Full Parroquial 15-10-2023

L’Homilia de Mn. Segimon

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY (Is 25,6-9; Sl 22; Mt 22,1-14)

 

  1. A mi ningú no m’ha consultat per a venir a l’existència. Què hi faig en aquest món? En la nostra època hi ha moltes persones, especialment joves, que no troben resposta a aquesta qüestió tan vital: ignoren quin és l’objectiu de la seva vida. Precisament per això, l’evangeli i la primera lectura d’avui són de tanta actualitat: perquè donen una resposta a aquests interrogants. Una resposta que ens omple d’esperança, perquè amb aquesta imatge del convit i del banquet de noces, ens diu que nosaltres estem fets per a participar de l’alegria i de l’amistat del Senyor, única font de felicitat autèntica. No és bo, doncs, buscar la salvació des de la tristesa o del pessimisme, ja que el Senyor ens crida a l’alegria i a la festa.

 

  1. Em sembla que hi ha una experiència que tots hem viscut: que els moments de felicitat més fonda i més autèntica que hem pogut sentir són aquells en què hem estat capaços d’estimar sincerament. Llavors experimentem una plenitud, una joia i una pau íntimes, que no es poden comparar amb res més. Diumenge passat, si ho recordeu, el Senyor ens convidava a treballar a la seva vinya. Avui ens convida a participar del seu banquet. Diumenge passat convidava al treball: avui ens convida a la festa. Són dues coses inseparables: però totes dues són un do de Déu.

 

  1. Davant d’això hi ha una pregunta que avui ens hauríem de fer amb molta sinceritat: ¿Accepto la invitació del Senyor?

Aquells homes de la paràbola van preferir anar al seu camp, als seus negocis i van rebutjar la invitació de Déu. ¿No fem nosaltres el mateix moltes vegades? Molts prefereixen les seves petites «felicitats», en minúscula, a la FELICITAT, en majúscula, que Déu ens ofereix. És com aquells que prefereixen beure aigua estancada i pol·luïda, i rebutgen el doll d’aigua pura i transparent que Déu ens ofereix. Quin contrasentit!

Per què no deixem, com hem dit en el salm, que ell sigui de veritat el pastor que ens guiï? Per què no prenem l’Evangeli com a norma de vida? Mai no ens n’haurem de penedir. Mai.

 

  1. Però no oblidem que no n’hi ha prou d’acceptar la invitació del Senyor. Cal anar-hi amb el vestit «adequat»; és a dir, nosaltres, de la nostra part, també hi hem de posar alguna cosa. La salvació que Déu ens ofereix no és una cosa automàtica. Nosaltres mantindrem sempre la nostra llibertat. Déu no ens salvarà mai per força. Cal que diguem «sí» lliurement, amb esperit de conversió. Aquest és el nostre «vestit»: un cor disponible, humil, agraït. Amb aquesta actitud no hem de témer res, perquè serem ben acollits al banquet de Déu.

 

Reflexionem-hi!

Mn. Segimon García Ramiro.

LECTURES DE LA MISSA

DIUMENGE XXVIII DURANT L’ANY / Cicle A

Lectura primera Is 25,6-9

El Senyor prepararà un convit i eixugarà les llàgrimes de tots els homes

Lectura del llibre d’Isaïes

En aquesta muntanya, el Senyor de l’univers prepararà per a tots els pobles un convit de plats gustosos i de vins rancis, de plats gustosos i suculents, de vins rancis clarificats. Farà desaparèixer en aquesta muntanya el vel de dol que cobreix tots els pobles, el sudari que amortalla les nacions; engolirà per sempre la mort.

El Senyor eixugarà les llàgrimes de tots els homes i esborrarà l’oprobi del seu poble arreu de la terra. Ha parlat el Senyor. Aquell dia diran: Aquí teniu el nostre Déu, de qui esperàvem que ens salvaria: alegrem-nos i celebrem que ens hagi salvat, perquè amb tota certesa la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya.

Salm responsorial 22,1-3.4.5.6 (R.: 6cd)

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,

em fa descansar en prats deliciosos;

em mena al repòs vora l’aigua,

i allí em retorna.

Em guia pels camins segurs

per l’amor del seu nom.

R. Viuré sempre a la casa del Senyor.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos

no tinc por de res,

perquè us tinc vora meu;

la vostra vara de pastor

m’asserena i em conforta. R.

Davant meu pareu taula vós mateix,

i els enemics ho veuen;

m’heu ungit el cap amb perfums,

ompliu a vessar la meva copa. R.

Oh sí! La vostra bondat i el vostre amor

m’acompanyen tota la vida,

i viuré anys i més anys

a la casa del Senyor. R.

Lectura segona Fl 4,12-14.19-20

Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces

Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips

Germans, sé viure enmig de privacions, i sé viure igualment en l’abundància. Estic avesat a tot: a menjar bé i a passar fam, a tenir de tot i a trobar-me mancat d’allò que necessito. Em veig amb cor per a tot, gràcies a aquell que em dona forces. Però heu fet molt bé d’ajudar-me, ara que vivia en l’estretor. El meu Déu satisfarà les vostres necessitats d’acord amb l’esplendidesa de la seva glòria en Jesucrist. A Déu, Pare nostre, sigui donada la glòria pels segles dels segles. Amén.

