Full Parroquial 8-12-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
LA IMMACULADA CONCEPCIÓ DE MARIA (Lc 1,26-38)
- La festa del començament absolut.
La festa de la Immaculada no desdiu, certament, del clima de l’Advent. Celebrem la vinguda del Fill de Déu i ell serà el protagonista de la nostra fe i de la nostra lloança. Però també recordem que Déu va posar al costat de Crist la seva mare, la que el gestà, la que l’infantà, la que el va mostrar als altres.
La festa de la Immaculada sorgí a l’Orient vers els segles VII-VIII i després es va estendre ràpidament també per l’Occident. L’any 1854, el papa Pius IX declarà dogma de fe que Maria, per un privilegi singular, va ser preservada de tota màcula de pecat ja des del moment de la seva concepció.
- «Déu vos guard, Maria, plena de gràcia, el Senyor és amb vós».
L’escena de l’anunciació a Maria, una de les més boniques de l’Evangeli, la llegim diverses vegades l’any, però sempre ens sembla interpel·ladora per a nosaltres, com un símbol del diàleg de Déu amb la humanitat. La iniciativa és de Déu, que actua pel seu Esperit i envia el seu Fill, Jesús, com a Salvador. Aquesta iniciativa troba resposta en una humil joveneta d’Israel, que ha estat l’escollida, la plena de gràcia, i que es mostra plenament oberta a la Paraula i disponible per a la missió encomanada, i que així, sense saber-ho, esdevé la representant de totes les persones que, tant en l’Antic Testament com en el Nou, han sabut respondre «sí» a Déu: «que es compleixin en mi les teves paraules».
- La noia que va saber dir «sí» a Déu.
Al «sí» absolut i gratuït de Déu a Maria —«segons la seva benèvola decisió», com ha dit Pau—, i en ella a tota la humanitat, hi va respondre amb un «sí» que també podem dir que és el «sí» de tots nosaltres. El «sí» de Maria és un ressò perfecte de l’actitud de Crist en la seva encarnació: «Vull fer la teva voluntat». Per això se’ns presenta com la millor mestra per a tots els que en la història han dit i continuen dient «sí» a Déu: persones que probablement no ho veien tot clar, que passaven dificultats, però que es fiaven de Déu i que van dir i continuen dient amb decisió, com Maria: «que es compleixin en mi les teves paraules».
- Festa de tota l’Església.
La festa d’avui es pot dir que és la festa de tots nosaltres. Maria hi és presentada com la primícia de tota la comunitat. La primera salvada per la Pasqua de Crist. La primera deixebla de Crist. La primera cristiana. La figura i el resum de tot el que l’Església vol ser. En el prefaci d’avui lloem Déu, no solament perquè en Maria preparà una digna mare per al seu fill, sinó també perquè va voler que fos començament i imatge de l’Església, esposa de Crist, plena de joventut i de neta bellesa.
- També nosaltres dies «sí» a Déu.
