Full Parroquial 27-8-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XXI DURANT L’ANY (Mt 16,13-20)
- Jesús, en l’evangeli, ens fa una pregunta: «I vosaltres, qui dieu que soc?». És una pregunta personal i intransferible. Per tant no podem respondre pel que diu la gent o per allò que m’han ensenyat. Se’m demana què és allò que crec realment. Qui és Jesús per a mi? ¿Únicament és un personatge admirable que va viure fa més de dos mil anys? ¿O és de veritat aquella llum i aquella força que dona sentit i coherència a tota la meva vida? És a dir, aquell que m’impulsa a aixecar-me quan em sento fracassat i desanimat; aquell que em retorna l’esperança després de cada decepció; aquell que em dona la certesa que estimar és la millor manera de passar per la vida.
Crec en un Jesús viu o en un Jesús mort i inoperant? M’influencia de veritat? Aquesta és una qüestió essencial per a un creient. Tinguem present, però, que la resposta a la pregunta que ens fa Jesús no han de ser les nostres paraules, sinó, sobretot, la nostra vida. És la nostra vida, allò que mostra l’autenticitat de la nostra resposta. ¿Estic demostrant, amb el meu estil de viure, que Jesús és realment, per a mi, un Esperit que porto a dins i que m’impulsa a viure estimant i fent el bé? ¿Soc de veritat un nou Jesús que deixo un rastre personal de la bondat de Déu pertot arreu on vaig passant?
- Hi ha una altra qüestió important en aquest evangeli. Pere afirma: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». I Jesús li diu que és sortós perquè «això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel». És essencial que ens adonem que l’elogi de Jesús no ve motivat perquè la resposta de Pere sigui encertada, sinó perquè ha estat capaç d’escoltar la inspiració de Déu.
Sense aquesta llum que ve de dalt, difícilment arribarem a un coneixement i la nostra fe no tindrà consistència. Estem atents a les inspiracions de Déu? No exhaurirem mai el coneixement de Jesús, perquè ell se’ns va revelant progressivament. I no oblidem que, com més coneixement tinc de Jesús, més sentit trobo a la meva fe i a tota la meva vida.
- Recordem, finalment, aquelles paraules de Jesús: «Jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta Pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no hi podran resistir». És una afirmació solemne i alhora sorprenent que fa Jesús. Dic sorprenent perquè, d’una banda, assegura amb fermesa que l’Església es mantindrà per sempre i, de l’altra, l’edifica sobre un home: Pere. Pere era un home de bona voluntat, però que va fallar moltes vegades. I és que, a ser deixeble de Jesús, no se n’aprèn pas en un dia: és un procés llarg, molt llarg, que dura tota la vida.
Això ens ha de fer comprendre per què l’Església —que som tots els que creiem en Jesucrist— és plena de defectes, des del Papa fins a l’últim cristià. L’Església no està formada per un conjunt d’homes i dones perfectes. Aquesta mena d’homes i dones no existeix. L’Església està constituïda per homes i dones pecadors. Però, això sí, que reconeixen amb humilitat els seus defectes i, amb l’ajut del Senyor, s’esforcen per anar-los superant, per intentar ser fidels a Jesucrist enmig de les seves inevitables infidelitats.
Voler considerar l’Església d’una altra manera és no haver entès l’evangeli. Tot i això, l’Església ha arribat fins aquí i continuarà endavant perquè porta a dins la força de l’Esperit de Déu, que és indestructible. La força ve de Déu, no dels homes. La veritable Roca és Jesús, no Pere. Per això també hi ha sempre —sempre—, en totes les èpoques i en tots els nivells, homes i dones honestos, fidels, sants de veritat. No ho oblidem, això. Són el signe de la presència de l’Esperit en l’Església.
Alegrem-nos-en i esforcem-nos per ser una persona d’aquesta mena. És el millor testimoni que podem donar en aquesta època tan materialista, tan poc fraternal i tan desil·lusionada.
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XXI DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera Is 22,19-23
Li posaré a l’espatlla la clau del palau de David
Lectura del llibre d’Isaïes
El Senyor diu a Sobnà, cap del palau del rei: «Et faré caure del pedestal, et derrocaré del lloc que ocupes. Aquell dia cridaré el meu servent, Eljaquim, fill d’Helquies, el vestiré amb la roba que portes, li posaré les teves insígnies, li donaré l’autoritat que tens, i serà un pare per als habitants de Jerusalem i per als homes de Judà. Li posaré a l’espatlla la clau del palau de David: quan ell haurà obert, ningú no tancarà, i quan haurà tancat, ningú no podrà obrir. El fixaré com un clau en un indret segur, i serà un tron gloriós per a la família del seu pare».
Salm responsorial 137,1-2a.2bc-3.6 i 8bc (R.: 8bc)
Us enalteixo amb tot el cor, Senyor,
us vull cantar a la presència dels àngels.
Em prosterno davant del santuari.
R. El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor.
Enalteixo el vostre nom
perquè estimeu i sou fidel.
Sempre que us invocava, m’heu escoltat,
heu enfortit la meva ànima. R.
El Senyor és excels, però es mira els humils,
mentre que els altius, els esguarda de lluny.
El vostre amor perdura sempre.
Acabeu la vostra obra, Senyor. R.
