Full Parroquial 6-8-2023
L’Homilia de Mn. Segimon
LA TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR (Mt 17,1-9)
- «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». Del núvol, signe de la presència de Déu, surt aquesta veu. És un bon consell, perquè a les nostres orelles arriben moltes veus i no totes busquen el nostre autèntic bé. Ens parla el nostre egoisme, la nostra comoditat, les nostres enveges i covardies, les nostres pors. Ens parla, igualment, la societat de consum en la qual estem immersos. Però també hi ha una altra veu que vol penetrar més endins que les altres, que vol arribar fins al nostre cor: és la veu de Jesús.
De quina veu faig més cas? Quina és la que determina l’orientació de la meva vida? És una qüestió vital, perquè les metes són molt diferents: o esterilitat i la buidor interior o la transformació positiva i la plenitud. Però no oblidem que, per a sentir la veu de Jesús, cal estar a prop seu, cal caminar al seu costat. Des de lluny se sent confusa, no es comprèn. De prop, en canvi, és «una llum que fa claror en un lloc fosc», segons ens ha dit sant Pere en la segona lectura. Busquem aquesta llum?
- «Els dugué dalt d’una muntanya alta, i es transfigurà davant d’ells». Fins aleshores, els deixebles sempre havien vist en Jesús un home semblant als altres. Avui descobreixen la riquesa interior de Jesús: veuen un Jesús nou, fascinant. És que fins ara l’havien contemplat amb una mirada superficial, poc penetrant: amb ulls humans. Ara, el contacte amb la divinitat els ha afinat la vista i descobreixen en Jesús una bellesa i una plenitud que ignoraven totalment.
Aquesta experiència també la podem fer nosaltres, a un altre nivell. Déu ha posat al costat nostre persones meravelloses, però moltes vegades la nostra mirada és curta i rutinària. No som capaços de descobrir el tresor que posseïm. Només ens n’adonem de veritat quan ja se n’han anat d’aquest món. Quina llàstima! Sé descobrir tot allò de bo que tenen les persones que m’envolten? Les miro amb la llum de Déu?
- «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes». És natural, això que diu sant Pere: aquells deixebles van fer l’experiència de Déu. No és el mateix llegir coses de Déu o sentir-ne explicacions, que fer-ne l’experiència. La diferència és abismal. Solament l’experiència ens marca i ens transforma en homes i dones nous. Qui ha fet l’experiència de Déu, no ho pot oblidar mai més.
Sant Pere, en la carta que hem escoltat i que va escriure bastants anys més tard, encara se’n recorda: «Nosaltres mateixos vam contemplar amb els nostres ulls la seva grandesa». L’experiència de Déu ens converteix en homes i dones renovats, no per quedar-nos extasiats dalt de la muntanya, sinó per tornar a baixar, amb més esperança, amb més capacitat d’estimar. Hem de ser conscients que aquesta experiència de Déu només es pot fer a través de la pregària sincera.
Mn. Segimon García Ramiro.
LECTURES DE LA MISSA
6 d’agost
TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR
Festa
Aquesta festa, si s’escau en diumenge, té preferència sobre el diumenge. Si no s’escau en diumenge, es llegeix només una lectura a més de l’evangeli: es pot triar com a primera lectura qualsevol de les dues lectures proposades.
Lectura primera Dn 7,9-10.13-14
El seu vestit era blanc com la neu
Lectura de la profecia de Daniel
Tot mirant la visió, vaig veure que posaven uns trons, i un Vell venerable s’hi assegué. El seu vestit era blanc com la neu i els seus cabells, com la llana blanquejada. El tron on seia era de flames i les rodes de la seva carrossa eren de foc ardent. Davant d’ell naixia i corria un riu de foc. Els seus servidors eren mil milers, els seus assistents, deu mil miríades. El tribunal s’assegué i foren oberts els llibres. Després, tot mirant aquella visió de nit, vaig veure venir enmig dels núvols del cel com un Fill d’home, s’acostà al Vell venerable, el presentaren davant d’ell i li fou donada la sobirania, la glòria i la reialesa, i tots els pobles, tribus i llengües li faran homenatge. La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva reialesa no decaurà.
Salm responsorial 96,1-2.5-6.9 (R.: 1a i 9a)
El Senyor és rei. La terra ho celebra,
se n’alegren totes les illes.
Foscor i nuvolades vetllen entorn d’ell,
justícia i raó sostenen el seu tron.
R. El Senyor és rei, l’Altíssim sobre la terra.
Es fonen com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria. R.
Perquè vós sou el Senyor,
l’Altíssim sobre tota la terra,
i excels per damunt de tots els déus. R.
Lectura segona 2Pe 1,16-19
Aquesta veu del cel, nosaltres la vam sentir
Lectura de la segona carta de sant Pere
Estimats, tot el que us vam fer saber del poder i de la vinguda gloriosa de Jesucrist, el nostre Senyor, no era tret de faules hàbilment teixides. Nosaltres mateixos vam contemplar amb els nostres ulls la seva grandesa, quan rebé de Déu Pare honor i glòria, i una veu que venia de la glòria majestuosa de Déu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui jo m’he complagut». Aquesta veu del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa. Això ens ha confirmat les paraules dels profetes, i vosaltres fareu bé d’escoltar-les amb tota atenció, ja que són una llum que fa claror en un lloc fosc, mentre espereu que neixi el dia i l’estrella del matí surti a l’horitzó dels vostres cors.