Al·leluia Ef 1,17-28

Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist

il·lumini els ulls del nostre cor

perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.

Evangeli Mt 22,1-14

Convideu a la festa tothom que trobeu

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa. Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu. Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats.

Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: Company, com és que has entrat sense vestit de festa? Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca. Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits».

MIRANT EL TEXT

per Josep Mª Solà

RECOMPENSAR EL TREBALL APOSTÒLIC

Comentari a la segona lectura del diumenge 28 durant l’any.

La ciutat de Filips era en el segle I dC. una ciutat important. Estava situada al nord de Grècia a la província de Macedònia i fou fundada el segle IV aC. per Filip II pare d’Alexandre el gran. El fet d’estar ubicada prop del mar i de la via Egnatia que unia Itàlia amb  Bizanci li donava una estratègia important. La fertilitat de la plana de l’entorn i la riquesa dels minerals – or i plata – la dotaven d’una considerable prosperitat econòmica. Antics soldats, immigrants italians i població autòctona constituïen una població variada i plural culturalment i, en conseqüència, s’hi practicaven cultes diversos.

Pau fundà allí una comunitat cristiana durant l’anomenat segon viatge missioner (Ac 16,12 ss.). Fruit de la predicació es convertiren alguns jueus i pagans. La relació de l’apòstol amb la comunitat fou entranyable i excel·lent i, resultat d’aquesta bona relació, són les dues cartes que reunides en un sol text coneixem com a “Carta als Filipencs”. Una és la carta de l’amistat ( Fl 1,1-4,9.21-23), una altra carta escrita anteriorment és la carta de l’agraïment (Fl 4,10-20). D’aquesta carta en llegim un fragment a la segona lectura d’aquest diumenge ( Fl 4, 12-14.19-20).

Al saber que Pau estava empresonat a Efes, la comunitat de Filips envià una ajuda econòmica mitjançant una delegació encapçalada per Epafrodit a qui se li encarregà també tenir cura de Pau mentre estigués a la presó.  Pau agraí l’ajuda rebuda quan semblava que aquesta s’havia interromput (4,10) amb una carta escrita per ell mateix. Els mateixos filipencs que havien acompanyat Epafrodit foren els qui amb el seu retorn portaren la carta a la comunitat.

En el text que comentem s’hi cou una contraposició sobre com s’ha de valorar l’ajuda que una comunitat atorga a un apòstol missioner. Cal acceptar-la o se n’ha de prescindir? La segona carta als Corintis dona pistes de la situació en que es trobà Pau pel que fa al tema de l’ajuda. Els seus adversaris l’haurien acusat d’haver-se aprofitat dels corintis. Pau afirma reiteradament en la carta que això no ha sigut així: “M’he guardat i em guardaré de ser-vos una càrrega” (2Co 11,9), “No us he molestat perquè em mantinguéssiu” (2 Co 12,13). Pau ha volgut mantenir sempre la seva independència econòmica per això en el text de la carta que llegim avui explica que sap adaptar-ser a qualsevol situació sia de penúria sia d’abundància.

En la societat romana existia el clientelisme. Hi havia persones – els clients – que vivien de l’ajut i els favors d’un amo o patró. Pau no vol que les ajudes dels filipencs siguin enteses segons aquest esquema, per això insisteix en la seva independència que li permet viure tota mena de situacions.

Una altre manera de veure les coses era que els missioners tenien dret a rebre ajuda de les comunitats com a recompensa del seu treball apostòlic. El mateix Pau en un altre passatge dirà: “¿No tenim dret a que ens mantinguin?” (1Co 9,3s). En els evangelis sinòptics també hi trobem expressat aquest dret. En les instruccions als dotze que són enviats, Mateu posa en boca de Jesús: “ El qui treballa bé es mereix que el mantinguin” (Mt 10,10). El llibre de la doctrina dels dotze apòstols (Didakhé) també preveu que els missioners ambulants rebin socors de la comunitat (12,2).

És en l’òptica del que acabem de dir que s’inscriu l’ajuda dels filipencs a Pau. Per la situació econòmica que vivia la comunitat s’ho podia permetre. Pau lloa aquesta ajuda portada a terme per pura voluntat dels filipencs. Pau veu en els filipencs l’instrument de l’ajuda de Déu. A la generositat dels filipencs Déu respondrà amb la seva generositat a fi de satisfer les seves necessitats que s’ha d’entendre sobrepassen l’ordre purament material.

Diumenge 28 durant l’any. 15 d’Octubre de 2023.

AVISOS

·         A partir d’ ara, cada dijous al vespre, Adoració Eucarística a la Capella del Sagrament de la Basílica de Santa Maria, de 18 a 20, amb Rosari a ¼ de 8.