Full Parroquial 1-1-2024
L’Homilia de Mn. Segimon
SANTA MARIA, MARE DE DÉU (Lc 2,16-21)
1. Sempre que comencem un any sentim un impuls a mirar enrere per veure com ha anat, i també a mirar endavant per intuir què ens pot aportar l’any nou. Segurament que en aquest any que s’ha acabat hi ha hagut de tot: èxits i fracassos, esperances i decepcions, seguretats que se’ns han esfondrat i nous horitzons que se’ns han obert… De tot. Tot això ja queda enrere i forma part de la nostra història personal, irrepetible.
Tot allò de bo que hem fet, ningú no ens ho podrà prendre: no es malversarà ni una engruna de generositat. Ni una. I d’allò no tan bo, demanem-ne perdó amb humilitat i deixem-ho en mans de Déu. La seva bondat salvadora és més poderosa que totes les nostres misèries. No ens deixem condicionar pel nostre passat negatiu i mirem endavant amb esperança.
2. El Senyor, que coneix la nostra feblesa, ens regala encara un altre ajut: ens ha donat Maria, perquè sigui el nostre punt de referència. En podríem destacar moltes coses, però avui centrem-nos en una: la seva fidelitat al Senyor. Maria va ser la dona del «sí» a Déu. No li va negar res del que li demanava. Absolutament res. L’exemple de Maria ens fa veure quins resultats s’obtenen quan es compleix la voluntat de Déu. Maria va donar un «sí» incondicional a Déu. Precisament per això, la salvació ens ha arribat a través de Maria. Déu la va fer «plena de gràcia». Això ens demostra que no hi ha cap renúncia feta per Déu que porti a un empobriment.
3. Però no s’acontenta que li diguem «sí» a ell: vol que també diguem «sí» als altres. Precisament avui se celebra a tot el món la Jornada de la pau. I promoure la pau significa actuar de tal manera que les persones es diguin «sí» les unes a les altres. La pau és l’acceptació de cada persona com un germà.
Quan parlem de pau hem d’evitar dos errors que sovint podem cometre. El primer és confondre la pau amb les paraules o declaracions solemnes. No dic que aquestes declaracions siguin negatives, ni tampoc que no calgui fer-les. Però no són suficients, ni de bon tros. Fixem-nos-hi: Jesús no considera feliços els qui proclamen la pau, sinó els qui la construeixen: «Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills» (Mt 5,9). Cal que siguem, de veritat constructors de la pau.
4. El segon error que podem cometre és creure que la pau és només un assumpte dels qui tenen el poder polític o econòmic. És evident que ells tenen la seva responsabilitat, i ben gran, per cert. Però la pau és cosa de tots. Perquè l’arrel de tota violència és la infravaloració de la persona humana. I, en això, tots hi podem caure.
Tota persona, pel simple fet de ser-ho, mereix un respecte, encara que pensi d’una manera diferent de la meva, perquè tots som fills de Déu. Qui no és capaç de tenir aquest respecte, ja ha passat la ratlla, ja s’ha instal·lat en «l’àmbit de la violència» i, tard o d’hora, irremeiablement farà mal. Els pares a casa han de fer descobrir que els altres no són rivals que ens amenacen i que convé destrossar, sinó germans que cal respectar i amb qui hem de col·laborar per fer un món nou, on el diàleg sigui l’única via per a resoldre les diferències. Així serem veritables constructors de pau.
Comencem per dialogar sovint amb el Senyor que ens considera a tots fills i filles, i la resta ja anirà venint. Demanem-ho per intercessió de Maria.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Dia 1 de gener
OCTAVA DE NADAL
SOLEMNITAT DE LA MARE DE DÉU
Lectura primera Nm 6,22-27
Interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré
Lectura del llibre dels Nombres
En aquells dies, el Senyor digué a Moisès: «Digues a Aharon i als seus fills: Beneïu el poble d’Israel amb aquestes paraules: “Que el Senyor et beneeixi i et guardi, que el Senyor et faci veure la claror de la seva mirada i s’apiadi de tu; que el Senyor giri cap a tu la mirada i et doni la pau”. Així interposaran el meu nom a favor del poble d’Israel, i jo el beneiré».
Salm responsorial 66,2-3.5.6 i 8 (R.: 2a)
Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi,
que ens faci veure la claror de la seva mirada.
La terra coneixerà els vostres designis,
i tots els pobles veuran la salvació.
R. Que Déu s’apiadi de nosaltres i ens beneeixi.
Que s’alegrin els pobles i cridin de goig.
Vós regiu el món amb justícia,
regiu les nacions amb rectitud
i guieu els pobles de la terra. R.
Que us lloïn les nacions, Déu nostre,
que us lloïn tots els pobles alhora.
Que Déu ens beneeixi,
i el venerin d’un cap a l’altre de la terra. R.
Lectura segona Ga 4,4-7
Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Galàcia
Germans, quan el temps arribà a la seva plenitud, Déu envià el seu Fill, nascut d’una dona, nascut sota la Llei, per rescatar els qui vivien sota la Llei, perquè obtinguéssim ja la condició de fills. I la prova que som fills de Déu és que l’Esperit del seu Fill que ell ha enviat crida en els nostres cors: «Abbà, Pare!». Per tant, ja no ets esclau, sinó fill; i si ets fill, també ets hereu, per gràcia de Déu.
