Full Parroquial 24-9-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXV DURANT L’ANY (Jr 55,6-9; Mt 20,1-16a)
- És possible que tot escoltant aquesta paràbola molts de nosaltres hàgim tingut la mateixa reacció que aquells treballadors de la primera hora. ¿Per què tots cobren el mateix jornal, tant si han treballat tot el dia, com si tan sols ho han fet durant una hora? Això no ens sembla just. Però la paràbola és un gènere literari que hem de saber interpretar. Busca transmetre una ensenyança central, que és l’única que cal tenir. La resta són elements literaris, escollits per cridar l’atenció, perquè el missatge central quedi més ben gravat. I no tenen cap altra funció.
Evidentment, l’evangeli no és un manual de productivitat econòmica. Si els propietaris actuessin com en la paràbola, no trobarien ningú que volgués treballar des de la primera hora i l’empresa faria fallida. No va, doncs, per aquí el missatge de la paràbola. Jesús aquí ens parla de la salvació. Vol que entenguem una cosa fonamental que sovint oblidem: que Déu ens salva no pas perquè nosaltres ens ho meresquem, sinó perquè ell és bo i generós. Jo no «compro» la meva salvació. No la «pago» amb els meus mereixements. La salvació és un do gratuït de Déu que no guarda cap proporció amb els meus mèrits. Cap ni una. Se’ns vol fer veure, sobretot, que Déu no es mou per criteris d’estricta justícia, sinó que es mou per amor, per pura bondat. Tots rebem molt més del que mereixem. En som conscients?
- Ens diu la paràbola que cinc vegades, des de la primera hora del matí fins que es va pondre el sol, aquell propietari va sortir a buscar gent per a treballar a la seva vinya. És a dir, Deu crida constantment els homes i dones a col·laborar amb ell, per fer que el món sigui millor, més d’acord amb el seu projecte. Uns se senten cridats a fer-ho des de petits, perquè els pares són creients i, a través d’ells, senten la crida de Déu molt aviat. D’altres se senten cridats més endavant, quan són joves, potser pel testimoni d’un educador o d’un company que els ha fet impacte. I també n’hi ha que no se senten cridats fins que ja han recorregut una bona part de la vida; tal vegada una experiència que han viscut els ha sacsejat fortament i els ha fet obrir els ulls. El motiu pel qual crida uns a la primera hora, des de petits, i altres quan ja són persones fetes no el sabem: és un misteri que a nosaltres se’ns escapa. Però encara que això és veritat, d’una cosa sí que podem estar ben segurs: Déu sempre busca el nostre bé perquè ens estima. Per això, a tots ens dona la mateixa paga: la salvació. Una paga d’un valor immens que cap de nosaltres no pot merèixer. Li ho sabem agrair?
- I per acabar, no oblidem allò que dèiem: el Senyor convida tothom, també a nosaltres, a treballar en la seva vinya. Aquesta és la condició per a rebre el «jornal», el regal de Déu. Però fixem-nos que treballar a la vinya del Senyor no és fer qualsevol feina, sinó fer un esforç sincer perquè al nostre entorn les coses vagin millor, més d’acord amb el projecte de Déu, d’un Déu que és Amor. Voldrà dir, per exemple, ser factors d’unió, saber comprendre i respectar tothom; voldrà dir donar la mà a aquell que es troba sol i necessitat o indefens. O també, treballar a la vinya del Senyor voldrà dir sembrar esperança al nostre voltant. En un món com el nostre fan falta persones que creguin fermament que el bé és més fort que el mal; que l’amor és la força més poderosa que existeix. Fan falta persones que s’ho creguin i que hi visquin d’acord.
- Continuem ara la nostra eucaristia, que és una trobada amb el Senyor, que potser ens pregunta, com en la paràbola: «Què feu aquí tot el dia desvagats?». Donem-li la nostra resposta. I tinguem present que estar «desvagats» no significa no fer res, sinó deixar de fer coses que facin créixer el Regne de Déu, és a dir, la bondat, la pau, la comprensió, la unió, l’esperança.
