Full Parroquial 25-12-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
NADAL (Is 9,1-6; Lc 2,1-14)
1. Cada any, en un dia com avui, ens saludem dient-nos «Bon Nadal!», i això és bonic, perquè expressa bons desigs. Però, ens hem aturat mai a pensar què volem dir amb aquestes paraules? Què és el que realment desitgem als altres, i a nosaltres mateixos, quan diem «Bon Nadal!»? Què volem dir? Cadascú s’ho sap. Però si només manifestés el desig de passar-nos-ho bé amb els regals i el dinar familiar o gaudint d’una bona salut, hauríem de reconèixer que els nostres desigs són bastant curts, molt pobres. No és que això sigui dolent, però, com a creients, hem d’anar més a fons. Hem de desitjar que la salvació que ens porta Jesús ens entri ben endins, ens renovi de dalt a baix i ens converteixi en homes i dones nous, capaços de ser llum i esperança en el món. Això ens hauríem de desitjar quan ens felicitem el Nadal. És així?
2. Perquè no hem de reduir el Nadal a una data, el 25 de desembre. Una data és només record del passat, únicament és mirar enrere i, llavors, sona a una cosa vella, ja coneguda, que no aporta res de nou. Nadal no és això. Nadal és, sobretot, mirar endavant, és un començament, és una força que ens impulsa a renovar-nos, a superar les nostres mediocritats, a ser millors que abans.
Perquè Nadal, tal com ens ha dit el profeta Isaïes, és «una gran llum» que ve a il·luminar la nostra vida, ara, avui, per treure’n la foscor que sovint hi ha en forma de rutina, de vulgaritat, de covardia o de desànim i tristesa. Necessitem que la llum de Nadal ens faci descobrir la presència de Déu allà on cap mirada humana és capaç de descobrir-la. Una presència que no és estàtica, immòbil, sinó dinàmica, que actua, que obra meravelles en nosaltres, com ho va fer amb Maria. Una presència que, segons ens ha dit l’evangeli, porta «una gran alegria».
Nadal ens convida a descobrir que al cor de tot home i de cada dona, a semblança dels arbres, hi resta la saba vivificant, que en el seu moment ressorgirà amb més força, com un triomf esclatant de la vida nova que Déu ha posat en nosaltres.
3. Per això Nadal és també una esperança que portem al cor. És trist viure la vida de cada dia sempre igual, sense il·lusió, sense esperar res, sense trobar-hi sentit. No tots els dies són fantàstics, evidentment. Però cal saber descobrir que cada dia és diferent, que cada dia té alguna cosa bona que no tenen els altres. Ho hem de saber detectar.
La llum de Nadal ens fa veure que en el cor de tota persona, per més avall que hagi caigut, hi ha sempre un fons de bondat i de generositat molt grans que res ni ningú no podrà esborrar mai, perquè és Déu mateix qui l’hi ha posat. I les «marques» de Déu són indestructibles. Nadal ens convida a mirar-nos a nosaltres mateixos per valorar el que som, descobrir la riquesa que portem dins i fer-la arribar als altres perquè també se’n beneficiïn.
4. Per això Nadal és també una nova forma d’estimar. És creure com Jesús que cada home i cada dona té la possibilitat de renovar-se, de canviar. Tots podem créixer i ser millors. Tots sense excepció.
