Full Parroquial 29-10-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXX DURANT L’ANY (Mt 22,34-40)
- Sens dubte que nosaltres, al llarg de la nostra vida, fem moltes coses. Però no totes tenen pas el mateix valor. Per això hi ha vides plenes i vides buides. Hi ha vides tan buides, que quan se n’han anat d’aquest món ningú no les recorda, perquè no han fet res que valgui la pena de ser recordat. Però hi ha també vides plenes, que deixen petjades fondes, que poden seguir els que venen al darrere, especialment els fills. ¿De què depèn que una vida sigui buida, estèril, o que sigui plena, que doni fruits que perdurin?
- La resposta ens la dona Jesús en l’evangeli d’avui: la cosa més important, allò que dona sentit a tota la nostra vida, és estimar Déu amb tot el cor i els altres com a nosaltres mateixos. Qui estima ha guanyat; ha valgut la pena que vingués en aquest món, encara que no hagi fet cap cosa espectacular. Perquè, quan s’estima, no hi ha coses petites. Qui estima ja se’n pot anar tranquil, perquè ha deixat un rastre inesborrable que es mantindrà més enllà de la seva mort. I, a l’inrevés, qui no estima, qui fa les coses per egoisme, per satisfer la seva vanitat, ha malversat la vida, per més coses que hagi fet. L’única cosa que dona valor a allò que fem és la càrrega d’estimació que hi hem posat. Quina és la motivació que m’impulsa a fer les coses que faig?
- Jesús ha dit en l’evangeli que hem d’estimar Déu amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces. Com ho hem d’entendre, això? Doncs, per exemple, hem d’agrair-li que ens hagi donat la vida, la fe, la vocació, la parella, els fills…, i tot el que tenim. Vol dir continuar confiant en ell, malgrat els seus silencis i les coses que jo potser no entenc. Estimar Déu és, sobretot, escoltar-lo, deixar que la seva Paraula ens entri ben endins i ens transformi. Santa Teresa de Jesús deia: «Ningú que s’acosti a Déu no queda igual com estava». Si portem en el cor l’amor de Déu, deixarem una empremta inesborrable pertot arreu on anem passant. Serem com una nova presència de la bondat de Déu en aquesta terra. És així com intentem de viure?
- Jesús també ens ha dit que hem d’estimar els altres. I ens dona una norma de comportament claríssima, inequívoca: haig d’estimar els altres «com a mi mateix». Què és allò que a mi m’agrada de tenir? Quins són els mals que més desitjo evitar? Doncs actuem així amb els altres: aquesta és la norma. Voldrà dir, per exemple, que nosaltres hem d’actuar de manera que els altres puguin arribar a tenir tot allò que jo valoro: de diners, d’afecte, d’alegria, d’esperança, de possibilitats culturals i socials, de llibertat, de seguretat.
- Diguem, per acabar, que Charles de Foucauld, aquell gran sant que va passar la vida entre els pobles de l’Àfrica del Nord, tenia gravada aquesta frase en el despertador: «És l’hora d’estimar». Aquest era el primer missatge que rebien els seus ulls en desvetllar-se cada matí. Tant de bo que nosaltres sapiguem també començar el dia estimant. Segur que tots els nostres dies seran plens, seran d’aquells que deixen petjades positives, inesborrables. Haurà valgut la pena que hàgim passat per aquest món!
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXX DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Ex 22,20-26
Si maltractàveu les viudes i els orfes,
s’encendria la meva indignació contra vosaltres
Lectura del llibre de l’Èxode
El Senyor diu: «No maltractis ni oprimeixis els immigrats, que també vosaltres vau ser immigrats al país d’Egipte. No maltractis cap viuda ni cap orfe: Si els maltractes i alcen a mi el seu clam, jo l’escoltaré i, encès d’indignació, us mataré amb l’espasa: les vostres dones quedaran viudes, i orfes els vostres fills.
Si prestes diners a algú del meu poble, als pobres que viuen amb tu, no facis com els usurers: no li exigeixis els interessos. Si et quedes com a penyora el mantell d’algú, torna-l’hi abans no es pongui el sol. És tot el que té per abrigar-se, el mantell que l’embolcalla. Amb què dormiria? Si ell alçava a mi el seu clam, jo l’escoltaria, perquè soc compassiu».
Salm responsorial 17,2-3a.3bc-4.47 i 51ab (R.: 2)
Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu,
roca i muralla que em deslliura.
R. Us estimo, Senyor, vós m’enfortiu.
Déu meu, penyal on m’emparo,
escut i força que em salva.
Rodejat d’adversaris delirants, clamo al Senyor,
crido auxili d’entre els enemics. R.
Beneït sigui el Déu vivent, el meu penyal.
Beneeixo el Senyor que em salva.
«Ha donat grans victòries al seu rei,
ha mostrat l’amor que té al seu Ungit». R.
Lectura segona 1Te 1,5c-10
Abandonàreu els ídols, per servir Déu i esperar el seu Fill
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Tessalònica
Germans, ja sabeu el que fèiem per vosaltres mentre érem a la vostra ciutat. També vosaltres heu imitat el nostre exemple i el del Senyor, acollint la paraula de Déu enmig de moltes adversitats, plens del goig de l’Esperit Sant. Així heu estat un model per a tots els creients de Macedònia i d’Acaia, perquè, des de la vostra ciutat, s’ha estès el ressò de la paraula del Senyor. I no solament a Macedònia i a Acaia, pertot arreu parlen de la vostra conversió de manera que no ens cal afegir-hi res: ells mateixos conten com va ser la nostra arribada entre vosaltres i com abandonàreu els ídols i us convertíreu a Déu per adorar només el Déu viu i veritable i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens salvarà de la pena en el judici que ha de venir.
