Full Parroquial 7-1-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
BAPTISME DEL SENYOR (Mc 1,7-11)
- L’evangeli d’avui ens mostra Jesús en un moment clau de la seva vida. Quan tenia uns trenta anys deixa la vida tranquil·la i la seguretat de Natzaret i es llança a l’aventura. No és una decisió presa a la lleugera. Durant molts anys s’hi ha anat preparant. L’ha ajudat a fer-ho el clima de pregària, de servei i d’estimació que regna a casa seva. Per això, en aquest moment és un home fort, capaç de prendre decisions madures, capaç de seguir el camí que li demana el seu Pare del cel.
- També en la nostra vida hi ha certs moments clau, que suposen un canvi important, una reorientació global del nostre camí. Per exemple, quan comencem a treballar o quan entrem a la universitat, quan ens casem, entrem al seminari o ens fem religiosos, o quan som pares per primera vegada, o quan ens arriba la jubilació… ¿M’he preocupat mai per a saber a què em crida el Senyor i quin és l’estil de vida que em demana?
Seria llàstima que en comptes de portar conscientment el timó de la meva vida, en comptes de ser el constructor de la meva història, em deixés portar per impulsos irreflexius, que empetiteixen els meushoritzons. ¿Sabem fer silenci interior, com Jesús, per sentir la veu de Déu, que m’estima i em crida a seguir el camí de l’Evangeli, l’únic que porta a la felicitat?
- La primera lectura ens ha fet veure quina és la situació de molts homes i dones: estan assedegats de felicitat, però la van a buscar allà on no és. Per això els diu el Senyor, a través del profeta Isaïes: «Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan?». Fem-nos una pregunta: en què gastem el nostre temps, les nostres energies, els nostres recursos, la nostra vida? Els guanys que n’obtenim, realment valen la pena?
El Senyor, en la primera lectura, ens fa una proposta molt clara: «Veniu a mi i us saciareu de vida». Jesús és l’únic que ens pot saciar d’aquesta vida i d’aquesta felicitat, l’únic que ens pot ensenyar el camí per a aconseguir-ho.
El gest impressionant de fer-se batejar com un pecador més ens fa veure que vol compartir la nostra vida fent-se igual a nosaltres. Per això podem estar segurs que sempre ens comprendrà quan li parlem dels nostres problemes. Perquè ell ha recorregut el mateix camí que fem nosaltres: ha experimentat angoixa, inseguretat, por, incomprensions…, com també il·lusions, esperances, decepcions. Tot. Confio en el Senyor?
- I una darrera cosa. Tots nosaltres estem batejats. Tots portem dins el mateix Esperit de Jesús, que ens impulsa a fer present la bondat de Déu per allà on anem vivint. Però fem-nos una pregunta molt sincera: se n’adonen els altres? Seria llàstima que l’únic comprovant del nostre baptisme fos la inscripció que van fer els nostres pares al registre parroquial. Seria realment trist. És la nostra vida, és el nostre comportament, són les nostres actituds, allò que ha de testificar que estem batejats, que som un nou Jesús. Realment és així?
I no oblidem que, si vivim així, també sentirem la veu de Déu Pare que ens diu com a Jesús: «Ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut». Val la pena que, sobretot en els moments difícils, deixem que ressonin en el nostre cor aquestes paraules. Ens faran bé. Ens portaran serenor i ens donaran impuls per a tirar endavant, malgrat tot!
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Diumenge després del dia 6 de gener
BAPTISME DEL SENYOR / Cicle B
Festa
Lectura primera Is 55,1-11
Veniu a l’aigua. Escolteu bé i us saciareu de vida
Lectura del llibre del profeta Isaïes
Això diu el Senyor: «Oh tots els assedegats, veniu a l’aigua, veniu els qui no teniu diners, compreu i mengeu, compreu llet i vi sense diners, sense pagar res. Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta, i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan? Escolteu bé, i tastareu cosa bona, i us delectareu assaborint el bo i millor. Estigueu atents, veniu a mi, i us saciareu de vida. Pactaré amb vosaltres una aliança eterna, els favors irrevocables promesos a David. Vaig fer-lo testimoni davant els pobles, sobirà i legislador de nacions. Cridaràs una nació que tu no coneixies, i aquesta nació, sense conèixer-te, vindrà corrents, buscant el Senyor, el teu Déu, el Sant d’Israel, que t’ha honorat.
Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar, invoqueu-lo ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.
Així com la pluja i la neu cauen del cel i no hi tornen, sinó que amaren la terra, la fecunden i la fan germinar, fins que dona el gra per a la sembra i el pa per a menjar, així serà la paraula que surt dels meus llavis: no tornarà infecunda, sense haver fet el que jo volia i haver complert la missió que jo li havia confiat».
Salm responsorial Is 12,2.3-4bcd.5-6 (R.: 3)
El Senyor és el Déu que em salva,
confio, no m’espanto.
D’ell em ve la força i el triomf,
és ell qui m’ha salvat.
R. Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.
Cantant de goig sortirem a buscar l’aigua
de les fonts de salvació.
Enaltiu el Senyor, proclameu el seu nom,
feu conèixer entre els pobles les seves gestes.
Recordeu que el seu nom és Excels. R.
Canteu al Senyor que ha fet coses glorioses.
Que ho publiquin per tota la terra.
Poble de Sió, aclama’l ple de goig,
perquè el Sant d’Israel
és gran a la teva ciutat. R.
