Full Parroquial 1-11-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
TOTS SANTS (Ap 7,2-4.9-14; Mt 5,1-12a)
- Un dia vaig assistir a unes noces d’argent i, durant la cerimònia, marit i muller van voler renovar el seu compromís matrimonial: van tornar a donar-se el «sí». Confesso que aquesta paraula, «sí», em va omplir de goig i alegria. Sentir que, després de vint-i-cinc anys de caminar junts, continuen mantenint aquell «sí» inicial omple d’alegria. Ho dic perquè, per desgràcia, vivim en un món ple de «nos». Molt sovint sentim aquesta paraula breu, seca, dura, que separa, que entristeix, que mostra incomprensió, que trenca la solidaritat.
Hi pensem poc, però sempre que som egoistes o injustos, que fem el sord a les necessitats dels altres, que ens falta comprensió o que no volem perdonar, estem dient «no», potser no tant amb els llavis, sinó sobretot amb el cor, que encara és més trist.
- Però aquest no és pas el món que Déu vol. Déu no vol un món que es fonamenti en el «no». El que Déu vol és un món que es construeixi sobre el «sí», que és una paraula que comporta acollida, generositat, compromís, ajuda desinteressada, estimació, desig de compartir, felicitat.
I nosaltres? Som homes i dones del «sí» o del «no»? La nostra vida serà molt diferent en un cas o en l’altre.
- Avui celebrem la festa de Tots Sants. I, qui són els sants? Doncs són homes i dones que han sabut dir «sí» a Déu i als germans, en la situació concreta que els ha tocat viure. Avui celebrem la festa de totes aquestes persones, no solament dels sants que hi ha als altars i en la llista «oficial» de l’Església, sinó de tota aquella «multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar» de què ens parla la primera lectura i que consten en la llista de Déu, que és la que compta. Perquè per a Deu no hi ha res que passi desapercebut, ni que sigui donar un got d’aigua, com va dir Jesús una vegada. Són persones com nosaltres, que han tingut les mateixes ocupacions i les mateixes dificultats, però que han sabut viure fent el bé i estimant els altres.
I són també per a nosaltres un estímul i una garantia perquè ens fan veure que viure l’Evangeli és possible.
- En la vida, cadascú tria un camí. El camí que han seguit els sants és aquell que ens ha anunciat Jesús en l’Evangeli: el de les Benaurances. És el camí que, segons Jesús, ens condueix a la felicitat. No tan sols en arribar al terme de la nostra vida, sinó ja ara, en aquest món.
En les Benaurances i en tot l’Evangeli, Jesús ens diu que, si solem ser feliços, ens hem d’obrir a Déu i als germans, que hem de pensar més en la felicitat dels altres que en la nostra. Ens ho creiem? Hi ha persones que sí que s’ho han cregut i que han emprès decididament aquest camí. Tots coneixem persones d’aquestes perquè viuen entre nosaltres. Són persones bones de debò, senzilles, servicials, transparents, que posen pau al seu voltant, que assumeixen les dificultats de la vida amb coratge, que sempre estan disposades a donar la mà perquè estimen. En una paraula: són persones que sempre diuen «sí».
Viuen l’alegria en el fons del seu cor i la saben irradiar al seu voltant. Sort en tenim, d’aquestes persones: són els sants i santes!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
1 de novembre
TOTS SANTS
Solemnitat
Lectura primera Ap 7,2-4.9-14
Vaig veure una multitud tan gran
que ningú no l’hauria poguda comptar.
Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races,
i de tots els pobles i llengües
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
Jo, Joan, vaig veure un àngel que pujava de sol ixent i tenia la marca del Déu viu, i cridà amb totes les forces als quatre àngels que havien rebut el poder de fer mal a la terra i al mar: «No feu cap mal a la terra, ni al mar, ni als arbres, fins que haurem marcat al front els servents del nostre Déu». Llavors vaig sentir el nombre dels qui havien estat marcats: eren cent quaranta-quatre mil de totes les tribus d’Israel.
Després vaig veure una multitud tan gran que ningú no l’hauria poguda comptar. Eren gent de tota nacionalitat, de totes les races, i de tots els pobles i llengües. S’estaven drets davant el tron i davant l’Anyell, vestits de blanc i amb palmes a les mans, i cridaven amb totes les forces. «Hosanna al nostre Déu, que seu al tron, i a l’Anyell». I tots els àngels s’estaven drets al voltant del tron, dels ancians i dels quatre vivents, i es prosternaren davant el tron amb el front fins a terra, adorant Déu, i deien: «Amén. Lloança, glòria, saviesa, acció de gràcies, honor, poder i força al nostre Déu pels segles dels segles. Amén». Llavors un dels ancians em va preguntar: «Aquests que van vestits de blanc, ¿qui són i d’on venen?». Jo li vaig respondre: «Senyor meu, vós ho sabeu». Ell em digué: «Aquests són els qui venen de la gran tribulació. Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell, i els han quedat blancs».
Salm responsorial 23,1-2.3-4ab.5-6 (R.: 6)
És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.
R. Aquests són els qui venen
per veure-us de cara, Senyor.
Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans netes de culpa,
que no confia en els déus falsos. R.
