Full Parroquial 24-12-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE IV D’ADVENT (2Sa 7,1-5.8b-12.14a.16; Rm 16,25-27; Lc 1,26-38)
- L’ambient del carrer i de la televisió anuncien, des de fa dies, que la gran celebració de Nadal està arribant. Falta menys d’una setmana. Però nosaltres, els creients, hem de descobrir el sentit profund d’aquesta festa, que va molt més enllà de l’alegria superficial dels carrers il·luminats, dels regals o del bon dinar. No és que això sigui dolent, però no en mostra pas tot el significat.
Nadal ens recorda que, malgrat les dificultats de la vida, és possible viure amb joia i esperança. Que, malgrat els nostres egoismes i divisions, és possible estimar i conviure en pau, perquè la salvació de Déu ja ha arribat. Déu ha fet un gest que val més que mil paraules: s’ha fet un infant. I a través d’ell ens ha salvat. Aquest és el gran misteri que ens descobreix sant Pau en la segona lectura.
- Però, perquè això no sigui només frases boniques, sinó que tingui una influència real en la nostra vida de cada dia, cal que ens hi preparem. Cert que el Senyor ja ens ha salvat i això és un fet irreversible: ja no es farà enrere, perquè Déu és fidel en les seves promeses. Però la seva salvació no donarà el seu fruit mentre jo no l’aculli amb joia i agraïment en el meu cor, com va fer Maria. Perquè Déu ens ha fet lliures i podem rebutjar el seu do.
Si Nadal fos per a mi una festa rutinària, d’alegria superficial, sense que experimentés gaire endins el desig de ser salvats per Jesús, de ben poc em serviria el Nadal. De ben poc. Déu vol la nostra intimitat, el nostre cor. Vigilem que no ens passi com a molts cristians, que estan tan atrafegats preparant les coses de la festa, que obliden aquell per a qui es fa la festa. És llàstima, perquè llavors no viuran el Nadal. Almenys el Nadal de Jesús.
- Una bona manera de preparar-nos-hi és prenent una consciència més clara de la necessitat que tenim de ser salvats constantment per Jesús. Molts creients entenen la salvació com una força que només actua quan arribem al terme de la nostra vida. Sí que vol dir això. Però no solament això, sinó també una altra cosa molt important que massa sovint oblidem.
Tots nosaltres sense excepció experimentem la nostra impotència en molts aspectes de la nostra vida. Per exemple, voldríem superar un defecte i, encara que lluitem, no podem; voldríem estimar amb més generositat, però l’egoisme i la comoditat ens dominen; voldríem perdonar, superar els rancors i la gelosia, però l’orgull i l’amor propi ens vencen; comprenem que seria meravellós poder viure amb més joia, amb més esperança, amb més pau interior, però les dificultats ens enfonsen, ens entristeixen; voldríem lluitar contra les injustícies, contra el mal que descobrim en el nostre entorn, però ens sentim impotents…
- Totes aquestes experiències ens han de fer veure que sols no podem res i que tenim necessitat de ser salvats constantment per Jesús. Per això, una bona manera de preparar-nos per al Nadal és imitar l’esperit de pregària que tenia Maria, com ens ha mostrat l’evangeli d’avui. Per això pot ser bo fer nostra aquella petició que recitem en totes les eucaristies d’Advent: «Veniu, Senyor Jesús». Veniu, Senyor Jesús als meus pensaments, perquè sigui la vostra llum i no pas la meva foscor la que guiï sempre la meva vida. Veniu, Senyor Jesús al meu cor, perquè no guardi rancúnia, perquè no em deixi dominar per la tristesa, perquè sàpiga estimar com vós estimeu. Veniu, Senyor Jesús al nostre món, perquè sapiguem descobrir la solidaritat i així puguem conviure en pau.
- L’Advent hauria de significar una renovació del nostre cor, fent-lo més semblant al de Jesús i Maria. Això ens pot semblar difícil d’aconseguir, però no oblidem les paraules de l’àngel: «A Déu res no li és impossible».
