Full Parroquial 3-9-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXII DURANT L’ANY (Mt 16, 21-27)
- Nosaltres volem ser feliços, evidentment. És una tendència que neix en el més profund de la naturalesa humana. Tots aspirem a ser feliços. El problema consisteix a saber trobar el camí que veritablement porta a aquesta situació tan desitjada. Nosaltres acostumem a pensar que això únicament s’aconsegueix si gaudim d’una vida fàcil, si no tenim grans problemes, si tot ens va bé. Però Jesús, que desitja realment que siguem feliços, ens obre els ulls, en aquest evangeli d’avui, perquè no ens equivoquem de camí.
Només hi pot haver felicitat quan tenim un projecte de vida seriós, que valgui la pena, fonamentat en la veritat de l’evangeli i viscut a fons en l’amor. Ni la buidor ni la mentida no donen la felicitat. I qui no estima generosament, tampoc no serà mai feliç. És tot això el que ens vol dir Jesús, a través d’aquelles frases punyents que hem escoltat en l’evangeli i que hem de saber interpretar bé.
- «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix», ens ha dit. Negar-se un mateix és l’actitud contrària a la nostra tendència egoista de pensar únicament en els nostres propis interessos. Jesús ens demana que siguem homes i dones disponibles, que tinguem un cor tan gran que no quedi saturat amb els nostres propis problemes i preocupacions. Aquesta obertura als altres és la condició per a la felicitat. Perquè aquesta actitud no és de cap manera empobridora: no significa quedar-nos buits. Al contrari: significa eliminar del nostre cor egoismes, enveges i mandres; tot el que és estèril.
Hi ha persones que no seran mai felices perquè no són capaces de fer feliços els altres. Perquè només podem gaudir d’aquella felicitat que donem als altres gratuïtament. Amb la felicitat i l’estimació passa a l’inrevés d’altres coses: com més en dones més en tens. I qui s’ho guarda per a ell mateix ho perd. Qui estima de veritat no s’empobreix mai: sempre s’enriqueix, sempre hi surt guanyant, mai perdent. Per això Jesús ens ha dit també: «Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà».
- L’evangeli ens ha dit també que l’apòstol Pere no estava gaire d’acord amb les paraules de Jesús, que parlava de sofriment i de mort. Aquesta actitud de Pere ens fa veure la debilitat humana. Avui Pere ja s’ha oblidat de deixar-se guiar per la llum que ve de dalt i torna a jutjar les coses amb la seva pròpia llum, tan arran de terra. Cal reconèixer que a nosaltres, sovint, també ens passa el mateix. També reaccionem com Pere, sense admetre que el sofriment de la nostra vida pugui tenir un sentit positiu i ens pugui ajudar a madurar. Per això mereixem igualment la reprensió que Jesús féu a Pere: «No penses com Déu, sinó com els homes». És a dir, «no estàs en la veritat». El que passa és que, tant Pere com nosaltres, oblidem una cosa fonamental. Fixem-nos que Jesús no ens ha dit només que cadascú prengui la seva creu, sinó que hi afegeix: «I m’acompanyi».
Saber que el camí de la vida no el farem mai sols, sinó en companyia de Jesús, ens ha de donar esperança. I un viatge al costat d’un bon amic, Jesús, no es fa mai llarg ni pesat. Sobretot, sabent que Jesús s’acomodarà sempre al meu pas, segons les forces físiques i espirituals que tingui jo a cada moment de la meva vida. De què podem tenir por?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXII DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Jr 20,7-9
La paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis
Lectura del llibre de Jeremies
M’heu afalagat, Senyor, i m’he deixat seduir; us heu apoderat de mi i m’heu dominat, però ara passen el dia divertint-se a costa meva, tothom es riu de mi. Sempre que parlo, dono el crit d’alarma, el meu clam anuncia invasions i devastació. Tot el dia la paraula del Senyor m’és un motiu d’escarnis i de burles. A la fi pensava: No en vull parlar més, no diré res més en nom d’ell, però llavors sentia en el meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos. Estic rendit de tant aguantar, ja no puc més.
Salm responsorial 62,2.3-4.5-6.8-9 (R.: 2b)
Vós, Senyor, sou el meu Déu; de bon matí jo us cerco.
Tot jo tinc set de vós,
per vós es desviu el meu cor,
com terra eixuta sense una gota d’aigua.
R. Tot jo tinc set de vós, Senyor, Déu meu.
Jo us contemplava al vostre santuari
quan us veia gloriós i poderós.
L’amor que em teniu val més que la vida;
per això els meus llavis us lloaran. R.
Que tota la vida us pugui beneir
i alçar les mans lloant el vostre nom.
Saciat del bo i millor,
us lloaré amb el goig als llavis. R.
Perquè vós m’heu ajudat,
i soc feliç sota les vostres ales.
La meva ànima s’ha enamorat de vós,
em sosté la vostra mà. R.
Lectura segona Rm 12,1-2
Oferiu a Déu tot el que sou, com una víctima viva
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, per l’amor entranyable que Déu ens té, us demano que li oferiu tot el que sou, com una víctima viva, santa i agradable. Això ha de ser el vostre culte veritable. No us emmotlleu al món present; transformeu-vos renovellant la vostra manera de veure les coses, perquè pugueu reconèixer quina és la voluntat de Déu: reconèixer allò que és bo, agradable a Déu i perfecte.
Al·leluia Cf. Ef 1,17-18
Que el Pare de nostre Senyor Jesucrist
il·lumini els ulls del nostre cor
perquè coneguem a quina esperança ens ha cridat.
