Full Parroquial 3-12-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE I D’ADVENT (Is 63,16b-17.19;64,2b-7; Mc 13,33-37)
- Avui, primer diumenge d’Advent, comencem l’any litúrgic: comencem un nou any cristià. Ha de ser un temps d’esperança que ens faci reviure el que va passar fa més de dos mil anys, quan «el temps es va complir» i el Fill de Déu es va fer home per compartir la nostra vida. Des d’aleshores, en el món occidental els anys es compten a partir d’aquesta vinguda de Crist. Per això, hem de viure l’Advent amb esperança.
- No sabem exactament què aportarà a la nostra vida, aquest nou any litúrgic que comencem. Però una cosa sí que sabem amb tota certesa: que, passi el que passi, el Senyor farà camí al costat nostre. El seu ajut i la seva estimació no ens fallaran mai, perquè, tal com ens ha revelat el profeta Isaïes, «tots som obra de les seves mans». Ens estima massa per a abandonar-nos, perquè som la seva obra: la seva obra més estimada.
Potser sí que passarem temporades grises, com si Déu ens amagués la mirada i els cels fossin tancats. Potser sí. Però no estem mai sols. Això sí que dona confiança. La llàstima és que massa sovint oblidem aquesta presència constant del Senyor enmig nostre. I llavors vivim en la tristesa, en la foscor o en la por.
- Per això Jesús, en l’evangeli d’avui, ens ha dit: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu». Els moments «decisius» són els que determinen el nostre futur. I cada moment de la nostra vida pot ser aquest «temps decisiu» que diu Jesús. Nosaltres no podem predeterminar plenament el nostre futur, és cert. Però no oblidem que, segons les decisions que ara prenguem, la nostra vida es pot orientar en una direcció o en una altra. I el final pot arribar a ser molt diferent en cada cas. El contacte amb Jesús, amb la seva llum, la seva estimació i la seva força, pot ser decisiu en l’orientació que prengui la meva vida.
Hem de buscar aquest contacte. I podem trobar Jesús a tot arreu: en la pregària, en l’eucaristia, al fons del cor, en el germà necessitat… El que cal és saber-lo descobrir.
- I un darrer punt. Advent, que és una paraula que significa «vinguda», ens recorda que Jesús va venir en la humilitat de Betlem i que un dia tornarà gloriós al final dels temps. Entre aquests dos moments transcorre la nostra vida, on ell és sempre present, sobretot amb la seva estimació. No ens deixa mai sols. Però hi ha una altra vinguda del Senyor, que massa sovint oblidem: la que ell realitza a través de cadascun de nosaltres, servint-se de mi i de tots. Qualsevol gest de solidaritat, d’amistat sincera, és signe de la bondat de Déu, de la presència de Jesús aquí a la terra. Cadascun de nosaltres ha de ser «Advent»: presència de Crist enmig del món.
- I no ens hem d’espantar per la magnitud de la tasca a fer. En això hem de ser persones esperançades i possibilistes: fem el que puguem i la resta ja la farà el Senyor. I visquem en pau.
Estiguem atents a la paraula de Déu. Perquè aquesta paraula desvetlla allò de millor que hi ha al nostre cor. Desvetlla fins i tot somnis que eren inoperants, perquè havien quedat soterrats sota la pols de la rutina, i que ara, sentint aquesta paraula, tornen a reviure. Això ens rejoveneix i fa renéixer en nosaltres el desig de viure fent el bé i estimant. És el millor testimoni que podem donar. Perquè el senyal més clar que mostra que creiem en Aquell que ha baixat del cel (Déu) és fer alguna cosa que demostri que hi ha coses que estan canviant a la Terra.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE I D’ADVENT / Cicle B
Lectura primera Is 63,16b-17.19b.64,2b-7
Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu!
