Full Parroquial 13-8-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
DIUMENGE XIX DURANT L’ANY (Mt 14,22-33)
- Tots sabem que Jesús ens va donar un manament: «Estimeu-vos els uns als altres», però aquest no és l’únic manament que ens dona en l’evangeli. N’hi ha un altre que també surt sovint: «No tingueu por». No sé si tots tenim clar que això és també un manament del Senyor. Un creient no pot viure amb el cor angoixat, sense esperança. Això seria un signe de solitud, però nosaltres no n’ estem mai, de sols. És clar que tenim problemes; sempre en tindrem. Jesús no ha vingut pas a solucionar les nostre dificultats. Si ell en va passar, també en passarem nosaltres. Però sí que ha vingut a dir-nos que, sigui quina sigui la nostra situació, sempre el tindrem al costat. I que això ens ha de donar confiança, perquè no estarem mai sols.
- Fixem-nos en l’evangeli d’avui. Aquells deixebles es troben en plena nit, lluitant contra les ones i el vent que els priven d’avançar. Això és imatge de la nostra vida: sovint, en el nostre camí, ens trobem amb forces contràries que ens frenen, que ens impedeixen de viure la nostra vida amb la pau al cor, sense por. Jesús ja ho sap,que ens trobarem amb dificultats. No sé si us n’heu adonat, que va ser ell mateix que va obligar els deixebles a pujar a la barca. També és Jesús mateix qui ens ha embarcat a nosaltres. És Jesús qui ens envia enmig de la tempesta del món: no vol pas que ens tanquem en un hivernacle. Vol que siguem «llevat enmig de la pasta».
És aquí on hem d’escampar la Bona Nova amb el testimoni de la nostra vida. És enmig del món on hem d’aprendre a lluitar per fer avançar la barca de la nostra vida i la de tota la humanitat. ¿Sabem lluitar amb fermesa o ens ofeguem en un didal d’aigua?
- Diu l’evangeli que, passades les tres de la matinada, Jesús s’acostà a la barca caminant sobre l’aigua embravida pel temporal. No sabem si és un fet real o només és un simbolisme. El que sí que queda clar és que, si era Jesús qui els havia embarcat, ara no els podia pas deixar sols. I no els hi va deixar. Com tampoc no els hi deixarà a nosaltres. Si cal, també ens ajudarà, fins i tot amb mitjans insospitats.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
DIUMENGE XIX DURANT L’ANY / Cicle A
Lectura primera 1R 19,9a.11-13a
Estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor
Lectura del primer llibre dels Reis
En aquells dies, Elies arribà a l’Horeb, la muntanya de Déu, i passà la nit en una cova. El Senyor li va fer sentir la seva paraula, i li digué: «Surt fora i estigue’t a la muntanya, a la presència del Senyor que ara mateix passarà». Llavors vingué una ventada tan forta que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques davant el Senyor, però el Senyor no hi era. Tot seguit vingué un terratrèmol, però el Senyor tampoc no hi era. Després vingué foc, i el Senyor tampoc no era en el foc. Finalment vingué el so d’un aire suau. Així que Elies el sentí, es cobrí la cara amb el mantell, sortí a fora i es quedà a l’entrada de la cova.
Salm responsorial 84,9ab-10.11-12.13-14 (R.: 8)
Jo escolto què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble
i als qui l’estimen.
El Senyor és a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.
R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor,
i doneu-nos la vostra salvació.
La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarà de la terra,
i la bondat mirarà des del cel. R.
El Senyor donarà la pluja,
i la nostra terra donarà el seu fruit.
La bondat anirà al seu davant,
i la pau li seguirà les petjades. R.
Lectura segona Rm 9,1-5
Tant de bo fos jo proscrit del Crist, en lloc dels meus germans
Lectura de la carta de sant Pau als cristians de Roma
Germans, us asseguro per Crist que dic la veritat, que no menteixo; la meva consciència, guiada per l’Esperit Sant, n’és també testimoni: Sento una gran tristesa i un dolor constant al fons del cor: tant de bo fos jo proscrit del Crist, en lloc dels meus germans, el poble del meu llinatge. Com a israelites, és d’ells la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu, les aliances, la Llei, el culte i les promeses; són d’ells també els patriarques, i finalment, com a home, ha sortit d’ells el Crist, que és Déu per damunt de tot. Sigui beneït per sempre, amén.
Al·leluia Salm 129,5
Confio en el Senyor,
confio en la seva paraula.
Evangeli Mt 14,22-33
Maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari.
Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que soc jo». Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua». Jesús contestà: «Ja pots venir». Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me». A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?». I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien:
«Realment sou Fill de Déu».
