Full Parroquial 26-11-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY (Mt 25,14-30)
- «Cridà els seus administradors i els confià els seus bens». Així comença aquesta paràbola, que és una reproducció de la nostra vida. Jo arribo a aquest món amb un gran tresor a les mans, que Déu m’ha confiat: la vida. La nostra vida aquí, a la terra, té un principi i un final. I entre aquests dos límits, jo escric la meva història personal. La meva, diferent de la dels altres, perquè no existeixen dues persones iguals. Aquest període podrà ser més llarg o més curt, però això és molt secundari: el que importa és el contingut que hi posi, la qualitat que tingui la meva vida.
Què n’opina, el Senyor de la meva vida? Em sento amb les mans buides o plenes?
- Hi ha persones que tenen complex d’inferioritat: creuen que no valen res o que valen molt poc. I aquesta visió pessimista d’ells mateixos té una incidència molt negativa en la seva vida. Però aquesta visió és falsa. ¿Com podem pensar que no valem res, si tots hem sortit de les mans de Déu i tots hem estat fets a la seva imatge i semblança? Seria absurd: Déu no fa disbarats.
Tots som rics. Per tant, el problema és un altre. La pregunta que ens hem de fer és: què en fem, de tots aquests «milions» —en paraules de l’evangeli— que Déu ens ha confiat. El Senyor se n’ha anat d’aquest món, però ens ha confiat moltes coses seves: la seva paraula, el seu amor, l’Eucaristia, els seus germans, la seva persona, la seva mare…, en fi, tot el seu Regne. Què en faig, de tot això? Ho faig fructificar? ¿Ha crescut en mi i en el meu entorn la fe, l’estimació, el coneixement de Jesús?
- Les persones no som iguals, perquè Déu no fa mai còpies, sinó éssers originals, únics. A tots Déu ens ha enriquit amb els seus dons. Tots n’hem rebut, però no en la mateixa proporció: uns més, altres menys. Tanmateix, això té molt poca importància. Si us heu fixat? Tant al que havia rebut cinc milions com al que n’havia rebut dos, l’amo els diu el mateix: «Entra a celebrar-ho amb el teu Senyor». És a dir, la recompensa és la mateixa, perquè, per al Senyor, el que compta és el rendiment.
- «L’amo li contestà: Ets un administrador dolent i gandul». Així va respondre l’amo a aquell que havia enterrat els seus diners. No els va perdre, els conservava, però no els va fer rendir. Aquesta actitud no agrada al Senyor. Ell no ha vingut a fundar una comunitat de creients estàtica, com una espècie de museu sense vida. Al contrari: ell vol una comunitat que sigui energia, llevat que transforma la pasta. És a dir, vol homes i dones coratjosos que escampin esperança i estimació.
- I, finalment, aquest evangeli ens mostra una altra cosa molt significativa: que l’únic que no fa res és precisament aquell que té por del seu Senyor, que considera un amo molt exigent. Quina imatge tinc de Déu?
La por sempre esterilitza. Només donaré fruit si considero Déu com un Pare que m’estima. Que m’exigeix, perquè vol el meu bé, però que té comprensió, que m’ajuda sempre a aixecar-me i que vol que visquem amb el cor ple de pau i esperança. Si no vull esterilitzar la meva vida, haig de viure amb esperança.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
Diumenge XXXIV de durant l’any
SOLEMNITAT DE NOSTRE SENYOR JESUCRIST,
REI DE TOT EL MÓN
Cicle A
Lectura primera Ez 34,11-12.15-17
A vosaltres, el ramat, jo us judicaré entre l’un i l’altre
Lectura de la profecia d’Ezequiel
Això diu el Senyor Déu: «Jo mateix buscaré les meves ovelles i en faré el recompte. Les comptaré com el pastor recompta el seu ramat el dia que es troba amb les ovelles dispersades, i les recolliré de tots els llocs on s’havien dispersat el dia de núvols i boira. Jo mateix faré pasturar les meves ovelles, i jo mateix les duré a reposar, diu l’oracle del Senyor Déu. Buscaré l’ovella perduda, faré tornar la que s’havia allunyat, embenaré la que s’havia fet mal, faré posar bona la malalta, mantindré les grasses i robustes, les pasturaré totes amb justícia». I a vosaltres, el ramat, el Senyor Déu us diu això: «Judicaré entre l’un i l’altre, moltons i cabrits».
Salm responsorial 22,1-2a.2b-3.5.6 (R.: 1)
El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos.
R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.
Em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia pels camins segurs
per l’amor del seu nom. R.
Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa. R.
Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor. R.
Lectura segona 1C 15,20-26.28
Posarà el Regne en mans de Déu, el Pare.
Així Déu ho serà tot en tots
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist, cadascun al moment que li correspon: Crist el primer; després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. I quan tot li haurà estat sotmès, el Fill mateix se sotmetrà a Déu, que li ho haurà sotmès tot. Així Déu serà tot en tots.
Al·leluia Mc 11,10
Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Beneït el Regne del nostre pare David,
que està a punt d’arribar.
Evangeli Mt 25,31-46
S’asseurà al seu tron gloriós i els separarà entre ells
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps Jesús digué als seus deixebles: «Quan el Fill de l’home vindrà amb el seu poder, acompanyat de tots els àngels, s’asseurà al seu tron gloriós i es reuniran davant d’ell tots els pobles. Llavors els separarà entre ells com un pastor separa les ovelles i les cabres, i posarà les ovelles a la dreta, i les cabres a l’esquerra.
