Full Parroquial 5-11-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY (1Te 2,7-9.11; Mt 23,1-12)
- En la nostra època hi ha una sensibilitat especial per a protegir el medi ambient. Tots ens esforcem per preservar els espais naturals: no volem que es pol·lueixin i es facin malbé. Això és bo, evidentment. Però fem-nos una pregunta: ¿ens preocupem igualment per preservar el propi espai interior, el nucli central de nosaltres mateixos, allà on jo soc realment jo? Rebem tantes influències negatives que aquest espai íntim fàcilment pot quedar contaminat. I llavors perd força, i tota la meva vida es falseja.
Per això és tan important que l’eucaristia de cada diumenge sigui per a nosaltres com una alenada d’aire pur que ens purifiqui i ens renovi. La paraula del Senyor és una llum i una força que «treballa eficaçment en nosaltres», ens ha dit sant Pau. Treballa per purificar-nos, per renovar-nos, per salvar-nos. Com ens prenem l’eucaristia de cada diumenge? Com acollim la paraula de Déu?
- En l’evangeli d’avui, Jesús fa unes crítiques molt dures a aquells fariseus i mestres de la llei. Aquestes crítiques —ho hem de reconèixer amb humilitat— també poden anar dirigides a tots nosaltres. Però notem que no són paraules per a enfonsar, sinó per a purificar i renovar el nostre cor, perquè Jesús no ve a destruir, sinó a salvar.
«No feu com ells, perquè diuen i no fan». Aquesta és la primera crítica que fa Jesús. És una invitació a revisar la sinceritat de la nostra vida. De vegades som molt poc coherents. Sens dubte que tenim bons desigs, i quan parlem dels nostres ideals, ho fem amb sinceritat. Però, potser en la pràctica, la nostra vida no respon sempre a allò que prediquem. I davant del Senyor, el que compta no és tant el que diem, sinó la realitat que vivim. Hi ha coherència en la nostra vida? Recordem que Jesús rebutja tota mena d’hipocresia.
- «Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit». És la segona crítica que fa Jesús i que ha de servir-nos també com a punt de reflexió. Aquells homes tenen una doble mesura i s’aprofiten dels altres. ¿Som dels qui s’aprofiten dels altres o dels qui els ajuden a portar la seva càrrega?
L’actitud fonamental d’un creient és el servei: un cor obert per a comprendre i estimar, i unes mans disponibles per a ajudar. I això val per a tots: encara que siguem grans o estiguem malalts. Com a mínim, podem somriure per fer la convivència més amable i podem també pregar per aquells que disposen de menys temps. Tots podem aportar alguna cosa. ¿Tenim actitud de servei o més aviat de paràsits?
- Finalment, Jesús fa una tercera crítica: «En tot obren per fer-se veure de la gent». No sempre, potser, actuem amb una intenció recta, és a dir, per complaure el Senyor, per ajudar desinteressadament els altres. De vegades aparentem allò que no som: per vanitat, per por, per treure’n un benefici…, pel que sigui. Però llavors la nostra vida és aparença. I si no construïm la vida sobre la veritat del que som, ens pot passar allò de la casa construïda sobre la sorra, que, a la primera ventada, a la primera crisi, se’n vagi a terra, perquè no tenia un fonament sòlid.
Confiem en Jesús, l’únic Mestre. Fonamentem la nostra vida en la veritat de Jesús i siguem senzills i humils, com hem dit en el salm.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXXI DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Ml 1,14b-2,2b.8-10
Heu abandonat el camí dret i, en veure com jutjàveu, molts s’han allunyat
Lectura de la profecia de Malaquies
Jo soc el rei dels reis, diu el Senyor de l’univers, i tots els pobles reverencien el meu nom. I ara, sacerdots, us adverteixo que si no feu cas de mi, si no esteu atents a honorar el meu nom, us trauré el poder de beneir. Vosaltres heu abandonat el camí dret i, en veure com jutjàveu, molts s’han allunyat. Heu violat l’aliança que jo havia fet amb Leví, diu el Senyor de l’univers. Per això, jo faré que tot el poble perdi l’estima i el respecte que us tenia, tal com vosaltres ho heu fet amb mi, per no haver seguit els meus camins i haver jutjat amb parcialitat.
No tenim tots un mateix pare? No ens ha creat el mateix Déu? Per què som deslleials els uns amb els altres i violem així l’aliança dels nostres pares?
Salm responsorial 130,1.2.3
El meu cor no és ambiciós, Senyor,
no són altius els meus ulls;
visc sense pretensions de grandeses,
o de coses massa altes per a mi.
R. Guardeu-me en pau als vostres braços, Senyor.
Em mantinc en una pau tranquil·la,
com un nen a la falda de la mare,
tot esperant els vostres dons. R.
Israel espera en el Senyor
ara i per tots els segles. R.
Lectura segona 1Te 2,7b-9.13
No solament us volíem fer participar de la Bona Nova de Déu,
sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, entre vosaltres ens férem amables com les mares quan acaronen els seus fills. Així, amb el desig de guanyar-vos, no solament us volíem fer participar de la Bona Nova de Déu, sinó que us hauríem donat fins i tot les nostres pròpies vides, de tant que us vau fer estimar. Ja recordeu, germans, com era el nostre esforç i el nostre cansament: per no ser una càrrega a ningú, treballàvem nit i dia, mentre us anunciàvem la Bona Nova de Déu. I ara no deixem mai de donar gràcies a Déu, recordant que, quan rebéreu de nosaltres la paraula de Déu, l’acollíreu com allò que és de veritat: no paraula d’homes, sinó paraula de Déu, que treballa eficaçment en vosaltres, els qui heu cregut.
