Full Parroquial 15-8-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU (Lc 1-39-56)
- La festa d’avui és una festa d’alegria i d’esperança, perquè és la manifestació de la victòria absoluta de Déu sobre el mal i les seves conseqüències: el pecat i la mort. Allà on ha arribat Maria, a la plena glorificació de cos i d’esperit, també un dia hi arribarem nosaltres, gràcies a Jesús. Aquest és el terme vers el qual ens encaminem: aquesta és la raó de ser de la nostra existència.
Potser de vegades, sobretot quan perdem una persona que estimem, ens fem aquesta reflexió: com n’és, de fràgil, la vida humana! Quants esforços dels pares i dels educadors, quan som petits, quants esforços de nosaltres mateixos, quan som grans, i quants esforços de les persones que tenim al costat per ajudar-nos. Tant que costa tirar endavant una vida humana i, de sobte, un dia, malgrat tota la preocupació i l’estimació dels qui l’envolten, se li para el cor, la posem dins d’una caixa, l’enterrem i desapareix dels nostres ulls. ¿Valia la pena fer tants esforços per arribar a aquest resultat? Val la pena viure?
- La festa d’avui ens fa veure que sí que val la pena. Ens recorda que la darrera paraula, en nosaltres, no la tenen ni la tristesa, ni el sofriment, ni la mort. La darrera paraula la tenen la joia, la felicitat i la vida. Per la fe sabem que, en arribar al terme de la nostra existència terrenal, no ens trobarem amb el buit, amb el no-res, sinó amb els braços d’un Déu que ens estima i que ens acull amb bondat, perquè ens vol al costat seu feliços per sempre.
Maria experimenta ja les primícies d’aquesta salvació que ens ha portat Jesús. Però sabem que un dia també serà realitat per a nosaltres. Serà el compliment d’aquelles paraules de Jesús: «Jo soc la resurrecció i la vida. Els qui creuen en mi, encara que morin, viuran, i tots els qui viuen i creuen en mi, no moriran mai més» (Jn 11,25-26). Aquesta és la salvació que ens ha vingut a portar Jesús: donar-nos la vida per sempre. Per tant, sí que val la pena viure per a poder arribar a aquest resultat. De veritat que val la pena.
- Això ens ha de donar esperança i ens ha d’impulsar a seguir el mateix camí que va seguir Maria, que és el que porta a aquest final feliç. Jesús, en el moment solemne de la seva mort, ens va donar Maria per Mare. Li hem d’agrair que ens hagi donat la seva pròpia mare. Tot i això, hem de reconèixer amb humilitat que, de vegades, no la tenim per tal. Sí que potser li demanem coses perquè pensem que és bona i que ens ajudarà. I no ens equivoquem. Però la funció de mare no es redueix a donar coses als fills. La funció principal d’una mare és educar. Nosaltres ens hem de deixar educar per Maria: per això ens la va donar Jesús.
- Però aquesta educació, les mares l’aconsegueixen sobretot amb l’exemple de la pròpia vida. Els fills, més que obeir el pare i la mare, els imiten: assimilen la seva manera de ser i de reaccionar. Fixem-nos en l’evangeli d’avui, perquè ens permet descobrir alguns trets de la manera de ser de Maria, que nosaltres faríem bé d’assimilar.
Remarquem, sobretot, una qualitat que lliga molt bé amb la festa que celebrem: l’esperit d’agraïment. Maria sap donar gràcies a Déu per totes les meravelles que Déu ha realitzat en ella. Ser humil no és negar les coses bones que tenim: això seria signe de desagraïment. Ser humil és reconèixer, com Maria, totes les nostres qualitats i riqueses, però prenent consciència alhora, com Maria, que tot és do de Déu: que no hi ha mèrit meu, perquè tot és pura bondat seva.