Quins fruits està donant la meva vida?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXV DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Is 55,6-9
Els meus pensaments no són els vostres
Lectura del llibre d’Isaïes
Cerqueu el Senyor, ara que es deixa trobar; invoqueu-lo, ara que és a prop. Que els injustos abandonin els seus camins, i els homes malèfics, els seus propòsits; que es converteixin al Senyor i s’apiadarà d’ells, que tornin al nostre Déu, tan generós a perdonar. Perquè els meus pensaments no són els vostres, i els vostres camins no són els meus, diu l’oracle del Senyor. Els meus camins i els meus pensaments estan per damunt dels vostres tant com la distància del cel a la terra.
Salm responsorial 144,2-3.8-9.17-18 (R.: 18a)
Us beneiré, Déu meu, dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor és gran. No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits.
R. El Senyor és a prop dels qui l’invoquen.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor és bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat. R.
Són camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat. R.
Lectura segona Fl 1,20c-24.27a
Per a mi, viure és Crist
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Filips
Germans, tant si surto amb vida d’aquesta presó com si he de morir, sé que Crist serà glorificat en el meu cos. Perquè per a mi, viure és Crist, i morir em seria un guany. Però quan penso que mentre continua la meva vida puc fer un treball profitós, no sé pas què escollir; em trobo pres per aquesta alternativa: d’una banda, el meu desig és morir ja per estar amb Crist, cosa incomparablement millor; però d’altra banda, pensant en vosaltres, veig més necessari que continuï la meva vida corporal.
Ara, a vosaltres, us demano solament això: que porteu una vida digna de l’evangeli del Crist.
Al·leluia Fets 16,14b
Obriu, Senyor, el nostre cor
perquè escoltem atentament
les paraules del vostre Fill.
Evangeli Mt 20,1-16a
Tens enveja perquè jo soc generós?
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles aquesta paràbola: «Amb el Regne del cel passa com amb un propietari que sortí de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya: va fer tractes per un jornal d’un denari, i els envià a la seva tasca. Sortí altra vegada a mig matí, en trobà d’altres a la plaça sense feina i els digué: “Aneu també vosaltres a la meva vinya, us pagaré el que sigui just”. I ells hi van anar. Pels volts de migdia i a mitja tarda, tornà a sortir i va fer el mateix. Una hora abans de pondre’s el sol encara en trobà d’altres i els digué: “Què feu aquí tot el dia desvagats?” Ells li contesten: “És que ningú no ens ha llogat!” Els diu: “Aneu també vosaltres a la meva vinya!”
Al capvespre, l’amo de la vinya digué a l’encarregat: “Crida els treballadors i paga’ls el jornal. Comença pels que han vingut més tard, i acaba pels primers”. Vingueren, per tant, els qui feia una hora que treballaven, i cobraren un denari cada un. Quan tocava als primers, es pensaren que cobrarien més, però també van cobrar un denari. En veure això, rondinaven i deien al propietari: “Aquests darrers han treballat només una hora i els pagues igual que a nosaltres, que hem hagut de suportar tot el pes de la jornada i la calor”. Ell va respondre a un d’aquests: “Company, quin mal t’he fet? No havíem fet tractes per un denari? Doncs, pren el que et toca i ves-te’n. A aquest darrer jo li vull donar igual que a tu. Que no puc fer el que vull a casa meva? Tens enveja perquè jo soc generós?” Així els darrers passaran a primers, i els primers, a darrers».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
PENSAMENTS DIFERENTS, CAMINS OPOSATS
Comentari a la primera lectura del diumenge 25 durant l’any.
Llegim a la primera lectura d’aquest diumenge un fragment del darrer capítol del llibre del Segon Isaïes (Is 55,6-9). És un text d’una gran bellesa literària i de gran profunditat teològica. Recomanem llegir el capítol sencer.