Tot és qüestió de fe i de confiança!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE IV D’ADVENT / Cicle B
Lectura primera 2S 7,1-5.8b-11.16
El regne de David es perpetuarà davant el Senyor
Lectura del segon llibre de Samuel
Quan el rei David s’hagué traslladat al seu palau, després que el Senyor l’hagué deixat en pau de tots els enemics que tenia al voltant, digué al profeta Natan: «Mira, jo visc en un palau de cedre, mentre l’arca de Déu està en un envelat». Natan digué al rei: «Ves, fes tot el que es proposi el teu cor; tens amb tu el Senyor».
Però aquella nit Natan rebé aquesta paraula del Senyor: «Ves, digues a David, el meu servent: Això diu el Senyor: Tu m’has de fer un casal per a residir-hi? Jo t’he pres del clos del ramat, de guardar les ovelles i les cabres, per fer-te cap del meu poble Israel. He estat amb tu en totes les campanyes que has emprès, he derrotat els teus enemics i t’he donat una anomenada com la dels més famosos de la terra.
He destinat un lloc per al meu poble Israel, l’hi he plantat perquè hi visqui sense por, i no l’oprimiran més els perversos com ho havien fet abans, durant el temps en què vaig enviar jutges per governar Israel, el meu poble. A tu, et deixaré en pau de tots els teus enemics. I ara el Senyor t’anuncia que et farà un casal. Quan t’arribarà l’hora de reposar amb els teus pares et donaré per successor un descendent, sortit de les teves entranyes, i consolidaré el seu regne. Jo li seré pare, i ell serà per a mi un fill.
El teu casal, la teva dinastia, es perpetuarà davant meu, el teu tron es mantindrà per sempre».
Salm responsorial 88,2-3.4-5.27 i 29 (R.: 2a)
Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors,
d’una generació a l’altra anunciaré
la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel».
R. Senyor, cantaré tota la vida
els vostres favors.
He fet aliança amb els meus elegits,
jurant a David el meu servent:
«T’he creat per sempre una dinastia,
mantindré per tots els segles el teu tron». R.
Ell em dirà: «Sou el meu pare,
el meu Déu i la roca que em salva».
Mantindré per sempre el meu amor,
la meva aliança amb ell serà perpètua. R.
Lectura segona Rm 16,25-27
Ha sortit a la llum el pla de Déu, amagat en el silenci dels segles
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans: Glòria a aquell qui té el poder de confirmar-vos en la bona nova que us anuncio, en allò que proclamem de Jesucrist, que és la revelació del pla de Déu, amagat en el silenci dels segles, però que ara ha sortit a la llum, per la decisió del Déu etern, d’acord amb els escrits profètics, i ha estat posat a l’abast de tots els pobles, perquè siguin obedients a la fe. Déu és l’únic ple de saviesa. Glòria a ell eternament per Jesucrist. Amén.
Al·leluia Lc 1,38
Soc l’esclava del Senyor:
que es compleixin en mi les teves paraules.
Evangeli Lc 1,26-38
Déu t’ha concedit el seu favor i tindràs un fill
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules, i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser, això, si jo no tinc marit?». L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».
I l’àngel es va retirar.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
JOAN BAPTISTA I L’ORTODÒXIA DOCTRNAL
Comentari a l’evangeli del 3er diumenge d’Advent. B
Dos fragments del capítol primer de l’evangeli de Joan llegim aquest diumenge.(Jn 1,6-8. 19-28). El primer fragment és una incipient aproximació a la persona de Joan, el segon és un judici en tota regla sobre la predicació i missió de Joan Baptista. La inserció de la persona de Joan en el pròleg que parla de l’encarnació del Logos de Déu ( La Paraula) vol dir que l’encarnació està lligada a un temps i un lloc definits i, més concretament, l’entrada en escena de Joan Baptista senyala que l’encarnació del Logos té com a marc històric la història d’Israel. Joan juga un paper de primer ordre en el projecte de Déu de presentar l’entrada en escena de Jesús com la vinguda del Logos de Déu.