Lectura del llibre d’Isaïes
Vós, Senyor, sou el nostre pare, el vostre nom és, des de sempre, El-nostre-redemptor. Senyor, per què deixeu que ens desviem dels vostres camins, que els nostres cors s’obstinin a no creure en vós? Reconcilieu-vos amb nosaltres per amor dels vostres servents, per amor de les tribus que heu pres per heretat. Oh, si esquincéssiu el cel i baixéssiu, si davant vostre es fonguessin les muntanyes!
Cap orella no ha sentit ni cap ull no ha vist mai un Déu, fora de vós, que salvés els qui esperen en ell. Vós veníeu a trobar els qui feien el bé i es recordaven dels vostres camins.
Però ara us heu disgustat amb nosaltres, que hem pecat i ens hem rebel·lat sempre contra vós. Tots som semblants a persones impures, cap de les nostres bones obres no és més que la roba tacada d’impureses.
Ens marcim tots nosaltres com la fulla caiguda i les nostres culpes se’ns emporten com el vent. No hi ha ningú que invoqui el vostre nom, que es recolzi en vós en desvetllar-se, perquè ens heu amagat la vostra mirada i ens abandoneu a les nostres culpes. Però enmig de tot, Senyor, sou el nostre pare; nosaltres som l’argila, i vós, el terrisser; tots som obra de les vostres mans.
Salm responsorial 79,2ac i 3bc.15-16.18-19 (R.: 4)
Pastor d’Israel, escolteu-nos.
Vós que teniu querubins per carrossa,
desvetlleu el vostre poder,
veniu a salvar-nos.
R. Déu de l’univers, renoveu-nos,
feu-nos veure la claror de la vostra mirada,
i serem salvats.
Déu de l’univers,
gireu des del cel els vostres ulls,
veniu i visiteu aquesta vinya
que la vostra mà havia plantat
i havia fet robusta i forta. R.
Que la vostra mà reposi
sobre l’home que serà el vostre braç dret,
el fill de l’home a qui vós doneu la força.
No ens apartarem mai més de vós;
guardeu-nos vós la vida
perquè invoquem el vostre nom. R.
Lectura segona 1C 1,3-9
Vivim esperant la manifestació de nostre Senyor Jesucrist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, us desitjo la gràcia i la pau de Déu, el nostre Pare, i de Jesucrist, el Senyor. Sempre beneeixo Déu per vosaltres, pensant en la gràcia que us ha donat en Jesucrist. De tot us ha enriquit en ell: de tot do de paraula i de coneixement.
El testimoni que doneu de Crist s’ha refermat tant entre vosaltres que no us manca cap mena de do, mentre viviu esperant la manifestació de Jesucrist, el nostre Senyor. Ell també us mantindrà ferms fins a la fi, perquè el dia de Jesucrist, el nostre Senyor, sigueu trobats irreprensibles. Déu és fidel, i és ell qui us ha cridat a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist.
Al·leluia Salm 84,8
Senyor, feu-nos veure el vostre amor,
i doneu-nos la vostra salvació.
Evangeli Mc 13,33-37
Vetlleu: No sabeu quan tornarà l’amo de casa
Lectura de l’evangeli segons sant Marc
En aquell temps, deia Jesús als seus deixebles: «Estigueu atents, vetlleu. No sabeu quan vindrà el temps decisiu. L’home que se’n va a terres llunyanes, sortint de casa deixa els seus criats responsables de les tasques que confia a cadascun, i al porter li recomana que vetlli. Igual heu de vetllar vosaltres, perquè no sabeu quan tornarà l’amo de casa; no sabeu si vindrà al vespre, a mitjanit, al cant del gall, a la matinada. El tindreu aquí a l’hora menys pensada: mireu que no us trobi dormint. I això que us dic a vosaltres, ho dic a tothom: Vetlleu».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
UN AMOR EXEMPLAR
Comentari a la segona lectura del 1er diumenge d’Advent.B
La ciutat de Colosses situada a la regió de Frígia (sud-oest de l’Àsia menor) estava relativament a prop d’Efes i de Milet. Era petita i poc important en el temps que visqué Pau. Els seus habitants eren pagans de llengua grega, barrejats amb jueus. Hi havia una comunitat de convertits que tenia contactes amb dues ciutats properes: Hieràpolis i Laodicea. Entre ells s’intercanviaven cartes que rebien dels dirigents en la fe. Avui a la segona lectura llegim un fragment d’una d’elles, la carta als Colossencs (Col 1,3-9).
