Full Parroquial 17-12-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE III D’ADVENT (Is 61,1-2a.10-11; 1Te 5,16-24; Jn 1,6-8.19-28)
- No sé quin ressò han tingut en el nostre cor aquelles paraules que ens ha dit sant Pau en la segona lectura: «Germans, viviu sempre contents. Això és el que Déu vol de vosaltres». Segons l’Apòstol, aquí hi ha expressada una voluntat molt clara del Senyor: que hem de viure sempre contents. Sempre! No sols quan les coses ens van bé, sinó sempre. Ho complim? Cadascú s’ho sap. Però em sembla que, si som sincers, haurem de reconèixer que no sempre és així.
- I és llàstima, perquè és el gran testimoni que els creients hauríem de donar, en una època com la nostra, tan mancada d’autèntica alegria. La gran aspiració de tots els homes i dones d’avui és ser feliços. Tots els eslògans publicitaris ens ho prometen. I ara mateix, els carrers i els aparadors ja estan intentant crear aquest ambient joiós per a les festes. El mateix Jesús ens va prometre, abans d’anar-se’n d’aquest món: «El vostre cor s’alegrarà amb una alegria que ningú no us podrà prendre (Jn 16,22). Ningú! L’alegria que ens ofereix Jesús és una alegria serena, molt més íntima, que omple el cor i que és capaç de subsistir enmig de les dificultats, que no mancaran mai en la nostra vida.
- El camí que permet aconseguir aquesta alegria, que és un do del Senyor, ens l’ha indicat sant Pau. «No us canseu mai de pregar», ens ha dit. Tots els dons del Senyor s’obtenen de la mateixa manera: pregant. Pregar és posar-se en contacte amb la llum de Jesús que ens fa descobrir la veritat de les paraules del profeta Isaïes: «L’Esperit del Senyor reposa sobre meu». La llàstima és que vivim tan atrafegats, tan extravertits, que no en som conscients. I aleshores aquesta força no obra en nosaltres, es malversa. Per això necessitem fer silenci interior i pregar. Tal com ens ha dit el profeta Isaïes, aquest Esperit ens impulsa «a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat i, als presos, el retorn a la llum».
Aquest és l’únic camí que porta a l’alegria: sentir-nos enviats del Senyor per portar consol als cors atribolats i per portar esperança a les persones que ens envolten. Només es pot ser feliç repartint felicitat.
No ens permetem mai de viure amb la tristesa al cor: això no ho vol el Senyor, perquè paralitza la vida. Ni permetem que hi visquin les persones que ens envolten. Els resultats ben aviat es faran evidents. Ho fem?
- És cert que, si vivim així, els problemes no desapareixeran, però la nostra vida la veurem amb una llum nova. Sentirem que, passi el que passi, Déu sempre és al costat nostre estimant-nos; que no hi ha res que pugui impedir que la joia inundi el nostre cor. Res. L’important és fer el bé, perquè això no serà mai inútil, sinó que tard o d’hora donarà el seu fruit. I perquè ens mantindrà en contacte amb el Senyor, la font de tot bé i de l’autèntica felicitat.
És vivint així, irradiant joia i esperança autèntiques, com complirem allò que, segons l’evangeli, hem de fer tots els creients: «Aplaneu el camí del Senyor». Ens hi sentim cridats?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE III D’ADVENT / Cicle B
Lectura primera Is 61,1-2a.10-11
Aclamo el Senyor, ple de goig
Lectura del llibre d’Isaïes
L’Esperit del Senyor Déu reposa sobre meu, perquè el Senyor m’ha ungit, m’ha enviat a portar la bona nova als desvalguts, a curar els cors adolorits, a proclamar als captius la llibertat, i als presos el retorn de la llum, a proclamar l’any de gràcia del Senyor.
