Full Parroquial 1-10-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY (Mt 21,28-32)
- A tots ens agrada de mantenir una bona imatge davant els altres: que ens tinguin per persones honrades, justes, fidels al Senyor. A tots ens agrada. Però no som perfectes i, a vegades, fallem. És evident. I davant d’aquesta situació, que és molt habitual, perquè tots som dèbils, es pot reaccionar de diverses maneres. N’hi ha que, en comptes de lluitar sincerament contra el seu egoisme, la seva mandra o la seva covardia, prefereixen orientar els esforços a salvar les aparences, a quedar bé. Si aconsegueixen dissimular davant dels altres les seves fallades i mantenir una bona imatge, es donen per satisfets i ja no fan gran cosa més.
- Però aquesta és, evidentment, una actitud molt poc sincera, molt poc cristiana i que no porta a res. Perquè en la vida, tard o d’hora, la veritat s’imposa. Tard o d’hora ens trobarem cara a cara amb la nostra pròpia realitat: no amb les aparences, sinó amb la realitat. I aquest moment podrà ser el de la màxima alegria o de la màxima decepció.
El Senyor, en l’evangeli d’avui, vol que entenguem que no es pot viure d’aparences, de paraules buides. Si arriba el cas que fallem, val més reconèixer-ho amb sinceritat i fer l’esforç de convertir-nos. Déu estima la veritat: si ens reconeixem pecadors davant seu, no ens mancarà mai el seu perdó i el seu ajut. Ens ho ha dit el profeta Ezequiel en la primera lectura. I en tenim uns bons exemples en Maria Magdalena o en sant Agustí, entre altres. De grans pecadors, si són humils, Déu en pot fer grans sants. Tenim por de la veritat? Si no construïm la nostra vida sobre la roca ferma de la veritat, ens mancarà solidesa i ens enfonsarem.
- També podem treure una altra ensenyança important d’aquest evangeli: fixem-nos en l’actitud que pren el Senyor amb els dos fills. El primer fill, d’entrada, diu que no vol anar a treballar a la vinya. Però el Pare no el castiga. Li dona temps perquè reflexioni, perquè reconegui que obra malament i canviï la seva decisió. I, efectivament, aquell fill va comprendre que el seu pare no mereixia la resposta que ell li havia donat. Es va convertir i va anar a treballar a la vinya. Una actitud molt diferent de la de l’altre fill, que primerament diu que sí, però que tot queda en paraules: no sap mantenir el seu compromís.
- És important que entenguem que allò que compta en la vida, i evidentment davant de Déu, no són tant les primeres reaccions, sinó la conducta que efectivament prenem. El que compta en la vida i davant de Déu no són tant les paraules, sinó els fets. Allò que em defineix no és tant el meu parlar, sinó el meu obrar. Allò que importa no és dir-se cristià, sinó ser-ho. El que compta no són les paraules cristianes, sinó els fets cristians. I, de vegades, hem de reconèixer que no hi ha gaire coincidència entre el que diem i el que fem.
Per això hem d’agrair al Senyor que tingui tanta paciència amb nosaltres: que sàpiga esperar, quan en un primer moment el rebutgem. És un signe de la seva bondat, de la gran estimació que ens té. Estimar és creure en l’altre. El Senyor creu encara en la nostra capacitat de conversió. Esforcem-nos per no decebre’l. I sapiguem imitar-lo: tinguem paciència amb els altres. En tenim?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXVI DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Ez 18,25-28
Si el pecador es converteix i deixa de fer el mal, salvarà la seva vida
Lectura de la profecia d’Ezequiel
El Senyor diu: «Vosaltres penseu: No va ben encaminada la manera d’obrar del Senyor. Poble d’Israel, escolta bé això que et dic: No és la vostra manera d’obrar, i no la meva, la que va desencaminada? Si el just deixa d’obrar el bé, comet el mal i mor, morirà per culpa seva. Però si el pecador es converteix, deixa de fer el mal i obra amb justícia i bondat, salvarà la seva vida. Només que reconegui el mal que havia fet i es converteixi, viurà i se salvarà de la mort».
Salm responsorial 24,4-5.6-7.8-9 (R.: 6a)
Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,
que aprengui els vostres camins.
Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me,
perquè vós sou el Déu que em salveu;
i cada moment espero en vós.
R. Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat.
Recordeu-vos, Senyor, de la vostra pietat
i de l’amor que heu guardat des de sempre.
No us recordeu dels pecats que he comès de jove,
compadiu-vos de mi, vós que estimeu tant. R.
El Senyor, bondadós i recte,
ensenya el bon camí als pecadors.
Encamina els humils per sendes de justícia,
els ensenya el seu camí. R.
Lectura segona Fl 2,1-11
Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, per tot el que trobeu en Crist de fortalesa d’ànima, d’amor que consola, de dons de l’Esperit, d’afecte entranyable i de compassió, us suplico que em doneu plenament el goig de veure-us units per uns mateixos sentiments i per una mateixa estimació dels uns pels altres, unànimes i ben avinguts. No feu res per rivalitat ni per vanaglòria. Mireu els altres amb humilitat i considereu-los superiors a vosaltres mateixos. Que ningú no es guiï pels propis interessos, sinó que miri pels altres.
Tingueu els mateixos sentiments que heu vist en Jesucrist: ell, que era de condició divina, no es volgué guardar gelosament la seva igualtat amb Déu, sinó que es va fer no-res, fins a prendre la condició d’esclau. Havent-se fet semblant als homes, i començant de captenir-se com un home qualsevol, s’abaixà i es feu obedient fins acceptar la mort, i una mort de creu. Per això Déu l’ha exalçat i li ha concedit aquell nom que està per damunt de tot altre nom, perquè tothom, al cel, a la terra i sota la terra, doblegui el genoll al nom de Jesús, i tots els llavis reconeguin que Jesucrist és Senyor, a glòria de Déu Pare.