Després el Rei dirà als de la seva dreta: Veniu, beneïts del meu Pare: preneu possessió del Regne que ell us tenia preparat des de la creació del món. Vosaltres, quan jo tenia fam, em donàreu menjar; quan tenia set, em donàreu beure; quan era foraster, em vau acollir; quan em veiéreu despullat, em vau vestir; quan estava malalt, em vau visitar; quan era a la presó, vinguéreu a veure’m.
Els justos li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat i us vam donar menjar, o que passàveu set, i us vam donar beure? Quan us vam veure foraster i us vam acollir, o despullat, i us vam vestir? Quan us vam veure malalt o a la presó, i vinguérem a veure-us?
El Rei els respondrà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.
Després dirà als de la seva esquerra: Lluny de mi, maleïts: aneu-vos-en al foc etern preparat per al diable i els seus àngels. Vosaltres, quan jo tenia fam, no em donàreu menjar; quan tenia set, no em donàreu beure; quan era foraster, no em vau acollir; quan em veiéreu despullat, no em vau vestir; quan estava malalt o a la presó, no em vau visitar.
Ells li respondran: Senyor, quan us vam veure afamat o que passàveu set, foraster, despullat, malalt o a la presó, i no vam fer res per vós?
Ell els contestarà: Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.
I aniran als suplicis eterns, mentre que els justos entraran a la vida eterna».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
DEFENSAR LA CAUSA DELS POBRES
Comentari a l’evangeli de la festa de Crist Rei. A
Alguns creients del segle XXI els incomoda la lectura del text de Mateu (Mt 25,31-46) que llegim a l’evangeli d’aquest diumenge, festa de Crist Rei, No els atrau l’actuació d’un Déu que jutja i castiga. Amb tot l’esperança del retorn de Jesús que vindrà gloriós a judicar vius i morts és renovada quan proclamem el “credo” en l’eucaristia dominical.
Aquesta creença cristiana és hereva de l’Antic Testament on el judici de Déu forma part de la fe veterotestamentària compartida amb altres religions (els egipcis creien en el judici dels morts). El record d’un judici amenaçador i l’anunci de la seva imminent realització forma part de la predicació profètica. “El Senyor obre un procés: s’aixeca per acusar els pobles” dirà el profeta Isaïes (3,13) i Jeremies: “El Senyor pledeja contra les nacions crida tothom a judici” (25,31). En temps d’Amos emergeix l’espera del dia del Senyor, un dia d’espant (5,18) que anirà associada a la idea d’un judici final. Ho expressa molt bé el profeta Joel quan explica que Déu reunirà totes les nacions i les jutjarà pel que han fet contra el poble d’Israel (Jl 4,1-3).
La literatura apocalíptica es recrea amb la descripció del judici a la fi dels temps. Es pot veure en el llibre d’Henoc ( 48-63) que fa veure clarament que la finalitat del judici és castigar els poderosos, reis i governants que han oprimit els elegits de Déu. Pretén posar en evidència els poderosos del món davant els qui han sigut fidels a Déu. El judici restableix els elegits en la seva dignitat: “ Els justos i els elegits seran salvats en aquest dia i ja no hauran de veure la cara dels poderosos i malvats” (1 Hen 62,13). El judici castiga els malvats però, sobretot, separa amb claredat els qui són bons i els qui són dolents i vindica el comportament dels justos davant els injustos. La comparació és ben fàcil: en el judici de l’apocalíptica els governants i poderosos seran castigats i Déu els farà sortir de la seva presència mentre que la llum brillarà pels justos. En Mateu els poderosos opressors (imperi romà) de les comunitats cristianes seran desacreditats i apartats de la presència de Déu mentre que seran vindicats aquells que han fet seva la causa de Jesús, causa on el pobres ocupen el primer lloc.
La causa dels pobres es converteix en criteri determinant per participar en l’herència del Regne. En el temps en que visqué Jesús els sacrificis, ofrenes i holocaustos eren una part importantíssima de la religiositat d’Israel, però ja ho deia el profeta Isaïes només començar el seu llibre: “Per què m’oferiu tants sacrificis? Estic embafat d’holocaustos de xais i de greix de moltons; ja en tinc prou, de sang de vedells, de bocs i de cabrits! … No porteu més ofrenes inútils: el fum dels sacrificis, el detesto … apreneu a fer el bé, busqueu la justícia, detureu l’opressor, defenseu l’orfe, pledegeu a favor de la viuda” (Is 1,11.13.17). Així, doncs, no serà una religiositat basada en la pràctica del culte el que determinarà el quedar ben parat en el judici sinó el comportament que tot ésser humà haurà tingut amb aquells que la societat ha fet caure en desgràcia; i aquí cal recordar que el judici és universal, afecta no només al poble d’Israel sinó a tota persona humana.
La grandiositat de l’escena descrita per Mateu i el fet en sí del judici són indicadors que l’opció per Jesús, per la seva causa i pel seu projecte és una opció molt seriosa. En la darrera instrucció de Jesús pronunciada abans de la seva passió recorda als deixebles que no pot haver-hi una relació amb ell deslligada de la vida de cada dia marcada per la pràctica de donar menjar al famolenc, acollir els immigrants, vestir els despullats. No calen gaires cursets de formació , ni estudis , no filosofies per descobrir unes situacions de necessitat que s’imposen amb claredat per la seva urgència. Pertànyer a l’Església no dona cap seguretat si aquesta pertinença no va acompanyada d’una atenció cap als altres sobretot cap els qui més ajuda necessiten. El comportament que demana Jesús s’integra perfectament en el que en diem valors humans i precisament perquè són autènticament humans són genuïnament evangèlics i cristians.
Diumenge 34 durant l’any. Festivitat de Crist Rei. 26 de Novembre de 2023