Avui és també un bon moment per a contemplar la nostra vida, amb una mirada agraïda, per a adonar-nos de la gran quantitat de coses bones que Déu ens ha donat, i de preguntar-nos ben sincerament quin ús en fem. I no oblidem que tot el que Déu ens ha donat és perquè, a través nostre, es posi de manifest la seva bondat enmig del món. És a dir, perquè els altres també es beneficiïn de les coses bones que hem rebut gratuïtament de mans de Déu. Realment és així? Maria sí que ho va saber fer: l’evangeli ens la presenta com una persona plena de fe, servicial i capaç de portar alegria allà on va. És aquest el model que procuro seguir?
Reflexionem-hi!
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
15 d’agost
ASSUMPCIÓ DE LA BENAURADA VERGE MARIA
Solemnitat
MISSA DEL DIA
Lectura primera Ap 11,19a;12,1-6a.10ab
Aparegué en el cel un gran prodigi
Lectura de l’Apocalipsi de sant Joan
El santuari del temple de Déu que hi ha en el cel s’obrí, i dins el temple aparegué l’arca de l’aliança de Déu. Llavors aparegué en el cel un gran prodigi: una dona que tenia el sol per vestit, la lluna sota els peus i duia al cap una corona de dotze estrelles. Esperava un fill i cridava amb dolor, a punt de donar a llum. Al mateix temps aparegué en el cel un altre prodigi: hi havia un gran drac rogenc, que tenia set caps i deu banyes. Als set caps duia set diademes, i la seva cua arrossegà la tercera part de les estrelles i les llançà a la terra. El drac s’aturà davant la dona per devorar-li el fill així que nasqués. La dona posà al món un fill, un noi que ha de governar totes les nacions amb el ceptre de ferro; el seu fill va ser endut cap a Déu i cap al seu setial, i la dona va fugir al desert, on Déu li havia preparat un lloc. Llavors vaig sentir al cel una veu que cridava amb tota la força: «Ara és l’hora de la victòria del nostre Déu, l’hora del seu poder i del seu Regne, i el seu Messies ja governa».
Salm responsorial 44,10bc.11-12ab.16 (R.: 10b)
La princesa t’espera enjoiada,
l’esposa et ve a la dreta, vestida amb or d’Ofir.
R. Teniu la reina a la dreta,
vestida amb brocats d’or.
Escolta, filla, estigues atenta,
oblida el teu poble i la casa del teu pare;
el rei està corprès de la teva bellesa.
És el teu senyor: fes-li homenatge. R.
Conduïdes entre cants de festa,
s’acosten al palau del rei. R.
Lectura segona 1C 15,20-27a
Crist, el primer; després, els qui són de Crist
Lectura de la primera carta de sant Pau als cristians de Corint
Germans, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, el primer d’entre tots els qui han mort. Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts: tots són d’Adam, i per això tots moren, però tots viuran gràcies al Crist. Cadascun al moment que li correspon: Crist el primer, després, a l’hora que ell vindrà, els qui són de Crist; a la fi, quan ell destituirà tota mena de sobirania, d’autoritat o de poder, com a coronament de tot, posarà el Regne en mans de Déu, el Pare. Perquè ell ha de regnar fins que Déu haurà sotmès tots els enemics sota els seus peus. El darrer enemic destituït serà la Mort. Perquè l’Escriptura diu que tot ho ha posat sota els seus peus.
Al·leluia
Maria ha estat enduta al cel.
Els àngels se n’alegren.
Evangeli Lc 1,39-56
El Totpoderós obra en mi meravelles.
Exalça els humils
Lectura de l’evangeli segons sant Lluc
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui soc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà».
Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre».
Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
SO DE CALMA SUAU
Comentari a la primera lectura del diumenge 19 durant l’any. A
Tots els personatges de l’Antic Testament captiven pel rol que exerceixen en els relats i textos on apareixen però alguns són particularment fascinants, un d’ells és el profeta Elies les narracions sobre el qual apareixen en el primer i segon llibre dels Reis (1Re 17-2Re 1). A la primera lectura d’aquest diumenge llegim un fragment del capítol 19 del primer llibre dels Reis( 1Re 19,9a.11-13a) on s’explica el trobament d’Elies amb Déu.