Avui ens alegrem amb raó de com Déu ha actuat amb Maria, omplint-la de la seva gràcia i preparant-la per a ser la mare del Messies. Del fet que l’escollís per a fer-se Déu-amb-nosaltres i perquè tots fóssim beneïts. Però també som convidats a treure una conseqüència personal d’aquesta realitat: se’ns demana una vida santa, irreprensible, vida pròpia de fills i hereus. Maria, la nova Eva, la que va acceptar el pla salvador de Déu per a la seva vida, és el millor model per a la nostra vivència de l’Advent i del Nadal. La comunitat cristiana fa més de dos mil anys que col·labora en la salvació del món i que treballa en la construcció del Regne de Déu.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
8 de desembre
IMMACULADA CONCEPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Solemnitat
Lectura primera Gn 3,9-15.20
Faré que siguin enemics el teu llinatge i el de la dona
Lectura del llibre del Gènesi
Després que l’home hagué menjat el fruit de l’arbre, el Senyor-Déu el cridà i li digué: «On ets?» Ell li respongué: «He sentit que us passejàveu pel jardí i, com que vaig nu, he tingut por i m’he amagat». Li digué el Senyor-Déu: «Qui t’ha fet saber que anaves nu? És que has menjat del fruit de l’arbre que jo t’havia prohibit de menjar?» L’home li digué: «La dona que m’heu donat m’ha ofert el fruit d’aquell arbre, i n’he menjat». El Senyor-Déu digué a la dona: «Per què ho has fet, això?» Ella li respongué: «És que la serp m’ha enganyat». El Senyor-Déu digué a la serp: «Ja que has fet això, seràs la més maleïda de totes les bèsties i de tots els animals feréstecs. T’arrossegaràs sobre el ventre i menjaràs pols tota la vida. Faré que sigueu enemics tu i la dona, i el teu llinatge i el d’ella. Ell t’atacarà al cap, i tu l’atacaràs al taló».
L’home donà a la seva esposa el nom d’Eva, perquè ella ha estat la mare de tots els qui viuen.
Salm responsorial 97,1.2-3ab.3c-4 (R.: 1a)
Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat
han sortit victoriosos.
R. Canteu al Senyor un càntic nou:
ha fet obres prodigioses.
El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvació.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel. R.
Tothom ha vist, d’un cap a l’altre de la terra,
la salvació del nostre Déu.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria. R.
Quan la Immaculada Concepció se celebra en diumenge, la lectura segona és la del diumenge corresponent d’Advent (A, B o C).
Lectura segona Ef 1,3-6.11-12
Déu ens elegí en Crist abans de crear el món
Lectura de la carta de sant Pau als cristians d’Efes
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel; ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dona lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat.
En ell hem rebut la nostra part en l’herència. Ens hi havia destinat el designi d’aquell qui tot ho duu a terme d’acord amb la decisió de la seva voluntat. Volia que fóssim lloança de la seva grandesa, nosaltres que des del principi tenim posada en Crist la nostra esperança.
Al·leluia Lc 1,28.42
Déu vós guard, Maria, plena de gràcia,
el Senyor és amb vós,
sou beneïda entre totes les dones.
Evangeli Lc 1,26-38
Déu te guard, plena de gràcia,
el Senyor és amb tu
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
En aquell temps, Déu envià l’àngel Gabriel a un poble de la Galilea anomenat Natzaret, per dur un missatge a una noia, promesa amb un descendent de David, que es deia Josep, i el nom de la noia era Maria. L’àngel entrà a casa d’ella i li digué: «Déu te guard, plena de gràcia, el Senyor és amb tu». Ella es torbà en sentir aquestes paraules i pensava per què la saludava així. Però l’àngel li digué: «No tinguis por, Maria; Déu t’ha concedit el seu favor. Tindràs un fill i li posaràs el nom de Jesús. Serà gran i l’anomenaran Fill-de-l’Altíssim. El Senyor Déu li donarà el tron de David, el seu pare, serà rei del poble d’Israel per sempre, i el seu regnat no tindrà fi». Maria preguntà a l’àngel: «Com pot ser això, si jo no tinc marit?» L’àngel li respongué: «L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu. També la teva parenta, Elisabet, ha concebut un fill a la seva edat; ella que era tinguda per estèril ja es troba al sisè mes, perquè a Déu res no li és impossible». Maria va respondre: «Soc l’esclava del Senyor: que es compleixin en mi les teves paraules».
I l’àngel es va retirar.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
UN AMOR EXEMPLAR
Comentari a la segona lectura del 1er diumenge d’Advent.B
La ciutat de Colosses situada a la regió de Frígia (sud-oest de l’Àsia menor) estava relativament a prop d’Efes i de Milet. Era petita i poc important en el temps que visqué Pau. Els seus habitants eren pagans de llengua grega, barrejats amb jueus. Hi havia una comunitat de convertits que tenia contactes amb dues ciutats properes: Hieràpolis i Laodicea. Entre ells s’intercanviaven cartes que rebien dels dirigents en la fe. Avui a la segona lectura llegim un fragment d’una d’elles, la carta als Colossencs (Col 1,3-9).