Al·leluia Jo 14,23
Qui m’estima, farà cas de les meves paraules;
el meu Pare l’estimarà, i vindrem a fer estada en ell.
Evangeli Mt 22,34-40
Estima el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, quan els fariseus s’assabentaren que Jesús havia fet callar els saduceus, es tornaren a reunir, i un d’ells, mestre de la Llei, per provar-lo, li va fer aquesta pregunta: «Mestre, quin és el manament més gran de la Llei?». Jesús li contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament. Aquest és el manament més gran i el primer de tots. El segon és molt semblant: Estima els altres com a tu mateix. Tots els manaments escrits en els llibres de la Llei i dels Profetes venen d’aquests dos».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
ENCORATJAR LA COMUNITAT
Comentari a la segona lectura del diumenge 30 durant l’any. A
Tessalònica era (i encara és) un port marítim important a unes 185 milles (300 km) al nord d’Atenes.. Pau, Siles i Timoteu la van visitar en el Segon Viatge Missioner de Pau. Ell i Siles havien estat a Filip, però van ser empresonats allà. Un terratrèmol els va alliberar. Després van anar a Tessalònica, on en tres dissabtes successius van assistir a la sinagoga i van presentar i anunciar Jesús com el Messies. Van fer una sèrie de conversos, principalment entre els grecs devots (Fets 17:4), gentils que simpatitzaven amb el judaisme, però que encara no s’havien convertit en prosèlits jueus de ple dret. Els líders jueus, descontents amb aquestes conversions, es van queixar a les autoritats denunciant que Pau i Siles afirmaven que hi havia un rei anomenat Jesús (Fets 17:7). Com a resultat del conflicte, Pau i Siles van marxar a Berea (Fets 17:10). Siles i Timoteu s’hi van quedar temporalment, mentre que Pau va anar a Atenes (Fets 17:14). Pau va demanar a Siles i Timoteu que es reunissin amb ell (Ac 17:15). Pau després va anar a Corint, on va romandre un temps considerable (Fets 18). Siles i Timoteu s’hi van reunir (Ac 18:5).
Pau va enviar Timoteu a ajudar l’església de Tessalònica (1 Tessalonicencs 3:2). Timoteu va portar de tornada un bon informe (3:6.), però va expressar la preocupació de la comunitat per la seva comprensió de l’estat d’aquells que s’han adormit en Jesús” (1 Tessalonicencs 4:14).
La manera d’estar organitzada socialment la ciutat hel·lenista de Tessalònica influïa sense cap mena de dubte en l’existència del grup cristià. Els creients tessalonicencs vivien sota la pressió dels costums i pràctiques de la societat civil de la que en formaven part i en la vida de la qual havien plenament participat quan encara veneraven els ídols.
No només la influència, sinó que la comunitat de Tessalònica hagués de suportar la hostilitat de l’entorn compartint així les tribulacions de l’equip missioner de Pau (1,16). Les causes de l’hostilitat cal cercar-les en la fe messiànica i el nou tipus de comportament religiós i social que aquesta fe comportava.
És lògic que el regne messiànic que els predicadors missioners proclamaven representés per les autoritats i habitants de la ciutat un repte frontal i una subversió en tota regla contra el poder polític imperial, la seva propaganda, la seva ideologia i el seu culte. No és difícil imaginar que l’abandonament de les pràctiques religioses que configuraven el teixit de la vida de la ciutat havia de tenir en la jove comunitat unes dures conseqüències d’aïllament i humiliació. Per això Pau escriu aquesta carta per encoratjar la comunitat de Tessalònica i resoldre els dubtes que aquesta tenia sobre el destí dels qui havien mort i el retorn de Jesús. En llegim un fragment ( Te 1, 5c-10)a la segona lectura d’aquest diumenge
Els versets darrers de la lectura (9b-10) tenen un interès especial perquè resumeixen en poques paraules el contingut de l’anunci (“kerigma”) de la predicació apostòlica als pagans. Pau presenta l’essència de la fe cristiana: un monoteisme, una cristologia i una escatologia. El monoteisme queda evidenciat per l’abandonament dels ídols i la conversió a un únic Déu viu i veritable.
El que es diu sobre Jesús és molt breu, molt concentrat, però no manca res de l’anunci fonamental sobre Jesús. És Fill de Déu i com a tal Fill n’és el revelador. Déu l’ha ressuscitat; la resurrecció va lligada a la seva mort. La menció del cel és una referència inequívoca a l’entronització messiànica de Jesús, a la seva exaltació.
La capacitat d’alliberament i salvació de Jesús queda afirmada quan Pau diu que cal esperar que Jesús ens alliberi del càstig en el judici que ha de venir. Els cristians de Tessalònica esperaven amb interès i amb ànsia la segona vinguda de Jesús perquè Pau els havia assegurat que Jesús els alliberaria de la ira que vindria. No patirien el judici – detalladament descrit per la literatura apocalíptica – que experimentarien els malvats a la fi dels temps. Pau en la seva predicació ja havia parlat de la segona vinguda de Jesús i ara en aquesta carta en torna a parlar (5,1-6) perquè el tema preocupa als tessalonicencs. Pau els vol confortar i asserenar.
Diumenge 30 durant l’any. 29 d’Octubre de 2023.