Al·leluia He 1,1-2
Déu antigament havia parlat als pares
per boca dels profetes,
però ara ens ha parlat a nosaltres
en la persona del Fill.
Evangeli Lc 2,16-21
Trobaren Maria i Josep amb el nen. Passats vuit dies, li posaren el nom de Jesús
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, els pastors anaren a Betlem i trobaren Maria i Josep, amb el nen a la menjadora. Havent-ho vist amb els propis ulls, van contar el que els havien dit d’aquell infant, i tothom qui ho sentia es meravellava del que deien els pastors. Maria conservava aquests records en el seu cor i els meditava.
Després els pastors se’n tornaren, glorificant Déu i lloant-lo pel que havien vist i sentit; tot van trobar-ho com els ho havien anunciat.
Passats vuit dies, quan hagueren de circumcidar-lo, li posaren el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
ELS PRIMERS DE SABER-HO
Comentari a l’evangeli de l’octava de la Nativitat del Senyor. Festivitat de Santa Maria
A l’evangeli de l’octava de la Nativitat del Senyor i festivitat de Santa Maria llegim el passatge de Lluc (Lc 2,16-20) on els pastors, desprès d’haver rebut el missatge de l’àngel se’n van a Betlem, i troben Jesús, Maria i Josep i se’n tornen glorificant Déu.
Lluc presenta com a primers receptors de l’anunci del naixement del Messies els pastors. A què respon això? En les llegendes de la religió grega apareixen amb freqüència pastors; en algunes representacions del naixement de Mitra hi ha un home amb un bastó i animals i pastors que s’ho estan mirant des del darrere d’una roca. A vegades les divinitats paganes es manifestaven a camperols i pastors. Sembla però que aquesta font d’inspiració es descartable.
El rabinisme jueu es mirava amb mals ulls els pastors. Els considerava indignes de formar part d’un tribunal o d’actuar com a testimonis pel fet de considerar poc fiable la seva paraula perquè se’ls considerava uns lladres ja que pasturaven en terrenys que no eren seus. El tractat Baba qamma de la Mixnà recomana als fariseus no comprar res als pastors pel temor de que el que venen sigui robat (10,9). Aquestes consideracions provenen de textos rabínics molt posteriors a la redacció del text de Lluc cosa que fa impossible que aquest les hagués tingut en compte.
Amb tota lògica l’arribada del Messies hauria de ser anunciada a les autoritats i dirigents religiosos d’Israel, però no és així, sinó que, tal com hem dit, els primers destinataris són els pastors imatge vivent de l’home embrutit pel contacte constant amb els animals, menyspreat i marginat pel fet de viure al ras, sense cap mena de drets civils i molt lluny d’aquella poesia idíl·lica i bucòlica dels pessebres i nadales.
El que Lluc coneix molt bé és el text del profeta Ezequiel que denuncia el mal comportament dels dirigents d’Israel simbolitzats amb la imatge del pastor: “Fill d’home, profetitza contra els pastors, profetitza i digues-los: Això us fa saber el Senyor, Déu sobirà: Ai dels pastors d’Israel, que es pasturen a ells mateixos! Els pastors, ¿no han de pasturar el ramat?” (Ez 34,2). Recordem que Lluc escriu per Teòfil el fill d’Annàs, gran sacerdot durant els anys 37-41. Ell forma part de la elit sacerdotal que no ha exercit correctament el seu pasturatge amb Israel. Lluc contraposa als pastors indignes la figura dels altres pastors, els que sí han fet les coses ben fetes. Han reconegut Jesús com Messies d’Israel cosa que no van fer els grans sacerdots (Lc 23,35) i han proclamat davant la gent el missatge de l’àngel provocant l’admiració de tothom.
A les reaccions extravertides dels pastors i la gent s’hi contraposa la reacció interioritzada de Maria. La visita dels pastors desperta en l’interior de Maria una nova comprensió de la personalitat de Jesús, sobretot en virtut de l’anunci de l’àngel: Jesús és el Messies d’Israel. En Maria s’obrirà un procés de comprensió, no mancat de dificultats (Lc 8,19-21; Mc 3,31-35), del que significa aquest títol i aquest procés durarà tot el temps de la vida històrica de Jesús. Maria necessitarà el seu temps per arribar a comprendre la personalitat transcendent del seu fill. S’acabarà quan, juntament amb els dotze i altres seguidors de Jesús, rebi l’Esperit Sant.
La circumcisió era el signe d’incorporació al poble d’Israel. Tenia lloc al vuitè dia del naixement, i dispensava el repòs sabàtic . El ritu no era d’exclusiva competència sacerdotal, i podia realitzar-lo qualsevol persona (Ex 5,25; 1 Mac 1,63; 2 Mac 4,16). Podia realitzar-se a casa o a la sinagoga, davant deu testimonis. En fer-se la circumcisió es pronunciava una fórmula, ja feta, de benedicció a Déu. En l’època neotestamentària solia imposar-se en aquest dia el nom al nen. La cerimònia comportava la incorporació real i legal a Israel. Josep, tal com diu el text, d’acord amb María, va ser el que li va imposar el nom que l’àngel havia anunciat. Se li va posar el nom de Jesús, forma apocopada de Jehoshúa: Jahvé salva. És el que ha vingut a fer Jesús: portar la salvació de Déu.
Octava de la Nativitat del Senyor. Festivitat de Santa Maria. 1 de Gener de 2024