Nadal ens impulsa a acostar-nos sincerament a les persones que Déu ens posa al costat, per aconseguir desvetllar en elles allò de millor que tenen i que potser fins ara no ha sorgit a la llum, perquè encara no han trobat qui se’ls acosti bondadosament, desinteressadament. Per què no ho fem avui, imitant el Senyor que s’ha acostat a nosaltres? Així, aquest Nadal, un cop més, farà néixer Jesús en el nostre cor i també ajudarà a fer-lo néixer en el cor de les persones que ens envolten.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Dia 25 de desembre
NADAL
Solemnitat amb Octava
MISSA DEL DIA
Lectura primera Is 52,7-10
D’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu
Lectura del llibre d’Isaïes
Quin goig de sentir a les muntanyes els passos del missatger que anuncia la pau i porta la bona nova, que anuncia la salvació i diu a la ciutat de Sió: «El teu Déu és rei». Escolta els crits dels teus sentinelles, escolta quins esclats de goig: veuen cara a cara com el Senyor torna a Sió. Danseu, ruïnes de Jerusalem, alceu totes el crit d’alegria: el Senyor ha consolat el seu poble, ha redimit Jerusalem. Als ulls de tots els pobles el Senyor ha estès el seu braç sant, i d’un cap a l’altre de la terra veuran la salvació del nostre Déu.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3cd-4.5-6 (R.: 3c)
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.
R. D’un cap a l’altre de la terra
tothom ha vist la salvació del nostre Déu.
El Senyor ha revelat la seva ajuda
i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel. R.
Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria. R.
Canteu al Senyor les vostres melodies,
canteu-les al so de les cítares;
aclameu el rei, que és el Senyor,
amb trompetes i tocs de corn. R.
Lectura segona He 1,1-6
Déu ens ha parlat en la persona del Fill
Lectura de la carta als cristians hebreus
En diverses ocasions i de moltes maneres Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies que són els darrers, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, que ell ha constituït hereu de tot, per mitjà del qual ja havia creat el món. Ell, que és resplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, i que sosté l’univers amb el poder de la seva paraula, acabada l’obra de purificació dels pecats s’ha assegut a les altures, a la dreta de la majestat divina, i ocupa un lloc tant més superior als àngels com més incomparable és el títol que posseeix en herència. Perquè, a quin dels àngels Déu ha dit mai: «Ets el meu Fill, avui t’he engendrat»? I encara: «Jo seré el seu pare, i ell serà el meu Fill»? Diu també quan presenta al món el seu primogènit: «Que es prosternin davant d’ell tots els àngels de Déu».
Al·leluia
Neix la claror d’un dia sant:
veniu, pobles, adoreu el Senyor,
que avui ha baixat a la terra una gran llum.
Evangeli Jo 1,1-18
El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l’existència, i res del que ha vingut a existir no hi ha vingut sense ell. Tenia en ell la Vida, i la Vida era la Llum dels homes. La Llum resplendeix en la foscor, però la foscor no ha pogut ofegar-la.
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Existia el qui és la Llum veritable, la que, en venir al món, il·lumina tots els homes.
Era present al món, al món que li deu l’existència, però el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l’han acollit. Però a tots els qui l’han rebut, als qui creuen en el seu nom, els concedeix poder ser fills de Déu. No són nascuts per descendència de sang, ni per voler d’un pare o pel voler humà, sinó de Déu mateix.
El qui és la Paraula es va fer carn i plantà entre nosaltres el seu tabernacle, i hem contemplat la seva glòria, que li pertoca com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat.
Donant testimoni d’ell, Joan cridava: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi m’ha passat davant, perquè, abans que jo, ell ja existia». De l’abundància de la seva plenitud tots nosaltres hem rebut gràcia sobre gràcia. Perquè la Llei, Déu la donà per Moisès, però la gràcia i la veritat ens han vingut per Jesucrist.
Déu ningú no l’ha vist mai; Déu Fill únic, que està en el si del Pare, és qui l’ha revelat.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
UNA SALVACIÓ RADICAL
Comentari a la primera lectura de la missa del dia de la Festivitat de la Nativitat del Senyor
La primera lectura de la missa del dia de la festivitat de la Nativitat del Senyor ens dona l’oportunitat de llegir un bonic text del llibre del Segon Isaïes (Is 52,7-10). És la tercera d’un conjunt de profecies (les altres dues són: Is 52,1-2 i 52,3-6) que anuncien la fi de l’exili i el retorn del Senyor a Jerusalem.