Al·leluia Mt 23,9a.10b
De Pare, només en teniu un, que és el del cel;
de Guia, només en teniu un, que és el Crist.
Evangeli Mt 23,1-12
Diuen i no fan
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué a la gent i als deixebles: «Els mestres de la Llei i els fariseus us parlen des de la càtedra de Moisès: compliu i observeu tot el que us manen, però no feu com ells, perquè diuen i no fan. Preparen farcells pesadíssims i els carreguen a les espatlles dels altres, però ells no volen ni moure’ls amb el dit. En tot obren per fer-se veure de la gent. Per això es fan ben grosses les filactèries, i les borles, ben llargues; els agrada d’ocupar els primers llocs a taula i els primers seients a les sinagogues, i que la gent els saludi a les places i els doni el nom de rabí, o sigui “mestre”. Però vosaltres no us heu de fer dir mestres, perquè, de mestre, només en teniu un, i tots vosaltres sou germans; ni heu de donar a ningú el nom de pare aquí a la terra, perquè, de pare, només en teniu un, que és el del cel; ni us heu de fer dir guies, perquè, de guia, només en teniu un, que és el Crist. El més important de vosaltres ha de ser servidor vostre. Tothom qui s’enaltirà serà humiliat, però tothom qui s’humiliarà serà enaltit».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
AMB DOLCESA
Comentari a la segona lectura del diumenge 31 durant l’any. A
Seguim llegint a la segona lectura d’aquest diumenge un fragment de la 1a. carta de Pau als Tessalonicencs (1Te 2,7b. 9-13)El fragment que llegim avui parla de la gran estima que tingué Pau envers la comunitat de Tessalònica.
Diu el text: “Ens vam comportar enmig vostre amb una dolcesa com una mare que cria i dona escalf als seus fills”. Aquesta, per descomptat, és una imatge molt poderosa perquè la dedicació de les mares al seu fill petit tendeix a ser total. Si una mare hagués de triar entre la seva vida i la vida del nadó gairebé sacrificaria la seva vida per salvar el nadó. Així com una mare està disposada a donar als seus fills no tan sol la seva llet sinó la seva pròpia vida per ells, així Pau i els seus companys es mostren no només disposats a donar la llet espiritual de l’evangeli sinó a arriscar la seva vida per donar als tessalonicencs l’aliment espiritual imitant aquell que entregà la seva vida pels seus amics com a prova més gran del seu amor (Jn 15,13).
Comportar-se amb la dolcesa d’una mare es contraposa a fer sentir el pes de l’autoritat. L’autoritat pot ser com la de Jesús que “ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei” (Mc1,22; Mt7,29). L’autoritat de Jesús s’imposa per la solidesa dels arguments acompanyats d’una forma de vida que els fa convincents. L’altra forma d’autoritat s’imposa com un pes per la força o per la dignitat d’un càrrec; és la forma que farien servir els mestres de la Llei.
Quan Pau enumera els càrrecs que estan al servei de la comunitat de Corint situa en el primer lloc els apòstols (1 Co 12,27). Pau es podria haver aprofitat de l’autoritat d’aquest càrrec, com ho feien els mestres de la Llei, imposant com un pes la seva predicació als tessalonicencs. Pau rebutja aquesta forma perquè la dolcesa en el tracte és fa més convincent que no pas la pressió de l’argumentació. L’autoritat, tal com l’entenen Jesús i Pau, ha de servir per generar noves realitats que posin de manifest el Regne de Déu, per canviar estructures injustes i per consolidar comunitats que pensin i actuïn per la força de l’Esperit.
En el darrer verset de la nostra lectura s’hi troba una profunda reflexió sobre la Paraula de Déu. Ja anteriorment en la carta, Pau ha parlat de la Paraula. Els tessalonicencs han acollit la Paraula enmig de moltes tribulacions plens del goig de l’Esperit Sant (1,6) i també Pau recorda com els tessalonicencs han fet ressonar la Paraula (1,8). El verset 13 descriu tot un procés que comença amb l’anunci de la Paraula; aquesta Paraula anunciada és rebuda però no amb una rebuda freda i distant, sinó que la Paraula és acollida per la comunitat.
La Paraula té una característica que li confereix un valor inigualable. És una Paraula que ve de Déu. Hi ha un símil entre els profetes de l’Antic Testament i l’equip predicador de Pau. “La paraula de Déu es va fer realitat…” així comencen els llibres d’Osees (1,1), Joel (1,1), Sofonies (1,1), Miquees (1,1) . Els profetes desprès de fer seva la paraula de Déu la transmeten i així la Paraula esdevé una realitat. També Pau, després de fer seu l’evangeli el transmet de tal manera que aquest comença a ser una realitat quan és transmès i acceptat.
En tant que ve de Déu es distingeix de la paraula humana. Segur que els tessalonicencs havien rebut paraules humanes: dels filòsofs, dels ensibornadors, predicadors ambulants, falsos profetes. L’apòstol ja ha advertit els tessalonicencs que la seva predicació no s’inspira en l’error, ni té intencions poc netes, ni busca l’engany (2,3) ni tampoc pretén ser una paraula aduladora que busca la satisfacció del predicadors parlant de coses que agraden a l’oient. Finalment Pau recorda que la Paraula és operativa, actua eficaçment en els tessalonicencs. Ja ho deia el profeta, el Segon Isaïes: “Així serà la Paraula que surt dels meus llavis, no tornarà infecunda” (Is 55,11).
L’eficàcia de la Paraula vol dir que els tessalonicencs han fet seu el projecte de Jesús contingut en l’evangeli predicat per l’equip de Pau i ho han fet fins al punt que renunciar-hi és renunciar al sentit de la seva existència. Si és així vol dir que realment Déu ha parlat
Diumenge 31 durant l’any. 5 de Novembre de 2023.