada de la sinagoga (Jn 9,22) no tindria massa bones relacions amb els rabins. Els rabins, però, tenien els seus grups de deixebles i per això eren mestres. Els seus alumnes els deien “el meu gran” que és la traducció exacta de “Rabí”. Jesús en tant que té un grup de seguidors i deixebles i els ensenya es deixa dir “Rabí” (1,49; 3,2; 4,31; 6,25; 9,2; 11,8).
L’evangeli de Joan proclama la messianitat de Jesús des del començament del seu evangeli. No com Marc que, a part del títol, amaga la condició messiànica de Jesús fins a la proclamació solemne davant el Sanedrí (Mc 14,62). Joan ho fa ja en pròleg i ara Andreu i Simó l’anomenen Messies. L’esperança messiànica que l’autor de l’evangeli descriu encertadament a 7,41-42: “Ès el messies?” queda confirmada de bon començament en l’evangeli. Jesús és el Messies esperat que havia de venir al món.
Diumenge 2on durant l’any. 14 de Gener de 2024