En el primer fragment (vv. 6-8) apareix tres vegades la paraula testimoni. Paraula important si surt tres vegades en un tram tant curt de text. Paraula malejada per un ús excessiu en homilies i sermons. És un terme que prové de l’àmbit judicial. En una sala de judicis els testimonis ajuden a determinar la culpabilitat o innocència d’un acusat a base d’acreditat la veracitat o falsedat d’uns fets. Ells estan qualificats per donar testimoni (Joan és un testimoni qualificat perquè és enviat per Déu) i tenen un coneixement personal dels fets, cosa que els capacita per determinar correctament la veritat. Existeix una estreta relació entre la realitat de la que es dona testimoni i la persona que testifica (relació entre Jesús i Joan). Quan hi entre en joc el creure, el testimoniar es converteix, com en el cas que ens ocupa, en una manifestació veritable i fiable de qui és Jesús, Paraula i Llum.
El segon fragment (vv.19- 28) està dedicat al judici sobre la missió de Joan Baptista. L’abundància de termes provinents de l’àmbit jurídic i processal: testimoniar, interrogar, preguntar, respondre, confessar, negar és un senyal ben clar que la vinguda de Logos de Déu encetarà un conflicte que obligarà, vulgues que no, a deixar les coses clares. És el que voldran fer les autoritats oficials, sacerdots i levites vinguts de Jerusalem. Que vinguin expressament de Jerusalem vol dir que la qüestió és important. Ells són el poder religiós que ha de vetllar a fi de desacreditar els falsos messies que contínuament sorgien a Israel en temps de Jesús. A més en el judaisme de l’època de Jesús circulava la convicció segons la qual el Messies viuria d’incògnit enmig del poble abans de revelar-se clarament. L’ortodòxia doctrinal requeria una intervenció ràpida en el cas de Joan Baptista.
Més enllà del judici de Joan Baptista el text vol donar a entendre que ha començat un judici entre Déu i el món. “El qui era la llum veritable … era present en el món … i el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit” (Jn 1,9-10). Davant la realitat de l’encarnació del Logos i l’adveniment de la llum hi ha posicionaments diferents que generen un conflicte (Jn 16,10) que caldrà dirimir. Irònicament els qui en el judici de Joan són els acusadors, en el judici entre Déu i el món seran els acusats.
Joan era un personatge conegut i respectat en temps de Jesús i de les primeres comunitats cristianes. És de suposar, fins i tot, una certa rivalitat (Jn 3,25-30). D’aquí que l’evangelista vulgui deixar clar, tot i ser un enviat de Déu, l’estatus de subordinat de Joan Baptista respecta la persona de Jesús. La subordinació s’expressa d’una manera gràfica amb la imatge de descordar les sandàlies.
Hi ha en Joan unes respostes en negatiu. No és el Messies ni cap dels personatges que en aquella època estaven relacionats amb l’adveniment del Messies. El “Jo no sóc” es contraposa al “Jo sóc” que dirà Jesús al llarg de l’evangeli (6,35; 8,12.58; 10,9.11; 14,6; 15,1.5) en clara referència al nom de Déu “Jo soc” (Ex 3,14). Hi ha una insistència en fer de Joan un testimoni de Jesús i res mes.
Quan havia de venir un personatge important es preparava la seva vinguda, s’arreglaven els camins. En positiu Joan invita a adreçar el camí del Senyor. En l’Escriptura camí equival a comportament. Preparar els camins és un imperatiu que implica un canvi de comportament i els primers a qui va dirigit són els sacerdots i levites que han vingut a interrogar Joan. Tant preocupats que estan per l’adveniment del Messies el que han de fer és preparar la seva vinguda canviant el seu comportament.
Diumenge 3er d’Advent 17 de Desembre de 2023.