Aclamo el Senyor ple de goig, la meva ànima celebra el meu Déu, que m’ha mudat amb vestits de victòria, m’ha cobert amb un mantell de felicitat, com el nuvi coronat amb una diadema, com la núvia que s’engalana amb joiells. El Senyor Déu farà germinar el benestar i la glòria davant de tots els pobles com la terra fa créixer la brotada o el jardí fa néixer la sembra.
Salm responsorial Lc 1,46-48.49-50.53-54 (R.: Is 61,10b)
La meva ànima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra Déu que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.
Des d’ara totes les generacions em diran benaurada.
R. La meva ànima celebra el meu Déu.
Perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.
El seu nom és sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació. R.
Omple de béns els pobres,
i els rics se’n tornen sense res.
Ha protegit Israel, el seu servent,
s’ha recordat del seu amor. R.
Lectura segona 1Te 5,16-24
Que Déu guardi el vostre Esperit, la vostra ànima i el vostre cos
per quan retorni nostre Senyor Jesucrist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, viviu sempre contents, no us canseu mai de pregar, doneu gràcies en tota ocasió. Això és el que Déu vol de vosaltres en Jesucrist. No sufoqueu l’Esperit, no desestimeu els dons de profecia, examineu-ho tot i quedeu-vos allò que trobeu bo, guardeu-vos de tota ombra de mal.
Que Déu mateix, el Déu de la pau, us faci del tot sants, i guardi totalment irreprensibles el vostre esperit, la vostra ànima i el vostre cos per quan retorni nostre Senyor Jesucrist. Déu, que us crida, és digne de tota confiança; ell ho farà així.
Al·leluia Is 61,1
L’Esperit del Senyor reposa sobre meu,
m’ha enviat a portar la Bona Nova als desvalguts.
Evangeli Jo 1,6-8.19-28
Tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ha de venir
Lectura de l’evangeli segons sant Joan
Déu envià un home que es deia Joan. Era un testimoni; vingué a donar testimoni de la Llum, perquè per ell tothom arribés a la fe. Ell mateix no era la Llum; venia només a donar-ne testimoni.
Quan els jueus van enviar-li, des de Jerusalem, sacerdots i levites per interrogar-lo, el testimoni de Joan fou aquest. Li preguntaren: «Qui ets tu?». Ell, sense cap reserva, confessà clarament: «Jo no soc el Messies». Li preguntaren: «Qui ets, doncs? Elies?». Els diu: «No el soc». «Ets el Profeta que esperem?». Respongué: «No». Li digueren: «Doncs, qui ets? Hem de donar una resposta als qui ens han enviat: què dius de tu mateix?». Digué: «Soc una veu que crida en el desert: “Aplaneu el camí del Senyor”, com diu el profeta Isaïes». Alguns dels enviats, que eren fariseus, li preguntaren encara: «Per què bateges, doncs, si no ets el Messies, ni Elies, ni el Profeta?». Joan els respongué: «Jo batejo només amb aigua, però, tot i que no el coneixeu, ja teniu entre vosaltres el qui ve després de mi; jo no soc digne ni de deslligar-li la corretja del calçat».
Això va passar a Betània, a l’altra banda del Jordà, on Joan batejava.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
JOAN BAPTISTA I L’ORTODÒXIA DOCTRNAL
Comentari a l’evangeli del 3er diumenge d’Advent. B
Dos fragments del capítol primer de l’evangeli de Joan llegim aquest diumenge.(Jn 1,6-8. 19-28). El primer fragment és una incipient aproximació a la persona de Joan, el segon és un judici en tota regla sobre la predicació i missió de Joan Baptista. La inserció de la persona de Joan en el pròleg que parla de l’encarnació del Logos de Déu ( La Paraula) vol dir que l’encarnació està lligada a un temps i un lloc definits i, més concretament, l’entrada en escena de Joan Baptista senyala que l’encarnació del Logos té com a marc històric la història d’Israel. Joan juga un paper de primer ordre en el projecte de Déu de presentar l’entrada en escena de Jesús com la vinguda del Logos de Déu.