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
SO DE CALMA SUAU
Comentari a la primera lectura del diumenge 19 durant l’any. A
Tots els personatges de l’Antic Testament captiven pel rol que exerceixen en els relats i textos on apareixen però alguns són particularment fascinants, un d’ells és el profeta Elies les narracions sobre el qual apareixen en el primer i segon llibre dels Reis (1Re 17-2Re 1). A la primera lectura d’aquest diumenge llegim un fragment del capítol 19 del primer llibre dels Reis( 1Re 19,9a.11-13a) on s’explica el trobament d’Elies amb Déu.
El text escollit es limita a la descripció de la manifestació ( teofania) de Déu a Elies però aquest esdeveniment té uns antecedents i unes conseqüències que cal tenir en compte per copsar el seu significat.
Elies fuig. Fuig com va fugir Moisès del Faraó d’Egipte que volia matar-lo (Ex 2,15), fuig com va fugir Jesús d’Herodes per salvar la vida desprès que aquest hagués fet decapitar Joan Baptista (Mt 14,13). De qui fuig Elies? Concretament de Jezabel la muller del rei Acab; aquesta havia enviat un missatge a Elies dient: “Que els déus em facin caure al damunt tota mena de mals si demà en aquesta mateixa hora no he fet amb la teva vida el que tu has fet amb la d’ells “ (1Re 19,2). Aquests ells es refereix als profetes de Baal que Elies havia ordenat degollar desprès d’haver-se demostrat la seva impotència per aconseguir que el seu déu Baal enviés el foc necessari per consumir la víctima de l’holocaust. La demostració del poder de Senyor que dona el foc per l’holocaust i concedeix la pluja desprès de la sequera (1Re 18,45), poder que es demostra superior per sobre del déu Baal, hauria de causar satisfacció al profeta Elies, però les amenaces de Jezabel capgiren la situació de tal manera que Elies ha de fugir.
El profeta fugitiu, doncs, es veu impotent davant les amenaces de la seva enemiga i per altra banda es troba submergit en una profunda crisi interior que el fa dubtar de si mateix i de la seva causa. Més endavant el profeta Jeremies viurà la mateixa experiència (Jr 20,9) Convençut que ha fracassat Elies vol morir com volia morir Moisés que pensava haver perdut el favor de Déu ( Nn 11,15). Un àngel es presenta per retornar-li les ganes de viure i el posa novament en camí. L’objectiu serà arribar a l’Horeb, la muntanya on Déu s’havia revelat a Moisès. Horeb és el nom que rep la muntanya del Sinaí en el corrent deuteronomista (Dt 1,2.6.19; 4,10.15; 9,8; 18,16; 28,69). Els 40 dies de marxa recorden els 40 dies que Moisès va estar a l’Horeb (Dt 9,9) i també als 40 anys que Israel va caminar pel desert (Nm 14,33). Elies reviu en la seva persona l’experiència de Moisès i del poble d’Israel.
La fugida prepara el trobament d’Elies amb Déu. “·Surt que passaré jo, el Senyor”. Déu treu Elies de la cova símbol de la protecció i seguretat que el profeta ha cercat davant la persecució (és Déu qui el protegirà), la cova és símbol de la nit, de la sensació de fracàs, de la por, només sortint de la cova el profeta podrà veure Déu. El vent huracanat, el terratrèmol i el foc són elements teofànics que trobem en la manifestació de Déu al Sinaí (Ex 19,16-19) i se suposa són propis de les manifestacions de les divinitats paganes.
Ni en el vent, ni en el terratrèmol, ni en el foc Déu es fa present, sinó en el murmuri d’un ventijol suau; són moltes les traduccions proposades, potser la més ajustada seria traduir per “un so de calma suau”. Per què aquest contrast? Potser el narrador ens vol dir que Déu porta a terme el compliment dels seus designis sense grans demostracions de poder. Déu vol fer entendre a Elies la conveniència de cercar mètodes més humans que la matança de profetes. Déu no necessita cap espectacularitat per revelar el seu poder.
Quan Elies es troba davant la presència de Déu es cobrirà el rostre amb el mantell per respecte i mogut per la convicció que ningú pot sobreviure desprès d’haver vist Déu (Ex 3,6;33,20; Jt 6,22-23).
Déu parlarà a Elies. Entre les coses que li encomana hi ha la unció del profeta Eliseu. Serà aquest qui defensarà l’honor de Déu i del profeta. La campanya contra la idolatria iniciada per Elies aconseguirà amb Eliseu la seva victòria.
Diumenge 19 durant l’any. 13 Agost de 2023