Al·leluia Jo 10,27
Les meves ovelles reconeixen la meva veu,
diu el Senyor;
també jo les reconec i elles em segueixen.
Evangeli Mt 21,28-32
Penedit del que havia fet, anà a la vinya.
Els publicans i les prostitutes us passaran davant
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als grans sacerdots i als notables del poble: «Què us en sembla? Un home que tenia dos fills va dir al primer: “Fill meu, ves a treballar a la vinya, avui”. Ell respongué: “No hi vull anar”. Però després se’n penedí i hi anà. El pare digué això mateix al segon i aquest li respongué: “Hi vaig de seguida, pare”. Però no hi anà. Quin d’aquests dos va fer el que el pare volia?». Li responen: «El primer».
Jesús els diu: «Us dic amb tota veritat que els publicans i les prostitutes us passen al davant cap al Regne de Déu, perquè ha vingut Joan amb la missió d’ensenyar-vos un bon camí, però vosaltres no l’heu cregut, mentre que els publicans i les dones de mala vida sí que l’han cregut. I vosaltres, ni després de veure això, encara no us en penediu ni voleu creure’l».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PREGUNTA CLAU
Comentari a l’evangeli del diumenge 26 durant l’any. A
La primera part del capítol 21 de l’evangeli de Mateu presenta l’entrada de Jesús a Jerusalem (vv.1-11), segueix la purificació del temple (vv. 12-13) que precipita la confrontació entre Jesús i els grans sacerdots i els ancians. Els grans sacerdots i ancians del poble fan a Jesús una doble pregunta: “Amb quina autoritat fas tot això?. Qui te l’ha donada?”. És una pregunta totalment adequada pels qui són els responsables de la fe, la moral, la vida institucional i tota l’activitat del temple. Ells formen part del sanedrí, la màxima autoritat d’Israel; amb quina autoritat gosa Jesús desafiar l’administració del temple? Com és que Jesús pretén tenir una autoritat superior a la d’ells?.
La paràbola dels dos fills (Mt 21,28-32) que llegim a l’evangeli d’avui s’hauria de considerar com un tot amb l’episodi de la pregunta sobre l’autoritat de Jesús per part dels grans sacerdots i ancians i forma part també d’un grup de tres paràboles juntament amb la dels vinyaters homicides (vv.33-36) i el banquet de noces (22,1-14), totes elles destinades a denunciar el rebuig dels dirigents d’Israel. Amb la paràbola dels dos fills, Jesús posa en entredit l’autoritat dels grans sacerdots i ancians.
La paràbola comença dient: “Què us sembla?” És una pregunta clau. La pregunta demana un posicionament, una resposta; és una introducció al debat com d’altres vegades es veu en l’evangeli de Mateu (17,25; 18,12; 22,42). Jesús no vol que les seves paraules siguin una simple proclama per ser escoltada per aquells qui ho vulguin a l’estil de “qui tingui orelles per sentir que escolti” (Mt 11,15; 13,9.43). La pregunta sobre el baptisme de Joan els sacerdots i ancians la van evadir (cosa inadmissible en un col·lectiu que ha de tenir resposta per tot), ara no podran fer-ho perquè l’exemple dels dos fills és tan casolà i tan obvi que no es pot evadir. La pregunta que en la controvèrsia anterior havia quedat sense resposta ara Jesús la respon: el baptisme de Joan no venia de Déu i efectivament vosaltres, grans sacerdots i ancians, no hi vau creure. La resposta dels grans sacerdots i ancians porta implícit el reconeixement que ells no van creure per tant és la mateixa resposta la que els condemna.
Els dos grups en el text queden ben definits. La força de la contraposició brutal i punyent entre els dos grups és difícil de ser captada per lectors poc coneixedors de l’ambient, la cultura i l’estratificació social i religiosa d’aquella època. Val a dir, que els ancians representen quelcom més que els caps de les grans famílies riques, terratinents posseïdores de grans fortunes i, evidentment, implicades en els beneficiosos negocis que giraven entorn del temple. A l’Antic Testament els ancians tenen competències judicials; el Deuteronomi parla del tribunal dels ancians (22,15) i en el llibre d’Ezequiel tenen funcions cùltiques (Ez 8,11). És lògic que aquí apareguin formant part del sanedrí amb competències per formular a Jesús preguntes acusatòries.
Grans sacerdots i ancians queden tipificats en el segon fill que diu que sí però desprès no fa res. Obediència verbal que no passa al terreny dels fets. Els qui tan defensen els manaments són els primers en incomplir-los. El seu comportament reprodueix la història d’Israel que , tot i havent rebut la Llei al Sinaí, la seva història va ser un seguit d’incompliments. Israel tingué temps de convertir-se mentre hi havia profetes i no ho va fer (Jr 44,4s). Els grans sacerdots i ancians fan igual, vingué Joan i no en van fer cas, han vist el que ha fet Jesús i tampoc; resultat: els qui ells consideren uns indesitjables els prendran el lloc.
La paràbola reflexa indubtablement la incredulitat dels jueus en contrast amb la fe dels pagans. A la comunitat de Mateu el primer fill són els pagans que han acceptat Jesús i s’han integrat a la comunitat cristiana el segon fill representa els membres de la comunitat que ho són només de nom i que han entrat en confrontació amb el projecte universal i acollidor de Jesús.
Diumenge 26 durant l’any. 1 d’Octubre de 2023.