Full Parroquial 10-9-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY (Mt 18,15-20)
- Nosaltres no vivim pas sols, sinó rodejats d’altres persones: a casa, a la feina, al veïnat, a la comunitat parroquial, etc. I ben aviat ens adonem d’una cosa: que les persones que ens envolten no són perfectes. De vegades actuen malament, o almenys ens ho sembla: fan coses incorrectes, prenen actituds contràries a l’evangeli. Davant d’aquest fet, que és de l’experiència diària, quina és la nostra reacció?
N’hi ha que reaccionen criticant. Alguns sembla que tinguin vocació d’espies: s’assabenten de totes les faltes dels altres. O, com deia amb gràcia un andalús: «Los hay que tienen mal de cervicales…, de tanto mirar de reojo». Però, parlant seriosament, el pitjor és que alguns fins i tot fan la sensació que frueixen descobrint els defectes dels altres. Però quan s’actua així, com que es fa sense amor, sempre es fa mal. És trist tenir a prop una persona que té l’hàbit de criticar, perquè sempre és causa de tensions, desunió i suspicàcies. Una persona així, encara que no pretengui directament fer mal, de fet sempre en fa. Sempre.
Déu ens ha fet el gran do de la paraula. Em serveix per a aixecar o per a enfonsar els altres? Per a crear unió o desunió? No oblidem allò que es diu: que la llengua és l’arma més poderosa que tenim. Com l’utilitzo?
- N’hi ha d’altres que no critiquen, però se’n van a l’extrem contrari: se’n desentenen. Diuen: «Jo no em fico mai amb ningú». I ho diuen com si fos un mèrit. Potser sí que alguna vegada significarà una autèntica actitud de respecte a l’altre. Potser sí. Però sovint, darrere d’aquestes paraules s’hi amaga l’actitud d’aquell que té per norma viure exclusivament per a ell mateix, i els altres «que s’espavilin», «és problema seu», «ja s’ho trobaran». Però això no és considerar l’altre com un germà, que cal ajudar i estimar. Això —diguem-ho clar— és egoisme. Recorda la coneguda actitud bíblica de Caín: «És que soc el guardià del meu germà?». ¿Descobreixo en mi alguna cosa d’aquesta actitud egoista?
- «Ves a trobar-lo i parleu vosaltres dos sols. Si et fa cas, t’hauràs guanyat un germà». Aquesta és l’actitud que ens inculca Jesús: el diàleg sincer, amistós. Sobretot amb les persones més properes; ni criticar-les, ni desentendre-se’n. Ajudar-les a retrobar el camí perquè està en joc la seva felicitat. Que sovint, va lligada a la nostra.
L’amor no es mostra únicament dient paraules de lloança, sinó també, quan cal, amb una paraula de correcció. Però feta des de l’estimació. És a dir, acostant-nos a l’altre d’igual a igual, no «des de dalt», sinó com un germà, perquè jo també fallo i tinc necessitat de ser corregit. L’objectiu, ha dit Jesús, és guanyar-se el germà. Guanyar-se’l; no humiliar-lo, ni enfonsar-lo, perquè això desuneix i separa.
- I diguem finalment que, quan som nosaltres els qui rebem la correcció, hem de saber-la acceptar sense perdre la pau. De moment potser ens sabrà greu, però ben segur que ens ajudarà a progressar. Com rebem les correccions que ens fan les persones que ens estimen?
Certament, complir tot el que hem dit no és fàcil. Per això l’evangeli acaba recomanant-nos que preguem junts. Perquè així es farà present entre nosaltres l’Esperit del Senyor, que és un Esperit d’Amor. I l’Amor sempre facilita les coses.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Ez 33,7-9
Si no adverteixes el pecador, jo et faré responsable de la seva sang
Lectura de la profecia d’Ezequiel
El Senyor em digué: «Fill d’home, t’he fet sentinella perquè vetllis sobre el poble d’Israel. Quan sentis dels meus llavis una paraula, els has d’advertir de part meva. Si jo amenaço el pecador amb la mort i tu no li dius res i no l’adverteixes que s’aparti del camí del mal, ell morirà per culpa seva, però jo et faré responsable de la seva sang. Ara, si tu l’havies advertit que s’apartés del mal camí i es convertís, però no s’ha convertit, ell morirà per culpa seva, i tu hauràs salvat la teva vida».
Salm responsorial 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8)
Veniu, celebrem el Senyor amb crits de festa,
aclamem la Roca que ens salva;
presentem-nos davant seu a lloar-lo,
aclamem-lo amb els nostres cants.
R. Tant de bo que avui sentíssiu la veu del Senyor:
«No enduriu els vostres cors».
Veniu, prosternem-nos i adorem-lo,
agenollem-nos davant del Senyor, que ens ha creat;
ell és el nostre Déu
i nosaltres som el poble que ell pastura,
el ramat que ell mateix guia. R.
Tant de bo que avui sentíssiu la seva veu:
«No enduriu els vostres cors com a Meribà,
com el dia de Massà, en el desert,
quan van posar-me a prova els vostres pares,
i em temptaren, tot i haver vist les meves obres». R.
Lectura segona Rm 13,8-10
Estimar és tota la Llei
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, no quedeu a deure res a ningú. L’únic deute vostre ha de ser el d’estimar-vos els uns als altres. Qui estima els altres, ha complert la Llei. No cometre adulteri, no matar, no robar, no desitjar allò que és d’un altre, i qualsevol altre manament, es troba en aquestes paraules: Estima els altres com a tu mateix.
Qui estima no fa cap mal als altres. Estimar és tota la Llei.