En el primer fragment (vv. 6-8) apareix tres vegades la paraula testimoni. Paraula important si surt tres vegades en un tram tant curt de text. Paraula malejada per un ús excessiu en homilies i sermons. És un terme que prové de l’àmbit judicial. En una sala de judicis els testimonis ajuden a determinar la culpabilitat o innocència d’un acusat a base d’acreditat la veracitat o falsedat d’uns fets. Ells estan qualificats per donar testimoni (Joan és un testimoni qualificat perquè és enviat per Déu) i tenen un coneixement personal dels fets, cosa que els capacita per determinar correctament la veritat. Existeix una estreta relació entre la realitat de la que es dona testimoni i la persona que testifica (relació entre Jesús i Joan). Quan hi entre en joc el creure, el testimoniar es converteix, com en el cas que ens ocupa, en una manifestació veritable i fiable de qui és Jesús, Paraula i Llum.
El segon fragment (vv.19- 28) està dedicat al judici sobre la missió de Joan Baptista. L’abundància de termes provinents de l’àmbit jurídic i processal: testimoniar, interrogar, preguntar, respondre, confessar, negar és un senyal ben clar que la vinguda de Logos de Déu encetarà un conflicte que obligarà, vulgues que no, a deixar les coses clares. És el que voldran fer les autoritats oficials, sacerdots i levites vinguts de Jerusalem. Que vinguin expressament de Jerusalem vol dir que la qüestió és important. Ells són el poder religiós que ha de vetllar a fi de desacreditar els falsos messies que contínuament sorgien a Israel en temps de Jesús. A més en el judaisme de l’època de Jesús circulava la convicció segons la qual el Messies viuria d’incògnit enmig del poble abans de revelar-se clarament. L’ortodòxia doctrinal requeria una intervenció ràpida en el cas de Joan Baptista.
Més enllà del judici de Joan Baptista el text vol donar a entendre que ha començat un judici entre Déu i el món. “El qui era la llum veritable … era present en el món … i el món no l’ha reconegut. Ha vingut a casa seva i els seus no l’han acollit” (Jn 1,9-10). Davant la realitat de l’encarnació del Logos i l’adveniment de la llum hi ha posicionaments diferents que generen un conflicte (Jn 16,10) que caldrà dirimir. Irònicament els qui en el judici de Joan són els acusadors, en el judici entre Déu i el món seran els acusats.
Joan era un personatge conegut i respectat en temps de Jesús i de les primeres comunitats cristianes. És de suposar, fins i tot, una certa rivalitat (Jn 3,25-30). D’aquí que l’evangelista vulgui deixar clar, tot i ser un enviat de Déu, l’estatus de subordinat de Joan Baptista respecta la persona de Jesús. La subordinació s’expressa d’una manera gràfica amb la imatge de descordar les sandàlies.
Hi ha en Joan unes respostes en negatiu. No és el Messies ni cap dels personatges que en aquella època estaven relacionats amb l’adveniment del Messies. El “Jo no sóc” es contraposa al “Jo sóc” que dirà Jesús al llarg de l’evangeli (6,35; 8,12.58; 10,9.11; 14,6; 15,1.5) en clara referència al nom de Déu “Jo soc” (Ex 3,14). Hi ha una insistència en fer de Joan un testimoni de Jesús i res mes.
Quan havia de venir un personatge important es preparava la seva vinguda, s’arreglaven els camins. En positiu Joan invita a adreçar el camí del Senyor. En l’Escriptura camí equival a comportament. Preparar els camins és un imperatiu que implica un canvi de comportament i els primers a qui va dirigit són els sacerdots i levites que han vingut a interrogar Joan. Tant preocupats que estan per l’adveniment del Messies el que han de fer és preparar la seva vinguda canviant el seu comportament.
Diumenge 3er d’Advent 17 de Desembre de 2023.