Lectura segona 1Jo 5,1-9
L’Esperit, l’aigua i la sang
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, tothom qui creu que Jesús és el Messies ha nascut de Déu, i no hi ha ningú que estimi el pare sense estimar els fills que han nascut d’ell. Si estimem Déu i complim els seus manaments, no hi ha dubte que estimem els fills de Déu, ja que estimar Déu vol dir guardar els seus manaments. I aquests manaments no són feixucs, perquè cada fill de Déu és un vencedor del món. La nostra fe és la victòria que ja ha vençut el món. Qui venç el món, sinó el qui creu que Jesús és el fill de Déu? Ell, Jesucrist, ha vingut a complir la seva missió per l’aigua i per la sang; no per l’aigua solament, sinó per l’aigua i per la sang, i l’Esperit en dona testimoni, ja que l’Esperit és la veritat. Perquè són tres els qui donen testimoni: l’Esperit, l’aigua i la sang, i tots tres concorden. El testimoniatge dels homes, tot i que nosaltres l’acceptem, no es pot comparar amb el de Déu. Doncs bé, el testimoni que donen aquests tres és el de Déu a favor del seu Fill.
Al·leluia Cf. Jo 1,29
Joan veié Jesús que venia i digué:
Mireu l’anyell de Déu,
que pren damunt seu el pecat del món.
Evangeli Mc 1,7-11
Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, Joan predicava així: «Després de mi ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no soc digne ni d’ajupir-me a deslligar-li la corretja del calçat. Jo us he batejat només amb aigua; ell us batejarà amb l’Esperit Sant». Per aquells dies Jesús vingué des de Natzaret de Galilea, i Joan el batejà en el Jordà. A l’instant, quan sortia de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell, i es va sentir una veu des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat, en tu m’he complagut».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
TANT ELS JUEUS COM ELS GENTILS
Comentari a la segona lectura de la Festivitat de l’Epifania del Senyor.
“M’ha fet conèixer el seu designi” La paraula grega traduïda per designi és la paraula “mysterion”. És una paraula rica de contingut; en el món profà i pagà es refereix als secrets religiosos, confiats només als iniciats amb el deure de no ser comunicats per ells als mortals comuns. En l’Escriptura té diferents significats. En un primer nivell de significat “mysterion” faria referència a les coses ocultes o secretes, no obvies per l’enteniment”, és el sentit que té a 1Co 13,2 i 14,2. Aprofundint en el seu significat “mysterion” fa referència al pla de Déu de proporcionar la salvació als homes a través de Crist, que abans estava amagat però ara es revela, és el sentit que trobem a Rm 16,25-26. En els sinòptics trobem el terme quan Jesús diu als deixebles que els ha estat donat de conèixer els designis secrets del Regne de Déu (Mt 13,11; Mc 4,11; Lc 8,10).
En el text que comentem avui (Ef 3,2-3a.5-6) el terme “mysterion” es refereix al propòsit de Déu d’afavorir també els gentils amb la salvació a través de Crist. En el càntic de lloança al Senyor del capítol primer l’autor de la carta ja parla del “mysterion”: “Ens ha fet conèixer el seu designi secret, la decisió que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps: Ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra” (Ef 1,9). El text mostra una voluntat de salvació universal per part de Déu i aquesta universalitat vol dir que en la salvació hi son inclosos tant els jueus com els gentils o pagans. Aquest tema l’autor de la carta l’exposa detalladament a la segona part del capítol segon que precedeix el text que llegim avui. “De dos pobles n’ha fet un de sol destruint el mur que els separava” (2,14). “Allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n’ha creat un de sol la nova humanitat” (2,15). Quan en el verset 6 del nostre text dirà que “tots el pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa” no fa altra cosa que referir-se a la separació existent entre jueus i pagans que ha quedat desfeta desprès de la mort i resurrecció alliberadores de Jesús.
El problema de les relacions entre jueus i pagans cristines ve dels mateixos inicis de la vida de les primeres comunitats cristianes. Fins la destrucció de Jerusalem durant la guerra del 66-70 la qui portava la veu cantant pel que fa a les directrius de la vida de les comunitats fou la comunitat de Jerusalem de parla hebrea i influenciada per les tradicions judaiques. El primer conflicte s’esdevingué amb els dirigents de la comunitat de llengua grega formada per conversos que havien anat a Jerusalem en motiu de les peregrinacions o simplement perquè vivien a Jerusalem i sabien grec. El conflicte es resolgué amb el reconeixement dels set dirigents dels cristians de parla grega (Ac 6,1-7).
La mort d’Esteve i la guerra del 66-70 provocà una fugida de Jerusalem de molts creients. Hi hagué una escampada (Ac 8,2) i alguns anaren a parar a Antioquia. Allà predicaven als pagans i batejaven sense passar prèviament pel judaisme. Davant d’això alguns de Jerusalem anaren a Antioquia per exigir la circumcisió als nous creients per ser salvats. Pau i Bernabé anaren a Jerusalem per resoldre el conflicte i s’acordà recomanar als pagans convertits la pràctica d’algunes prescripcions jueves (Ac 15).
Es trigà bastant de temps a resoldre el reconeixement dels pagans convertits pel que fa a la igualtat amb els creients provinents del judaisme. La carta als Efesis representa un pas endavant respecte a l’argumentació del llibre dels Fets dels Apòstols. En aquest llibre sembla que s’arriba a un acord de convivència mentre Efesis va més enllà i apunta als drets fonamentals dels pagans, drets equiparables en dignitat als de l’Israel històric que en el nostre text estan expressats pels termes herència i promesa. Efesis no pensa en cap acord, argumenta que la unitat de jueus i pagans prové d’un projecte de Déu que preveu la unitat de tot en Crist.
Festivitat de l’Epifania del Senyor. 6 de Gener de 2024