Pau no havia fundat la comunitat sinó que ho havia fet algun membre del seu equip missioner, probablement Èpafres. El grup de conversos es mantenia ferm en la fe i semblava que no tenien problemes especials. Per això en el text que llegim avui l’autor diu: “Donem gràcies a Déu … d’ençà que ens han parlat de la vostra fe en Jesucrist i de l’amor que teniu a tots els del poble sant” (1,3). Però aviat vingueren els problemes; la pau de la comunitat aviat s’esvaí a causa de la predicació de certs individus que predicaven uns ensenyaments contraris a l’evangeli anunciat per Èpafras. Pau o el membre de l’equip que va redactar la carta s’enfronta a les noves i perilloses idees que poden fer trontollar la solidesa de la comunitat.
Dues vegades es parla en el text de l’amor dels colossencs. “L’amor que teniu a tots els del poble sant “ (v.4) i “l’amor que us teniu gràcies a l’Esperit Sant” (v. 8). La paraula que l’autor fa servir per a amor, “àgape”, és una de les quatre paraules gregues que signifiquen amor, les altres tres són “philos”, “storge”, i “eros”. “Storge” és amor familiar, com l’amor que un sent per un fill o un pare. “Eros” és amor romàntic o sexual. Només “àgape” i “philos” apareixen al Nou Testament.
És difícil establir la distinció entre “àgape” i “philos”. “Àgape tindria a veure amb la preocupació pel benestar d’una altra persona, mentre que “philos” faria referència a l’amor entre germans – amor entre amics – companyonia – el tipus d’amor que un rep i dona. Tot i la mencionada dificultat, hi ha erudits que tendeixen a pensar que “philos” conté una reciprocitat que no es troba en “àgape”. És a dir, “philos” té a veure amb donar i rebre, mentre que “àgape” només amb donar, consistiria en una preocupació pura pel benestar d’una altra persona.
Estimant, els colossencs no fan altra cosa que imitar Jesús, el seu mestre, que estimà amb un amor capaç de donar la vida (Jn 15,13); estimant compleixen el mandat de Jesús: “estimeu-vos els uns als uns altres” (Jn 13,34; 15-12) i estimant sintonitzen amb l’ensenyament de Pau que mostrà el camí de l’amor com el do més gran de tots ( 1Co 12,31-13,13).
L’autor de la carta, davant el perill d’una possible desviació doctrinal dels colossencs demana a Déu que els doni un coneixements profund de la seva voluntat. Aquest coneixement cal entendre’l en el sentit que s’entén a l’Antic Testament. En aquest, coneixement és allò que s’arriba a saber i descobrir com a resultat d’una experiència o una revelació. Coneixement no és doncs aquí l’adquisició d’un saber o habilitat resultat d’un aprenentatge sinó que coneixement és una experiència de trobament (en aquest cas amb Déu) que origina, tal com diu el text, el compliment de la voluntat de Déu.
Al coneixement s’hi afegeixen la intel·ligència i la saviesa. Aquesta saviesa és la que, segons 1 Co12,8, l’Esperit Sant posa en l’interior del creient a fi que sàpiga valorar les coses rectament. La saviesa i la intel·ligència que l’autor de la carta desitja pels colossencs són les que es contraposen, tal com diu més endavant en la mateixa carta, a les “especulacions sàvies, purs miratges basats en tradicions humanes i en els poders que dominen aquest món i no en Crist” (2,8). Ben encertadament l’autor de la carta diu que es tracta d’una saviesa espiritual. Per no caure en els paranys dels falsos predicadors als colossencs els farà molta falta.
Diumenge 1er d’Advent. 3 de Desembre de 2023