Al·leluia Mt 17,5c
Aquest és el meu Fill, el meu estimat,
en qui m’he complagut;
escolteu-lo.
Any A:
Evangeli Mt 17,1-9
La seva cara es tornà resplendent com el sol
Lectura de l’evangeli segons sant Mateu
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, els dugué dalt una muntanya alta i es transfigurà davant d’ells. La seva cara es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. També se’ls aparegueren Moisès i Elies, que conversaven amb ell. Pere va dir a Jesús: «Senyor, que n’estem, de bé, aquí dalt! Si voleu, hi faré tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies». Encara no havia acabat de dir això quan els cobrí un núvol lluminós, i del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo». En sentir-ho, els deixebles, esglaiats, es prosternaren de front a terra. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: «Aixequeu-vos, no tingueu por». Ells alçaren els ulls i no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol.
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els manà que no diguessin res a ningú d’aquella visió fins que el Fill de l’home no hagués ressuscitat d’entre els morts.
MIRANT EL TEXT
per Josep Mª Solà
VISIÓ DE DANIEL
Comentari a la primera lectura de la Festivitat de la Transfiguració del Senyor.
La literatura apocalíptica sol sortir de temps difícils i de persecució. El llibre de Daniel del que en llegim un fragment (Dn 7,9-10.13-14) a la primera lectura d’avui, festivitat de la Transfiguració del Senyor, prové de l’època (165 aC) quan Antíoc IV Epífanes va profanar el temple i va intentar imposar pràctiques religioses paganes als jueus. Tot i que la literatura apocalíptica ens pot semblar estranya, la paraula apocalipsi significa revelació. La literatura apocalíptica sol proclamar un missatge d’esperança en un llenguatge codificat que no és comprensible excepte pels coneixedors i, per tant, poc probable que provoqui la ira de les autoritats hostils.
La literatura apocalíptica sol reflectir un fort dualisme: el bé contra el mal. Presenta visions dramàtiques plenes de símbols (números, colors i animals) codis que han de ser explicats o interpretats. Veu el temps, no com a cíclic (com pensaven altres cultures), sinó com un moviment lineal cap al judici final de Déu, sobretot destinat a destriar els justos dels impius idòlatres i a castigar les nacions que han perjudicat el poble escollit de Déu i no han reconegut la sobirania del Senyor. Manté l’esperança per als fidels que pateixen ara, però que al final rebran una recompensa divina.
El gènere apocalíptic va penetrar en la literatura jueva. Ho feu amb textos escampats per diversos llibres de l’Antic Testament i en el llibre bíblic de Daniel. El gènere també està intensament present en la literatura apòcrifa intertestamentària.
El llibre de Daniel es pot dividir en tres parts: la primera (cc 1-6) recull sis relats; la segona part (cc. 7-12) presenta quatre visions. El text que llegim avi correspon a la primera d’aquestes visions: la visió de les quatre feres, el tron de l’ancià i el Fill de l’home. El llibre, tal com el tenim, acaba amb el relat de Susanna (c.13) i el relat d Bel i el drac (c.14).
El capítol setè comença amb la visió de quatre bèsties estranyes. De la quarta bèstia en surten deu banyes i una més petita que segurament fa referència a Antíoc IV Epífanes destacat per la seva insolència. La visió fa un gir – i aquí comença la nostra lectura – i es trasllada a un escenari celestial. L’escena s’inspira en la iconografia oriental en la que el rei sobirà, amo de tot, està assegut en un tron. Aquí és un ancià carregat d’anys en qui s’asseu en un dels trons que algú ha col·locat. Els cabells blancs de l’ancià i els molts anys són un símbol d’eternitat. Antigament es valorava la saviesa dels ancians per això els molts anys són símbol de saviesa i poder. El color blanc del vestit fa referència a tot el que té a veure amb el món celestial. Tot porta a identificat la figura de l’ancià amb Déu.
El foc s’utilitza en l’Escriptura per parlar de la presència de Déu (Gn 15,17; Ex 3,2; 13,21; 19,18; 1 Re 18). El foc dona vida, escalfa, però descontrolat pot esdevenir una força poderosa destructiva i en aquest sentit en la literatura apocalíptica és símbol de judici i condemnació. En el text que ens ocupa el foc es refereix al judici a que seran sotmeses les nacions simbolitzades per les bèsties. La lectura litúrgica omet els verset 11 i 12 on són clares les referències al judici quan s’esmenta el tribunal que s’asseu, els llibres oberts i les bèsties que són privades del seu poder.
En l’Escriptura hebrea el terme “mil” s’utilitza per quantificar un nombre molt gran. “Mil milers” o “deu mil miríades” porta a pensar en un nombre incomptable der servidors i assistents que rendeixen homenatge a la grandesa i glòria de l’Ancià. S’intueix que són molts més que tots els que poguessin reunir totes les bèsties plegades.
En el transcurs d’aquesta cerimònia celestial apareix la figura del Fill de l’Home. En el llibre apòcrif d’Henoc el Fill de l’Home és una persona preexistent, amb gran poder, Elegit de Déu i que exercirà de jutge universal a la fi dels temps. Aquí simplement s’identifica amb els sants de l’Altíssim. En contrast amb les bèsties privades de poder, el Fill de l’Home rep el poder la glòria i la reialesa que fins ara han tingut aquestes; poder etern i regne que no es desfarà.
Festivitat de la Transfiguració del Senyor. 6 d’Agost de 2023