Full Parroquial 6-1-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
BAPTISME DEL SENYOR (Mc 1,7-11)
- L’evangeli d’avui ens mostra Jesús en un moment clau de la seva vida. Quan tenia uns trenta anys deixa la vida tranquil·la i la seguretat de Natzaret i es llança a l’aventura. No és una decisió presa a la lleugera. Durant molts anys s’hi ha anat preparant. L’ha ajudat a fer-ho el clima de pregària, de servei i d’estimació que regna a casa seva. Per això, en aquest moment és un home fort, capaç de prendre decisions madures, capaç de seguir el camí que li demana el seu Pare del cel.
- També en la nostra vida hi ha certs moments clau, que suposen un canvi important, una reorientació global del nostre camí. Per exemple, quan comencem a treballar o quan entrem a la universitat, quan ens casem, entrem al seminari o ens fem religiosos, o quan som pares per primera vegada, o quan ens arriba la jubilació… ¿M’he preocupat mai per a saber a què em crida el Senyor i quin és l’estil de vida que em demana?
Seria llàstima que en comptes de portar conscientment el timó de la meva vida, en comptes de ser el constructor de la meva història, em deixés portar per impulsos irreflexius, que empetiteixen els meushoritzons. ¿Sabem fer silenci interior, com Jesús, per sentir la veu de Déu, que m’estima i em crida a seguir el camí de l’Evangeli, l’únic que porta a la felicitat?
- La primera lectura ens ha fet veure quina és la situació de molts homes i dones: estan assedegats de felicitat, però la van a buscar allà on no és. Per això els diu el Senyor, a través del profeta Isaïes: «Per què perdeu els diners comprant un pa que no alimenta i malgasteu els vostres guanys en menjars que no satisfan?». Fem-nos una pregunta: en què gastem el nostre temps, les nostres energies, els nostres recursos, la nostra vida? Els guanys que n’obtenim, realment valen la pena?
El Senyor, en la primera lectura, ens fa una proposta molt clara: «Veniu a mi i us saciareu de vida». Jesús és l’únic que ens pot saciar d’aquesta vida i d’aquesta felicitat, l’únic que ens pot ensenyar el camí per a aconseguir-ho.
El gest impressionant de fer-se batejar com un pecador més ens fa veure que vol compartir la nostra vida fent-se igual a nosaltres. Per això podem estar segurs que sempre ens comprendrà quan li parlem dels nostres problemes. Perquè ell ha recorregut el mateix camí que fem nosaltres: ha experimentat angoixa, inseguretat, por, incomprensions…, com també il·lusions, esperances, decepcions. Tot. Confio en el Senyor?
- I una darrera cosa. Tots nosaltres estem batejats. Tots portem dins el mateix Esperit de Jesús, que ens impulsa a fer present la bondat de Déu per allà on anem vivint. Però fem-nos una pregunta molt sincera: se n’adonen els altres? Seria llàstima que l’únic comprovant del nostre baptisme fos la inscripció que van fer els nostres pares al registre parroquial. Seria realment trist. És la nostra vida, és el nostre comportament, són les nostres actituds, allò que ha de testificar que estem batejats, que som un nou Jesús. Realment és així?
I no oblidem que, si vivim així, també sentirem la veu de Déu Pare que ens diu com a Jesús: «Ets el meu fill, el meu estimat, en tu m’he complagut». Val la pena que, sobretot en els moments difícils, deixem que ressonin en el nostre cor aquestes paraules. Ens faran bé. Ens portaran serenor i ens donaran impuls per a tirar endavant, malgrat tot!
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Dia 6 de gener
EPIFANIA DEL SENYOR
Solemnitat
Lectura primera Is 60,1-6
Sobre teu, Jerusalem, clareja com l’alba la glòria del Senyor
Lectura del llibre d’Isaïes
Alça’t radiant, Jerusalem, que arriba la teva llum i sobre teu clareja com l’alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra, i fosques nuvolades cobreixen les nacions, sobre teu clareja el Senyor i apareix la seva glòria. Els pobles s’acosten a la teva llum, els reis busquen la claror de la teva albada. Alça els ulls i mira al teu entorn: tots aquests s’apleguen per venir cap a tu; porten de lluny els teus fills, duen als braços les teves filles. Tota radiant i meravellada veuràs amb el cor eixamplat com aboquen damunt teu els tresors del mar i porten a casa teva la riquesa de les nacions. Et cobriran onades de camells, dromedaris de Madian i d’Efà; tots venen de Sabà portant or i encens i cantant la grandesa del Senyor.
Salm responsorial 71,1-2.7-8.10-11.12-13 (R.: 11)
Déu meu, doneu al rei el vostre dret,
doneu al príncep la vostra rectitud.
Que governi amb justícia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.
R. Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge.
Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini des d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país. R.
Li portaran obsequis les illes
i els reis de Tarsís;
els reis d’Aràbia i de Sabà
li oferiran presents.
Li faran homenatge tots els reis,
se li sotmetran tots els pobles. R.
Salvarà els pobres que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S’apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarà de la mort. R.