L’autor és el Segon Isaïes, que va escriure els capítols 40-55 per donar esperança al poble de Judea – un poble que va estar derrotat i veié destruïda la seva volguda ciutat de Jerusalem i molts dels seus conciutadans morts per l’espasa. Alguns sobrevivents van restar al país d’altres patiren un llarg exili a Babilònia.
Tot això portà a una crisi de fe. Els exiliats es preguntaven si el Senyor els havia abandonat – o si els déus babilonis eren més forts que el Senyor. El mateix Segon Isaïes només començar el seu llibre explica l’exili com una conseqüència del pecat: “Ha estat perdonada la culpa que ha rebut del Senyor doble paga per tots els seus pecats” (40,2). Han pecat i l’exili és el seu càstig.
Però el Senyor no ha abandonat els exiliats, al contrari, prepara la seva redempció. El Senyor ha utilitzat els babilonis per castigar els exiliats i també per preparar-los per a la seva redempció. Ara, el final d’aquesta fase de la seva història s’acosta. El Senyor s’ha valgut de Cir rei de Pèrsia per derrotar els babilonis i assumir el domini del món (Isaïes 45:1). Cir demolirà l’opressió dels babilonis i permetrà que el poble de Judea torni a la seva pàtria i reconstrueixi la ciutat de Jerusalem i el seu temple. No obstant això, no és Cir el qui els salva, sinó el Senyor.
El que hem exposat és el marc històric d’un alliberament, redempció, salvació circumstancial i polític. Aquest esdeveniment, però, esdevé imatge, com ho és l’alliberament d’Egipte, d’una salvació i redempció més profunds.
Judà i Jerusalem seran alliberats del seu pecat i aquest pecat és la infidelitat al Senyor demostrada amb els cultes idolàtrics. Ara els seran perdonats els seus pecats i oblidades les seves culpes i així el Senyor portarà a terme una redempció radical perquè el que posava resistència a la redempció del Senyor és el pecat i la rebel·lia de Judà i Jerusalem.
La salvació i la redempció de Déu és una realitat que va més enllà de l’alliberament que suposa el retorn de l’exili de Babilònia. Si l’exili és conseqüència del pecat, el retorn de l’exili és fonamentalment alliberament del pecat.
El prec de l’orant que demana a Déu que el salvi és molt present a l’Escriptura “Aixeca’t, Senyor, salva’m, Déu meu” (Sl 3,8); “Salva el teu poble! Beneeix la teva heretat!” (Sl 28,9). Com aquest són nombrosíssims els passatges que invoquen la salvació de Déu, però d’entre ells tenen un particular interès aquells que demanen al Senyor que els alliberi de la mort: “Senyor, m’has arrencat de la terra dels morts; quan ja m’hi enfonsava, m’has tornat a la vida” (Sl 30,4, també 6,5-6; 116,18). La mort és la situació de desgràcia extrema, és tot el contrari de la vida, el sheol, el país dels morts, representa la total absència de Déu i la impossible relació de l’ésser humà amb Déu: “Qui pot lloar-te a la terra dels morts?” (Sl 6,6, també 30,10; 88,11).
També la salvació està encaminada a que el fidel al Senyor pugui complir els manaments, és a dir, posar en pràctica la Llei, la Torà: “Jo t’invoco: salva’m i guardaré el teu pacte” dirà el salm 119,146.
La salvació de que parla l’Antic Testament arribarà a la seva plenitud amb la vinguda alliberadora de Jesús, amb la seva mort i la seva resurrecció. Curiosament en el text que ens ocupa apareix el terme “mebaser” que vol dir el que porta bones notícies. La traducció dels LXX el va traduir per “evangelista”. L’evangeli i els evangelistes seran, per tant, els qui porten la bona notícia que representa la vinguda de Jesús.
Festivitat de la Nativitat del Senyor. Missa del dia. 25 de Desembre de 2023.