Pau no havia fundat la comunitat sinó que ho havia fet algun membre del seu equip missioner, probablement Èpafres. El grup de conversos es mantenia ferm en la fe i semblava que no tenien problemes especials. Per això en el text que llegim avui l’autor diu: “Donem gràcies a Déu … d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant” (1,3). Però aviat vingueren els problemes; la pau de la comunitat aviat s’esvaí a causa de la predicació de certs individus que predicaven uns ensenyaments contraris a l’evangeli anunciat per Èpafras. Pau o el membre de l’equip que va redactar la carta s’enfronta a les noves i perilloses idees que poden fer trontollar la solidesa de la comunitat.
Dues vegades es parla en el text de l’amor dels colossencs. “L’amor que teniu a tots els del poble sant “ (v.4) i “l’amor que us teniu gràcies a l’Esperit Sant” (v. 8). La paraula que l’autor fa servir per a amor, “àgape”, és una de les quatre paraules gregues que signifiquen amor, les altres tres són “philos”, “storge”, i “eros”. “Storge” és amor familiar, com l’amor que un sent per un fill o un pare. “Eros” és amor romàntic o sexual. Només “àgape” i “philos” apareixen al Nou Testament.
És difícil establir la distinció entre “àgape” i “philos”. “Àgape tindria a veure amb la preocupació pel benestar d’una altra persona, mentre que “philos” faria referència a l’amor entre germans – amor entre amics – companyonia – el tipus d’amor que un rep i dona. Tot i la mencionada dificultat, hi ha erudits que tendeixen a pensar que “philos” conté una reciprocitat que no es troba en “àgape”. És a dir, “philos” té a veure amb donar i rebre, mentre que “àgape” només amb donar, consistiria en una preocupació pura pel benestar d’una altra persona.
Estimant, els colossencs no fan altra cosa que imitar Jesús, el seu mestre, que estimà amb un amor capaç de donar la vida (Jn 15,13); estimant compleixen el mandat de Jesús: “estimeu-vos els uns als uns altres” (Jn 13,34; 15-12) i estimant sintonitzen amb l’ensenyament de Pau que mostrà el camí de l’amor com el do més gran de tots ( 1Co 12,31-13,13).
L’autor de la carta, davant el perill d’una possible desviació doctrinal dels colossencs demana a Déu que els doni un coneixements profund de la seva voluntat. Aquest coneixement cal entendre’l en el sentit que s’entén a l’Antic Testament. En aquest, coneixement és allò que s’arriba a saber i descobrir com a resultat d’una experiència o una revelació. Coneixement no és doncs aquí l’adquisició d’un saber o habilitat resultat d’un aprenentatge sinó que coneixement és una experiència de trobament (en aquest cas amb Déu) que origina, tal com diu el text, el compliment de la voluntat de Déu.
Al coneixement s’hi afegeixen la intel·ligència i la saviesa. Aquesta saviesa és la que, segons 1 Co12,8, l’Esperit Sant posa en l’interior del creient a fi que sàpiga valorar les coses rectament. La saviesa i la intel·ligència que l’autor de la carta desitja pels colossencs són les que es contraposen, tal com diu més endavant en la mateixa carta, a les “especulacions sàvies, purs miratges basats en tradicions humanes i en els poders que dominen aquest món i no en Crist” (2,8). Ben encertadament l’autor de la carta diu que es tracta d’una saviesa espiritual. Per no caure en els paranys dels falsos predicadors als colossencs els farà molta falta.
Diumenge 1er d’Advent. 3 de Desembre de 2023