Lectura segona Rm 11,33-36
Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Quina profunditat i riquesa en la saviesa i en el coneixement de Déu! Que en són d’incomprensibles els seus judicis i d’impenetrables els seus camins! Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Qui l’ha assessorat com a conseller? Qui s’ha avançat mai a donar-li res perquè li ho pugui recompensar? Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina cap a ell. Glòria a ell per sempre, amén.
Al·leluia Mt 16,18
Tu ets Pere.
Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església
i les portes del Reialme de la Mort
no li podran resistir.
Evangeli Mt 16,13-20
Tu ets Pere. Et donaré les claus del Regne del cel
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús anà a la regió de Cesarea de Felip, i un cop allà, preguntava als seus deixebles: «Què diu la gent del Fill de l’home? Qui diuen que és? Ells li respongueren: «Uns diuen que és Joan Baptista; altres, que és Elies; altres, que és Jeremies o algun altre dels profetes». Ell els diu: «I vosaltres, qui dieu que soc?». Simó Pere li contesta: «Vós sou el Messies, el Fill del Déu viu». Jesús li va respondre: «Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. I ara, també jo et dic que tu ets Pere. Sobre aquesta pedra jo edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no li podran resistir. Et donaré les claus del Regne del cel: tot allò que lliguis a la terra, quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra, quedarà deslligat al cel». Després prohibí severament als deixebles de dir a ningú que ell era el Messies.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
LA INVESTIDURA D’ELIAQUIM
Comentari a la primera lectura del diumenge 21 durant l’any. A
La primera lectura d’aquest diumenge és un text del profeta Isaïes que ha estat escollit amb la intenció d’il·lustrar l’evangeli que llegim avui, un text de Mateu on Jesús diu a Pere que li donarà les Claus del Regne del cel. El simbolisme de la clau és el nexe entre les dues lectures.
Isaïes no pretenia il·lustrar el text de Mateu que evidentment no coneixia. El text proposat com a primera lectura (Is 22,19-23) recull uns versets d’un oracle dirigit a Eliaquim, un alt funcionari de la cort de Jerusalem.
Un llarg tram del llibre d’Isaïes està dedicat als oracles contra les nacions. Cinc oracles es troben entre els capítols 13 i 19. Segueix una acció simbòlica presentant el profeta Isaïes nu (20,1-6), un senyal dels egipcis i etíops nus i presoners que Assíria deportarà. Continuen els oracles, cinc més entre els capítols 21 al 23.
L’oracle dirigit a Eliaquim està situat desprès d’un oracle dirigit contra Jerusalem i va de costat amb un altre oracle dirigit contra Xebnà, un altre funcionari reial. A que ve un oracle dirigit contra Jerusalem enmig dels oracles dirigits contra les nacions? L’oracle contra Jerusalem i contra dos funcionaris reials – entre ells Eliaquim – dins els oracles contra les nacions sorprèn però serveix per advertir que la perdició i la condemna dels pobles estrangers no implica “ipso facto” la salvació d’Israel.
L’oracle contra els dos funcionaris ve desprès de la queixa del profeta segons la qual Jerusalem s’ha dedicat a menjar i beure en comptes de seguir la invitació a plorar i penedir-se. El profeta denuncia els habitants de Jerusalem que han cercat la seva seguretat fora de Déu i no han sabut copsar els signes que els parlaven de la necessitat de conversió, de refer el seu camí. L’oracle contra els dos funcionaris és una personalització de l’oracle contra Jerusalem.
La lectura comença parlant de la destitució de Xebnà un dels funcionaris reials que intentà persuadir el rei Ezequies perquè s’aixequés contra Assíria i demanés auxili a Egipte oposant-se així a la política de neutralitat propugnada pel profeta Isaïes. Xebnà cercava més la seguretat en les estratègies polítiques que no pas en la confiança en Déu. Xebnà era dels que sobresortiren per la seva irresponsabilitat política, la seva immoralitat, la burla de la paraula de Déu i el menyspreu del ministeri profètic.
Xebnà serà destituït i en el seu lloc serà posat Eliaquim. La lectura que llegim correspon a l’establiment d’Eliaquim en el seu càrrec. És un llenguatge solemne; és una investidura que s’assembla a les investidures reials. A Eliaquim se l’anomena “servent” cosa que recorda els grans personatges de l’Antic Testament: Abraham (Gn 26,24), Moisès (Nm 12,7), David (2 Sa 7,5), Job (1,8). Aquí es vol fer entendre la relació especial amb la divinitat. Se li posa la túnica pròpia del seu càrrec i se li cenyeix la faixa que simbolitza l’autoritat i jurisdicció pròpies del càrrec. Ser pare recorda l’encàrrec de protegir i beneficiar el seu poble. Al voltant del coll li pengen les claus del palau indicador que és garant de la seguretat del palau i del poder extraordinari que implica obrir i tancar i l’autoritat per atorgar o negar l’admissió davant la presència reial. La referència a David dona a l’oracle un to messiànic en consonància amb el pensament d’Isaïes. L’estaca invoca el desig de la solidesa i perpetuïtat del càrrec.
La lectura litúrgica no recull els versets que descriuen la caiguda de la casa d’Eliaquim (vv.24-25). L’ambició el portà al nepotisme, a repartir càrrecs i privilegis entre els seus parents i amics. El qui havia de ser un pare es convertí en un corrupte ambiciós. Evidentment això no ho podia tolerar el profeta Isaïes, d’aquí l’oracle contra ell i contra el seu predecessor i l’anunci de la seva caiguda.
Diumenge 21 durant l’any. 27 d’Agost de 2023