Evangeli Mt 16,21-27
Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús començà a deixar entendre als deixebles que havia d’anar a Jerusalem, que havia de patir molt de part dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a renyar-lo: «De cap manera, Senyor: a vós això no us pot passar!». Però Jesús es girà i li digué: «Fuig d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no penses com Déu, sinó com els homes».
Llavors Jesús digué als deixebles: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m’acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi, la retrobarà. Què en trauria l’home de guanyar tot el món si perdia la vida? Què podria pagar l’home per rescatar la seva vida? Perquè el Fill de l’home ha de venir en la glòria del seu Pare voltat dels seus àngels, i ell pagarà cadascú segons les seves obres».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
UNA MORT PREVISTA
Comentari a l’evangeli del diumenge 22 durant l’any. A
Desprès del reconeixement de Jesús com a Messies fill de Déu per part de Pere, l’evangeli de Mateu segueix amb el primer dels anuncis de la passió. És el text que llegim aquest diumenge (Mt 16,21-27).
Els anuncis de la passió, mort i resurrecció de Jesús hi ha qui els ha considerat un “vaticinium ex eventu” expressió llatina que s’ha fet clàssica per designar la predicció d’uns fets quan aquests ja s’han esdevingut. Però això no treu la possibilitat de la pregunta: podia preveure realment Jesús la seva mort? Hi ha elements en els textos que permetin preveure un final tràgic a la missió de Jesús?
Jesús percep que el seu missatge no és acceptat ( Mt 9,3.11.34; 11,20-24; 12,2.14.24.38-42; 13,57). El coneixement de la mort de Joan Baptista desperta en Jesús el pensament que ell pot córrer la mateixa sort (Mt 14,13). Si els fariseus decideixen fer-lo morir no és estrany que Jesús, d’una manera o altre se n’enteri (Mt 12,14). Jesús s’adona que la seva predicació pot aportar-li la mort que suportaren els profetes rebutjats (Mt 23,31.37). Jesús és conscient que el poder de les elits contraataca els qui denuncien la seva injustícia i promouen un ordre alternatiu. La seva persecució i sofriment – i la mort en molts casos – és la conseqüència inevitable d’aquest enfrontament amb la elit política, socioeconòmica i religiosa. Jesús sofrirà com molt altres en la història d’Israel es van oposar als plans dels poderosos: Moisès (Ex 14); Elies (1 Re 19,1-3); Eleazar ( 2 Ma 6,18-31) els 7 germans i la mare (2 Ma 7).
L’anunci de Jesús comença dient: “Calia que”. El verb grec “deî” és el que traduïm per “caldre”. És un verb que Mateu usa algunes vegades ( 24,6; 26,54) per indicar la voluntat de Déu de portar a terme un pla determinat. Aquí vol dir que en els plans de Déu respecte a Jesús com el seu enviat hi entren la mort en mans de la elit religiosa i política i la seva resurrecció. És a dir, més enllà de totes les circumstàncies que podien portar Jesús a pensar en la seva mort hi ha el pla de Déu que sobrepassa totes les eventualitats humanes i desfà la possibilitat que la mort de Jesús sigui fruit de l’atzar.
En cap dels altres dos anuncis de la passió de Jesús en l’evangeli de Mateu (17,22-23; 20,17-19) hi apareixen els ancians, membres laics del sanedrí de Jerusalem que pertanyien a les famílies riques i poderoses i que ben segur feien costat als saduceus. Juntament amb els escribes i els grans sacerdots constituïen el sanedrí. Aquest fou el primer responsable i el que tenia un interès ben determinat i teològic en la mort de Jesús. Aquest ha aparegut com un profeta (Mt 21,11.46). Segons el Deuteronomi un profeta ha d’acreditar que les seves paraules provenen de Déu i si no ho fa aquest profeta ha de morir ( Dt 18,20.23). A Jesús el mestres de la Llei li han demanat un senyal i Jesús els parla del senyal de Jonàs, imatge de la resurrecció ( Mt 12,38-40). També els fariseus i saduceus li demanen un senyal del cel (és a dir, una acreditació per part de Déu) i la resposta és la mateixa (Mt 16,1-4).
Com que no hi ha senyal, s’ha de desacreditar Jesús demostrant clarament que Déu no està amb ell i això passa per la mort en creu perquè, tal com diu el Deuteronomi, “Tot home penjat en un patíbul és un maleït de Déu” (Dt 21,23; Gl 3,13). I aquí és on entren els romans. Els jueus no podien crucificar ningú, amb la lapidació no n’hi havia prou. Els romans sí que apareixen en el molt més detallat tercer anunci de la passió. Per aconseguir els seus propòsits el sanedrí haurà de fer veure que Jesús és un messies revolucionari i violent a l’estil del que descriuen els Salms de Salomó: “Promou un rei, un fill de David … perquè regni a Israel … dona-li força per destruir els prínceps injustos, per purificar Jerusalem dels gentils que la trepitgen destruint-la” (17,21-22).
Pere participa d’aquesta ideologia, però el messianisme de Jesús està en la línia del messianisme del servent des Senyor. Pere no pot admetre un messies derrotat. Jesús és contundent i diu a Pere: “Vés-te’n Satanàs” les mateixes paraules (Mt 4,10) amb les que respon al diable que vol fer-lo desistir de la seva missió. Les mateixes paraules que diria a qualsevol que no compartís el projecte de Jesús que passa per la mort.
Diumenge 222 durant l’any 3 de Setembre de 2023