El text escollit es limita a la descripció de la manifestació ( teofania) de Déu a Elies però aquest esdeveniment té uns antecedents i unes conseqüències que cal tenir en compte per copsar el seu significat.
Elies fuig. Fuig com va fugir Moisès del Faraó d’Egipte que volia matar-lo (Ex 2,15), fuig com va fugir Jesús d’Herodes per salvar la vida desprès que aquest hagués fet decapitar Joan Baptista (Mt 14,13). De qui fuig Elies? Concretament de Jezabel la muller del rei Acab; aquesta havia enviat un missatge a Elies dient: “Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demà en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d’ells “ (1Re 19,2). Aquests ells es refereix als profetes de Baal que Elies havia ordenat degollar desprès d’haver-se demostrat la seva impotència per aconseguir que el seu déu Baal enviés el foc necessari per consumir la víctima de l’holocaust. La demostració del poder de Senyor que dona el foc per l’holocaust i concedeix la pluja desprès de la sequera (1Re 18,45), poder que es demostra superior per sobre del déu Baal, hauria de causar satisfacció al profeta Elies, però les amenaces de Jezabel capgiren la situació de tal manera que Elies ha de fugir.
El profeta fugitiu, doncs, es veu impotent davant les amenaces de la seva enemiga i per altra banda es troba submergit en una profunda crisi interior que el fa dubtar de si mateix i de la seva causa. Més endavant el profeta Jeremies viurà la mateixa experiència (Jr 20,9) Convençut que ha fracassat Elies vol morir com volia morir Moisés que pensava haver perdut el favor de Déu ( Nn 11,15). Un àngel es presenta per retornar-li les ganes de viure i el posa novament en camí. L’objectiu serà arribar a l’Horeb, la muntanya on Déu s’havia revelat a Moisès. Horeb és el nom que rep la muntanya del Sinaí en el corrent deuteronomista (Dt 1,2.6.19; 4,10.15; 9,8; 18,16; 28,69). Els 40 dies de marxa recorden els 40 dies que Moisès va estar a l’Horeb (Dt 9,9) i també als 40 anys que Israel va caminar pel desert (Nm 14,33). Elies reviu en la seva persona l’experiència de Moisès i del poble d’Israel.
La fugida prepara el trobament d’Elies amb Déu. “·Surt que passaré jo, el Senyor”. Déu treu Elies de la cova símbol de la protecció i seguretat que el profeta ha cercat davant la persecució (és Déu qui el protegirà), la cova és símbol de la nit, de la sensació de fracàs, de la por, només sortint de la cova el profeta podrà veure Déu. El vent huracanat, el terratrèmol i el foc són elements teofànics que trobem en la manifestació de Déu al Sinaí (Ex 19,16-19) i se suposa són propis de les manifestacions de les divinitats paganes.
Ni en el vent, ni en el terratrèmol, ni en el foc Déu es fa present, sinó en el murmuri d’un ventijol suau; són moltes les traduccions proposades, potser la més ajustada seria traduir per “un so de calma suau”. Per què aquest contrast? Potser el narrador ens vol dir que Déu porta a terme el compliment dels seus designis sense grans demostracions de poder. Déu vol fer entendre a Elies la conveniència de cercar mètodes més humans que la matança de profetes. Déu no necessita cap espectacularitat per revelar el seu poder.
Quan Elies es troba davant la presència de Déu es cobrirà el rostre amb el mantell per respecte i mogut per la convicció que ningú pot sobreviure desprès d’haver vist Déu (Ex 3,6;33,20; Jt 6,22-23).
Déu parlarà a Elies. Entre les coses que li encomana hi ha la unció del profeta Eliseu. Serà aquest qui defensarà l’honor de Déu i del profeta. La campanya contra la idolatria iniciada per Elies aconseguirà amb Eliseu la seva victòria.
Diumenge 19 durant l’any. 13 Agost de 2023