Lectura segona Ef 3,2-3a.5-6
Ara Déu ha revelat que tots els pobles comparteixen la mateixa promesa
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Germans, segurament heu sentit dir que Déu m’ha confiat la missió de comunicar-vos la seva gràcia: per una revelació he conegut el misteri secret, que els homes no havien conegut en les generacions passades tal com ara Déu l’ha revelat per l’Esperit als sants apòstols de Crist i als profetes.
El secret és aquest: que des d’ara, per l’evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa.
Al·leluia Mt 2,2
Hem vist com s’aixecava la seva estrella
i venim a presentar al Senyor el nostre homenatge.
Evangeli Mt 2,1-12
Venim de l’Orient per adorar el vostre rei
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Quan va néixer Jesús a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge». El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Betlem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Betlem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”». Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què se’ls havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Betlem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge». Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li presentaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
TANT ELS JUEUS COM ELS GENTILS
Comentari a la segona lectura de la Festivitat de l’Epifania del Senyor.
“M’ha fet conèixer el seu designi” La paraula grega traduïda per designi és la paraula “mysterion”. És una paraula rica de contingut; en el món profà i pagà es refereix als secrets religiosos, confiats només als iniciats amb el deure de no ser comunicats per ells als mortals comuns. En l’Escriptura té diferents significats. En un primer nivell de significat “mysterion” faria referència a les coses ocultes o secretes, no obvies per l’enteniment”, és el sentit que té a 1Co 13,2 i 14,2. Aprofundint en el seu significat “mysterion” fa referència al pla de Déu de proporcionar la salvació als homes a través de Crist, que abans estava amagat però ara es revela, és el sentit que trobem a Rm 16,25-26. En els sinòptics trobem el terme quan Jesús diu als deixebles que els ha estat donat de conèixer els designis secrets del Regne de Déu (Mt 13,11; Mc 4,11; Lc 8,10).
En el text que comentem avui (Ef 3,2-3a.5-6) el terme “mysterion” es refereix al propòsit de Déu d’afavorir també els gentils amb la salvació a través de Crist. En el càntic de lloança al Senyor del capítol primer l’autor de la carta ja parla del “mysterion”: “Ens ha fet conèixer el seu designi secret, la decisió que havia pres per executar-la en la plenitud dels temps: Ha volgut unir en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra” (Ef 1,9). El text mostra una voluntat de salvació universal per part de Déu i aquesta universalitat vol dir que en la salvació hi son inclosos tant els jueus com els gentils o pagans. Aquest tema l’autor de la carta l’exposa detalladament a la segona part del capítol segon que precedeix el text que llegim avui. “De dos pobles n’ha fet un de sol destruint el mur que els separava” (2,14). “Allò que els feia enemics: la Llei amb els seus manaments i preceptes. Així ha posat pau entre tots dos pobles i, en ell, n’ha creat un de sol la nova humanitat” (2,15). Quan en el verset 6 del nostre text dirà que “tots el pobles tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos i comparteixen la mateixa promesa” no fa altra cosa que referir-se a la separació existent entre jueus i pagans que ha quedat desfeta desprès de la mort i resurrecció alliberadores de Jesús.
El problema de les relacions entre jueus i pagans cristines ve dels mateixos inicis de la vida de les primeres comunitats cristianes. Fins la destrucció de Jerusalem durant la guerra del 66-70 la qui portava la veu cantant pel que fa a les directrius de la vida de les comunitats fou la comunitat de Jerusalem de parla hebrea i influenciada per les tradicions judaiques. El primer conflicte s’esdevingué amb els dirigents de la comunitat de llengua grega formada per conversos que havien anat a Jerusalem en motiu de les peregrinacions o simplement perquè vivien a Jerusalem i sabien grec. El conflicte es resolgué amb el reconeixement dels set dirigents dels cristians de parla grega (Ac 6,1-7).
La mort d’Esteve i la guerra del 66-70 provocà una fugida de Jerusalem de molts creients. Hi hagué una escampada (Ac 8,2) i alguns anaren a parar a Antioquia. Allà predicaven als pagans i batejaven sense passar prèviament pel judaisme. Davant d’això alguns de Jerusalem anaren a Antioquia per exigir la circumcisió als nous creients per ser salvats. Pau i Bernabé anaren a Jerusalem per resoldre el conflicte i s’acordà recomanar als pagans convertits la pràctica d’algunes prescripcions jueves (Ac 15).
Es trigà bastant de temps a resoldre el reconeixement dels pagans convertits pel que fa a la igualtat amb els creients provinents del judaisme. La carta als Efesis representa un pas endavant respecte a l’argumentació del llibre dels Fets dels Apòstols. En aquest llibre sembla que s’arriba a un acord de convivència mentre Efesis va més enllà i apunta als drets fonamentals dels pagans, drets equiparables en dignitat als de l’Israel històric que en el nostre text estan expressats pels termes herència i promesa. Efesis no pensa en cap acord, argumenta que la unitat de jueus i pagans prové d’un projecte de Déu que preveu la unitat de tot en Crist.
Festivitat de l’Epifania del Senyor. 6 de Gener de 2024