En el primer verset sobresurten dos imperatius: Cerqueu i invoqueu. Ens fixarem en el primer. Cercar tradueix el verb hebreu “ darash”. La invitació a cercar al Senyor la trobem en altres passatges de l’Antic Testament. El llibre del Deuteronomi diu: “Cercaràs el Senyor, el teu Déu. I si el cerques amb tot el cor i amb tota l’ànima, el trobaràs” (4,29); Jeremies diu també: “Em cercareu i em trobareu, perquè em cercareu amb tot el cor i jo em deixaré trobar” (29,13-14). Cercar originàriament feia referència a les consultes que es feien en els santuaris o vidents (Gn 25,22; 1Sa 9,9; 1Re 22,8; 2Re 8,8; 22,13.18), desprès adquireix en l’Escriptura la forma genèrica de designar l’opció per el Senyor ( Am 5,4; Os 10,12; Sl 9,10) i sovint apareix en oposició al culte als ídols. El llibre d’Esdres parla dels qui havien trencat amb els costums dels pagans i volien cercar fidelment el Senyor, Déu d’Israel ( Esd 6,21). Molt il·lustratiu és el Segon llibre de les Cròniques quan parla del rei de Judà Josafat que no va cercar els Baals sinó que va cercar el Déu dels seus pares (2Cr 17,3.4). La contraposició entre cercar els ídols i cercar el Senyor aquí és molt clara. Cercar, doncs, té aquí un sentit actiu i positiu i cal entendre-ho com el contrari d’abandonar el Senyor que és l’equivalent a la idolatria. Quan es va a cercar altres déus es deixa de cercar el Senyor. És lògic que el profeta que parla als exiliats de Babilònia els encoratgi a abandonar els déus babilonis que segurament molt bé coneixen i aprofitin l’ocasió irrepetible que se’ls presenta de cercar el Senyor, el Déu d’Israel, el seu Déu.
Els meus pensaments no són els vostres. Normalment quan usem la paraula “pensament” entenem que es tracta d’un conjunt d’idees, raonaments propis d’una persona humana i que determinen la seva manera de ser, el seu posicionament en el món i les relacions amb les persones. El terme hebreu “machashaba” és el que traduïm per pensament però el seu significat és més ric. A més de “pensament” en el sentit exposat “machashabá” vol dir intenció, pla, designi, determinació, projecte. Per tant “pensament” voldria dir el propòsit d’actuació que Déu té envers les persones humanes. Pensament té més a veure amb la manera d’actuar de Déu que no pas en la manera de pensar.
Evidentment els plans de Déu no són com els plans humans; diu el llibre del Gènesi: “Quan el Senyor va veure com creixia la malícia dels homes i que d’un cap a l’altre del dia només pensaven a fer mal”; “maquinen projectes criminals” dirà Isaïes (59,7) i Ezequiel: “tramaràs un pla malvat” (38,10) i el salm 56 “no pensen més que a fer mal”. En general els plans humans acaben malament, es caracteritzen per la seva inconsistència, així ho diuen els salms: “El Senyor desfà els plans de les nacions, tira a terra els propòsits dels pobles; però els plans del Senyor persisteixen, manté per sempre els propòsits del seu cor”. (33,10-11) i “El Senyor sap que els pensaments de l’home no s’aguanten més que el fum”. (94,11).
El text estableix una connexió íntima entre pensaments i camins en tant que aquests simbolitzen la forma de comportar-se moralment. En el text els camins humans són els camins dels injustos. Igual que amb els pensament els camins de Déu són totalment diferents als camins dels injustos. Un comentari rabínic al targum d’Isaïes diu: “Pel que fa a vosaltres el qui es confessa en un judici se’l declara culpable, pel que fa a mi, el qui es confessa i renúncia al seu mal camí se li concedeix clemència”. El que determina la diferència entre el comportament humà injust i el comportament diví és que el Senyor és compassiu i generós en perdonar.
En un temps en que era absolutament inimaginable calcular la distància entre la terra i el sol o la lluna, la imatge de la distància entre el cel i la terra és enginyosament encertada i d’una poètica bellesa.
Diumenge 25 durant l’any. 24 de Setembre de 2023.