Al·leluia 2C 5,19
Déu, en Crist, ha reconciliat el món amb ell mateix,
i a nosaltres ens confia el missatge de la reconciliació.
Evangeli Mt 18,15-20
Si fa cas de tu, t’hauràs guanyat el teu germà
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús digué als deixebles: «Si el teu germà peca, ves a trobar-lo i parleu-ne vosaltres dos sols. Si te’n fa cas, t’hauràs guanyat el germà. Si no te’n fa cas, crida’n un altre o dos més, perquè la causa sigui judicada per la paraula de dos o tres testimonis. Si tampoc no feia cas d’ells, parla’n a la comunitat reunida. Si ni tan sols de la comunitat no volia fer cas, considera’l com si fos un pagà o un publicà. Us ho dic amb tota veritat: Tot allò que lligareu a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligareu a la terra, quedarà deslligat al cel.
Us asseguro també que si dos de vosaltres aquí a la terra s’avenen a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà, perquè on n’hi ha dos o tres de reunits en el meu nom, jo soc enmig d’ells».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
QUAN SORGEIG EL CONFLICTE.
Comentari a l’evangeli del diumenge 23 durant l’any. A
Un fragment del capítol 18 de l’evangeli de Mateu (Mt 18,15-20) està dedicat a la correcció fraterna, és el que llegim avui.
Els conflictes són inevitables entre els éssers humans i sobretot quan es tracta d’una comunitat petita i marginal sotmesa a pressions de tota mena. La manera de gestionar aquesta mena de conflictes interns és determinant per la supervivència de la comunitat. Nombrosos grups i comunitats del segle I van establir procediments per resoldre conflictes, amonestar els seus membres i, en un cas extrem, excloure’ls del grup. La comunitat de Mateu no fou perfecta i s’hi troben moltes semblances amb la manera de procedir d’aquests grups perquè no era aliena a les necessitats de reprovació i correcció.
Una primera font d’inspiració la trobem en el llibre del Levític que diu: “No covis odi contra el teu germà, però corregeix, si cal, el teu proïsme” (19,17). També a la comunitat essènia de Qumram es recomana “Que hom amonesti el seu proïsme en la veritat, la humilitat i l’amor misericordiós envers l’home. Que ningú parli al seu germà amb ira o murmurant … que no l’odiï en el seu cor, sinó que el reprengui per no caure en pecat per la seva culpa” (1 OS 5,24-6,1).
En el text de Mateu no s’especifiquen els procediments d’actuació, ni les funcions que tenen els encarregats de l’acció disciplinària, ni s’especifiquen les penes o càstigs ni les condicions de la readmissió. Les tres fases que es descriuen en el text fan pensar en els tribunals civils on hi ha una primera instància, una fase d’apel·lació i un recurs a l’autoritat judicial màxima. Sembla com si el text volgués ser un exemple d’aquella dita popular “la roba bruta s’ha de rentar a casa”. Considerant-ho així, el text de Mateu sintonitzaria molt bé amb el text de Pau que diu: “Com és possible que entre vosaltres hi ha algú que quan té un plet contra un altre gosi recórrer a un tribunal pagà i no als membres del poble sant? (1 Co 6,1).
“Si el teu germà peca contra tu”. No s’especifica la naturalesa del pecat. En alguns manuscrits no apareix el “contra tu”. Si donem per bona la presència del “contra tu” es pot considerar que no es tracta dels pecats que les primeres comunitats cristianes consideraven com pecat i que eren molt greus: apostasia, homicidi, adulteri, i gran robatori. Per tant hem de pensar en pecats que es donen en la relació entre persones i que trenquen la unió de la comunitat.
Aquesta unitat es trenca quan es dona el cas de no acceptar, quan s’arriba a la situació límit, el pronunciament de l’Església, de la comunitat. Aquest pronunciament és el reconeixement de que la relació s’ha trencat, de que l’ofensor s’ha situat fora de la comunitat al negar-se a fer la voluntat de Déu tal com l’ensenya Jesús. Arribats a aquest punt cal considerar-lo un pagà o un recaptador d’impostos. Jesús es relaciona amb el gentils, els pagans (8, 5-13; 12,18.21; 15,21-28) i es relaciona amb els recaptadors d’impostos (9,9.10-13; 11,19). Pagans i recaptadors d’impostos són objecte de missió, persones a les que cal guanyar per la causa de Jesús a fi de nodrir la comunitat de deixebles de Jesús. L’ofensor que ha quedat fora de la comunitat haurà de tornar a començar des de zero.
El poder de lligar i deslligar és una pràctica inspirada en el rabinisme jueu. La “Smijà”, rabínic era una mena d’ordenació o imposició de mans on l’estudiant que havia acabat els seus amplis estudis de les Lleis en una acadèmia religiosa (Yeshia) se li delegava una certa autoritat per prendre decisions davant qualsevol situació dins una comunitat concreta. Una de les preguntes que feia el rabí principal era: pot lligat, pot deslligar?. Si la resposta era afirmativa ja tenia autoritat delegada. Si s’esdevenia quelcom digne de ser jutjat, el cas era portat davant aquesta persona i, per l’autoritat que li havia estat atorgada, lligava o deslligava, és a dir, jutjava el cas. El poder de lligar i deslligar que tenien els rabins i que Jesús ha donat a Pere desprès de la confessió messiànica (Mt 16,19), ara Jesús l’ha donat a tota la comunitat. Només caldrà que en faci bon us.
Diumenge 23 durant l’any. 10 de Setembre de 2023.