Rebrà benediccions del Senyor,
rebrà els favors del Déu que salva.
Aquests són els qui venen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, Déu de Jacob. R.
Lectura segona 1Jo 3,1-3
Veurem Déu tal com és
Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell. Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és. I tothom qui té aquesta esperança en ell es purifica, tal com Jesucrist és pur.
Al·leluia Mt 11,28
Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats;
jo us faré reposar, diu el Senyor.
Evangeli Mt 5,1-12a
Alegreu-vos i feu festa,
perquè la vostra recompensa és gran en el cel
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient:
«Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells els qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
ENCORATJAR LA COMUNITAT
Comentari a la segona lectura del diumenge 30 durant l’any. A
Tessalònica era (i encara és) un port marítim important a unes 185 milles (300 km) al nord d’Atenes.. Pau, Siles i Timoteu la van visitar en el Segon Viatge Missioner de Pau. Ell i Siles havien estat a Filip, però van ser empresonats allà. Un terratrèmol els va alliberar. Després van anar a Tessalònica, on en tres dissabtes successius van assistir a la sinagoga i van presentar i anunciar Jesús com el Messies. Van fer una sèrie de conversos, principalment entre els grecs devots (Fets 17:4), gentils que simpatitzaven amb el judaisme, però que encara no s’havien convertit en prosèlits jueus de ple dret. Els líders jueus, descontents amb aquestes conversions, es van queixar a les autoritats denunciant que Pau i Siles afirmaven que hi havia un rei anomenat Jesús (Fets 17:7). Com a resultat del conflicte, Pau i Siles van marxar a Berea (Fets 17:10). Siles i Timoteu s’hi van quedar temporalment, mentre que Pau va anar a Atenes (Fets 17:14). Pau va demanar a Siles i Timoteu que es reunissin amb ell (Ac 17:15). Pau després va anar a Corint, on va romandre un temps considerable (Fets 18). Siles i Timoteu s’hi van reunir (Ac 18:5).
Pau va enviar Timoteu a ajudar l’església de Tessalònica (1 Tessalonicencs 3:2). Timoteu va portar de tornada un bon informe (3:6.), però va expressar la preocupació de la comunitat per la seva comprensió de l’estat d’aquells que s’han adormit en Jesús” (1 Tessalonicencs 4:14).
La manera d’estar organitzada socialment la ciutat hel·lenista de Tessalònica influïa sense cap mena de dubte en l’existència del grup cristià. Els creients tessalonicencs vivien sota la pressió dels costums i pràctiques de la societat civil de la que en formaven part i en la vida de la qual havien plenament participat quan encara veneraven els ídols.
No només la influència, sinó que la comunitat de Tessalònica hagués de suportar la hostilitat de l’entorn compartint així les tribulacions de l’equip missioner de Pau (1,16). Les causes de l’hostilitat cal cercar-les en la fe messiànica i el nou tipus de comportament religiós i social que aquesta fe comportava.
És lògic que el regne messiànic que els predicadors missioners proclamaven representés per les autoritats i habitants de la ciutat un repte frontal i una subversió en tota regla contra el poder polític imperial, la seva propaganda, la seva ideologia i el seu culte. No és difícil imaginar que l’abandonament de les pràctiques religioses que configuraven el teixit de la vida de la ciutat havia de tenir en la jove comunitat unes dures conseqüències d’aïllament i humiliació. Per això Pau escriu aquesta carta per encoratjar la comunitat de Tessalònica i resoldre els dubtes que aquesta tenia sobre el destí dels qui havien mort i el retorn de Jesús. En llegim un fragment ( Te 1, 5c-10)a la segona lectura d’aquest diumenge
Els versets darrers de la lectura (9b-10) tenen un interès especial perquè resumeixen en poques paraules el contingut de l’anunci (“kerigma”) de la predicació apostòlica als pagans. Pau presenta l’essència de la fe cristiana: un monoteisme, una cristologia i una escatologia. El monoteisme queda evidenciat per l’abandonament dels ídols i la conversió a un únic Déu viu i veritable.
El que es diu sobre Jesús és molt breu, molt concentrat, però no manca res de l’anunci fonamental sobre Jesús. És Fill de Déu i com a tal Fill n’és el revelador. Déu l’ha ressuscitat; la resurrecció va lligada a la seva mort. La menció del cel és una referència inequívoca a l’entronització messiànica de Jesús, a la seva exaltació.
La capacitat d’alliberament i salvació de Jesús queda afirmada quan Pau diu que cal esperar que Jesús ens alliberi del càstig en el judici que ha de venir. Els cristians de Tessalònica esperaven amb interès i amb ànsia la segona vinguda de Jesús perquè Pau els havia assegurat que Jesús els alliberaria de la ira que vindria. No patirien el judici – detalladament descrit per la literatura apocalíptica – que experimentarien els malvats a la fi dels temps. Pau en la seva predicació ja havia parlat de la segona vinguda de Jesús i ara en aquesta carta en torna a parlar (5,1-6) perquè el tema preocupa als tessalonicencs. Pau els vol confortar i asserenar.
Diumenge 30 durant l’any. 29 d’Octubre de 2023.